Ahir en el programa matinal de TV3, “Els Matins”, Helena García Melero en l’espai de la denúncia dels teleespectadors, ha reunit als abonats que han fet la denúncia pertinent al voltant de les noves tarifes i zones, David Gausachs i Mariona Aumatell, i al director de màrqueting del Liceu, Agustí Filomeno per intentar contestar, argumentar o aclarir, les preguntes, dubtes o malentesos que hagués pogut provocar aquesta queixa.
En David Gausachs ja fa dies va ser entrevistat per El Periódico de Catalunya arran del mateix tema i aquí us deixo l’enllaç de l’entrevista que li va fer Gemma Tramullas.
Passats uns dies es torna a tractar el tema, ara a la televisió catalana i en David torna a exhibir idèntics arguments, ara acompanyats per els de la seva mare, l’amiga Mariona Aumatell, que ha tingut que renunciar al seu abonament de primera fila de quart pis central, del torn C (dissabtes, per tant el més car), degut al canviament a zona 4 enlloc de la zona 5 que tenia fins ara, per un nou abonament a la zona 8, el que vol dir relegar-la a unes localitats sense visió, davant la impossibilitat de pagar l’increment que suposa aquest canvi de zona i a més a més en el torn més car (dissabte nit), quelcom que ha passat a ser un privilegi, independentment dels cantants que s’hagin assignat a aquesta torn.
Em consta que el matrimoni Gausachs Aumatell varen escriure al teatre per exposar la seva queixa, i també em consta que la resposta no va passar de protocol·lària, per això m’estranya que davant les càmeres de la televisió el senyor Filomeno no s’hagi preparat una mica més les possibles respostes, o en tot cas que l’argumentació emprada no hagi estat més elaborada, ja que ha repetit allò que ja se’ns va dir, sense en cap cas reconèixer els errors que ja saben que s’han comés. Respondre a nivell personalitzat el cas dels abonats que tenia al davant tanmpoc era tan difícil, encara que això representés un cert “mea culpa”.
Ha estat una oportunitat perduda per vendre els canvis tal i com s’espera d’un director del departament de màrqueting, sobretot perquè sobre aquest departament sembla que recaigui el veritable “core business” del Liceu, allò que els nostàlgics abonats que ara ja no interessen tant (per allò que tant els preocupa de rejovenir el públic) fins ara crèiem que requeia en la direcció artística. Per tant el Sr Filomeno, que no se’l veu massa còmode en l’entrevista, hauria d’haver estat convincent en l’explicació, amb arguments molt més sòlids i motivant en l’exposició, ja que si es tracta de vendre, encara que no importi tant a qui, en l’entrevista crec que no ho ha aconseguit.
Les xifres sense contrastar i sobretot pertinentment maquillades gràcies a les múltiples varietats de fórmules d’abonament per la temporada 2015/2016 faran impossible una veritable avaluació del nou model, però amb les explicacions tal i com s’han donat, la percepció que he rebut és que no anem bé.
Jo continuo pensant que no és just que l’obligada i justa baixada de tarifa de les localitats dolentes de les millors zones del teatre: els laterals de platea, amfiteatre i segon pis, més les llotges infectes de platea, les hagin d’assumir de manera sagnant, les zones centrals i també laterals dels pisos més alts, amb un canvi de zona que obliga a unes tarifes exagerades, que s’han intentat “maquillar” amb l’augment de títols respecte a aquests darrers anys, per tal de donar argumentacions a el que en alguns casos sobrepassa el 100% d’augment respecte a l’abonament de la temporada 2014/2015. La inclusió de tots els títols en els abonaments era una mesura que havia estat reivindicada per a la majoria d’abonats que sempre hem volgut que ens entressin en l’abonament tots els títols operístics programats, per tant l’augment de preu per l’augment de títols s’entén, però no parlem d’això tot i que s’hagi volgut utilitzar-ho.
Ja no vull insistir en el canvi a zones més cares, d’aquelles localitats que assegut de manera racional, comporten una visió del escenari del 0%, com era el cas de les de David Gausachs, i que només amb la contorsió de lumbars i cervicals s’aconsegueix una visió parcial de l’escenari. Quan en localitats d’aquesta mena s’ha aplicat un canvi superior de zona, aleshores no hi ha departament de màrqueting, per bo que sigui, que ho pugui argumentar.
Diuen que l’any vinent rectificaran alguns erros comesos, però és clar, serà tard, perquè els abonats que s’han donat de baixa o els que han canviat de zona ja no podran recuperar les butaques aconseguides després d’anys de laboriosa espera. Desterrats de zones més cares que hauran emigrat a zones més econòmiques o un nou abonat, potser de la mateixa edat del matrimoni Gausachs Aumatell, haurà aconseguit de cop i volta les preuades butaques. Això de l’edat ho dic perquè sembla que l’obsessió sigui portar gent jove, quelcom que ningú discuteix, ans al contrari, ho aplaudim, però tant que estudien, observen i copien als teatres d’òpera d’arreu, ja haurien de saber que el públic jove, ni al Liceu ni en lloc, s’abona.
Us deixo l’enllaç del vídeo de l’entrevista i vosaltres mateixos traieu-ne les corresponents conclusions.
http://www.ccma.cat/video/embed/5529635
Si Helena Garcia Melero hagués deixat entrar les trucades dels abonats queixosos que sembla ser que han començat a trucar mentre s’emetia l’espai, no sé pas com hagués acabat l’espai.
En qualsevol cas no tinc cap dubte que l’afany de transparència i comunicació que caracteritza l’equip directiu del Teatre, encapçalat pel senyor Guasch, oferiran quan correspongui, el balanç real d’aquest canvis i aprofito per demanar a qui ho sàpiga, si les memòries econòmiques dels diferents exercicis/temporades del Gran Teatre del Liceu són públiques, i en cas afirmatiu, on es poden consultar.
IN FERNEM LAND 
Pues yo Joaquim este año pensaba abonarme definitivamente, pero después de todo ya no se a que atenerme, sinceramente. La verdad es que no me resulta especialmente suculenta la nueva organización y cada vez veo con más preocupación el hecho de abonarme a la temporada; de hecho la cosa resulta peor, vistas lo reiterativo de las temporadas que se irán sucediendo en los próximos años con tal de atraer a publico “joven”. Yo en estos momentos tengo 18 años, pero me resulta muy penoso el saber que voy a tener que pagar cifras astronómicas por asientos de muy cuestionable calidad y además con títulos que a priori no me suscitan especial interés… Si por lo menos fuesen obras de la talla de Guillermo Tell, Capriccio o Mazzepa no pondría pega alguna, pero que no me pidan pagar más de 150€ por butaca para ver obras del “Sota Caballo y Rey” (Como muy bien saben en UNELO) con una orquesta por ahora calamitosa y unos repartos con más sombras que luces. En definitiva no se que hacer. Lo único que me queda es pedirte consejo…tu que opinas?
M'agradaM'agrada
Es difícil aconsejar.
Yo lo quiero ver todo, pero si en tu caso hay más títulos que no te interesan que los que te motivan, entonces lo mejor és comprar localidades sueltas o hacer un abono a la carta.
M'agradaM'agrada
La nostre amiga Mariona feia un sacrifici per el Liceu, però ara el fa doble, perquè obligar ha pagar per asisitir a una representació sense visió i acceptar-ho és un veritable sacrifici. Ni el Sr. Filomeno ni el Sr. Guasch saben el que això representa i el mes punyent és que no els interesa saber-ho. tal ment sembla que han vingut per desdruir mes que per construir, i jo em pregunto que hi diu el consorci, això és el que vol…? Que diu el Sr Molins…? perquè ell si que deu poder pagar les localitats a mes de tenir tots els assatjos generals assegurats, un altre passada. El que estan fent es una vergonya, i si no ho fant per destruir el nostre Liceu,que probablement aquest sigui l’objectiu ves a saber per qué o mes ben dit no vull ni imaginar-ho, és que son un gestos nefastes, que no tenenat ni idea i que posen en dubte la certessa dels seus éxits profesionals tant elogaits. Per favor ja han fet prou mal a la institició, fotin el cap, Sr. Molins, digui quelcom, no permeti que aquets ineptes aconsegueixint la seva finalitat, perquè aquets ens deixant sensa Liceu. O és que Vosté no ho veu…?
M'agradaM'agrada
Joan, ningú ens obliga a res. La Mariona vol anar al Liceu i per això ha triat una opció a la zona 8, és lamentable que hagi hagut de desterrar-se del bell mig del quart pis a un lateral sense visió, però és una opció personal, s’estima més això que no anar, i jo possiblement hauré de fer el mateix si no soluciono de manera immediata la meva situació laboral, però aquest és un tema que no interessa.
Dit això, no crec que el senyor Molins digui res al respecte, perquè si al final els números són ben negres i la programació està plegada de Verdis i Puccinis, i amb produccions escèniques ben tradicionals, ell encantat de la vida.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb l’abonada que fa la queixa. El nou Liceu es només per rics i grans. Res de joves. Amb aquests preus i les operes que s’han previst, es tracta del que dic: per un public com el que hi había fa 50 anys. El señor <Filomeno, a més a més, diu una mentida que també he sentit dir al señor Guasch: Que aquest any hi ha quatre operes més. No es veritat. Només n'hi ha una, ja que inclouen un concert i un ballet, que en cas de retorn, costen menys d'un terç del que valen les entrades d'una opera normal. D' acord que s'habie de fer un reajustament, com a tot Europa, però pot ser que el fesin tambe pel que fa a preus donat que el Liceu es ara una de les operas més cares d'Europa. Están enganyant a la gent….
M'agradaM'agrada
La gent no és tonta Francesc i qui més qui menys ja ha fet els seus càlculs i ha començat a veure per on van els trets.
El canvi és profund, diria que lícit, com tots els canvis, ara bé les conseqüències de tot plegat les patirem els que no deixarem d’anar el Liceu, fins i tot quan aquests senyors ja hagin deixat de netejar la casa i els hagin contractat a un altre empresa amb problemes.
M'agradaM'agrada
Realment tens raó, Joaquim, quan parles del trist paper del Sr. FIlomeno. Davant els arguments d’en David i, sobretot, la autenticitat i claretat de la Sra. Mariona, no tenia res a fer, perque, realment, no en tenen d’argumements, altres que augmentar la recaptació a costa dels abonats, i deixar butaques millors lliures per a la venda individual.
Jo d’entrada, no em crec gens el que va dir, que les baixes eren inferiors a les de l’any passat, només cal llegir el que s’escriu a la xarxa (el tey blog, Facebook, Twitter, etc,..). Pero, si així fos, hi ha encara un altre indicador: el preu mitja dle abonament. Com la senyora Mariona, jo he pasat d’un abonament que costava 198 i m’hagués costat 404, a un de 29€ (popular). He llegit que molta gent ho ha fet, dels afectats per les pujades brutals. Llavors seria interessant saber el preu mitg que paguen els abonats, estic segura que, tot el molt improbable e increible cas que no haguessin disminuit en nombre total, si que s’haura patit una remarcable disminució en ingressos per abonamens. L’efecte contrari del que es volia, puc suposar.
Aprofito també per deixar constancia de que el dia 25 de maig, quan es va iniciar el periode de venda preferent per abonats (al que, lógicament, només hi tenien accés els abonats), no es va habilitar cap aplicació automàtica del descompte, i, sino feies una serie de pasos (validació?) que no estaven gens ben indicats, no se t’aplicava. Jo ho vaig veure tard, quan ja havia fet alguna comprar. El mateix els hi va pasar a uns quants amics meus. Si aquell dia només es venía per abonats, el descompte hagués hagut d’estar automàtic o, si mes no, molt clarament indicat el procediment, per no induir a errors.
Vaig trucar al Liceu, vaig sentir que estaven sorpresos i no sabien ben bé que havia passat, em van dir que escrigués al seu mail “info”, ho vaig fer, vaig rebre una resposta automàtica tipus “hem rebut el seu missatge, bla, bla,bla…” i, 11 dies després, encara no he rebut cap resposta al tema. Abans no es tractava així, de pena, als abonats.
M'agradaM'agrada
Hi ha en tot aquest canviament traumàtic una intenció ben estructurada que no ens agrada gaire o més aviat gens. Res és per que sí, tot està degudament estudiat i amb aquestes tarifes, no pas amb les zones, que això sempre he defensat que s’havia de fer, amb la corresponent rectificació de injusts canviaments, es pretén fer un canvi en profunditat del nucli dur dels abonats. Si algú em pot demostrar el contrari agrairia que em fessin veure el meu error.
M'agradaLiked by 1 person
Si el servei als abonats no es millora, i aquesta gent no ho enten, bye, bye Liceu…
M'agradaM'agrada
Perhaps it is better to say:
Bye bye the old Liceu and welcome the New Liceu.
Ara bé el New a qui acabarà interessant?
M'agradaM'agrada
Bon dia a tots.
El meu torn popular de platea, per un nou abonat s’ha augmentat un 200%. Sí un cop, però 350€ a platea, en pagaments fraccionats encara ho trobo prou raonable si hom treballa. També em sap greu, però, que en els meus 21 anys d’abonat, mai dels mais, hagi pogut aconseguir un seient al 4rt o 5è pis. Ara he pogut aconseguir un abonament en diumenge, torn T, 5è pis central, i les operes van de 40€ a 53€ (Lucia). Tampoc crec que sigui per destrossar-ho tot. Per cert, els “nous abonats de la mateixa edat….” que diu en Joaquim també tenen dret a accedir a una butaca central de 4rt o 5è pis no? O hi ha algú que es creu que n’és el propietari perpetu? Potser ells també fa 21 anys que estan disposats a pagar-ho per gaudir-ho…
Salutacions
M'agradaM'agrada
Efectivamente , los turnos populares se han incrementado en platea y en cualquier otra localidad. Pero las cosas como sean, han subido pasando de 3 representaciones a 4, lo cual tiene una cierta justificación
Nosotros disponemos de 4 plateas ( somos 4 personas) Torn PC ( martes y miércoles), de tener hasta ahora 3 funciones de ópera hemos pasado a 4 óperas y el total incremento con dto. por antigüedad incl., ha sido aprox. de un 40% por abono ( no un 200%!, al menos en nuestro caso )
M'agradaM'agrada
Perdó, volia dir duplicat, i m’ha sortit un 200
M'agradaM'agrada
Només t’oblides una cosa, potser haguessin hagut de tenir en compte els abonats que porten molts anys desitjant aquestes localitats que ara es pogut adquirir tu, i que per ser més hàbil o ràpid has aconseguit abans.
Hi havia una lògica gestió que ara s’han volgut treure de sobre que assignava com a prioritari per a les vacants als abonats del mateix torn que feia anys que s’esperaven fidelment per millorar, ara el teatre s’ha desentès de manera grollera d’aquesta gestió i atenció a l’abonat, per deixar-ho al més ràpid de reflexes, com a OK Corral.
No tinc res més a dir. Perquè si tu et trobes bé en aquests seients que has agafat aquest any, no els deixaràs anar mentre el Liceu no et faci una jugadeta com la d’enguany i aleshores seràs tu qui ploraràs la pèrdua injusta.
M'agradaM'agrada
Quan no podré pagar ho deixaré. A mí el Liceu no m’ha de fer de mare Teresa de Calcuta, ni m’ha de regalar les entrades. És un servei públic que cal rendabilitzar al màxim amb els seus usuaris, perquè no passi com a l’ave: que tots els treballadors i pensionistes subvencionem els desplaçaments dels que sí que s’ho poden permetre!
M'agradaM'agrada
És a dir, poden anar pujant les entrades fins que no ho puguis pagar i el dia que això succeeixi et quedaràs a casa. Perfecte! Una manera d’entendre la cultura pagada també amb els imposts de la ciutadania, molt de “business school”.
La comparació amb l’AVE em sembla del tot improcedent.
M'agradaLiked by 1 person
La veritat es que el sistema que hi havia era molt injust.
Primer perque no aplicava a tots els abonats per igual, la gent de segon pis o mes a baix no tenia aquesta oportunitat . Per que? No paguen igual o mes?
Segon per que es un sistema molt poc democràtic. Pràcticament les localitats bones es podien heretar… No per família sinó per proximitat/amistat. Només alguns tenien dret a les localitats millors del 4t i 5e pis.
Ara ja no es així.
Tothom te les mateixes opcions.
Gracies a aquest sistema, potser la Mariona pot recuperar una localitat central si es decideix a fer-ho. De l’altre manera hagués estat impossible.
M'agradaM'agrada
Amb el degut respecte, ducadimantova, pero les teves argumentacions (?) no s’aguanten per enlloc i fan riure. Es que, després d’aquestes últimes frases, ja no em queda esma ni respondre, de tant esperpéntiques que son. De veritat te les creus? Es com el tema de la xiulada del “Himno”, no et preguntes perquè hi ha tanta gent que pensa una altra cosa, estan descontents, i ho manifestent als blog, foros, teles, mails, etc.?
M'agradaM'agrada
Em sorprèn aquest comentari i fins i tot em fa sospitar, però bé, anem a pams.
La presumpta injustícia no és tal, perquè tothom que conegui mínimament el Liceu, i fins i tot sense conèixer les particularitats, pot imaginar que la quantitat de bones butaques als pisos superiors és molt inferior a platea, amfiteatre i segon apis, ara bé, si el Liceu tingués un mínim de respecte per els seus abonats, hauria d’aplicar la fórmula que es feia abans a TOTS els abonats, no a cap com fa ara, i els hauria de trucar personalment i oferir la possibilitat de millora en cas que es pugués millorar la seva situació, era un servei que s’agraïa molt i que distingia i fidelitzava els abonats, quelcom que no se si ara és una prioritat. Per tant si el sistema no s’aplicava a tots, el nou Liceu s’hagués pogut penjar una medalla fent-ho universal.
Pagar més, Ducadimantova no hauria de ser un motiu de privilegi, paguen més perquè hoi veuen millor, res més.
Jo desconec si es podien heretar els abonaments, en tot cas no creus que era molt més fàcil evitar-ho? però el que més em sorprén és que ara, amb el nou model tan democràtic i just, el Liceu per no perdre abonats suggereix als que com jo ens desprenem d’abonamnets que els passem a familiars i amics per no perdre els descomptes. Cal que ho posi en majúscules i negreta o has entès per on van els trets?
La demagògia de la frase que només alguns tenien dret a les millors localitats em sembla monumental, perquè continuarà sent així, senzillament perquè només hi ha poques localitats bones i si no hi ha baixes, serà per anys i panys, a nio ser que a partir d’ara cada any quan es renovin els abonaments, tothom hagi d’anar a la caça i captura de les localitats. Ara bé si el que vols dir és que els que fa més temps que són abonats han perdut privilegis a la fidelització, seria millor dir-ho d’aquesta manera per tal de que el clatellot sigui sense anestesia.
I la darrera frase m’estimo més obviar-la, és senzillament inacceptable, dit sigui amb tot el respecte que em mereixen les vostres opinions i les teves en particular, quasi sempre discordants quant es tracta de parlar del “nou Liceu”.
M'agradaLiked by 1 person
No crec que el que sembla acabi sent el que pretenen.
Dóna la impressió que tenen la voluntat de posar a disposició butaques a la venda lliure que abans estaven abonades, encara que això signifiqui la pèrdua de la massa que garantia fins ara la viabilitat del teatre.
Dóna la impressió que la ignorància, que sempre és molt agosarada, hagi fet prendre decisions sense conèixer el producte que i tenint en compte que un teatre d’òpera no té clients.
Finalment, dóna la impressió, per la cara que fa el senyor Filomeno i les explicacions que fa en el programa, que estan desbordats per les reaccions a les mesures preses.
Parlen que han abaixat el preu d’entrades i no sé si és ben bé així:
Una entrada de platea zona 3 tarifa 1 costa 200€ – temporada 2015/2016-, mentre que aquesta mateixa entrada a platea i a la temporada 2014/2015 costa 155.
El mateix exemple en la zona 2A l’increment és de 58€ per entrada, i en el cas de la 2B és de 45, no hi ha rebaixa com diuen ells. La trampa és fer creure que si no haguessin canviat de zona ara pagaríem molt més, però com que paral·lelament hi ha hagut un increment del preu de les localitats ningú paga per la temporada vinent menys del que ha pagat per aquesta mantenint la mateixa localitat.
No conec cap cas d’una localitat que abans fos de zona 4 que ara hagi passat a 5, o de la 5 a la 6 o de la 6 a la 7. Mentre que hi ha localitats de segona fila al tercer pis laterals, sense visió, que no tenen la zona 8 com correspondria, de la mateixa manera que mantenir per la tercera fila de les llotges de platea laterals, una zona 5 és inadmissible, perquè la visió és molt dolenta, i l’audició també.
No han volgut que la platea s’omplís de pollosos?
Amb l’augment de preu han volgut fer pagar al públic la incapacitat que han tingut per trobar espónsors i mecenes que suplissin l baixada de l’aportació institucional.
Cada vegada ens aboquem més a la privatització encoberta.
M'agradaM'agrada
S´ha fet tan malament que sí: alguns, per la mateixa butaca, pagarem MENYS la propera temporada. No sé si es la seva manera de dir-nos que durant anys hem pagat de més respecte al que valia realment la nostra localitat… però les coses són com són: passo de 8 a 11 espectacles i el meu abonament em costa 70 euros menys que enguany. Qui els entengui…
M'agradaM'agrada
Jo no ho entenc, però ja tenen el cas, ara només em falta saber si tens una localitat amb visió de l’escenari.
M'agradaM'agrada
Segons la web del Liceu 75%. Jo hauria dit 90-95%, però no sé si em convé parlar sense presència del meu advocat…
M'agradaM'agrada
Doncs efectivament, t’ha tocat la loteria i millor no dir res, ni en presència dels advocats, que ja sabem com les gasten i el que fan pagar.
M'agradaM'agrada
S’haurà de veure que acaba succeint i el resultat de tot plegat, si és que tenen l’honradesa de publicar-ho.
Jo també crec que el canvi de zones no havia de suposar un augment de preus d’aquesta índole.
Calia abaixar els preus de les localitats cares amb visibilitat dolenta, que la conseqüència hagi estat l’augment desorbitat de les zones amb visió, fins ara més populars, ho trobo llastimós. Els creia més aptes, la veritat, ja no parlo de sensibilitat, perquè aquest és un tema que no es toca a les escoles de negoci.
M'agradaM'agrada
No he estat mai abonada al Liceu; per raons diverses que no cal esmentar aquí. Quan m’ha interessat una òpera he fet mans i mànigues per aconseguir una entrada, al preu que sigui, però a primera fila de qualsevol pis i amb visió. Jo sóc baixeta, i quan he estat en una segona o quarta fila sempre em cau al davant un senyor alt com un sant pau o una senyora amb un pentinat selvàtic. Així doncs, haig d’estar a primera fila.
No concebo que s’hagi d’assistir a un espectacle total com és l’òpera, (o el ballet) sense poder contemplar-ho amb comoditat, sense haver de tòrcer el coll i amb les cames arronsades, o ni tan sols això, sense visió. Abans que això, prefereixo un DVD o el MEZZO.
Sempre m’ho he preguntat: perquè s’han construït els teatres d’òpera d’aquesta manera? Hem direu, potser, que, a qui li agrada l’òpera, tant li fa si no veu l’actuació, que el més important és la veu i la música… És possible, però se’m fa difícil admetre-ho. Penso que és un menyspreu total envers les persones a qui ens agrada l’òpera i que no tenim la butxaca grassa dels privilegiats. És vergonyós.
I tens raó, Joaquim: el jovent que voldria anar a l’òpera no s’hi abonarà mai; és probable que estigui a la cua de l’atur. I aquells que s’ho podrien permetre potser prefereixen el tennis o el golf.
Salut!
M'agradaM'agrada
Benvolguda Mercè, encetar el tema del teatre de ferradura, no ens porta enlloc, perquè ningú ens farà un teatre d’òpera nou.
Per cert, algú sap si l’Auditori del Fòrum té aptituds acústiques per fer-hi òpera? És una platea immensa amb visibilitat total per a tothom.
Fet aquest parèntesi, no sé si amb un teatre de nova planta no tindríem el mateix problema, perquè en definitiva es tracta de poder o no poder pagar els preus de les noves tarifes.
M'agradaM'agrada
La meva germana va trucar al programa mentre Mariona i David,eren allà.Li van demanar si voldria parlar en directe i en respondre SÏ va esperar que tornessin la trucada per tal d’entrar i fer el seu comentari.El telèfon no va sonar,imagino per la gran quantitat de trucades que estàven rebent pero tururù,ningú va entrar.La Sra.Melero porta el punganillo i deuria pensar que el Liceu rebria la patacada de denùncia més gran de la història i va optar per tancar files.I de passada si la Sra.Melero deixés parlar als convidats enlloc de tallar-los constanment a la millor hauria hagut temps per deixar parlar algun tele-espectador.Ara només ens queda 8 al dia amb Josep Cuní que si ho s’argumenta bé qui sigui que hi pugui anar segur que la denùncia tindrà més ressó.
Jo personalment he de dir que el primer que em van oferir quàn protestava per l’augment va ser que canviés de localitat que m’ha costat molts anys d’aconseguir.Com soc educada i la operadora es “una mandada” no podia encara-me amb ella,però quàn vaig demanar pel mestre de cerimònies la contestaciò va esser que estava molt ocupat.Finito.
M'agradaM'agrada
Amb en Cuní no crec que traguéssim l’aigua clara, és de Can Godó, per tant seria com La Vanguardia, insensible a aquestes queixes i molt pro direcció del Liceu. No m’imagino un semàfor vermell al Sr Guasch o al Sr Filomeno.
Això del mestre de cerimònies m’ha arribat al cor.
Tu acabes amb un contundent i inequívoc “Finito” i jo amb un resignat “Coraggio”, cara Kàtia
M'agradaM'agrada
El gran problema del Liceu fà 20 anys que es và gestar(1995). Tal com era amb matissos, o modern i cómode pel públic. I es va tirar el que tenim.
M'agradaM'agrada
Però qui et diu en a tu que amb un teatre com La Bastille, el Sr Filomeno per quadrar els números d’un pressupost escàs no hauria canviat les zones i augmentat les tarifes. D’acord que hi ha moltes localitats dolentes, això ja ho sabem i fins i tot ho tenim assumit, el que no podem assumir són segons quins preus per a segons quines butaques i en això no hi ha hagut cap recerca favorable al públic, abonat o no, han fet el Liceu menys assequible.
M'agradaM'agrada
Mai no vaig estar d’acord en la restauració tipus “fotocòpia”. Un cop cremat i perdut el valor de l’antiguetat, el millor, segons la meva opinió, hagués estat fer un teatre nou, modern i amb visió frontal. Hi va haver una colla de gent que es manifestava cada setmana davant del teatre demanant, exigint, que “el volien com era abans”. Per tant, com diu en Toni, una part del nyap es va fer en aquell moment.
Aquest any he volgut reabonar-me i treure’n un de flexible. He enviat un e-mail al Liceu demanant informació. Fa més d’una setmana i encara espero la resposta.
També l’Auditori ha fet de les seves amb l’abonament al cicle de música antiga. Al unificar les zones 1 i 2, s’ha passat de 150 euros (5 concerts a platea; 30 per concert) a 290 euros (6 concerts; 48 per concert). Per sort, s’han adonat del desastre (suposo que al veure la fugida d’abonats) i ara l’ofereixen a 215 euros. I només tenia un any de vida aquest cicle! Quin desastre de gestors!
Un altre apunt. Desconec què passa en altres ciutats, però això de que el Liceu, l’Auditori i el Palau posin a la venda els abonaments i les localitats el mes de maig, tots tres alhora, és una autèntica bogeria. Una ruina econòmica total.
M'agradaM'agrada
Entenc que hi hagi liceistes que de bona fe volien el Liceu com era i on era. I ho respecto. Només faltaría. Però per a mi va ser un greu error, anacrònic i antinatural. Ciutats com Oslo o com Copenhague, per citar dues ciutats no emblemàtiques en la història de l’òpera peròq eu tenen actua,emnet un pes molt important pel que fan, han construit teatres nous que són una meravella arquitectònica i amb plenes garanties de comoditat a dins de les sales. Però no dubtis que, a casa nostra, els que veritablement tenien poder de decisió o influència, tots, absolutament tots que d’aquestos volien el Liceu com era i a on era, mai han pagat entrada i la seva butaca era, és i serà sempre ben comfortable i de visibilitat perfecta….i a més, ben poc sovintejada. De tant en tant hi aniran, quan la funció sigui molt mediàtica i volguin lluir palmito, o quan s’oirganitzen sopars de 300 euros, euros que de fet paguem tots nosaltres. Ni el brindis fan a la nostra salut.
M'agradaM'agrada
…i per reblar el clau, ciutats on semblaria que no fer la clàssica ferradura de teatre italià seria un pecat mortal, com Florència (recentement) o Torí (ja fa un munt anys), van optà per un model arquitectònic de teatre més d’acord amb els nostres temps. I en tots dos es veu i s’escolta òpera de conya. Amb perdò.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord. No hi puc afegir res més.
M'agradaM'agrada
Restaurar el Liceu tal com era, amb el pati de butaques, les llotges, les làmpades, etc. fou el gran nyap, impensable en un teatre del segle XXI, No ho he pogut entendre mai i ara n’hem pagat les conseqüències. Quina llàstima
M'agradaM'agrada
Tot plegat ens agafa en un mal moment que no sé pas si el podrem superar, perquè abans podíem abonar-nos a tot entre els mesos de maig i juny i no ens suposava el que ens suposa ara.
Si els sous i pensions no pugen, i en canvi tota la resta de coses s’incrementen, és inassumible uns augments d’aquesta mena i en qualsevol cas cada vegada tinc més clar que la cultura que jo consumia fins ara ja no me la puc permetre.
M'agradaM'agrada
Fa temps que vaig deixar l’abonament que era parcial. Podia trobar-me amb òperes que no m’interessaven o bé amb intèrprets mancats de qualitat. Així que prenc nota del programa, me’l poso a l’agenda i vaig triant sobre la marxa. Si alguna de les funcions desitjades em crida l’atenció, procuro obtenir una entrada. Si els preus són abusius escolto el senyor Radigales.
M'agradaM'agrada
Es el que acabarè decidint,anar a les que m’interessin i no patir com una mosca virunera.
M'agradaM'agrada
Segurament és la manera més pragmàtica o pràctica de veure la vida. T’admiro
M'agradaM'agrada
Joaquim, Penso el mateix que tu. Potser hagués hagut d’explicar més tots els canvis.
També entenc que va ser una entrevista que es va plantejar des de un punt de vista emocional i interpreto que el Sr.Filomeno va voler ser, bàsicament, respectuós sense entrar en rebatre el que deien els abonats.
Potser quan vas a la tele a respondre una queixa, no et deixen fer una venda comercial del que has fet…. no sé.
No obstant, crec que hagués hagut d’explicar millor tot el que han fet aquest any. El canvi de zones és potser el més sonat des del punt de vista econòmic, però els abonaments flexibles, el premiar l’antiguitat, la tarifa plana, la tarifa pels estudiants, el descompte per famílies, la possibilitat de retornar dos operes, la butaca lliure…
Tot això ja és per sempre i tots hi hem guanyat molt (fins i tot en la remodelació de tarifes de la que ningú s’enrecordarà d’aquí a un any….).
No creieu?
M'agradaM'agrada
No. Gens. Ni mica.
M'agradaM'agrada
Explicar tots el canvis sí, i també contestar al senyor David Gausachs i a la senyora Mariona Aumatell perquè no ho va fer, és clar que poder era impossible.
pel que fa al premi a l’antiguitat crec que és més un foc d’encenalls que una altra cosa, sobretot si l’any vinent el criteri és un altre, o si l’augment sense antiguitat és tan gran, que un cop aplicat el descompte, en el millor dels casos continues pagant més que l’any passat, i parlo per entrada.
M'agradaM'agrada
No, no creiem. La senyora Mariona s’en recordarà mentre visqui, si no li toca la loteria, de que sempre havia estat a 4art pis central i ara estarà a 5è sense visibilitat, gràcies, como ella mateixa diu, al “Liceu de tots”.
No sé quin concepte de “tots” té el Liceu, ni el ducadimantova, quan diu que “tots hi em guanyat molt”. És ben estrany.
M'agradaM'agrada
Bravo por el director de Marketing. Si lo que buscaba es que el común de los mortales piense que el Liceu es caro e inaccesible, lo ha conseguido y con nota. Ya se ha ganado el plus por objetivos de este año.
(Que un señor vista con americana negra, camisa negra y corbata negra creo que no es de fiar)
M'agradaLiked by 1 person
No sé si es de fiar o no, pero que lo ve todo negro más bien si, y no sé si esa es la mejor imagen.
En fin…
M'agradaM'agrada
Tal com s’ha comentat en un missatge anterior, el increment general de preus també s’ha aplicat a l’Auditori, en concret al cicle de musica antiga. Si bé es cert que hi ofereixen abonaments interessants, el fet d’haver convertit platea+primer amfiteatre+primer pis (independentment de la fila) en una única zona de preus elevadíssims, sense opció de comprar entrades a preus “intermedis”, i que la següent opció sigui anar-se a segon pis (i tampoc a preus gaire raonables), farà que difícilment s’omplin de manera digna la majoria de concerts. Serà ben trist, per exemple, assistir al concert de l’excel•lent però encara poc conegut contratenor Sabadus amb l’Auditori mig buit. Jo, personalment, no ho entenc. Els gestors de les institucions musicals del país deuen pensar que els melòmans son tots persones benestants als que la crisi no ha afectat gens. Com ells mateixos, vaja!
M'agradaM'agrada
No tan sols deuen pensar que no ens ha afectat la crisi, sinó que a vegades penso que es creuen que no paguem les entrades, com ells.
Jo no aniré, malauradament, als concerts del cicle antiga de l’Auditori, no me’ls puc permetre i per tant m’han exclòs. Les tries naturals ja ho tenen això, acaben per fer una societat més classista.
M'agradaM'agrada
Vaig trobar molt estrany com aquest senyor comparava els preus futurs del Liceu amb els d’altres grans teatres europeus. No sé a quins es referia, però trobar entrades econòmiques amb plena visió per París o Londres a dia d’avui és possible, cosa que al Liceu ja no passarà. A més, va obviar que els casts, l’orquestra i els directors que es poden escoltar en aquestes ciutats comencen a estar perillosament lluny d’allò que últimament es veu al Liceu.
M'agradaM'agrada
Exacta, perquè aquest directius tan guais no duen viatjar gaire pe rveure òpera, només ho han fet per saber com gestionen, cosa que em sembla necessària i perfecte, però si haguessin comprat una entrada i s’haguessin assegut a una butaca, que ben bé podria ser més econòmica que les ells proposen ara pel Liceu, se n’haurien adonat en el primer acord de la gran diferència i potser ells creuen que això no és important, perquè potser creuen que la importància i la categoria rau en el glamur d’assistir a una representació operística i que això s’ha de fer pagar i punt.
Ho poso tot en condicional perquè després em fan mala cara, però és que posar per a una Lucia com la propera, les localitats al preu que les han posat només per comptar amb Flórez en el repartiment és lamentable, perquè la de Lammermoor és la LUCIA, i potser com a mínim una senyora més a l’alçada de l’Edgardo, del Liceu i la història amb aquesta òpera, i dels preus, era absolutament necessari.
M'agradaM'agrada
Estem en el farragós i filldeputenc crepuscle de Catalunya.
Vaig anar al Metropolitan de Nova York i per 30 dòlars tenies vista panoràmica. I sense cranis!
Jo m’en vaig. Que algú es confiti aquest error de país.
M'agradaM'agrada
No és ben bé això, més aviat crec que quan ens toqui exercir el vot ho hem de fer molt més a consciència del que ho hem fet fins ara, perquè aquest país ho exigeix civilitzadament a crits, o si t’ho estimes més, amb sobreaguts. 😉
M'agradaM'agrada
Aquest apunt i els comentaris m’han donat molt per pensar. Veig qüestions diferents i crec que la direcció del teatre té raons evidents per les unes i misterioses per les altres.
1. Estem d’acord que el canvi de zones s’havia de fer, però no esperàvem les pujades de preus desorbitants que l’han acompanyat. Ho sabem bé els que estàvem al quart pis central com la Mariona: ens van semblar massa quan vam deixar les nostres localitats. Com en Joaquim, jo vaig sospitar que es volgués fer una neteja del nucli dur dels vells abonats, malgrat que jo mateix no sóc ni tan vell ni tan dur.
En aquest tema, però, em sembla que ara es pugui demostrar que ens equivocàvem nosaltres. El Sr. Guasch senzillament ha fet una operació comercial de gran èxit. Al dia d’avui els seients amb visió del 4t i 5è pis s’han venut completament en abonament. En queden tres entre tots els torns complets (A, B, C, D, E, T, H): Torn B, 4t pis fila 1 n. 8; Torn D, 5è pis fila 2 nn. 14-16. La resta són seients amb números superiors al 40. Doncs sí que hi havia les persones que per als seients de la Mariona i meu volien pagar el doble que nosaltres. Al Sr. Guasch probablement no li interessa mínimament si són abonats vells o nous. Aquells seients s’han venut en abonament com als anys passats, però amb molta més recaptació. Per a qualsevol empresa, vendre el mateix producte a un preu més elevat és un somni. Per al Sr. Guasch és un somni fet realitat.
Amb aquest èxit comercial, desafortunadament no em sorprendrà gens si veurem unes altres pujades de preus al sector central per a la temporada 2016-17. Diu bé en Joaquim que tenim la ferradura i ens la tindrem. Així, però, patim el drama d’un teatre del segle XIX al segle XXI, que és el que estem vivint. El galliner del passat va ser al 4t i 5è pis (amb entrada separada) perquè la bona burgesia volia estar als pisos baixos encara que a llotges infectes de platea. El galliner del futur és als laterals sense visió o amb contorsionisme perquè avui tots volem sobretot veure l’escenari. Al Liceu hi ha i hi haurà localitats barates, populars. Desafortunadament, les localitats barates i populars però amb visió estan passant avall.
2. És correcte que les localitats millors siguin dels que les paguen més? Pel Sr. Guasch sí. Jo també sóc economista i conec els avantatges evidents d’aquest sistema: els seients van més o menys als que més els volen, no es malgasten cap recursos, i el Teatre recapta diners del quals té molta necessitat. També conec l’evident desavantatge: els seients van, sí, més o menys als que més els volen, però també als que més se’ls poden permetre, als més rics.
El Liceu, potser més que altres teatres, va utilitzar també les alternatives conegudes, que consisteixen essencialment en demanar que es pagui amb temps i no pas amb diners. Hi havia l’entrada general pel galliner: els que volien els seients amb visió es feien més hores de cua. Hi havia la llista d’espera: les localitats boniques, bones i barates eren dels que havíem arribat primers fa anys (en el meu cas no massa anys) i els altres havien d’esperar que les deixéssim. Això és encara cert, malgrat que sens dubte la Mariona i jo no som els sols que hem deixat seients lliures amb aquestes pujades. Ambdues alternatives són més populars o populistes del “preu de mercat”. La primera, molt més que la segona, afavoreix els menys benestants. La segona afavoreix la fidelització dels abonats.
Nogensmenys, els desavantatges d’aquestes alternatives són molt grans. La primera és d’una ineficiència evident. Si els seients millors es paguen amb diners, aquests diners van al teatre i es poden invertir en representacions millors, o se’ls pot estalviar el contribuent que subvenciona l’òpera. Si es paguen amb hores de cua, el públic paga però ningú recapta: és una pèrdua seca. La ineficiència de la segona és més subtil però potser més gran. Hom diu fidelització, altres diuen esclerosi. És el teatre del segle XIX, amb els propietaris que s’hereten i es venen les localitats. Potser encara els tenim, literalment? Creia que no i no ho comprenc bé, però la web de la Societat del Liceu em va deixar bocabadat. També per a nosaltres als pisos de dalt, el sistema per ancianitat penalitza els joves i tot el nou públic, i també dificulta els canvis de localitat o torn.
En principi em sembla que tingui raó el Sr. Guasch. Fem servir els preus i no pas l’espera, i posem descomptes per corregir el problema plutocràtic i per fer fidelització: descomptes per ancianitat d’abonament; descomptes per als joves, als jubilats, als aturats. Per afavorir els menys rics que no siguin ni joves, ni jubilats, ni aturats, es podrien plantejar descomptes basats en la renta, si és que confiem en les declaracions de renta. Tot plegat, no sé si els descomptes que han ofert siguin els correctes, però tampoc no presumeixo de saber-ho millor que la direcció del teatre. Ens ho podrien explicar.
3. Finalment, per a mi el problema principal i vergonyós és que no ens expliquen mai res.
No ens expliquen res dels que ens passa individualment, i no ens donen cap ajuda per corregir o millorar la nostra situació. Això ja és una falta de respecte horrorosa, però al final es pot veure clarament d’on ve. Es pot veure a la pàgina web del Liceu, on hi ha penjada la licitació per al servei d’atenció telefònica del departament d’abonaments i localitats. Es descobreix no tan sols que ens atendrà qui sap quin call center, sinó també que el Liceu pretén pagar 52.448 € per aquest servei durant un any. Queden altres 40.000 € per trucar-nos per “campanyes determinades,” així que ja es comprèn perquè no ens informen abans i ens truquen desprès amb la Lucia del amor. Evidentment, quan dèiem que volíem una reducció de les despeses d’administració i no pas dels espectacles, això és el que van entendre.
Pitjor encara és que la direcció no expliqui res del que fa en general. Millor dit: ho explicarà al Patronat; a nosaltres del públic, als ciutadans, als contribuents, no es digna a dir-nos res. La Fundació del Gran Teatre del Liceu té un Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-17; hauria de tenir ja el pressupost per a la temporada 2015-16 i els comptes anuals auditats i memòria econòmica de la temporada 2013-14. Segur que té el pressupost 2014-15 i els comptes anuals 2012-13 que el Patronat va aprovar el 14 de març de 2014. Es pot veure cap d’aquest documents? Jo no ho he aconseguit. Semblaria que la llei del protectorat de les fundacions (21/2014 del 29 de desembre) estableixi que aquesta informació hauria “d’ésser fàcilment localitzable en el web de l’entitat i en altres mitjans accessibles al públic” (art. 5). Per cert hi ha fundacions que tenen una web de transparència ben feta, per exemple la Marató de TV3. Al contrari, el Liceu ens dona unes memòries per a la gentalla amb la informació reduïda que li sembla adient. Els documents seriosos, si no són secrets, si més no estan ben bé amagats. És una vergonya i diria que és inexplicable i inadmissible.
Disculpa, Joaquim, el meu comentari tan llarg. Gràcies per donar-nos no tan sols els teus apunts sinó també aquest espai de discussió.
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies Giacomo, sempre fas una aportacions capitals, i aquesta és boníssima.
Només voldria fer una observació al que dius, una observació que de moment no podrem comprovar i ves a saber si amb la transparència que els caracteritza, la sabrem mai.
L’èxit en els abonaments de 4at i 5è pis ha estat total, bé, i tu dius i dedueixes per tant, que l’èxit econòmic és rodó, però no sabem si aquests “nous abonats” són antics abonats de zones ara molt més cares, que han hagut d’emigrar com la Mariona i per tant el que de moment ha succeït és que el Liceu hagi deixat de ingressar diners a l’espera que les localitats extremadament cares, ara lliures per la diàspora a zones més econòmiques, es venguin a taquilla a preus encara més astronòmics.
Com que l’oferta artística està bé però no justifica segons quines bestialitats, el que pot passar és que aquestes entrades s’acabin ofertant amb descomptes de darrera hora, seients secrets i altres productes tan interessants com perillosos, i per tant aquest èxit econòmic no acabarà sent l’esperat.
No et sembla?
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, gràcies per la teva gentilesa.
Tens raó: potser estic sobrevalorant l’èxit comercial del Sr. Guasch perquè podria haver omplert els 4t i 5è pis centrals amb trànsfugues de zones encara millors i més cares. Però ens ho podem mirar una mica i crec que la direcció se’n surt força bé (sigui dit una altra vegada: des d’una perspectiva comercial).
Al sector central s’ha venut essencialment tot. Entre tots els torns A, B, C, E, T i H queda un total de 4 localitats (va desaparèixer la que havia vista al 4t pis fa unes hores). Curiosament, al torn D està més que mig buit el 3r pis (i queda una de les dues localitats que havia vist al 5è). No sé si vosaltres sabeu perquè.
És cert que als sectors “Central Sant Pau” i “Central Rambla” queden moltes localitats lliures al 2n i 3r pis, amb l’excepció del torn T. Però sempre va ser així: n’estic bastant segur perquè són les localitats que sempre vaig poder comprar a la darrera hora quan vaig tenir hostes. Potser fins i tot és en el interès del Liceu que quedin: al final està bé que quedi alguna localitat amb visió a la venta individual.
De totes maneres, en aquestes zones hi han localitats que han aixat de la zona 3 a la 4. Potser seria millor que s’estengués més la zona 4, però no diguem-ho sense advocats! Ja em puc imaginar la zona 3 pujant al 4t pis i la 4 al 5è.
D’altra banda, m’has provocat un dubte diferent i molt important. Aquestes consideracions les hauries hagudes de fer abans que comencés la venta de localitats individuals. Ara m’imagino que tots aquests seients siguin en abonament, però m’equivoco. Potser el seient s’ha venut per tan sols una funció, i ja no s’hi pot abonar ningú.
Si miro només a Die Zauberflöte puc trobar que dels 34 seients del 4t pis central que van passar de zona 5 a zona 4 en queden buits:
– 10 al torn A (29.5%)
– 14 al torn B (41.2%)
– 6 al torn C (17.6%)
– 7 al torn D (20.6%)
– 9 al torn E (26.5%)
– 1 al torn T (2.9%)
– 15 al torn H (44.1%)
Aquests seients eren 100% en abonament fins aquest any. Si aquesta és la baixa efectiva d’abonats, doncs el meu equívoc va ser total i la pujada de preus no ha sigut un gran èxit comercial sinó un desastre total: -30% tret el torn T, -26% àdhuc amb el torn T! Clar, això només en el racó ultra-afectat de la Mariona i meu, no pas en tot el teatre.
Però qui ho sap? Aquí l’equívoc pot ser de signe contrari. Aquests també poden ser seients d’abonats que, com jo, van retornar la funció del juliol. S’hauria hagut de mirar en el seu moment i no ho vaig fer. Finalment, com que el Liceu no vol que sabem res, acabem no sabent res.
No sé si hi ha cap organisme públic al que podem demanar informacions. La Fundació és tan desvergonyida que fins i tot consta que no va respondre a les cartes de la Sindicatura de Comptes.
M'agradaM'agrada
Potser amb aquesta voluntat tan comercial, acabarem veient a les grans families catalanes, aquelles que conformen el TOT BARCELONA, a les butaques centrals de quart i cinquè pis, i la resta de les localitats més bones estaran a disposició dels xeics àrabs amb carteres esclatants, russos desbocats i creueristes de luxe, per els quals fins i tot canviarem els horaris per tal de que hi puguin assistir.
Ara seriosament, si a la Fundació se li permet no respondre a la Sindicatura de Comptes, és que ara per ara els resultats no són bons, i qui sap si són escandalosos.
Giacomo, tu sabràs que en tots els teatres del món, les localitats centrals del pisos alts són pràcticament impossibles de comprar a taquilla, a no ser que es tracti de localitats fora d’abonament. És normal que quan aquestes es posen a la venda s’esgotin ràpidament, i ha succeït així i succeirà sempre. Si aquests nou abonats no són tan nous i senzillament són re-ubicacions el negoci és penós. NO se’m acut que amb aquest augment de preu hi hagi tants nous abonats, pensa que si són nous no tenen descompte d’antiguitat, i pagar el que costa de nou en nou, per unes localitats de quart i cinquè em sembla rar, ja que fins ara per el que els costarà aquest abonament, ja podien anar i en unes localitats millors centrades a tercer pis. Tot plegat em sembla sospitós, i el pitjor de tot és que continuen havent moltes butaques per vendre en zones que continuen sent molt cares i que sense voler ser malastruc, no es vendran ni amb seients secrets, ni amb invents dels darrers cincs minuts.
Moltes gràcies per les teves reflexions.
M'agradaM'agrada
Interessantíssimes aquestes darreres aportacions. Jo per ara sí crec que és un encert la nova política de preus: Els abonats seguiran essent fidels al teatre, aquests els tens garantits: Si no poden (o no volen) pagar el que pagaven fins ara es reubicaran a zones pitjors i més difícils de vendre, deixant lliures localitats molt més “vendibles” Aquestes primer s’intenten treure per taquilla com més cares millor, si això no funciona, amb descomptes i seients secrets i si ni així emplenes el teatre, amb convidats perquè que quedin buides tantes localitats fa lleig. Ara bé, aquests convidats han d’anar a unes localitats bones (No he vist mai convidats de zona 8!!) Aprofitar els creuers o les fires i congressos (tipus Word Mobile) com a font d’ingressos a mi sí que em sembla bé, fins i tot adaptant horaris en això discrepo. El que em sembla inacceptable és que en determinades òperes el teatre presenti l’aspecte que presenta: Amb l’ocupació actual es fan massa funcions: un cop sàpigues que és el que el públic pensa pagar i per a quines zones pots escometre una reducció dràstica de torns sense perdre tants abonats pel camí.Es tracta tan sols de donar aquest cop sí, una informació personalitzada als abonats afectats,i si són amants de l’òpera acceptaran el canvi o bé si apostes per mantenir-ne l’actual nombre, no pot ser tenir la sala com als darrers così fan tutte per exemple (és un Mozart i és de repertori, tampoc és l’oca del caire ). Un cop descomptats els convidats i els abonats quantes localitas es van vendre?
D’altra banda en un liceu que va d’èxit en èxit (vid. Marta Chavarría a La Vanguardia) no interessa un sector dur cohesionat d’abonats de 4t i 5è pis a preus irrissiris. Com va dir Pavarotti quan el van xiular a la Scala i es va parlar de “reformar” el galliner: “Aquest és el públic entés, no me’l toqueu. És lògic que els xiulets vinguin des de dalt, els que han pagat 200€ per una platea, aplaudeixen” i que et xiulin al teu director titular des del centre de la ferradura (pagant aquests preus) no t’ho has de permetre: aqui hi ha d’anar nous abonats o convidats que aplaudeixin
M'agradaM'agrada
A vegades Joan, t’ho dic sincerament, no sé si t’enfots del mor i de qui el vetlla o ets un provocador, dit sigui amb tots els respectes i sense ànim d’ofendre. Això ho dic per què trobar encertada una política de preus que penalitza tant a tothom i en especial a les classes més populars, em sembla una provocació.
M'agradaM'agrada