Kullervo serà durant aquesta i la propera temporada una obra recorrent a les sales de concert de mig món, en ocasió de la celebració del 150 aniversari del naixement de Jean Sibelius (Hämeenlinna, 8 de desembre de 1865), el seu compositor. L’OBC també l’ha programat en un dels concerts essencials de la propera temporada de l’orquestra barcelonina.
Kullervo és una simfonia per a soprano, baríton, cor masculí i orquestra, en cinc moviments:
- I. Introducció. Part orquestral.
- II. Joventut de Kullervo. Part orquestral.
- III. Kullervo i sa germana. Orquestrada per a cor masculí i solistes, aquesta part narra l’amor de Kullervo per una dona que, al final, es descobreix que és la seva germana, revelació que la portarà al suïcidi. Acaba amb el lament de Kullervo per la seva mort, a càrrec d’un baríton.
- IV. Kullervo va a la guerra. Música enèrgica.
- V. La mort de Kullervo. El cor masculí narra la mort del personatge.
El 21 desembre 1890 Sibelius assisteix a l’estrena a Viena (on va romandre entre 1889 i 1890) de la revisió final de la Tercera Simfonia de Bruckner, que influeix significativament en el que serà el seu posterior Kullervo. Sens dubte tindrà molt present el clima boirós del tema inicial i l’orquestració de l’obra, pel seu nou projecte, tot i que l’espiritualitat de Bruckner no té gairebé res a veure amb el compositor finlandès, però d’ell aprendrà aspectes tècnics prou evidents. Com també hi ha qui diu que és notòria la influència de la primera simfonia del compositor noruec Christian Sinding (1856-1941), aquest també influenciat pel compositor austríac, però compartint amb Sibelius les influències de la tradició folklòrica nòrdica. Influències que esdevindran en el cas de Jean Sibelius, fonamentals per desenvolupar l’essència creativa de la simfonia Kullervo, sense citar expressament cap tema melòdic del folklore finés, però imbuint-se de l’essència sense en cap cas caure en la imitació.
Sibelius va tornar a la capital austríaca per estudiar amb Robert Fuchs i Carl Goldmark, i a la primavera de 1891 va decidir que el poema programàtic Kullervo seria la font de inspiració de la seva simfonia. Goldmark i Fuchs no creien que després dels seus primers treballs orquestrals, el compositor estès suficientment format, preparat i madur, arribant a qualificar els seus treballs com a orquestrador, de barbar. Les opinions del seus mestres van enfurismar a Sibelius, que no obstant això, no es va rendir, ans al contrari el van esperonar per acabar la composició l’any 1892, estrenant-se tot seguit davant del públic, el 28 d’abril del mateix any a Hèlsinki , amb els preeminents solistes de l’òpera estatal, Emmy Achte i Abraham Ojanperä, en les parts vocals i l’Orquestra de la Societat de Hèlsinki sota la direcció del propi compositor. L’any 1893 Sibelius va fer un arranjament per a baríton i piano de la part del baríton anomenat Lament de Kullervo, que va ser posteriorment orquestrat entre els anys 1917-1918, aquest arranajment es va interpretar per primera vegada el 14 de juny de 1957 a Hèlsinki, amb Kim Borg i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia sota la direcció de Jussi Jalas.
Des de finals de gener 1892 la composició va continuar a Hèlsinki a Kaivopuisto. A principis de març de Sibelius va decidir que el cor havia de ser un cor masculí. Ell va considerar, en una carta escrita a la seva muller, que l’escena en el tercer moviment que representa la relació sexual – tot i que es mostra per mitjans purament musicals – avergonyiria a les cantants femenines.
Sibelius es va inspirar en el poema èpic Kalevala escrit pel filòleg Elias Lönnrot a partir de la tradició popular finesa i careliana al segle XIX. Es considera l’èpica nacional de Finlàndia i una de les obres literàries més importants escrites en aquesta llengua, a més de ser altament admirada també pels parlants d’altres llengües ugrofineses dels països Bàltics i Rússia. Un jove sedueix una dona sense saber que ella és la seva germana. Tots dos acaben suïcidant-se.
Els assajos per a l’estrena van començar a principis d’abril. La primera actuació en públic va ser el 28 abril 1892 Emmy Achte i Abraham Ojanperä varen ser els solistes. Les mans del compositor tremolaven i se’l veia pàl·lid, però l’energia de l’actuació es van apoderar immediatament d’una part de l’audiència. “Va ser com una erupció volcànica,” segons va deixar escrit Axel Tornudd, però també va constatar que per a la majoria dels oients la simfonia va ser considerada un complet caos.
Quan Robert Kajanus va entregar una ofrena floral a Sibelius el públic va respondre amb un fort aplaudiment, quelcom que no va influenciar, ni impedir que el crític Leonard Salin mostrés un menyspreu cap a l’obra quan va afirmar que no a l’estrena no va tenir idea de en quin moment l’orquestra va deixar d’afinar i en quin moment va començar la interpretació.
No tota la crítica va ser tan negativa, però en general la cabdal partitura, ara considerada unànimement com el pilar essencial de la música nacional finlandesa, es va acabar d’entendre.
El gran duo entre Kullervo i la seva germana és el moment culminat de l’obra i té un fort component dramàtic que hagués pogut derivar cap a un Sibelius operístic, quelcom que lamentablement mai va succeir.
Que Sibelius utilitzés la veu humana per expressar els sentiments, quelcom que no havia succeït en els dos primer moviments, i anys abans de que Mahler també la incorporés en moltes de les seves simfonies, és quelcom sorprenent, ja que va anar més enllà del referent beethovenià a la novena. i si de cas es va inspirar en les simfonies dramàtiques del sempre fascinant i innovador Hector Berlioz. Sibelius en aquest moviment central amalgama la forma operística , o si es prefereix de la cantata profana amb reminiscències de l’oratori, sobretot en les parts corals, alhora que la simfonia o el poema simfònic de caire programàtic.
El tercer moviment està subdividit en diverses seccions que alternen les parts orquestrals, amb les corals, el duo o les parts en solitari d’ambdós solistes, quasi com a àries colpidores, dramàtiques i eminentment operístiques.
Aquest cap de setmana i en la magnífica iniciativa de The Opera Platform, es va oferir una versió escenificada de Kullervo en una producció extraordinària que avui comparteixo amb tots vosaltres, procedent de l’Òpera Nacional Finlandesa.
Les parts orquestrals estan coreografiades i s’ha de superar el handicap visual d’associar les figures protagonistes estilitzades dels ballarins amb les dels mateixos personatges cantants, una mica més refets.
La versió és visualment molt atractiva i musicalment excel·lent, sota la direcció Jukka-Pekka Saraste, mentre que les poderoses i nòrdiques veus de Ville Rusanen i Johanna Rusanen-Kartano, s’integren de manera poc dramàtica a la proposta, o potser poc treballada, ja que contrasta massa la seva “passivitat” escènica, dissimulada per l’entorn escenogràfic tan espectacular, amb l’intens treball coreogràfic, fins i tot “a cappella” a tall d’interludi, amb unes coreografies modernes i alhora ancestrals, emmarcades en un espai escènic potenciat per un disseny de llums imponent.
En qualsevol cas Kullervo és una obra musical que cal conèixer per la seva grandesa musical i orquestral, i aquesta versió pot ser el vehicle perfecte ja que té prou atractius per a tots aquells que us hi aproximeu per primera vegada, alhora que per a tots aquells que ja la teniu ben escoltada, ofereix en aquesta proposta escènica, un motiu més enllà de l’excel·lent versió musical, per apropar-vos-hi, segur que no us decebrà.
Jean Sibelius
KULLERVO
Samuli Poutanen – Kullervo, ballarí
David Scarantino – Kimmo, ballarí
Terhi Räsänen – germana de Kullervo, ballarina
Ville Rusanen – Kullervo,baríton
Johanna Rusanen-Kartano – germana de kullervo, soprano
Finnish National Ballet
Tero Saarinen Company
Helsinki Philharmonic Chorus
Finnish National Opera Chorus
Finnish National Opera Orchestra
Director: Jukka-Pekka Saraste
Coreografia: Tero Saarinen
Disseny de vestuari: Erika Turunen
Escenografia: Mikki Kunttu
Disseny de llums: Mikki Kunttu
Òpera Nacional Finlandesa, 23 de maig de 2015
ENLLAÇ vídeo (7 enllaços en format rar que s’han de descomprimir. Descomprimint el núemro 1, una vegada hagueu baixat els 7, el procés es fa tot sol)
IN FERNEM LAND 
Post a tenir molt en compte, sobretot al desembre, en el cap de setmana que l’OBC interpreta aquesta obra de Sibelius. Gràcies doncs per aquest interesentissim avançament! 🙂
M'agradaM'agrada
Jo crec que a l’Auditori la gaudirem molt i sense tants afegitons, però tot i així la proposta és molt interessant.
M'agradaM'agrada
M’interessa molt, gràcies
M'agradaM'agrada
De res
M'agradaM'agrada
Agraeixo molt el treball que has fet i me’n prenc nota.
M'agradaM'agrada
I jo t’agraeixo que em tinguis en compte
M'agradaM'agrada
No sé, el añadido escénico-coreográfico no me ha acabado de convencer, aunque no puedo negar el impacto visual en muchos momentos impresionantes.
En cualquier caso, muchas gracias de nuevo y siempre, por estar tan atento a la actualidad.
M'agradaM'agrada
Potser sí que és una reiteració el muntatge escènic, però té moments prou potents i plàsticament bellíssims com per justificar-lo.
La simfonia és esplèndida
M'agradaM'agrada
Caldrà veure el vídeo. No obstant no crec que cap escenografia pugui aportar gaire cosa a la imponent partitura i si més aviat no en distraurà. Crec que la música, desde els acords inicials evocatius, llegendaris i èpics, com molt ben has dit, brucknerians, fins al final t’enganxa fins al desolat i grandi`s final, snse necessitat de recòrrer a escenografies. No obstant, caldrà veure el vídeo. Per cert, la “música coital”, una mena d’intermezzo en bell mig del duo, d’una brutalitat sense cap concessió romàntica. Saps si existeix l’arxiu àudio mp3 de la representació? En fi, una volta més, gràcies per l’apunt i pel regal.
M'agradaM'agrada
La proposta aporta coses, però hi ha músiques que no necessiten suports addicionals.
No tinc l’arxiu àudio, ho sento.
M'agradaM'agrada
Muy interesante la propuesta visual, gracias 🙂
M'agradaM'agrada
Muy potente
M'agradaM'agrada