Avui us porto un vídeo d’una representació de I Puritani a Florència el passat mes de febrer.
L’apunt s’hauria d’anomenar I Puritani a Florència, però m’ha semblat més honest dedicar-lo a la senyora Pratt, veritable protagonista d’una representació que si no fos per ella potser no hauria de merèixer una especial atenció.
Jessica Pratt, que com més va em recorda més els bons anys d’un altre soprano belcantista de relleu, com va ser June Anderson, va fer gala amb aquesta Elvira, del bon gust, de l’estil, del cant emotiu, però també tècnic que requereix el repertori italià de la primera meitat del segle XIX.
La soprano australiana no fonamenta només el seu cant en la precisa execució mecànica d’unes possibilitats vocals molt notables i d’un domini tècnic aprés amb convicció, ja que el seu cant és intel·ligent, lliure i creatiu, és precisa en l’execució i sap jugar amb originalitat la gamma de recursos que acaben conferint a les seves interpretacions l’emoció i que captiva i galvanitza una representació.
Així va cantar la seva famosa escena del segon acte
La resta del cast va de la correcció a la incredulitat manifesta d’un mal dia, si és que en té de bons, del senyor Cavalletti, però com que l’òpera és bellíssima i el valent i arriscat senyor Siragusa, malgrat el look “lleugerament inspirat” en el Johnson del Paral·lel barceloní (cops de capa inclosos) que al d’un heroi romàntic, se’n surt amb quelcom més que una valuosa dignitat en un dels rols temibles de la corda tenoril, m’ha semblat oportú portar-la a IFL.
En el perillós tercer acte, Siragusa ofereix el màxim de les seves possibilitats amb un ària mancada de seducció i elegància, però resolta dignament, per oferir a continuació en el gran duo amb Elvira una veritaable exhibició de risc impactant en el sempre perillós “vieni fra queste braccia”, que acaben ambdós de manera espectacular. Mentre que en el “Credeasi misera, da me tradita” Siragusa, arrossegant algunes flegmes que inquieten a l’escoltador, acaba per signar una valuosa aportació. Llàstima que la veu no tingui una sonoritat més agraïda i la línia no sigui més distingida, perquè alhora de fer els sempre tan desitjats sobreaguts, no ens en escatima ni un.
Pratt en canvi si que posseeix la seducció d’un cant distingit, elegant i molt emocionant, que fa que el temps es detingui quan ella vol, és una belcantista nata.
La foscor de l’escena no ajuda gaire a la producció de perspectives tan impossibles com originals, d’una tètrica ambientació propera a la núvia cadàver, però pitjors coses hem vist sobre un escenari, i al cap i a la fi, el romanticisme clàssic gaudia de tombes i cementiris.
Les protestes de part del públic, al final de la representació, com ha de ser, són per a les direccions escènica i musical. Jo crec que són merescudes, sobretot la musical.
Em sembla que no em deixo res, esteu per tant ben avisats del que m’ha agradat i del que no, ara sereu vosaltres, sobretot els belcantistes recalcitrants, els que, si us sembla oportú, dictareu el vostre i millor judici.
Vincenzo Bellini
I PURITANI
Llibret: Carlo Pepoli
Giorgio Valton……………… Gianluca Buratto
Elvira figlia di Gualtiero….. Jessica Pratt
Riccardo…………………… Massimo Cavalletti
Lord Arturo Talbo…………. Antonino Siragusa
Enrichetta…………………. Rossana Rinaldi
Bruno Robertson…………….. Saverio Fiore
Lord Gualtiero……………… Gianluca Margheri
Orchestra e coro del Maggio Musicale Fiorentino
Director musical: Matteo Beltrami
Director d’escena: Fabio Ceresa
Escenografia: Tiziano Santi
Disseny de vestuari: Giuseppe Pal
Florència 5 de febrer de 2015
ENLLAÇ Vídeo (tres enllaços, un per acte) NOU ENLLAÇ!!!
Vídeo eliminat
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies, Joaquim.
El teu coneixement traspassa el meu… Suposo que és perquè no en sé gaire, però alhora m’agradaria saber-ne una mica més, per això m’agradaria arribar a entendre què vols dir quan dius: “el seu cant és intel·ligent, lliure i creatiu”.
Lliure i creatiu, potser ho entenc, algunes llicències personals… però intel·ligent, no ho acabo d’entendre. És perquè ella coneix les seves limitacions, les seves potencialitats i les porta a aquells límits, on se sent còmoda, on brilla més? M’ho pots explicar una miqueta més sisplau?
Moltes gràcies!
Sempre oberta, continuo aprenent…
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
No cal que aprenguis gaire Eva, ho has descrit perfectament. Per a mi quan dic cant intel·ligent, és aquell que potència les virtuts del cantant, sempre adequant-se a l’estil, i minora les possibles mancances, que en el cas de Pratt, en aquest repertori, són inexistents. Tanmateix ella pot millorar-ho, però no hi ha dubte que utilitza amb intel·ligència els mitjans i el que ha aprés, possiblement per això canta de manera lliure i per això també pot ser creatiu, perquè no ha d’estar pendent de la tècnica que controla i domina a plaer.
És un plaer poder compartit tot això amb vosaltres i que vosaltres en sigueu perceptius
M'agradaM'agrada
El enlace ha sido eliminado,que pena.
M'agradaM'agrada
Willy no te preocupes en una hora, aproximadamente, estará otra vez activo, lo siento, ha sido un despiste.
M'agradaM'agrada
L’ENLLAÇ TORNA A ESTAR DISPONIBLE,
Perdoneu les molèsties
M'agradaM'agrada
Gràcies! Petons, infernems!
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim,
Si me permites me gustaría decirte que no habemos, “belcantistas recalcitrantes”, solo amantes de la opera en todos sus estilos. Quien puede decir que no disfruta de un Orfeo a unos Dialogos de Carmelitas? y creo que desde allí el abanico está completo……
He visto en youtube, algunos fragmentos de la Señora Pratt, en I Puritani, pero sabes que me pasa, no quedo satisfecho. Ver a un cantante componer un rol requiere de ver o escuchar toda opera, no solo partes. No estoy criticando a youtube, a quienes vivimos en las antidodas, nos da mucho!!!!!
De todas formas hace años que sigo la carrera de la Señora Pratt y me gusta mucho mas que la Señora Anderson, quizas porque he tenido el disgusto, de verla en Norma.
De nuevo gracias!!!!! este finde, voy a ser belcantista….. buen fin de semana para todos!!!!!!
M'agradaM'agrada
Pratt me parece la soprano belcantista mas interesante de la actualidad y de seguir así no tengo ninguna duda que se va a convertir en la referencia.
A June Anderson en el Liceu le vimos una Lucia sencillamente maravillosa y ya no era en su mejor momento. A ello me remito e intento olvidar las aventuras posteriores
M'agradaM'agrada
Gracias.
Una pena que Pratt no esté el proximo diciembre en el Liceu como Lucia.
M'agradaM'agrada
Absolutament d’acord.
La parella Florez Pratt hagués estat si més no a l’alçada del preu que fan pagar les representacions.
M'agradaM'agrada
La del dia 23 dic., ultima funcion prevista con Flórez ( espero no cancele al ser casi víspera de Navidad ), está catalogada como Tarifa III en lugar de Tarifa 1, es decir algo más barata
M'agradaM'agrada
¡Qué raro!
M'agradaM'agrada
Ya tengo el video Joaquín, muchas gracias. Ya que comparan a Pratt con Anderson vi a la última en una Traviata acá en Santiago en sus mejores tiempos y no me impresionó mucho.
M'agradaM'agrada
No era una soprano para Violetta, ella brillaba en el belcanto,
M'agradaM'agrada
Muchas gracias por el video, Joaquim.
Casualmente la pareja Pratt y Siragusa serán también los protagonistas en La Sonnambula de Bilbao prevista para Febrero del año próximo. Si no andan cancelaciones por medio, cosa no infrecuente en los últimos tiempos en Bilbao.
M'agradaM'agrada
Ella estupenda, el no tanto. En otro tiempo en Bilbao tendriáis a Flórez, ¿ O no estoy en lo cierto?
M'agradaM'agrada
Eran otros tiempos, está claro, pero viendo la situación por otras partes tampoco podemos quejarnos. Aunque ha habido una reducción de la temporada, y lo que quizás me molesta más, una reducción asimismo del ámbito del repertorio, se están sacando las cosas con cierta solvencia. La financiación pública disminuyó mucho, pero al ser ABAO una asociación privada con alto nivel de autofinanciación no se están viviendo situaciones tan traumáticas.
Y hablando de Flórez; hace poco más de una semana dió un recital en Bilbao Javier Camarena. Y como epígono de Flórez creo que prefiero el original. En cambio me pareció muy muy bueno en el “Ella mi fu rapita”, mejor en el “Parmi veder le lagrime” que en la cabaletta. Lástima que al final hiciese un encadenado de boleros en plan “crooner” que desdibujó el conjunto
M'agradaM'agrada
Camarena tiene más recorrido vocal que Flóirez, aunque quizás le falta esa excepcionalidad que si posee Flórez.
M'agradaM'agrada