El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.
Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa o Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat.
Si amb el Rèquiem de Verdi, Thielemann va donar-li la volta, despullant-lo de tota teatralitat i quasi diria que italianitat, oferint una versió que jo trobo meravellosa per mística, austera, intima i equilibrada, en canvi no estaria del tot d’acord amb la seva visió dels dos títols representatius del verisme operístic, ja que la direcció detallista, mesurada i reflexiva, pot ser molt bella, que ho és si ens centrem en el so i en l’equilibri, però en canvi jo li trobo a faltar ritme narratiu, teatralitat, aquí sí essencial, i passió.
Els temps excessivament llargs no afavoreixen gens una acció trepidant que enllesteix amb un obrir i tancar d’ulls, tant en una com en l’altra, la trama que altres compositors haguessin allargat innecessàriament. Thielemann em convenç més a cavalleria que a Pagliacci, però tenint com té en tantes coses tan present a von Karajan, no estaria gens malament que estudiés una mica més les versions que ens va deixar el director austríac, que sense oblidar mai la bellesa del so orquestral, extreia de les seves direccions un clima teatral que jo no he trobat amb Thielemann.
Tot i així la Staatskapelle de Dresden ofereix un so sumptuós admirable, no així el cor que no es va acabar d’entendre amb Thielemann i en algun moment van fer trontollar la quadratura del inici del segon acte de Pagliacci.
Kaufmann està en un moment vocal esplendorós que fa albirar amb entusiasme el proper Otello. Només els grans tenors han assumit el doble rol en una mateixa funció. Kaufmann ofereix una brillant demostració musical i dramàtica, amb dues caracteritzacions molt treballades en el fraseig, jugant amb el timbre fosc per donar tot el sentit a les frases, sent molt més curós que altres tenors que només han utilitzat la força o la testosterona per commoure. El cant de Kaufmann és sensible, intel·ligent, efectista i molt musical, el seu fraseig és elegant i utilitza els matisos que li ofereix la seva tècnica per situar-se no tan sols al capdavant del seus companys de cast, sinó del panorama líric actual. El seu Turiddu és molt bo, però el Canio és millor i dóna al tràgic pallasso uns matisos inaudits fins ara que em semblen molt interessants.
A Cavalleria l’acompanya la veu prodigiosa de Liudmyla Monastyrska, massa distant i excessivament subtil, pel meu gust, per ser una Santuzza meridional i emocionar-me. La soprano ucraïnesa fa una Santuzza, potser també ho imposa la direcció de Philipp Stölzl, freda i calculadora, venjativa, en aquest sentit la credibilitat escènica és absoluta, però hi ha una música que Mascagni va escriure amb mestrívol encert que demana una implicació més visceral.
Ambrogio Maestri composa un mafiós de presència impactant, però vocalment i com sempre succeeix amb aquest baríton, la inexacta control del seus mitjans el fa vorejar el crit en diverses ocasions, sobretot en el duo amb Santuzza.
Magnífica Lola de Annalisa Stroppa i la veterana Stefania Toczyska en una caracterització radicalment diversa a l’habitual Mamma Lucia, també ofereix una prestació vocal a les antípodes de les cantants gastades que acostumen a fer aquest patètic rol.
A Pagliacci Maria Agresta, amb una veu ideal per fer front a Nedda, no em va semblar gaire còmoda amb les lentituds que Thielemann va imposar en la seva direcció, obligant-la a fer frases molt llargues que forçaven excessivament el legato de la cantant italiana.
Ningú no podrà dir que el baríton Dimitri Platanias no tingui veu de baríton, tot i que un registre greu una mica més contundent i poderós no li aniria malament, ara bé, com a cantant m’ha semblat poc estimulant, potser la direcció de Thielemann afavoria molt la projecció dels cantants, però en canvi els descobria les limitacions creatives o fins i tot tècniques.
M’agradaria escoltar al baríton Alessio Arduini en un altre rol i amb un altre director. Em va semblar una veu interessant i un cant intel·ligennt, però en el duo amb Nedda Thielemann el va massacrar amb una lentitud sufocant.
Correcta Tansel Akzeybek, com a Beppe.
La producció de Philipp Stölzl està molt supeditada a les dimensions descomunals del Festspielhaus, sempre excessiu, fins i tot en les òperes més espectaculars i de masses. Omplir aquella immensitat no és fàcil i emmarcar les situacions dramàtiques de moments íntims o en solitari dels personatges pot resultar el handicap més gran per a qualsevol producció. El director muniquès ha buscat en el món del cinema la inspiració per dividir l’escenari en dos nivells i tres nínxols per nivell, que esdevenen fotogrames que representen diferents escenes que interactuen de manera brillant i intel·ligent, oferint plàsticament moments impactants. Al nivell inferior succeeixen les escenes de masses i en la part superior veiem les escenes més íntimes i personals, amb alguna concessió com la representació del segon acte de Pagliacci que es situa al nivell superior. A Cavalleria rusticana estem més a prop de Fritz Lang que de Roberto Rosellini, però limitar la gamma cromàtica al blanc i negre li dona una intensitat dramàtica i visual molt interessant.
Stözl també utilitza el vídeo per fer primers plans d’alguna situació escènica, per apropar als espectadors expressions que de cap altra manera serien perceptibles per els espectadors, ni tan sols els més privilegiats que ocupen les primeres files de la immensa platea. Veure a Kaufmann pintant-se la cara durant el famós intermezzo de Pagliacci és tot un encert.
A l’òpera de Leoncavallo l’escenari s’omple dels colors grollers i forts propis del món del circ, sempre sota una gamma cromàtica fosca i dramàtica que atorga a tota la proposta una atractiva i contrastada dramatúrgia tradicional i quasi conservadora, sense lectures que tantes vegades pretenen ser intel·lectuals i són incomprensibles. Stözl aporta coses d’interès que ajuden a entendre els personatges, com per exemple el fill de Turiddu i Santuzza, i la relació que estableix amb cadascun. Són petits detalls que donen sentit a la història i ajuden a farcir tots aquest fotogrames que omplen l’escenari.
Sense ser el millor que he vist del que s’ha fet a Salzburg darrerament, ha obtingut un èxit colossal i s’han exhaurit les entrades per a totes les representacions, quelcom que sense cap mena de dubte era un dels objectius de Thielemann, que per això estarà molt content, mentre que alguna insistent, aïllada i injusta protesta quan surt a saludar al final, de ben segur l’haurà neguitejat més del que sembla aparentment.
Aquí ho teniu
Pietro Mascagni
CAVALLERIA RUSTICANA
Melodrama en un acte llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci basat en l’obra de Giovanni Verga
Liudmyla Monastyrska, Santuzza
Jonas Kaufmann, Turiddu
Stefania Toczyska, Lucia
Ambrogio Maestri, Alfio
Annalisa Stroppa, Lola
Sächsische Staatskapelle Dresden
Sächsischer Staatsopernchor Dresden
Salzburger Bachchor
Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor
Director del cor: Jörn Hinnerk Andresen
Director musical: Christian Thielemann
Director d’escena: Philipp Stölzl
Escenografia: Heike Vollmer
Disseny de vestuari: Heinz Ilsanker
Disseny de llums: Jörn Hinnerk Andresen
Dramatúrgia: Jan Dvořák
ENLLAÇ vídeo
https://mega.co.nz/#F!115k2QYb!H3vUtJ7mlOU4Nhl4T1oXqg
Ruggero Leoncavallo
PAGLIACCI
Drama en dos actes i un pròleg Llibret de Ruggero Leoncavallo
Maria Agresta, Nedda
Jonas Kaufmann, Canio
Dimitri Platanias, Tonio
Tansel Akzeybek, Beppe
Alessio Arduini, Silvio
Sächsische Staatskapelle Dresden
Sächsischer Staatsopernchor Dresden
Salzburger Bachchor
Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor
Director del cor: Jörn Hinnerk Andresen
Director musical: Christian Thielemann
Director d’escena: Philipp Stölzl
Escenografia: Heike Vollmer
Disseny de vestuari: Heinz Ilsanker
Disseny de llums: Jörn Hinnerk Andresen
Dramatúrgia: Jan Dvořák
ENLLAÇ vídeo
IN FERNEM LAND 
Me interesa mucho este doble programa verista del que me han llegado muy buenas noticias de las cuales ,tú Joaquim me las vas confirmando
Parece que JK Kaufmann ha cancelado sin embargo, su Turiddu previsto dentro de dos meses en alla Scala.
Por favor, ¿ Sería posible tener estos mismos enlaces solo para audio también? Gracias anticipadas
M'agradaM'agrada
Intentaré transformar los archivos pero tómatelo con un poco de calma.
M'agradaM'agrada
con la calma y ” la bona pasqua ” necesaria. Gracias anticipadas nuevamente!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de abril de 2015 | Beckmesser
Muchas gracias crack
M'agradaM'agrada
Ens agradarà saber la teva opinió quan ho hagis vist.
M'agradaM'agrada
Esperaré a ver este Pagliacci…..a ver si me llena más que mi idolatrada Cavallería…….que no me entusiasmó……
De todas formas, un apunte “safareig”…. el Jonás con esa barba un poco más poblada en plan hipster, está …….guapo, guapo., y guapo……… “Algú ho havia de dir”……
Besos a todos/as.
M'agradaM'agrada
Pues bueno, si Usted lo dice…
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies!. Ja saps que m’agrada el verisme i la Cavalleria una de les meves preferides i si a més canta qui canta… 😉
M'agradaM'agrada
Espero que t’agradi
M'agradaM'agrada
Les vaig veure per youtube, i ara me les baixaré. Moltes gràcies!
Cavalleria Rusticana:
Kaufmann a la Cavalleria comença molt bé amb “Oh Lola…”, la primera meitat del duet amb Santuzza està més aviat malament, un pel desafinat. La segona meitat del duet (quan pujen a casa en aquesta producció) està molt millor, i fins al final està molt bé, fent un “Mamma quel vino è generoso” que seria molt emocionant si no fos perquè la mamma no li fot cas…
Monastyrska penso que quan la mirem en el temps, la veurem com una de les millors veus que hem escoltat en directe (bé, he d’esperar a dir-ho però em sembla que serà així). La seva Santuzza la he trobat sensacional tot i que queda un pelet freda penso que per culpa de l’escena.
Maestri per primer cop no m’ha agradat gairebé gens, i mira que normalment m’agrada, pero…
Stroppa fantàstica com sempre. Una cantant que ja és obligatoria a tots els grans teatres.
Thielemann a la Cavalleria m’ha agradat moltíssim. Amb aquesta orquestra… és que son una passada aquesta gent!
L’escena m’ha semblat interessant però la caracterització de mamma lucia m’ha semblat sincerament patètica. Perquè la música no representa això. Quan Turiddu li diu: “un bacio” no n’hi dona ni un de lo distant que la presenten! L’escena final perd molta força perquè no s’abraçen Santuzza i Mamma Lucia com s’ha fet sempre, sinó que es parlen de casa a casa, pal plantades… i mira que musicalment els queda bé…
I Pagliacci:
Kaufmann està molt millor fent Canio. M’atreviria a dir que a l’alçada dels més grans que han interpretat aquest rol. Senzillament fantàstic. Il Prologo tal i com havia fet Placido Domingo fa anys, podria haver-lo cantat ell, que li sona en molts moments veu a baríton. Perquè el Platanias aquest és dolent dolent…
La Agresta fa una bona Nedda. Sense ser excepcional, sempre és una aposta segura. Està força bé.
El baríton no dic res perquè m’ha semblat molt dolent pel repartiment que tenia al costat, i a Salzburg! Maestri podria haver cantat els dos rols, hagués anat com a mínim millor.
El Beppe i el Silvio compleixen bé.
Thielemann no m’ha agradat tant aquí, tot i que el so de l’orquestra és espectacular. El final el fa realment apassionant. Jo no trobo que no sigui teatral, encara que no és Karajan obviament jajaja
L’escena de I Pagliacci és visualment molt maca (igual que la CR) però de vegades penso que posar-los per cuadres, refreda l’acció. Perquè els cantants, per exemple, cantar el final allà dalt… sense veure el públic (el cor) penso que els pot costar més posar-se totalment en la interpretació del seus rols.
En fi, que una bona funció amb un Kaufmann fabulós, que demostra que ja és un tenor històric per qui en tingués algun dubte.
M'agradaM'agrada
Jo m’estimo més no comparar el Canio de Kaufmann amb cap altre Canio, sobretot amb els més grans i d emoment, perquè caldrà veure si consolida aquest rol en la seva carrera o senzillament el fa i prou. Molts cantants ara es dediquen a fer un parell o tres vegades una òpera i l’obliden i això ho hagin fet bé o malament, no em sembla seriós, a no ser que el deixin de fer perquè no sigui convenient a la seva veu.
Kaufmann, malgrat el que diguin els nostàlgics és el millor tenor actual ( a alguns els fa especial ràbia que sigui així, els motius els desconec), en dóna proves en cada actuació, no en totes està bé, i també li toca ser dirigit per alguns directors de producció que no l’ajuden gens, ho dic per la fredor que en aquest cas li podem atribuir. Ni l’escena, ni tampoc Thielemann l’ajuden gaire a poder comparar-lo amb els grans Canio de la història, tots veritablement veristes, no com ell que tendeix a dulcificar en excés alguns moments, quelcom que sota el meu parer desvirtua tant a Turiddu com a Canio. Costa creure els personatges sota un prisma tan “sensible”, sobretot Turiddu, que no deixa de ser un penques, no gaire cultivat i aquí fins i tot força irresponsable.
Les dones bé, però només bé, Santuzza ha de ser tota una altra cosa, però també crec que amb directors diferents a Monastyrska se li pot extraure tota la Santuzza que porta dins. Agresta no està còmoda amb Thielemann, almenys a mi m’ho sembla, ja que la direcció lenta acaba passant factura als cantants.
La resta de segona divisió, tret d’algunes coses aïllades que tots esmentem.
Gràcies per deixar-nos el teu comentari
M'agradaM'agrada
Dear Joaquim,
Thanks so much for posting this! I love it. But something went wrong with downloading the files. First I tried on Rutracker and now here, but I get a very strange picture, like it’s somehow pressed together, I don’t know exactly how to explain, but it’s not right. Have you heard this before? Or is it just me?
M'agradaM'agrada
I regret it, the only hole I have available.
In any case, if you save it to a disk, there are DVD players that make reading and perfect view.
M'agradaM'agrada
Thank you, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Només he vist la Cavalleria i m’ha entusiasmat.Sentir aquesta obra amb una orquestra d’aquest nivell és una passada i amb grans detalls de Her Thieleman
Ludmyla Monastyrska té una veu de dramàtica amb poc registre greu comparable a Guleghina o Marton pero el seu cant és més ben matisat , la vocalitat més acurada i amb força més traça en els pianíssims.El registre agut és esclatant i la rauxa qe hi posa em recorda a la de la jove Obraztsova.Can’t wait for her Lucrezia Contarini.
Jonas Kaufmann éstà magistral i ens descobreix matisos que els cridaners habituals d’aquest rol ignoràven.Com actor està ben convincent .
Ambrogio Maestri demostra certa duresa al agafar l’agut que acostuma a corregir ben ràpid ,pero suposo que en el teatre la veu deu impactar molt.Annalisa Stroppa continua essen tot una revelació de la que els liceistes en som gairebe pioners i Stefania Toczyska segueix exhibint una salud vocal enveijable
M'agradaM'agrada
Comparada amb Marton no Dandini, Marton no tenia greus.
Jo crec qu et’agradarà més coma Canio, però només ho crec ja que quan jo dic blanc… 😉
M'agradaM'agrada
Bona nit Joaquim. Tinc problemes en la reproducció dels arxius que he baixat. Em podries donar la solució? Segurament no tinc el programa de reproducció adequat. Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Hola, no sé quins problemes tens, però has de fer el següent:
baixar tots els enllaços. tenen formar rar, per tant has de tenir el descompressor Winrar, si el tens només has de situar-te en l’arxiu número 1 i amb el boto de la dreta marcar extreure arxius, la descompressió es farà total, vull dir que ja no ho tens que fer en els altres. El resultat serà una carpeta on a dins hi ha tots el arxius de vídeo.
Si tens el visor VLC (descàrrega gratuita) pots situar tots els arxius en la carpeta de visió i veuràs l’òpera sense interrupcions.
Si els graves en un DVD també podràs veire l’òpera sense interrupcions
M'agradaM'agrada
Thank You very much.
Regards, Werner
M'agradaM'agrada
Enjoy it Werner
M'agradaM'agrada
Doncs no, no m’ha agradat, això no és verisme ni és res.
Cantar Turiddu i Canio, homes primaris d’ambients primaris amb accions primaries, com si fos Maurizio de Saxonia és un error garrafal.
Monastyrska serà una gran Turandot, és de gel.
Agresta justeta
Maestri un baladrer i la resta mediocres tret de Stroppa i Toczyska, però els rols són massa menors per influenciar en aquest verisme de laboratori.
L’orquestra sona de conya però sembla el Cavaller de la Rosa.
No vull anar contracorrent però hi ha masses Cavalleria i Pallassos de traca per acceptar això com a bo.
M'agradaM'agrada
És una visió per a mi una mica exagerada però et dono en molts aspectes la raó.
M'agradaM'agrada
Horroroso Maestri!!! Superlativo Jonás
M'agradaM'agrada
Horroroso Maestri no, vociferante, como siempre, quizás si.
A Kaufmann me gustaría verle en estos rols dirigido por Muti, Palumbo, Pappano…Thielemann lo desvirtúa de manera maravillosa, pero lo desvirtúa
M'agradaM'agrada
Interesantes videos aunque la dirección musical carece de pasión y la calidad de imágen no es de las mejores. Muchas gracias Joaquín.
M'agradaM'agrada
Lo siento willy la copia que he conseguido, yo creo que el problema es el formato, no la calidad y hay lectores de DVD en HD que lo formatean correctamente descomprimiendo la imagen. Yo lo he visto en un TV y la imagen es excelente.
M'agradaM'agrada
Ja he sentit Pagliacci i coincideixo( amb tú amb l’excessiva lentitud de Thieleman.
Tambe he gaudit moltíssim amb el Canio de Kaufmann que m’ha agradat també com actor.Correcta Platanias,Arduini i molt correcta Agresta que no ser si donar-li la culpa a la direcció pero m’ha semblat vocalment a les antipodes de la sensualitat desitjada pel personatge.
El públic ha estat molt contingut amb ells tres i molt braveijador amb Kaufmann. Una reacció diferent a l’experimentada en la Cavalleria.
Us deixo el maravellós duo de Nedda i Silvio interpretat per Delia Rigal i Renato Cappecchi al Met 1953.L’incontenible passió que hi posa el baríton és espeterrant i una autèntica lliço d’interpretació operística , la veu no és res de l’altre món.
M'agradaM'agrada
Doncs estem bàsicament d’acord, ves per on.
M'agradaM'agrada
Bon dia, gràcies en primer lloc pel teu oferiment, no podem estar més que agraïts per les oportunitats que ens dones de gaudir de tant excelent material. Només dir que he pogut baixar-me Pagliacci, però amb Cavalleria només he pogut baixar-me el fitxers 1, 3 i 4, el 2 no em deixa, em diu tota l’estona i des de dos ordinadors diferents “Error temporal, re-intentando” (sic). Ho intentaré des d’una tercera màquina a veure si hi ha sort, però potser no siguir qüestió d’això. En tot cas, gràcies de nou per posar-ho a l’abast de tothom.
àNGEL
M'agradaM'agrada
Espero que aquestes alçades i després de tants dies hagis pogut baixar aquest arxiu que et manca, d’altre manera no et puc ajudar
M'agradaM'agrada
Hola,
Només volia dir, ja que surt aquí, que la Monastyrska va estar extraordinària en I due Foscari d’ahir: pot fer el que vulgui en un paper verdià. Una veu que cal fitxar per al que sigui, ara mateix.
M'agradaM'agrada
Serà difícil fixar-la tothom la vol i quan això passa no sé si el Liceu està en el millor lloc per ser un dels teatres escollits.
Tant de bo la senyora Schappelmann la pugui fidelitzar.
Del públic no es pot queixar, si més no.
M'agradaM'agrada
Hola, ja se que vaig molt tard, però avui he pogut veure aquest pagliacci. Es una obra que sempre m’ha agradat i el “Vesti la Giubba” sempre m’ha impactat molt, sobretot en versió de Pavarotti, que aconseguia posar-me la pell de gallina!! En aquesta versió, Kaufmann ho ha aconseguit també! Aixi que alguna cosa deu tenir de bona la seva interpretació. Ja se que es una simplificació brutal reduir-ho tot a això nomes, però ja m’agradaria que em posessin la pell de gallina en algun moment totes les representacions que veig!
JordiP
M'agradaM'agrada
Està bé Jordi, però una òpera mai és una ària aïllada i hi ha altres moments on la veu denota que no té les característiques per un Canio, si més canònic, però ja sabem que Kaufmann canta bé i té carisma, dues coses imprescindibles per estar al capdamunt com ell.
M'agradaM'agrada