Coincidint amb la transmissió des del MET del debut de Marcelo Álvarez com a Turiddu i Canio i poc dies després d’haver-ho fet Jonas Kaufmann a Salzburg, a Bilbao ha debutat en el doble rol el tenor nord-americà Gregory Kunde, disposat a entrar en el llibre de les llegendes operístiques com el cantat que en més rols ha debutat després d’haver celebrat la seixantena.
No pretenc entrar en una batalla perduda, ja que hores d’ara no hi ha ningú que s’atreveixi a discutir cadascuna de les proeses de Kunde en tots el estils i repertoris sense risc de morir sepultat per una allau d’exabruptes, i molt menys ho faré amb aquest doble debut que li escau molt millor que les aventures verdianes (Otello a banda) que ha anat incorporant, ja que tant el Turiddu però sobretot el Canio, s’escauen còmodament en aquest cant estentori i declamat que ostenta en l’actualitat Kunde, amb un registre to tan ampli com sembla, però que gràcies al més que generós volum i a un agut trompetejant fa les delícies de platees i galliners àvids d’emocions fortes i passió desbocada, al cap i a la fi estem parlant dels dos emblemes de l’òpera verista, que més que refinaments, mitges veus i pianíssims nòrdics sempre han demanat testosterona meridional, sang i fetge i insolència vocal.
Kunde retorna a l’òpera de sempre, cantada com la tradició mana ui com de manera irreprimible ha fet aixecar al públic de les seves butaques, per tant no entraré en més detalls, poc importa que Kunde no doni la talla de jove enamoradís que engeloseix fins la bogeria a Santuzza mentre li posa les banyes a Alfio. Vocalment fa Otello, i impressiona, potser per això amb el Canio de Pagliacci està absolutament convincent i poc importa, ans al contrari que la seva parella, ara Nedda, s’estimi més un jove Silvio que un veterà Canio. La declamació embogida i al·lucinant del pallasso és colpidora i temible en la seva i per la seva integritat. No compro el Turiddu tot l’evident impacte vocal, però davant del Canio només cal que saludar amb eufòria aquesta nova gosadia, aquest atreviment d’un home que està a dues passes de debutar en el terreny wagnerià, quelcom que ja el situaria definitivament a l’altar.
Comencem escoltant el seu Turiddu a la siciliana del preludi
La segona gran intervenció és en el extens duo amb Santuzza, amb la interrupció pertinent de Lola, per tant escoltarem també a Daniela Barcellona una Santuzza que com tantes altres incursions de la mezzo belcantista no m’acaben de fer el pes, i Nuria Lorenzo com a Lola.
I finalment escoltem el brindis i el comiat a la Mamma, per a mi el menys convincent
Pel que fa a Pagliacci encara hagués pogut fer més història, com en el seu dia va fer Plácido Domingo, cantant el Pròleg, ja que no costava gaire superar a Luca Grassi, però centrant-nos amb allò que li és propi, és a dir la vocalitat de tenor, tenor, aquí teniu la seva entrada
Ara el fragment més conegut, esperat i colpidor, “Vesti la giubba”, sense cap mena de dubte, impressiona
I finalment tota la darrera escena, on Canio esdevé més Otello que mai i on Kunde fa òpera en majúscules. Al seu costat l’esplèndida Nedda de Inva Mula.
Demà si que tindreu el retorn de Simon Rattle que us vaig prometre ahir, però m’ha semblat que aquest apunt d’avui també us agradaria i així canvio una mica el registre.
Fins demà
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de abril de 2015 | Beckmesser
Caram! és ben sorprenent, hi ha manera de tenir la gravació sencera?
M'agradaLiked by 1 person
En estos momentos y aún sin registro grave y además..con 62 años a cuestas, el mejor verísmo e interpretación de Canio y Turiddu se lo lleva Kunde, muy superior y mejor interpretativamente y con más variantes en su canto que Kaufmann y sobre todo que un flojo Marcelo Alvarez, claro segùn mi particular gusto.
M'agradaLiked by 1 person
Si hablamos de gustos no podemos debatir, pero si hablamos de técnica, estilo o musicalidad quizás si. Yo particularmente no creo que Kund tenga más técnica que Kaufmann, auqnue para este repertorio lo que hace falta es transmitir, y no hay duda que Kunde transmite
M'agradaM'agrada
M’encantat Kunde a Pallasso non so,no he escoltat la resta perqué he començat per aqui,aquest passatge de Pagliaci sempre em genera una quantitat d’adrenalina extra.La desesperació de Canio,quàn s’enfurisma,s’enfada embogeig de dolor,de ràbia de gelosia,es fantastica aquesta escena i Kunde la broda.Ara aniré per la resta.
Moltissimes gràcies,Joaquim,hi ha dies que fas que el meu temps tingui més sentit.
M'agradaLiked by 1 person
Potser seria millor dir que hi ha dies que allò que us proposo et va més bé que altres, perquè jo no faig res especial, però si el que us proposo us interessa jo ja he acomplert gran part de la feina.
M'agradaM'agrada
Joaquim, Vas ser-hi al Euskalduna? D’on has tret aquestes gravacions? Jo si que hi vaig ser a l’estrena. Vam anar-hi una colla i vem aprofitar per passar tot el cap de setmana a Bilbao. Una plaça per gaudir de valent.
Pel que fa a les dues obres representades ho vem passar molt i molt be. Tal com dius, Kunde està que se surt. Em va agradar tant o mes que amb el Polione del Liceu d’enguany. I realment la darrera escena del Pagliaci la recordaré per anys que passin. Quin final de nit!!!
D. Barcelona potser va ser la mes decepcionant de la vetllada (tot i que va anar de menys a mes), però I. Mula,(a qui tambè recordo en una notable Gilda al Liceu) va estar superior. Sorprenent per no esperada, va ser l’aria de l’arlequi Zapata, com també l’acústica i espectacularitat d’un auditori on no havia estat mai, i el cor de l’opera de Bilbao amb un paper extens i molt ben defensat.
Gracies Joaquim, per que aquests retalls de la nit del passat dissabte, que no m’esperava gens de trobar aquí, ens serviran per poder mantenir mes viu encara el record d’una gran nit d’opera a Bilbao.
M'agradaLiked by 1 person
Jo no hi vaig anar, me les ha facilitat una persona que si hi va ser.
Me n’alegro que t’hagi agradat l’apunt i sobretot que et serveixi per recordar una nit que ja m’imagino com inoblidable.
M'agradaM'agrada
Efectivament el Sr. Kunde fa Òpera en majúscules. Habemus TENORS, de reclinatori. Els Srs. Kunde i Vinke.
M'agradaM'agrada
I potser algun altre…no?
M'agradaM'agrada
El senyor Kunde, que tant estimo, em va explicar que tenia intenció de cantar-ho TOT. Sí, tot del repertori italià i francès. Li vaig preguntar per Wagner. Em va dir que no. Que l’alemany no s’adeia a la seva sensibilitat. Que li havien suggerit de fer el SIEGFRIED… i que això mai no ho faria.
M'agradaM'agrada
Doncs algú que conec ho desitjava, Siegfried i fins i tot em va dir que Tristan…
M'agradaM'agrada
Brillant i amb molt de seny el Sr. Kunde.
M'agradaM'agrada
A aquestes alçades ja ho pot fer tot, i tots els que li negaven el pa i la sal ara en diuen meravelles. Sempre succeeix el mateix.
M'agradaM'agrada
Un Senyor de 61 anys com es Gregory Kunde, que canti com canta avui, desprès de tota la ” mili ” que porta al derrera, es si mès no extraordinari. I desprès de l´ultra-marató de Siegfried´s al Liceu del Senyor Stefan Vinke, amb la velentía i dignitat que va cantar, per mí mes allà de reclinatori.
M'agradaM'agrada
D’acord amb totes dues valoracions, però hi ha algun que altre tenor més, i no parlo de JK, que quan canta el que li va en a mi em fa trempar. parlo de Flórez, és clar, el tenor.
M'agradaM'agrada
M’agradat molt, aquets dos extractes de dues operas putser mes conegudes i tambe bolgodes pels afisionats a l’opera. Gracias pel reportatge. Salutacions
M'agradaM'agrada
Estic content, objectiu assolit!
M'agradaM'agrada
Aquest tio es bestial!!
Quina llastima no haver lo des Cubert fa 20 anys!!
M'agradaM'agrada
Fa 20 anys tothom arronsava el nas amb Kunde, i el repertori que feia no agradava a la majoria dels que ara es desfan en elogis.
Ai Senyor!
M'agradaM'agrada
Tenia noticies de Kunde fa molt temp, però no el varem el varem veure en directe fins el 2007, com a Rodrigo,( Donna del Lago, versió de concert) i ens va agradar molt. Vaig pensar, llavors, que era com el Lance Armstrong (heroi després de superar un càncer), Afortunadament GKunde resulta ser millor. He trobat una entrevista que li va fer Alejandro Martinez a Codalario.com que m’ha agradat molt i molt.
M'agradaM'agrada
És un corredor de fons i ara obté el premi a tants esforços i a tantes lluites, personals i artístiques.
Bravo!
M'agradaM'agrada
Tuve la suerte de escucharle el viernes en Bilbao. Desde luego es una experiencia de las que se te escapa el corazón del pecho de pura satisfacción. Hablamos de Kunde, pero recuerdo a Daniela-Dido Barcellona, que a pesar de que en su papel de Santuzza quedaba un poco deslavada (dentro del notable alto, ojo), recibió una gran ovación, posiblemente por ser conocida en días mejores. Espléndido y generoso el coro de la ópera de Bilbao. Orquesta Sinfónica de Navarra también aterciopelada y verista-verista. Bien dirigida a pesar del error, tan común, de no otorgar al arpa el papel protagonista que reclama en ciertos fragmentos.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Enrique por la breve y concisa crónica.
M'agradaM'agrada