Benvenuto Cellini, producció de Terry Gillian
Si ahir anticipava un dels concerts més esperats de la temporada 2015/2016 de l’OBC amb el Kullervo de Jean Sibelius, avui us porto una de les òepres més esperades de la propera temporada del Gran Teatre del Liceu, el Benvenuto Cellini d’Hector Berlioz, en la producció que s’està interpretant a Àmsterdam i que escénicament és la mateixa que veurem a Barcelona, la brillant producció de Terry Gillian per a la ENO anglesa, l’Òpera de Roma i el teatre holandès. Avui només us porto l’àudio, tant de bo disposem abans de les representacions del proper mes de novembre del vídeo.
A Àmsterdam tenim dos dels intèrprets que també participaran en la producció barcelonina, el tenor John Osborn que canta el rol protagonista i el baix italià Maurizio Muraro, que allà i aquí interpreta el rol de Giacomo Balducci.
Quan faltin pocs dies per les representacions al Liceu ja faré l’apunt preparatori d’aquesta òpera preciosa, però no me’n puc estar de fer una prèvia a la prèvia.
L’únic element del llibret que s’ajusta a la biografia de Cellini és el que fa referència a la fosa de la famosa estàtua de Perseu. Tot i així aquesta obra es va fondre a Florència per encàrrec del Duc Cosimo I Medici, no a Roma com succeeix a l’òpera, i menys per l’encàrrec del Papa. Tots els personatges, tret lògicament de Cellini i el Papa Climent VII, són inventats
El llibret original, en l’actualitat perdut, va ser rebutjada per l’Opéra-Comique, fet que va motivar que Berlioz transformés l’obra original suprimint el diàleg parlat, i concentrant l’acció dels quatre actes originals a dos, fet que va donar peu a que es pogués presentar a l’Òpera de París, on es va estrenar el 10 de setembre de 1838, amb Gilbert Duprez en el paper protagonista. En la seva estrena, el públic, molest per la radicalitat de la proposta, sense cap mena de dubte innovadora per l’època, es va amotinar mentre els músics qualificaven l’obra com impossible de tocar.
L’any 1851, Franz Liszt es va oferir a representar l’obra a Weimar, però suggerint canvis a Berlioz. Aquesta nova versió es va estrenar a la ciutat alemanya al 1852, sent el tenor protagonista Karl Beck, que dos anys abans havia estrenat el Lohengrin.
No existeix una edició crítica definitiva, ja que el mateix Berlioz va fer successius canvis a la partitura, acceptant fins i tot modificacions del mateix Liszt.
Us deixo amb els enllaços per baixar aquesta obra incompresa i tan poc representada, que amaga veritables troballes, com és habitual en l’obra de Berlioz.
Us deixo uns tasts per anar fent boca;
Comencem per l’escena de Teresa és a dir: “Les belles fleurs!…Entre l’amour et le devoir…Quand j’aurai votre âge” que canta la soprano Mariangela Sicilia, premi Operalia en l’edició del 2014. Estava previst que a Àmsterdam fes el debut la soprano francesa Patricia Petibon, però finalment ha estat substituïda per Sicilia, que al final de la cabaletta sembla que s’acovardeixi.
Escoltem ara a John Osborn, el tenor nord-americà que debutarà finalment al Liceu amb aquest mateix rol, cantant la deliciosa i subtil ària “Une heure encore…La gloire était ma seule idole”, fent gala d’un estil elegant i d’un domini de les mitges veus imprescindible en el repertori francès.
I ara escoltem a la magnífica mezzosoprano canadenca Michèle Losier cantant “Cette somme t’est due”, l’ària que canta el personatge transvestit d’Ascanio, l’aprenent de Cellini, acompanyada del cor.
Hector Berlioz
BENVENUTO CELLINI
llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier
Benvenuto Cellini – John Osborn
Giacomo Balducci – Maurizio Muraro
Fieramosca – Laurent Naouri
Le Pape Clement VII – Orlin Anastassov
Francesco – Nicky Spence
Bernardino – Scott Conner
Pompeo – André Morsch
Le Cabaretier – Marcel Beekman
Teresa – Mariangela Sicilia
Ascanio – Michèle Losier
Koor van de Nationale Opera
Rotterdams Philharmonisch Orkest
Director musical: Sir Mark Elder
Nationale Opera, Àmsterdam 18 de maig de 2015
ENLLAÇ àudio mp3
https://mega.co.nz/#F!75UGUSwK!uc4S3Mhky5YTyLkM8PT_xA
Demà parlaré d’un dels cims musicals de la temporada, el Don Giovanni que escoltarem avui al Palau sota la direcció de René Jacobs, un esdeveniment.
IN FERNEM LAND 
Joaquim menudo spoiler que nos acabas de colgar eh? 😉 No te imaginas las ganas que tengo de verla en directo!!
M'agradaM'agrada
Crec que tots en tenim moltes ganes, i m’agradaria que no passes com al Kítej, que tothom en tenia moltes ganes i després varem necessitar Déu i ajuda per omplir el teatre amb una certa dignitat.
M'agradaM'agrada
Ho sento, però trobo que aquesta òpera i aquesta producció estan a anys llum del meravellòs Kitej q vam tenir la sort de veure al Liceu. Pot ser és perquè no tinc sentit de l’humor.
M'agradaM'agrada
No les vull comparar com a òperes, tot i que per ami totes dues són obres mestres.
El problema rau en que em temo que la vendran malament, i això que en aquest cas es poden omplir la boca venent Monty Python, que tenen el seu públic i encara que l’òpera no els importi, tant li fa, aquí el que importa es vendre.
Em temo que l’esforç de la Sra. Scheppèlmann per portar-nos un Berlioz, quelcom que no li podré agrair mai prou, no serà valorat com cal.
Lamento que no t’agradi, perquè no és una qüestió de sentit de l’humor
M'agradaLiked by 1 person
Disculpa, és que no l’havia sentit prou 🙂
Ja estic entre els que tindran gran disgust si es cancel·la per la vaga.
Només que, quant a l’argument, a mi em van més les coses trascendents que les comèdies.
M'agradaM'agrada
Però quan la música és genial…
M'agradaLiked by 1 person
Estupendo avance del titulo que espero con más interés.
M'agradaM'agrada
Seria molt interessant tenir el vídeo, però de moment, i per a t tots els que no coneixen l’òpera, em sembla que és un bon àudio.
M'agradaM'agrada
¡A Barcelona! Gracias, Joaquim, vamos calentado motores. La verdad es que Patricia Petibon ajustaría como un guante en la partitura y en la puesta en escena de Gilliam. Benvenuto se presta verdaderamente a muchas cosas en cuanto a escenografía. Entre los académicos berliozianos, esta de Terry Gilliam “no es precisamente una de las que el autor aprobaría”. Aún así, la música es lo primero… ¡A Barcelona! Un abrazo.
M'agradaM'agrada
Ya me dirás el día que vengas, porqué serça un placer saludarte y compartir un Berlioz “insieme”.
La producción, por muy estrafalaria que sea, será mucho mejor que la del Festival de Salzburg que sufrí in situ.
M'agradaM'agrada
Quan es va estrenaral Liceu, a finals dels 70, jo encara no hi anava.
És una raresa aquí i a tot arreu, com la immensa obra de Berlioz, que jo trobo en aquest cas, molt més interessant musicalment que mo dramàticament.
La veritable òpera de Berlioz és Les Troyens, que encara tinc l’esperança de veure algun dia al Liceu, quan els aires actuals canviïn.
De moment el Cellini és molt més que benvingut i l’àudio que ens deixes també
M'agradaM'agrada
Jo sí que la vaig veure aquella, va ser l’estrena, mai s’havia fet i ens va donar l’oportunitat de veure a Alain Vanzo, un tenor boníssim.
M'agradaM'agrada
Por mi parte y ya que no entraba en mi abono PC, ya tengo mis dos entradas sacadas el pasado lunes para este CELLINI liceistico que creo, escénicamente, será la mejor producción de la temporada 15/16
Por cierto Joaquim, Michèle Losier no es francesa, sino canadiense de creo Montreal.
M'agradaM'agrada
Gracias Alex, ahora lo cambio.
M'agradaM'agrada
Encanta amb l’apunt d’avui. Reconec que m’és una obra deconeguda i per això en tinc moltes ganes de véure-la la propera temporada en el Liceu. Ara a sentir moltes vegades aquests tast que ens has posat.
M'agradaM'agrada
Si et baixes els arxius, el tast no és un tast, és l’àpat sencer 😉
M'agradaM'agrada
Més aperitius d’alta volada! Gràcies!
M'agradaM'agrada
ÉS un aperitiu potent.
Les gràcies en a tu per ser-hi
M'agradaM'agrada
Bon tast. Moltes gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada
De res Olga, m’agrada tenir-te per aquí
M'agradaM'agrada
L’audio que ens ofereixes m’anirà molt bé per reparar-me-la. Després vindrà el dvde.
Com sempre, gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
No ho tinc tan clar això del DVD, però no en tinguis cap dubte que si acaba existint, el tindreu.
Petons
M'agradaM'agrada
Sens dubte una de les perles de la temporada. Tinc moooltes ganes de veure-la. No obstant, estic d’acord amb tu Joaquim que hi ha un risc alt que passi com amb Kitej i molta gent no la vagi a veure per desconeixement….
M'agradaM'agrada
AIxò passarà, perquè el públic és mandrós i sobretot adotzenat, em sap greu dir-ho, i tot sembla indicar que en el futur encara ho serà més, perquè les propostes rendibles tindran prioritat sobre aquelles culturalment més interessants i justificables.
Si amb el Cellini succeeix com a Kitej, ja tenim l’argument perfecte per desestimar títols interessants i assumir el repertori de sempre.
Acabat d’escoltar i veure Le Rois Arthus he pensat que mai la veurem al Liceu, aquells anys d’Ariane et Barbebleue ja han passat a la història.
M'agradaM'agrada