IN FERNEM LAND

OBC: TEMPORADA 2015/2016


OBC 2015_2016

Aquesta setmana es va presentar la temporada 2015/2016 de l’OBC, ara només queda per acabar de conformar tota la temporada musical barcelonina, la resta de la temporada de L’Auditori que es presenta aquesta setmana vinent.

Havia intuït per algunes coses que havia llegit i escoltat, que aquesta propera temporada 2015/2016 de l’OBC no valia res, no hi estic d’acord, hi ha coses veritablement interessants i experiments en la programació que crec que poden ser inicialment un al·licient per atraure nous i especialitzats públics a la temporada, públics que en la majoria del casos només assistiran als concerts específics de l’orquestra, com són els monogràfics cinematogràfics, una aposta interessant i valenta que configura per fi l’entrada a la sales de concert del nostre país dels compositors actuals que tenen més bona rebuda entre el públic, quelcom que segurament no agradarà a molts compositors locals, però és sense cap mena de dubte una aposta comercial, però també artística a tenir en compte. Ara bé, ja que estan cinematogràfics, què tal un monogràfic Carles Cases? Les seves bandes sonores són excepcionals i programar un cap de setmana amb les bandes sonores de Ventura Pons em semblaria tan o més atractiu que la dels pirates del Carib.

Que en una mateixa temporada es puguin escoltar en 3 concerts diferents, obres de Hans Zimmer, Klaus Badel i Danny Elfman, ocupant programes sencers, és lloable i de ben segur motivarà a un públic que qui sap si atret per els resultats que esperem que siguin òptims, acabin comprant entrades per altres propostes més “tradicionals” i per tant també s’apropin a Mahler, Mozart o Beethoven, però també ho poden fer en el divendres, dissabte i diumenge dedicat a Gershwin amb tres programes diferents i amb el reclam de Volodin al piano. No us puc dir si m’agrada tant el nadalenc dedicat a Broadway perquè com a idea està bé, però sense saber quin Broadway ens espera no m’atreveixo a llençar les campanes al vol i posat a trobar-hi pegues, potser els solistes vocals locals podrien ser… diferents.

D’aquest apartat interessant que fins fa poc ocupava un únic cap de setmana en tota la temporada, hem passat a una presència notable que potser exasperarà als més puristes i que aquesta temporada que estem a punt d’acabar ja ha tingut més d’un concert d’aquesta mena amb gran afluència de públic. Per la propera tenim:

11 LA MÀGIA DE BROADWAY PER NADAL

12 GLADIATOR LIVE

23 PIRATES DEL CARIB

24 FESTIVAL GERSHWIN

28 DANNY ELFMAN

Quelcom que em preocupa ben poc, i en el que encara podríem afegir el darrer programa, amb la interessant Missa de Bernstein, a mig camí entre Broadway, l’esglesia i una sala de concerts.

Ara bé, el que no trobo bé és que aquests concerts que pretenen portar un públic diferent a l’Auditori, més amb la voluntat d’obrir nous repertoris, que no pas portar el públic nou, que potser és el mateix però fet de manera més intel·ligent que el que fa el Liceu programant segons què,  tinguin unes tarifes diferents:

  • Broadway 35€ l’entrada més econòmica.
  • Hans Zimmer i el seu Gladiator, 48€ preu únic
  • Klaus Badelt i Hans Zimmer, 32€ preu únic
  • Danny Elfman musicant a Tim Burton, 48 e preu únic

Per escoltar una tercera de Mahler o la Missa de Bernstein es pot anar pagant des de 10€, continuant l’excel·lñent iniciativa que m’agrada recordar que es va suggerir des de IFL, però en canvi per escoltar a Elfman, Zimmer o Badelt, aquesta tarifa que permet l’assistència a l’Auditori d’un públic amb poder adquisitiu baix, els relegui, perquè de la mateixa manera que abarateix les localitats més cares, segurament descarta a masses que no poden pagar com a mínim, tres vegades més.

Entrant en l’àmbit més clàssic em sembla notable la llista de solistes, ja que no sé si l’OBC havia pogut lluir en una mateixa temporada noms tan rellevants com: Vadim Repin, Joshua Bell, Isabelle Faust, Albert Guinovart, Juan Manuel Cañizares, Jorge Luis Prats, Lang Lang, Gautier Capuçon, Alexei Volodin o Sergey Khachatryan. Una llista que fa molt de goig i només he posat els més notoris i notables.

En l’apartat de directors la cosa no és tan vistosa, començant perquè el mestre Ono estrena titularitat amb 5 únics concerts, el 1, el 17, el 21, 22 i el 30. Tots plegats s’ho haurien de fer mirar una mica, això és propi del principal director invitat de qualsevol orquestra, no del seu titular.  Ho trobo incomprensible, no cal donar-li més voltes, Pons al Liceu dirigeix dues òperes més els concerts pertinents i Ono a l’Auditori, 5 programes de 30, això només passa aquí.

Per altra part  i segurament per no desentonar amb els 5 concerts del director titular, que el principal director invitat, l’holandès Jan Willem de Vriend només en dirigeixi 2 és igualment poc comprensible.

Comptar amb mestres de la talla de Wit, Pinchas Steinberg, Tomas Netopil o Jordi Savall, està bé però no és suficient. Vnen directors bons, però a l’OBC ja comença a ser hora, perquè el nivell ja ho permet, que sigui dirigida per molts més noms de gran prestigi, de fet crec que aquesta és una assignatura pendent. Aconseguir que en les farcides agendes de directors com Pappano, Muti, Chailly, Jansons, Jurowski, Heras Casado, Metha, Davis, …es trobi un forat per dirigir l’OBC, hauria de ser una prioritat possible.

Que Lang Lang la dirigeixi es la concessió que li fem per tal de tenir-lo com a pianista, però hores d’ara el senyor Lang com a director no és cap garantia de res, potser d’omplir l’Auditori, però sobretot perquè esperem que toqui el piano.

Pel que fa als programes, jo crec que és la part més fluixa de la temporada. En la gran majoria de casos ens belluguem en el gran repertori clàssic, en allò que hem escoltat sempre però seguint aquesta recerca del gran públic que se suposa que omplirà l’aforament amb una enèsima novena de Beethoven i no ho faria amb un oratori de Mendelssohn. Jo tinc alguns dubtes al respecte, com els tinc quan constato que hi ha obres, com ja varem comentar l’altre dia arran de la presentació del cicle de grans orquestres de Ibercamera, que es repetiran a l’Auditori, Palau i Liceu en una mateixa temporada. Hi ha propostes tan interessants com és la Missa de Bernstein, o el programa dedicat a Sibelius, però jo trobo a faltar obres que ens sorprenguin, que ens incitin a sortir de casa, potser vaig contracorrent, però escoltar el que escoltem sempre no em motiva tant com fer-ho amb aquelles obres que sent valuoses i consagrades, no sovintegen precisament les nostres temporades simfòniques. I no cal parlar de la recerca del repertori de música catalana o espanyola, més enllà del concierto de Aranjuez o l’Amor Brujo, perquè potser hi ha unes simfonies de Marqués o una obra orquestral de Carnicer per redescobrir, o si comptem amb Juan Manuel Cañizares, potser l’obra de Tàrrega pot ser més interessant que una altre versió del Concierto de Aranjuez, i posats a programar al mestre Rodrigo, crec que fa molts anys que no figura el Concierto para un Gentilhombre en la programació, com també estaria bé escoltar l’obra simfonia de Bretón o Chapí, per no parlar dels noucentistes catalans. Són aquelles coses que una orquestra nacional hauria de proposar i divulgar, al costat de Mahler, Mozart o Txaikovski.

Entenc que el temor als aforaments poc venuts sigui una de les preocupacions màximes dels nostres dirigents culturals, però escoltar any rere any un repertori tan repetitiu crec que acabarà sent letal, i ja no dic res quan podem triar en una mateixa temporada quina cinquena de Beethoven anar a escoltar.

En aquesta temporada 2015/2016 no són precisament les obres, allò que em motivi a sortir de casa.

Us deixo amb el resum dels 30 concerts

01 KAZUSHI ONO DIRIGEIX DAPHNIS I CHLOÉ DE RAVEL

INTÈRPRETS
Kazushi Ono, director
Vadim Repin, violí
Cor Madrigal
Cor Lieder Càmera
OBRES
• Parra » InFALL
• Prokófiev » Concert per a violí i orquestra núm. 2
• Ravel » Daphnis i Chloé

02 EL VIOLÍ DE JOSHUA BELL I EL BOLERO DE RAVEL

INTÈRPRETS
Ramon Tébar, director
Joshua Bell, violí
OBRES
• Lalo » Simfonia espanyola per a violí i orquestra
• Ginastera » Estancia. Ballet
• Ravel » Bolero

03 L’OCELL DE FOC D’STRAVINSKY

INTÈRPRETS
Lionel Bringuier, director
François Leleux, oboè
OBRES
• Ravel » Shéhérezade. Obertura
• Mozart » Concert per oboè i orquestra
• Stravinsky » L’ocell de foc. Ballet

04 EL VIOLONCEL D’ALISA WEILERSTEIN I LA CINQUENA DE BEETHOVEN

INTÈRPRETS
Diego Matheuz, director
Alisa Weilerstein, violoncel
OBRES
• Magrané » …secreta desolación…
• Xostakóvitx » Concert per a violoncel i orquestra núm. 2
• Beethoven » Simfonia núm. 5

05 MOZART VS HAYDN

INTÈRPRETS
Jan Willem de Vriend, director
Kristian Bezuidenhout, piano
OBRES
• Mozart » Les Noces de Fígaro. Obertura
• Mozart » Concert per a piano i orquestra núm. 9 “Jeunehomme”
• Haydn » Simfonia núm. 103 “Paukenwirbel”

06 SCHUMANN I BRUCH, PASSIONS DESFERMADES

OBRES
• Suk » Scherzo Fantàstic
• Bruch » Concert per a violí i orquestra núm. 1
• Schumann » Simfonia núm. 3 Renana

07 EL VIOLÍ D’ISABELLE FAUST I LA PRIMERA SIMFONIA DE XOSTAKÓVITX

INTÈRPRETS
Antoni Wit, director
Isabelle Faust, violí
OBRES
• Ravel » Ma mère l’Oye. Suite
• Prokófiev » Concert per a violí i orquestra núm. 1
• Xostakóvitx » Simfonia núm. 1

08 EL AMOR BRUJO DE FALLA

INTÈRPRETS
Michal Nesterowicz, director
Albert Guinovart, piano
OBRES
• Weber » Oberon. Obertura
• Guinovart » Concert per a piano i orquestra núm. 2 “Traces”
• Falla » El sombrero de tres picos. Suite núm. 2
• Falla » El amor brujo

09 ROMEU I JULIETA DE PROKÓFIEV

INTÈRPRETS
Salvador Brotons, director
Víctor de la Rosa, clarinet
OBRES
• Barber » Adagio per a cordes
• Copland » Concert per a clarinet i orquestra
• Prokófiev » Romeu i Julieta. Selecció

10 SIBELIUS 150 ANYS: KULLERVO

INTÈRPRETS
Ari Rasilainen, director
Tuija Knihtilä, soprano
Juha Uusitalo, baríton-baix
Cor Acadèmic Masculí Hèlsinki
OBRES
• Sibelius » Finlàndia
• Sibelius » Kullervo

11 LA MÀGIA DE BROADWAY PER NADAL

INTÈRPRETS
Alfonso Casado, director
Mariano Detry, director artístic

Intèrprets:
Nina
Julia Möller
Ignasi Vidal
Gerónimo Rauch
Cor de Cambra de
Granollers
Cor Jove Amics de la Unió
Cor Infantil Amics de la Unió
OBRES
Musicals i repertori internacional de Nadal

12 GLADIATOR LIVE

INTÈRPRETS
Per determinar
OBRES
• Música de Hans Zimmer i Lisa Gerrard

13 LA NOVENA DE BEETHOVEN

INTÈRPRETS
Jan Willem de Vriend, principal director convidat
Raquel Lojendio, soprano
Barbara Kozelj, mezzo
Gustavo Peña, tenor
Geert Smits, baríton
Cor Madrigal
Cor Lieder Càmera
OBRES
• Sor » Cendrillon. Obertura
• Beethoven » Simfonia núm. 9 “Coral”

14 LA CINQUENA DE MAHLER

INTÈRPRETS
Pinchas Steinberg, director
Nicholas Angelich, piano
OBRES
• Granados » Goyescas. Intermezzo
• Liszt » Concert per a piano i orquestra núm. 2
• Mahler » Simfonia núm. 5

15 LA TERCERA DE MAHLER

INTÈRPRETS
Pablo González, director
Christiane Stotjin, contralto
Cor femení Voxalba
Cor Aglepta
Cor infantil Sant Cugat
OBRES
• Mahler » Simfonia núm. 3

16 EL CONCIERTO DE ARANJUEZ I LA TERCERA DE BEETHOVEN

INTÈRPRETS
Lorenzo Viotti, director
Juan Manuel Cañizares, guitarra
OBRES
• Parra » Absència
• Rodrigo » Concierto de Aranjuez
• Beethoven » Simfonia núm. 3 “Heroica”

17 KAZUSHI ONO ROMÀNTIC: LA QUARTA DE BRAHMS

INTÈRPRETS
Kazushi Ono, director
Jorge Luis Prats, piano
OBRES
• Montsalvatge » Manfred
• Schumann » Concert per a piano i orquestra
• Brahms » Simfonia núm. 4

18 LANG LANG, MOZART I BEETHOVEN: TRIO DE GENIS

INTÈRPRETS
Lang Lang, director i piano
OBRES
• Mozart
• Beethoven

19 TOCATS PER L’OBC

INTÈRPRETS
Alfons Reverté, selecció i direcció musical
Jordi Cortés, direcció escènica
OBRES
Obres de:

• Copland
• Falla
• Kabalevski
• Mozart
• J.S. Bach
• Stravinsky
• Händel
• Anderson
• Márquez
• Khatxaturian
• Mascagni
• Ginastera

20. DANSES SIMFÒNIQUES DE RAKHMÀNINOV

INTÈRPRETS
Manuel Hernández Silva, director
Jean-Efflam Bavouzet, piano
OBRES
• Ravel » Rapsòdia espanyola
• Ravel » Concert per a piano i orquestra en Sol major
• Rakhmàninov » Danses simfòniques

21 EL VIOLONCEL DE GAUTIER CAPUÇON I LA CINQUENA DE PROKÓFIEV

INTÈRPRETS
Kazushi Ono, director
Gautier Capuçon, violoncel
OBRES
• Parra » Wilde Suite
• Dvorák » Concert per a violoncel i orquestra
• Prokófiev » Simfonia núm. 5

22 LA 13A DE XOSTAKÓVITX

INTÈRPRETS
Kazushi Ono, director
Cor i baix a determinar
OBRES
• Xostakóvitx » 13a Simfonia

23 PIRATES DEL CARIB

INTÈRPRETS
A determinar
OBRES
Música de Klaus Badelt i Hans Zimmer

24 FESTIVAL GERSHWIN

INTÈRPRETS
Andrew Grams, director
Alexei Volodin, piano
OBRES
REPERTORI DEL CONCERT: DIVENDRES
• Bernstein » Un dia a Nova York. Tres dances » West Side Story. Obertura
• Gershwin » Rhapsody in Blue » Porgy and Bess

REPERTORI DEL CONCERT: DISSABTE
• Bernstein » West Side Story. Obertura
• Gershwin » Concert per a piano i orquestra en Fa major » “I got rhythm”. Variacions per a piano i orquestra
» Un americà a París

REPERTORI DEL CONCERT: DIUMENGE
• Gershwin » Obertura Cubana » Second Rhapsody per a piano i orquestra » “I got rhythm”. Variacions per a piano i orquestra » Un americà a París

25 LA MEVA PÀTRIA DE SMETANA

INTÈRPRETS
Tomas Netopil, director
Sergey Khachatryan, violí
OBRES
• Guix » Imatges d’un món efímer
• Khatxaturian » Concert per a violí i orquestra
• Smetana » La meva pàtria. Selecció

26 JORDI SAVALL DIRIGEIX L’OBC

INTÈRPRETS
Jordi Savall, director
OBRES
• Bach » Suite núm. 3 per a orquestra
• Mozart » Serenata núm. 6
• Salieri » Variacions sobre “Follia di Spagna”
• Händel » Música per als Reials Focs artificials

27 LA PATÈTICA, AMB L’ORQUESTRA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

INTÈRPRETS
Josep Pons, director
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Kai Gleeusten, violí
OBRES
• Mendelssohn » Les Hèbrides. Obertura
• Mendelssohn » Concert per a violí i orquestra núm. 2
• Txaikovski » Simfonia núm. 6 “Patètica”

28 DANNY ELFMAN

INTÈRPRETS
A determinar
OBRES
Música de Danny Elfman

29 LA SIMFONIA LENINGRAD DE XOSTAKÓVITX

INTÈRPRETS
Vassily Sinaisky, director
Juan Manuel Gómez, trompa
OBRES
• Strauss » Concert per a trompa i orquestra núm. 2
• Xostakóvitx » Simfonia núm. 7 “Leningrad”

30 MISSA DE BERNSTEIN

INTÈRPRETS
Kazushi Ono, director
William Dazeley, baríton
En col·laboració amb l’ESMUC
Cor Madrigal
Cor Lieder Càmera
Cor infantil amics de la Unió
Cor de Teatre
OBRES
• Bernstein » Missa

INFORMACIÓ MÉS DETALLADA A:

Us deixo amb la Missa de Bernstein en l’edició dels PROMS 2012.

Tan aviat es presenti la resta de la temporada de l’Auditori, us faré l’agenda barcelonina 2015/2016.

Bon cap de stemana

Un comentari

  1. josep

    Jo crec que pot ser una gran temporada tant pel que fa als programes com als intèrprets. Es més que probable que a més del meu abonament, adquireixi entrades per a altres concerts ja que hi ha preus força interessants, i no em refereixo a la música de pel·lícules que, personalment, no m’interessen massa. Penso que l’OBC està a un gran nivell i els programes dels darrers anys han estat força atractius, jo al menys m’ho he passat d’alló més bé.

    M'agrada

    Respon
  2. josep olive

    Estic donant una volta pel MMF i no em puc entender, però si dir que el repertori es prou ampli com per poder confeccionar temporades amb més cura de no repetir en excés les mateixes obres. La primera impressió va ser decebedora, i ara, un cop més assimilat potser no tant, però m’hagués agradat més atravinent en obres menys freqüentades. Hi han permès, per descomptat, que per a mi les més destacades són el dia Sibelius, Lang Lang, la missa de Bernstein i Voldin/Gershwin…i algunes més. Molt d’acord en lo poc que dirigeix Ono i en els preus dels concerts més atipics. Vaig constatar de primera mà aquest any amb “El senyor dels anells” lo entusiasta i diversificat que és aquest públic i lo molt injustament tractat després de fer que l’Auditori fes goig per una vegada en molt de temps.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Potser aquest és el problema, que si va fer tant goig a preus més atípics, volen continuar omplint de manera atípica. Potser el públic atípic no té tants prejudicis econòmics, ja que amb dos o tres concerts han complert el seu objectiu, mentre que per a molts com nosaltres l’objectiu és el conjunt de la tenporada.

      M'agrada

      Respon
  3. Elio

    La temporada seria molt decebedora sinó fos que inclou dues obres que tenia moltes ganes d’escoltar de fa temps: la missa de Bernstein i Kullervo de Sibelius. Kullervo es una obra magnífica que mereixeria una major presència, igual que tantes altres obres del finès. En els darrers deu anys només recordo programades la segona i la cinquena, deixant oblidades veritables obres mestres com la tercera, la cuarta o la setena. Programar només Kullervo, per molt que sigui una raresa, em sembla un homenatje insuficient.

    Els programadors es pregunten constantment perquè cada cop hi ha menys públic als auditoris. Vivim en una època en la que podem escoltar tot el repertori sense moure’ns de casa, i es natural que les noves generacions (i també les altres) no trobin cap alicient en la música en directe. Per una banda caldria fer una programació menys repetitiva per incentivar la gent a anar als auditoris. Però a llarg termini la solució crec que és una altra. Quin sentit té tocar una simfonia de Mozart quan la tecnologia fa que l’experiencia des del sofa de casa sigui cada cop més semblant al directe? No seria bo apostar per un repertori que ofereixi una experiencia que no sigui reproduible al sofa? No ens enganyem, per la majoria del públic la música classica és un entreteniment més, i ja no és necessari desplaçar-se fins a la sala de concerts per entretenir-se amb melodies boniques. I per lluir els vestits ja tenen el Liceu i Ibercamera. L’OBC hauria de fer una aposta a llarg termini i educar el públic en un nou repertori, més contemporani i més proper a la sensibilitat cultural dels nostres dies. Fa uns dies vaig anar a un concert de cambra amb una amiga que no havia anat mai a un concert clàssic. Tocaven el primer cuartet de Bartók i ‘la mort i la donzella’ de Schubert. Quina obra dirieu que li va agradar més? Doncs el quartet de Bartok, amb molta diferència. Schubert li va agradar, però no repetiria, mentre que estic segur que si algun dia veu anunciat un programa amb obres de Bartók es plantejarà assistir-hi. Jo fa anys que estic convençut que són aquests repertoris els que poden atreure la gent jove, i no el repertori clàssic, i sempre que he fet l’experiment amb amics ho han corroborat.

    M'agrada

    Respon
      • Joaquim

        Absolutament d’acord, fins i tot un bon concert de l’OBC a L’AUditori pot ser millor que un concert meravellós vist i escoltat per streaming des de la millor sala del món, jo no en tinc cap dubte, perquè l’alenada de la música en contacte físic amb l’oïdor s’ha de percebre sense “preservatiu” i perdona la vulgaritat, però em sembla molt gràfic, i els altaveus de qualsevol aparell, i ja no diguem els auriculars, en són un.

        M'agrada

        Respon
    • Joaquim

      Dos obres no poden fer canviar una molt decebedora a decebedora, al menys així ho veig jo. La temporada per a mi decep en una part essencial, la programació de les obres, però té els punts de iterés que ja he esmentat.
      El teu plantejament és molt interessant però la direcció no deu voler arriscar amb els abonats, ja que programant obres com les que proposes segurament no guanyarien la fidelitat del públic jove, que no es fidelitza amb ningú, i posarien en perill l’abonament que consolida la temporada. El punt mig és l’ideal, i per això aquesta any no m’acaba de fer el pes, perquè no hi ha punt mig, només hi ha una recerca fàcil del públic tradicional, i quan estem parlant d’un equipament públic això és letal, si més no en els plantejaments programàtics del que ha de ser i significar una temporada de l’orquestra nacional de Catalunya

      M'agrada

      Respon
  4. Oscar V

    Una temporada sense visió per a una orquestra contenidor amb una direcció mediocre i confosa l’objectiu de la qual és només satisfer les necessitats de les mafies de les agències. Només així s’expliquen les incongruències que expliques Joaquim. Digne de menció és l’absència insultant de cap instrumentista jove català.

    M'agrada

    Respon
  5. Joan

    Mhhh però amb Volodin no es podrà fer triplet I al mateix temps anar a escoltar Serse al liceu. Em sembla que la millor opció seria Liceu dv, ds I dg OBC, tot i les repeticions. No?

    M'agrada

    Respon
  6. Stendhal

    He llegit el comentari del Oscar V. i m’ha agradat els adjectius contenidor, mediocre i confosa. Són adjectius molt encertats i potser molt suaus. El que no és tan encertat és el comentari dedicat a les agències. No s’ha d’oblidar que els que compren i paguen són (en aquest cas) les orquestres. Ningú les obliga a comprar el que no volen.

    Es d’esperar que amb la nova direcció de l’orquestra s’arreglin els problemes que va deixar el darrer irresponsable que va portar els destins de l’orquestra amb l’aquiescència dels seus òrgans de govern.

    M'agrada

    Respon
    • Oscar V

      Si t’han agradat els adjectius, la direcció tècnica la podem qualificar de marioneta. Un 75% del que la orquestra compra ho fa pressionada per les agències, que ja s’encarreguen d’influenciar en el seu moment perque es col.loqui a una persona que farà el que li diuen. I em temo que seguirà sent així amb els nous. És la gran lacra del món clàssic actual. I el públic ho consumeix tot igualment, sobretot perque la falta d’educació fa que es perdi el criteri pel que té qualitat i el que no.

      M'agrada

      Respon
  7. Stendhal

    Em refereixo a “messieur Bou”. Ha estat una gestió guiada per l’interés personal i en contra dels interessos de l’orquestra i, a més, agreujat per la situació econòmica.

    No es propi d’una marioneta que faci el que vulgui. Va ser proposat per l’agència del Sr. González i els responsables de l’orquestra el van acceptar. No hauríem de donar la culpa de les coses mal fetes a les Agències.

    Crec, això espero, que els nous responsables faran les coses millor que els anteriors.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Possiblement tinguis raó, no tinc prou coneixement del que hi ha al darrere de tots el que ha fet, si bé, sigui per interès personal, sigui per professionalitat mal venuda, Bou va donar una certa internacionalització a l’OBC, amb les tímides gires i les transmissions dels concerts mitjançant els cants culturals. Si bé la nòmina d’artistes francesos va ser notablement superior a l’autòctona, quelcom que mai s’hauria d’haver permès.

      M'agrada

      Respon
      • Stendhal

        Encara que tard, voldria fer uns comentaris als punts que toques al teu comentari:
        Una orquestra por presumir de ser internacional quan es contractada per actuar dintre dels cicles de concerts de temporada en diverses ciutats d’un país. El que a Barcelona seria Ibercàmera i Palau 100. D’acords amb les dades donades per la pròpia orquestra, el que ha fet aquets darrers anys ha estat fer intercanvis amb altres orquestres. Això no ajuda a fer cap mena de projecció internacional de l’orquestra.
        En quant a les retransmissions suposo que et refereixes a les fetes per Medici TV. Ès el mateix. Si ofereixes una orquestra d’una certa qualitat, el programa que interessi a Medici i a sobre tot pagat, segur que ho accepten. Qui no acceptarà tenir a cap preu un vídeo de la Joana d’Arc a la foguera? I a sobre amb una artista amb renom mediàtica?
        En quant als artistes francesos ha estat un abús. Però no hem d’oblidar que la programació passa per els òrgans de govern de l’orquestra i l’Auditori.
        En fi, una època per oblidar.

        M'agrada

        Respon
  8. Manu

    El Sr. Bou no seria la panacea, d’acord, però pel salt qualitatiu i l’ambició que demanes Joaquim no sembla que s’hagi optat per una opció més potent. El Sr. Sampablo segur que és un bon professional, però contractar al gerent de la orquestra del Vallés no sembla que sigui molt ambiciós. Si tens ambició, es va a buscar un gerent que pugui tenir contactes potents i una agenda internacional. Però sembla que a la direcció de l’Auditori un perfil baix ja els hi va bé. Potser s’hauria de reflexionar a fons sobre el mal endèmic en la gestió de l’orquestra. Una llástima perque és una formació que tots estimem i que té gran potencial.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari