La soprano Ailyn Pérez ha cancel·lat les dues actuacions que tenia previstes al Liceu, la Norina de Don Pasquale i la Violetta de La Traviata.
El Liceu ha optat per dues cantants joves i molt interessants per a suplir a la soprano nord-americana, les sopranos romaneses Valentina Nafornita (Norina), que acaba de cantar el mateix rol a Viena al costat de Juan Diego Flórez i de la que teniu l’àudio (rectificat) disponible a l’apunt corresponent i Anita Hartig (Violetta), de la que ja va parlar-vos a IFL en ocasió de La Bohème (Musetta) i Carmen (Micaela) ambdues al MET.
La senyora Scheppelmann ha tornat a encertar amb les dues substitucions, ja que ambdues sopranos són dos dels valors més emergents de l’actualitat operística.
Per recordar-vos com canten us deixo a Nafornita cantant “Qual guardo il cavaliere” de Don Pasquale (Donizetti) a Viena fa pocs dies, dirigida per López-Cobos.
De Nafortina la viquipèdia destaca:
Valentina Naforniţă (nascuda el 1987) és una soprano romanesa nascuda a Moldàvia. Ella va guanyar en el 2011 el BBC Cardiff Singer of the World.
Naforniţă va néixer a la localitat de Glodeni , República de Moldàvia . Es va graduar de la Ştefan Neaga Music College a Chisinau , el 2006 i es troba en el programa de Mestratge en Arts sota Eleonora Enachescu al Departament de la Veu de la Universitat Nacional de Música de Bucarest . És membre de la companyia de l’Òpera Nacional de Romania. Naforniţă està vinculada a la Staatsoper de Viena.
Aquesta és l’adreça de la seva pàgina web:
I aquí teniu a Hartig, cantant l’ària de Micaela a Viena l’any 2013-
De Hartig la viquipèdia diu
Anita Hartig (nascuda l’any 1983) és una soprano romanesa.
Nascuda a Bistrita , Hartig va estudiar a l’Acadèmia de Música Gheorghe Dima a Cluj-Napoca , on es va graduar el 2006.
Hartig ha tingut un èxit particular en el rol de Mimi de La Bohème de Puccini. Ella va debutar com a Mimi el 2006 a la Òpera Nacional de Cluj-Napoca (Romania), cantant.lo després en una nova producció a la Welsh National Opera 2012 dirigida per Annabel Arden , i des de aleshores l’ha cantat amb la Royal Opera de Londres, el Metropolitan Opera de Nova York i la Òpera Estatal de Viena.
No té web, però el seu perfil a la xarxa és:
IN FERNEM LAND 
Per a mi hi sortim guanyant molt. Les dues son molt més bones que Ailyn Pérez. Felicitats Christina Scheppelmann!
M'agradaM'agrada
Jo també crec que sobre el paper hi sortim guanyant, m’interessen totes dues, sobretot Hartig cantant Traviata, que no he vist enlloc que l’hagi cantat, tot i que de ben segur que no el deu debutar aquí.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la informació. Aquesta Traviata em feia certa mandra, però ara ja no, em farà molta il·lusió sentir a Anita Hartig.
M'agradaM'agrada
És un bon fitxatge, sense cap mena de dubte
M'agradaM'agrada
Frau Scheppelmann demuestra lo que vale. No se la debió subestimar tan precipitadamente.
M'agradaM'agrada
Digamos que el problema no es que no sepa contratar cantantes, más bien las dudas estaban y están en la autoridad que tendrá para imponer títulos y criterios artísticos que vayan más allá de los títulos que le impongan para llenar el aforo.
M'agradaM'agrada
Me adhiero a la felicitación de Jan y de momento rápida y tomando decisiones Frau Scheppelmann que ya desde que sale ante el público y a telón bajado para informar de cambios y cancelaciones a ultima hora ,me está causando inmejorable impresión ( nada que ver con su predecesor Matabosch que JAMÁS se atrevió personalmente y ante el público y a telón bajado, a anunciar cambios, cancelaciones ,etc… )
M'agradaM'agrada
Matabosch, a qui enyorarem, es preocupava dels fulls de sala. No tant satinats potser però amb el repartiment DEL DIA amb tots els canvis pertinents i fins i tot amb una petita biografia dels intèrprets substituts. Els programes de mà amb ell eren una altra cosa,els repartiment de la web i els cartells exteriors també.
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir, però no en futur hipotètic.
M'agradaM'agrada
Cuando programe la temporada no me caerán los anillos en elogios, y ya me gustaría que las temporadas que nos prepare tengan la categoria de las del Sr.Matabosch.
Los cantantes no son un problema, los títulos pueden serlo.
M'agradaM'agrada
Holà Joaquim,
No quiero todavía tener Facebook…entonces te escribo para decirte que venimos a Barcelona el 13 de Julio y que estaremos al Palau per il concierto de Netrebko y el 15 por la Violetta de Hartig. Si a caso estas por uno de los dos, nos agradeceria moltissimo conocerte o beber una copa contigo!!!!
Otra vez gracias para todo lo que haces para nosotros amantes de música.
Buona semana y hasta una vez
Agnès de Ginebra
M'agradaM'agrada
Hola Agnès.
Por motivos personales no puedo decirte aún si iré al concierto de Netrebko, en cuanto a La Traviata del seguro que no, ya que mi abono es del sábado 18.
Yo creo que algún día lo conseguiremos, mientras tanto te agradezco mucho tu fidelidad y seguimiento del blog.
Espero que vuestra estancia en Barcelona sea magnifica.
M'agradaM'agrada
Esperava presenciar una sola Traviata i ja en porto dues, degut a la formidable Violetta de Hartig. Colpidora i emocionant, cantant i actuant. I si no vaig una tercera vegada és perquè no puc. Gran èxit en totes dues funcions amb la taca ahir d’uns impresentables que la van esbroncar incomprensiblement. És veritat que la coloratura del “Sempre libera…” no va ser clara i ortodoxa, i que ahir no li va sortir bé l’agut final en pianissim de “L’addio a la vita” (d’altres eviten riscos no fent-lo precisament en pianissim!) però soc dels que valora una actuació global, sincera, i de gran qualitat i categoria del personatge. Creieu-me, no us la perdeu! En Nucci as usual, en lo bo i en lo dolent. Personalitat vocal i presència escènica però amb frases cantades i vocalitzades a destemps i amb accents timbrics de la casa que no em van agradar gens ni mica. L’Ismael Jordi de menys a més amb un bon tercer acte. Producció molt bona de McVicar. Tota la resta regulin regular.
M'agradaM'agrada
…i no és acceptable que els …”..e vero…e vero…” de Violetta assentint les afirmacions/acusacions de Germont en el duo és digui que a Hartig a dures penes se la va sentir, i no ho és sencillament perquè va ser en Nucci, que cantava per on li rotava, es parava i arrancava no per on el pentagrama o el director indica sino per on ell li donava la real gana, i perdoneu expresions tan anti-musicals, però és el calificatiu què és mereix al meu entendre… Un altre exemple de la particular versió de Nucci és la entrada en escena just abans del concertant final del segon acte, on retreu greument al fill…doncs un moment que ha de ser cabdal i colpidor de l’òpera en Nucci va deixar el seu segell personal, i tant, efectivament, llàstima que fos per destroçant-lo…
M'agradaM'agrada
Jo veure la darrera (avui) sense Nucci, perquè no vol quedar immortalitzat, o per qüestions de diners o per qüestions vocals, ara bé la unanimitat de Hartig és quasi total, tret dels tarats que, altre qualificatiu no se m’acut.
M'agradaM'agrada