IN FERNEM LAND

EL QUINTET LA TRUITA DE SCHUBERT (Capuçon-Caussé-Moreau-Posch-Kadouch) vídeo


Renaud Capucon, violí - Gérard Caussé, viola -  Edgar Moreau, violoncel -   Alois Posch, contrabaix i  David Kadouch, piano.

Renaud Capucon, violí – Gérard Caussé, viola – Edgar Moreau, violoncel – Alois Posch, contrabaix i David Kadouch, piano.

Avui l’apunt és deliciós i breu, ja que us ofereixo el quintet en la major que Franz Schubert va escriure l’any 1819 i publicat deu anys més tard.

El nom per el qual és conegut (La Truita) prové del quart moviment, en el que Schubert utilitza el tema melòdic del seu lied “Die Forelle” per fer-ne un seguit de variacions que van acabar per batejar el meravellós quintet, quintet que utilitza de manera excepcional el contrabaix, instrument que quasi sempre és injustament exclòs dels quintets de corda que acostumen a utilitzar dos violins.

La versió que és us proposo és molt recent, va tenir lloc el passat 12 d’abril dins el marc del Festival de Pasqua a Aix-en-Provence i va comptar amb Renaud Capuçon, violí; Gérard Caussé, viola; Edgar Moreau, violoncel; Alois Posch, contrabaix i David Kadouch, piano.

Capuçon i Moreua van intervenir aquest cap de setmana passat al costat de Khatia Buniatishvili en el triple concert de Beethoven a l’Auditori de Barcelona en la temporada de l’OBC, un altre concert que lamentablement em vaig perdre.

Franz Schubert
Quintet en La Major, D. 667 “La Truita”

“Allegro vivace”
“Andante”
“Scherzo. Presto”
“Tema amb variacions. Andantino”,
“Finale”

Festival de Paques – Grand Theatre de Provence 12 d’abril de 2015

Andante

Aquest moviment es compon de dues seccions simètriques, el segon és una versió traslladada de la primera, a excepció d’algunes diferències de modulació que permeten que el moviment acabi en la mateixa clau en què va començar. La tonalitat del primer moviment és canviant de Fa major a Sol major passant pel Fa sostingut menor.

Scherzo: Prestissimo

Aquest moviment també conté tonalitats canviants, com el final de la primera secció del Scherzo que és en do major 

Andantino – Allegretto 

El tema i variacions sobre el lied “Die Forelle”. Com és típic d’alguns altres moviments de variació de Schubert (en contrast amb l’estil de Beethoven), les variacions no transformen el tema original en el nou material temàtic; més aviat, es concentren en la decoració melòdica i canvis d’estat d’ànim. En cadascuna de les variacions del tema principal es dedica a un instrument o a un grup diferent. En la cinquena variació, Schubert crea una sèrie de modulacions que finalment condueixen de nou a la clau principal del moviment, al començament de la sisena variació final. La variació final és similar al lied original, compartint el mateix acompanyament característic del piano.

Allegro giusto

El final és en dues seccions simètriques, com el segon moviment. No obstant això, el moviment difereix del segon moviment en l’absència de cromatismes inusuals, i en la segona secció per ser una exacta transposició de la primera (a excepció d’alguns canvis de registre). Un signe de repetició està escrit per a la primera secció: si un s’adhereix meticulosament per la puntuació, el moviment consisteix en tres llargues repeticions, gairebé idèntiques del mateix material musical. Els intèrprets a vegades opten per ometre la repetició de la primera secció. Encara que aquest moviment no té el cromatisme del segon moviment, el seu propi disseny harmònic és també innovador: la primera secció acaba en re major, la subdominant.

ENLLAÇ Vídeo

http://www.mediafire.com/watch/hl6y243xayaf9lb/La_Truita.mp4

L’apunt és breu però el quintet és bellíssim i la interpretació també.

Un comentari

  1. Eduardo

    Gracias Joaquim, magnifico aporte como siempre y actual, solo me pregunto porque no tenemos nada de una obra que me gusta y mucho y es complementaria la Serenata para cuerdas, Tchaikovsky???

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Efectivament va ser un molt bon Triple, exquisit diría jo, amb una Buniatishvili que em va recordar l’acompanyament de Brahms de Wang a les sonates per a violí. Per què ho dic? Perquè totes dues corean habitualment en els seus concerts obres molt i molt virtuosístiques, tot sovint amb excès, i m’agrada constatar que tenen una gran musicalitat (i per descomptat tècnica) tambè amb els grans clàssics i primers romàntics. Una delicia el piano del Triple. Capuçon i Moreua formidables tambè, per descomptat, però un té les seves debilitats… 🙂

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    I aquesta setmana ni Pollini ni Zimmerman…tots dos out! I eren en dies seguits! Sort que al menys a Pollini el substitueix en Volodos. I amb Zimmerman espero que no tardem altres 19 anys en veure’l, perquè aleshores….(ho dic per ell, és clar, hahahaha…). Però una desconeguda Varvara ens va brindar aquest dilluns un concert en La Menor de Schumann que semblava que toques la Clara… :-). És a dir, molt bé!

    M'agrada

  4. Pere

    Esplèndid el triple de Beethoven a l’Auditori. Un “disfrutada”!

    La cancelació dels dos monstres (Pollini i Zimmerman), una trista notícia. Eren dos dels concerts que més esperava. És cert que ve en Volodos, però no és el mateix… En fi, paciència…

    M'agrada

    • Jo també noi, unes cancel·lacions doloroses i Volodos és sensacional, però no hi aniré, no té per a ami l’excepcionalitat dels altres dos, excepcionalitat que també atorga l’edat, sobretot en el cas de Pollini. Zimerman és tan difícil veure’l que aconseguir-ho assoleix una categoria de repte o loteria que no deixa de ser fins i tot enutjós, siguem clars.

      M'agrada

      • Pere

        Jo tampoc hi aniré. A banda de que venint de fora serà una mica complicat arribar al Palau avui dia de Sant Jordi, el cert és que el programa tampoc m’engresca gaire. La sonata de Schubert, que trobo bellíssima, la va interpretar fa poc la Pires i em va semblar tan sensacional que ara no em ve de gust tonar a escoltar-la i el Brahms pianístic se’m fa una mica avorrit, tot el contrari que el simfònic que trobo apassionant.

        M'agrada

        • Josep Olivé

          Entre el concert de la Pires d’enguany i avui, la 960 en si bemoll major l’han interpretat Pires, Leonskaja, Volodos i tambè ho anava a fer en Zimmermann. Està clar que agrada moltíssim als intèrprets (tambè Lang Lang ens la va oferir fa dos o tres anys), tan com als oients. La 894 i la 960 són obres més enllà del bé i del mal impossible de no sentir quecom de màgic mentres tanques els ulls. I en Volodos la va tocar de somni. I el lentissim adagi va ser miraculós. I Pires, toqui el que toqui, em transporta. Per acabar, certament el piano de Brahms “sembla” avorrit (?)….però mai unes cometes i una interrogació habien estat tan explicits… 🙂

          M'agrada

  5. Romeo

    Creo que también te perdistes a Mark Padmore y su bella molinera……..y tanto que fue bella! Me hubiera gustado leerte.

    No dejaría escapar su próximo viaje de invierno ni el canto del cisne para las próximas temporadas.

    M'agrada

    • Ni que lo digas, me lo perdí pero es que tengo otras prioridades y no puedo atender todo lo demás, incluso te habrás dado cuenta que algun día no he publicado. Espero volver pronto a la normalidad

      M'agrada

Deixa un comentari