IN FERNEM LAND

ELS ACOMODADORS INCOMODEN


Ahir L’Auditori de Barcelona va enviar aquest comunicat de premsa:

L’Auditori es veu obligat a suspendre el concert participatiu amb col·lectius socials Et Toca a Tu 

Tota la programació pròpia fins a final de temporada es veurà afectada per aquesta mesura

Barcelona, 12 de Juny de 2015

En compliment de les mesures cautelars dictades pel Jutjat Social núm. 9 de Barcelona, L’Auditori es veu obligat a suspendre el concert participatiu amb col·lectius socials Et Toca a Tu que s’havia de celebrar aquest vespre. Aquestes mesures cautelars responen a la demanda interposada pels treballadors del servei d’acomodació de Manpower Group Solutions en vaga i impedeixen a L’Auditori realitzar el control d’accés de manera que l’equipament no pot garantir la seguretat dels espectadors.

Lamentem profundament la suspensió d’aquest concert que forma part del projecte social de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i que avui reunia dalt de l’escenari una norantena d’alumnes de l’Escola Gabriel Castellà d’Igualada, Los Ronderos, La Coral Shalom de Llar de Pau i la Coral Apropa Cultura.

La resta de programació pròpia fins a final de temporada també es veu afectada per aquesta mesura i, per tant, queda cancel·lada. Això afecta el projecte educatiu Cantània, del qual encara quedaven cinc concerts per celebrar-se, amb la participació de més de 3.500 nens i nenes.

L’Auditori vol expressar la seva voluntat de continuar la mediació de la Generalitat en el conflicte per tal de trobar una solució el més aviat possible.

És a dir, allò que per el públic de l’equipament musical va començar com una molesta i sorollosa rebuda i acomiadament dels concerts, ha esdevingut un problema que lluny de solucionar-se, amenaça també al Gran Teatre del Liceu, ja que els acomodadors del teatre també són com els de L’Auditori, treballadors de l’empresa Manpower Group Solutions, i des de fa dies s’han solidaritzat amb els seus companys de L’Auditori, iniciant també una vaga que de moment ens ha deixat sense l’assaig general de Don Pasquale, que es fa a porta tancada i aneu a saber si posarà també en perill les representacions d’aquest títol que s’inicien el proper dimarts dia 16 de  juny.

Els treballadors exposen:

Els acomodadors i acomodadores hem patit una reducció del 62% en la nostra jornada laboral, traduïda en una disminució del 62% en el salari; aquesta situació, unida a subrogacions de contracte que no fan altra cosa que rebaixar les condicions dels treballadors i treballadores i altres pràctiques il·legals com no pagar les nocturnitats ni respectar els descansos entre serveis que estableix la llei (12 hores) són el motor de les més de 5 setmanes de vaga indefinida.

Sense conèixer exactament les condicions reals, ni tan sols els contractes que aquests treballadors deuen haver signat amb Manpower, ni el contracte que aquesta empresa de subcontractació ha signat amb el Liceu i L’Auditori, es fa difícil prendre partit sobre el conflicte, tot i que com és lògic, allò més fàcil sembla ser posar-se en la pell dels acomodadors que pateixen unes retallades i unes condicions de ben segur lamentables, com tants i tants treballadors d’aquest país sotmesos a una Llei laboral perniciosa que permet abusos de tota mena emparant-se en la legalitat.

Ara bé, quan aquests treballadors van signar el contracte laboral ho van fer amb una ETT.

No vull fer amb aquest apunt cap reivindicació a favor dels treballadors, tot i que entenc els motius de la seva vaga, ja que no hi ha res més entenedor que una protesta motivada per la pèrdua de drets laborals i poder adquisitiu, alhora per un increment de la jornada laboral. Com és lògic quan la protesta va més enllà de la sorollosa manifestació i afecta ja a l’activitat de L’Auditori, que es veu obligat a cancel·lar els concerts programats, i s’albiren conseqüències similars al Liceu,  aleshores sí que a IFL sembla lògic que aquest tema, que s’hauria d’haver resolt fa dies, preocupi i sigui motiu d’un apunt.

Em costa veure una fàcil solució, ja que entenc que tant L’Auditori com el Liceu, contracten uns serveis a un preu determinat a una empresa que es dedica a oferir el personal per fer-los, i per tant les condicions i les tarifes es negocien any rere any i canvien, i això acaba repercutint (com sempre) en els treballadors que acaben patint aquesta renegociació entre les empreses, i aleshores Manpower no voldrà perdre ni el seu client (Liceu i Auditori), ni la seva rendibilitat, i per tant abaixa el sou als acomodadors que fan més hores, cobren menys i per si no n’hi havia prou, els hi retallen drets. Indigna, és clar que indigna, però que els acomodadors reclamin formar part de les plantilles del Liceu i Auditori em sembla desconcertant, ho dic des de la ignorància i el més sincer respecte que em mereixen tots ells, però en tot cas també pensant que quan van signar el seu contracte ho van fer amb una ETT i això ja sabem quins problemes i conseqüències té. Pretendre ser contractats directament per els equipaments culturals on desenvolupen la seva tasca és un objectiu lògic, com ho deu ser el de tots els treballadors que han donat el seu CV a una ETT per tal de trobar feina, però tanmateix quimèric tenint en compte els temps que corren.

per altra part, mentre que els treballadors de les dies institucions insisteixen a tractar ambdós conflictes de manera unitària, sembla ser que les condicions laborals en ambdues institucions és ben diferent ja que el contracte del Liceu amb Manpower s’emmarca dins un projecte social, especificat en el seu pla estratègic, que obliga, entre altres mesures, al fet que els acomodadors siguin menors de 24 anys, el 10% han de procedir del barri del Raval i un altre 10% han de ser persones amb síndrome de Down de la Fundació Aura (font Economia Digital, enllaç al final de l’apunt)

Desitjo, més enllà fins i tot dels interessos privats i egoistes que com a abonat al Liceu pugui tenir, que el conflicte es resolgui, intuint com acabarà i qui perdrà bous i esquelles.

Si voleu llegir les reivindicacions dels acomodadors i seguir pas a pas els esdeveniments, els acomodadors han obert aquest blog:  https://lauditorivaga.wordpress.com/

Altres enllaços relacionats:

Demà sí, preparant Don Pasquale

Un comentari

  1. rosetapiccina

    Fa uns anys hagués dit que els acomodadors no tenen escrúpuls, però després de veure tant de patiment per les noves condicions laborals, penso que és lícit defensar la pròpia dignitat, encara que sigui perjudicant els concerts d’innocents.

    Tinc 2 nebots, un titulat superior amb feina de misèria, i una nena que porta mesos preparant la Cantània amb molts il.lusió. Si hagués de triar, preferiria que el nebot tingués oportunitat de tenir una feina justa que li permetés fer una vida normal. Per la nena perdre la Cantània serà un disgust, però si això serveix per normalitzar les condicions laborals d’un col.lectiu, serà un sacrifici molt fructífer.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Crec que la protesta està mal dirigida i efecte de manera errònia a qui no ha d’afectar.
      Les condicions no milloraran, malauradament ni per els acomodadors, ni per els metges, els mestres, els bombers, els administratius, les senyores de fer feina…
      Els governants van fer una llei laboral que ho permet tot i més.

      M'agrada

      Respon

  2. Retroenllaç: Noticias de junio de 2015 | Beckmesser

  3. Xavier C.

    Sense conèixer tampoc quines són exactament les condicions reals i els contractes, jo sí que prendré partit: per molt que dimarts em quedi sense Don Pasquale, amb els treballadors. Recordeu l´escena de Tristana, quan el lladre fuig per un carrer i el senyor li diu als policies que el persegueixen que se n´ha anat per un altre carrer diferent? Doncs el mateix: “porque él era el débil y había que protegerlo. La policía representa la fuerza; y los hombres como yo siempre defienden al débil, sea quien sea y esté en la situación que esté. No lo olvides, Tristanita, no lo olvides”

    Liked by 1 person

    Respon
  4. Teresa59

    Els treballadors tenen tota la raó del mon en queixarse de les seves condicions, inaceptables, i reivindicar una solució, amb la mes potent de les eines que tenen a l’abast, la vaga.
    Dit això, no sempre qui promou les protestes està interessat realment en una solució, sino que hi ha alguna tendència que el que promou és el conflicte pel conflicte, i quan mes gros millor. Si no és per aquest raonament, no entenc que la primera reivindicació sigui entrar en plantilla de l’Auditori o el Liceu, que, com moltes altres entitats, per alleugerir els seus presupostos, tenen alguns serveis subcontractats amb empreses de serveis.
    Entre poc i massa, jo opino que hi ha coses subcontractables, per exemple, els serveis de neteja, i altres que no, com l’atenció al client. Per la versatilitat de la feina d’acomodador, poques hores, necessitats molt variables, entenc que es un servei potencialment subcontractable, això si, sempre que l’empresa que presti el servei asseguri, i per això està el respecte als convenis colectius que moltes vegades es inexistent, unes condicions dignes.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Cal que qui subcontracti sigui just, no ho hauríem d’oblidar, i no se’n aprofiti d’aquesta subcontractació per treure’n més beneficis del que suposa un estalvi assumible i em penso que aquí tothom vol fer el seu agost, quelcom que ja sabem que és impossible.

      M'agrada

      Respon
  5. josep

    Jo sempre estaré amb les reivindicacions de la classe treballadora. En aquest cas concret em sembla que la cosa es una mica més complicada i voler entrar a formar part d’institucions com l’Auditori o el Liceu es molt lícit, però s’està desviant l’atenció cap aquestes entitats quan el problema es l’ETT. A més, els acomodadors ho plantegen com si al Liceu o l’Auditori, els diners sobressin i les coses no van per aquí. Cal veure les coses com son i no deixar-se portar només per mitges veritats, per molt injusta que sigui la realitat laboral en que vivim.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Exactament i si volen ser funcionaris, ja saben, hauran de preparar unes oposicions, és clar que aquests equipaments contracten a personal sense en alguns casos fer-ne, perquè malgrat ser ens de l’administració es regeixen per convenis adaptats a la trampa. Caldria que això també ens ho féssim mirar.

      M'agrada

      Respon
  6. alex

    Vamos a ver que eso de las huelgas y reivindicaciones socio laborales pueden estar o pueden no estar justificadas.
    En este caso, desconozco la realidad exacta de la problematica pero como abogado que soy y abonado del Liceu, solamente unos comentarios por encima y unas preguntas que dejo en el aire

    1- ¿ Son necesarios hoy en dia y en pleno S.XXI con toda la tecnlogia funcionando, los acomodadores en un teatro como en el Liceu, cuando ya no existen acomodadores ni en cines ni en otros muchos espectàculos ?

    2- En el caso del Liceu y por lo leido, es un acto de solidaridad de los acomodadores subcontratados por el Liceu, con sus colegas al parecer de la misma empresa y que tienen su conflicto con l’ Auditori. Es decir, una especie de ” solidarización interesada ” de trabajadores que pertenecen a un mismo Grupo emprsarial ( por cierto, Mampower es una firma y o ETTbastante conocida ), no por un conflicto directo con el Liceu o Auditori puesto que dichos Huelguistas NO son empleados de ambos Teatros

    3- Hablando del Liceu del que sí soy abonado, dirīa que nosotros los abonados no deberiamos vernos afectados por tal huelga ni el Liceu tampoco por supuesto, porque ese tema de los acomodadores està subcontratado y externalizado y lo deberian resolver las partes en litigio , es decir los Acomodadores y su ETT Mampower Group

    4- Para evitar dicho problema y evitar una posible suspensiòn del espectàculo, el Liceu deberīa prevenir medidas y hasta incluso, amenazar (‘requiriendo por burofax ) a la ETT subcontratada que o resuelve el problema de sus trabajadores o bien incluso le rescinde el contrato firmado por falta de prestaciòn de los servicios. Se contrata otra empresa sustitutiva y el publico / abnado del Liceu no tiene que sufrir una cancelación de una función ya pagada, ya que no es problema del espectador
    No debe ser el Liceu que con una externalización del servicio de acomodo, quien sufra los perjuicios de un conflicto del que legalmente no es parte, sino màs bien víctima o perjudicado

    Ya está bien con la que está cayendo en todas partes, nos veamos envueltos en esta caso como Liceistas, en un problema laboral entre otra Empresa que es simplemente colaboradora o ETT prestadora de servicios y sus empleados por muchas razones que estos tengan. Aqui el Liceu es inocente

    M'agrada

    Respon
  7. Juli Carbó i Montardit

    Cadascú mira les coses a la seva manera. Els melòmans es queixen per la por de perdre representacions al Liceu o a l’Auditori, però jo crec que s’haurien de posar dins la pell dels treballadors afectats i veure el problema des d’un lloc més personal. Sí, ja he comprobat que la majoria esteu d’acord en criticar aquest afer, però no n’hi ha prou en criticar, cal col·laborar donant suport a aquesta gent. Aquest problema ja fa temps que està succeïnt en altres empreses i cada cop s’està estenent per arreu. Els grans empresaris s’aprofiten de les aventatges que la llei els atorga: El que no estigui content que plegui. Ells juguen amb la precarietat de llocs de treball que estem patint i això els dóna poders per fer i desfer el que creuen adient pels seus interessos econòmics. Malauradament la responsabilitat d’aquestes persones és mínima però en aquest cas les consequències poden fer trontollar moltes perspectives artístiques.
    No sé si els que llegiu aquests comentaris aneu al Liceu o a l’Auditori sou de la clase social alta o mitjana però tingueu en compte que això és el principi del que pot succeir en un futur proper. El govern aprovarà la llei d’augmentar l’IVA i els impostos, abaratar els acomiadaments dels treballadors i augmentar el copagament dels medicaments.
    Això repercutirà en les grans i mitjanes empreses que podrán acomiadar el personal quan hi hagin problemas laborals o econòmics. Dit d’una altra manera, cada cop els treballadors serán més esclaus dels capitalistes. No és d’estranyar que els més perjudicats comencin a alçar les seves veus en pro de la seva dignitat profesional.
    La Cultura és poderosa i necessària però la subsistencia del proletariat ho és encara més.
    Amb aquest comentari no pretenc descubrir la “sopa d’all”, si més no, posar en antecedents dels terretrèmols socials que s’apropen per més canvis pòlítics que ens impossin.

    .

    Liked by 1 person

    Respon
    • alex

      A estas alturas de la película y en pleno siglo XXI , ¿ todavía estamos hablando de “la necesidad del proletariado “?
      Repito, ese conflicto laboral de los acomodadores es uno de los muchos que existen y existiràn, pero debe resolverse por las partes implicadas, la citada ETT y ellos que son sus empleados.
      El Liceu y el Auditori son receptores del servicio contratado y tanto las entidades como nosotros los espectadores, no deberíamos vernos “in”comodados ni perjudicados ( no somos parte legal en el conflicto por mucho que tengamos o hagamos valoraciones al respecto )

      Solo recordar que en Austria, Paises Bajos y sobre tood en la gran Alemania y motor de la actual Europa, se trabaja y prospera mucho, a costa ” desgraciadamente en bastantes casos ” de puestos de trabajo que los hay y bastantes veces mal pagados y con menor protecciòn social que en esta nuestra Europa del Sur

      M'agrada

      Respon
      • José Luis

        si a ETT pudiese substituir a los trabajadores en huelga por otros con idéntica formación y provenientes del mismo substrato laboral que los huelguistas, éstos serían ESQUIROLES: la postura más infame en una huelga, la inexistencia de Fraternidad, la insolidaridad.

        Estos chavales tienen el valor de luchar por unos servicios públicos que están secuestrando cada día, dan la cara por lo público frente a lo privado, y son capaces de organizar a un sector, pequeño, de la población civil hartos de agachar la cabeza.

        Si L´auditori contratase directamente habría un intermediario menos y se acabaria con la precariedad y la arbitrariedad en la contratación. Ellos pierden tiempo y salud en intentarlo. Para mi son un ejemplo y un orgullo.

        M'agrada

        Respon
    • josep olive

      Efectivament, tens raó, sóc melòman i vull veure el Don Pasquale. I jo també tinc molts problemes, però ves per on vull veure el Don Pasquale. I si no puc m’emprenyaré. Pos-te a la meva pell tu també home! I si us plau, no ens avencis cataclismes, que s’ha de ser més optimista! 🙂

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Per què sempre que parlem del Liceu, l’Auditori i el Palau us deixeu la classe treballadora? Qui és cregui que al Liceu no hi va classe treballadora, de la de tota la vida, és que no coneix el Liceu i encara viu dels tòpics.
      Molts per anar a escoltar òpera al Liceu, o anar al Palau i l’Auditori se n’estan de moltes coses i es gasten el que tenen per allò que més els agrada. Molts fins i tot renuncien a veure l’escenari, perquè no es poden permetre entrades més bones, o fins i tot molts s’estaran d’altres coses per anar al Liceu. Són gent treballadora, que depén d’un sou, d’un sou petit. En conec a molts, de fet a més que dels altres.

      M'agrada

      Respon
  8. Daniel

    En qualsevol feina, mentre aquest sistema sigui el que és, el valor del teu treball depèn que siguis indispensable per a l’empresa. Tal com es diu en intervencions anteriors, al segle XXI la feina dels acomodadors és poc rellevant. Per tant, els sous han de ser baixos. Tenint en compte per exemple el que cobren infermers i altres feines mal pagades vinculades a la salut, un valor literalment vital, em sembla estranya i insolidària, precisament, l’actitud dels acomodadors. ¿De debò es creuen que necessiten quatre anys de carrera per acomodar el públic? Si n’han estudiat, que reclamin, en tot cas, a qui els va pagar una carrera que ja sabien que no tenia sortida professional. Sé que el mercat laboral és duríssim, però que els acomodadors no reclamin drets que correspondrien als qui treballen en una mina.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Un acomodador només s’entén com una feina complementària a uns estudis o a una altra feina. Un acomodador de 8 hores al dia no existeix en lloc. Podria ser personal propi a temps parcial i sota uns criteris tan o més besties que els d’una ETT. Els avantatges de ser personal del Liceu o L’Auditori per el senzill fet de ser-ho no les veig per enlloc. Si les condicions són nefastes en una ETT també ho podrien ser sent personal directament contractat per l’empresa a qui fan els serveis.

      M'agrada

      Respon
  9. Marga - Harte con Hache

    Lo que me parece “sospechoso” y que al Auditori le ha venido de perlas es el momento escogido (o dictaminado por el juez) para cerrar las puertas. El concierto del lunes de Ibercamera, el último de la temporada, se celebró, con incidentes incluso dentro de la sala, pero se hizo. El de cierre de la temporada de cámara con el Quartet Casals el miércoles otro tanto. Y de repente se cierran puertas cuando solo quedan los conciertos de los niños y colectivos en riesgo de exclusión social… Y entonces se le da la vuelta a la tortilla y las víctimas dejan de ser los trabajadores y pasan a ser los pobres niños que no han podido actuar. Los trabajadores están en su derecho de protestar por sus condiciones de trabajo y llevan semanas haciéndolo, pero me parece mucha casualidad que el tema reviente justo ahora, cuando hay un colectivo más débil que puede quitarles el sitio como víctimas. La verdad, no me parece justo.

    M'agrada

    Respon
  10. josep olive

    Després de varies setmanes trobo a faltar una nota explicativa per part de la direcció de l’Auditori i ara del Liceu. Un problema laboral causat pel ús i abús que es fan de les ETTs fa que tot un Auditori tanqui les portes? Què està esperant a cancel.lar el contracte i adoptar una solució d’emergència fins acabar la temporada? O es que té molt a beure en les condicions laborals que s’estan denunciant? Com pot ser l’Auditori víctima d’unes reivindicacions que li són alienes o no dir res ni donar explicacions? O deu ser que no és tan víctima i si culpable? Com pot un col.lectiu, per raonables que siguin les seves queixes, imposar que formin part de la plantilla de l’Auditori? Estem parlant d’acomodadors, oi? Perquè les protestes no es fan a les portes de Manpower? Altres treballadors de Manpower s’han sumat a la vaga? Altres treballadors de Manpower no tindran condicions fins i tot pitxors? O es que els acomodadors de l’Auditori es volen aprofitar del impacte que causen al públic?

    Per cert. De pena La Vanguardia. Qui va informar dels incidens en el concert del dilluns amb Saraste i la Ràdio de Colònia sencillament no hi era. No es la primera vegada que LV informa malament i diu coses que senzillament no van pasar. El concert no es va interrompre en cap moment. Hi van haber-hi desplagament de pancartes i octevetes en diversos moments del concert i tant Dvorak com Txikovski van continuar donant, com ha de ser.

    M'agrada

    Respon
  11. Vicent

    Legalment, si no vaig errat, per a formar part de les plantilles de les Administracions Públiques (i tant el Liceu com l’Auditori en són, insisteixo, si no vaig errat), cal passar una oposició o almenys un concurs. Aquests sistemes d’accés a les Administracions Públiques són d’origen napoleònic i intenten assegurar, d’una banda, que l’Administració es proveeixi del personal més competent possible, i d’altra, assegurar-hi el principi d’igualtat i la universalitat en la possibilitat d’accedir-hi. A mi també em sembla desconcertant la demanda de formar part de les plantilles de totes dues institucions que són deficitàries i que no es regeixen per l’ànim de lucre sino que són prestadores de serveis socials culturals. Una altra cosa és si acudir a la contractació d’empreses de treball temporar és la millor manera de cobrir aquestes places i que tots sabem quina mena d’empreses són aquestes i què fan amb els treballadors.

    Res a objectar al legítim dret de vaga de tot treballador si es fa de manera civilitzada. També caldria veure si les Administracions Públiques no hagueren de demanar responsabilitats a l’Empresa de Contractació Temporal

    Liked by 1 person

    Respon
  12. Jordi

    He llegit perplex, que els responsables del Liceu diuen que Don Pasquale es farà igualment ja que el Liceu té un sistema d’accés automatitzat.
    Les preguntes, dubtes i pors sorgeixen de manera immediata :
    Aleshores per què subcontracten un servei innecessari?
    Què succeirà si em trobo algú assegut a la meva localitat?
    Qui m’acomoanyarà a la localitat si és la primera vegada que assisteixo al Liceu?
    A qui haurem d’anar a buscar si algú es troba malament o hi ha un incident?
    Qui evitarà que la gent entri i surti en mig de la representació?
    Qui vendrà els programes de mà?
    Qui es farà càrrec del servei de guarda-roba?
    La manifesta incapacitat de qui diu que en el Liceu no existeix el problema perquè l’accés està mecanitzat, és molt preocupant.
    No en tenen ni idea

    M'agrada

    Respon
  13. Elio

    Trobo una bestiesa que la contractació del personal de sala hagi de ser a través d’una ETT. La subcontractació és una perversió del sistema, només per això ja considero justificada la vaga. Un equipament que té activitat setmanal hauria de considerar els acomodadors una part més de la seva plantilla. Al Palau sembla ser que funciona així. I ves per on, els acomodadors són molt més professionals i coneixen millor l’activitat que es duu a terme.

    M'agrada

    Respon
    • Josep Olivé

      Però Elio, la subcontractació no és cap perversió, ni dolenta “per se”. Hi han activitats de les empreses que no formen part del que se’n diu el seu “core bussiness”, és a dir, de la seva raò de ser (històrica, tecnològica, productiva i comercial) i aquestes activitats es poden encarragar a d’altres empreses especialitzades en un treball o activitat concreta. Ben segur la productivitat millora d’aquesta manera. I no s’ha d’anar a feines convencionals que tots tenim en ment, sino que fins i tot es subcontracten ja fa anys les intraestructures dels sistemes informàtics! La funció dels acomodadors és francament subcontractable, el tipus de treball i les carectarístiques de l’activitat em sembla més que justificable, i crec sincerament que el sistema amb que ho fa el Liceu és prou lloable. Altre cosa és l’abús que fan les empreses i les ETTs, totes dues parts, en les condicions laborals dels treballadors. Si aquestes condicions estan en el llindar de la il.legalitat o és veuen alterades constanment a la baixa o simplement es degraden en funció d’una utilització barroera de la crisi aleshores el conflicte esta servit, lògicament. Però subcontractar no és el dimoni ni molt menys. I el Palau no és exemple de res Elio. Cau de corrupció fins fa poc, on hi ha xuclat molta gent, i en el que el seu sistema “d’acomodació” ja va bé que sigui el que és, però això no és exclusiu de que pogui ser millor en d’altres equipaments.

      Liked by 1 person

      Respon
      • alex

        Efectivamente Josep, la subcontratación o externalización de los servicios es un sistema perfectamente legal y cada vez es más utilizado por Empresas u Organismos que no pueden ofrecer ellas mismos estos servicios estructuralmente.
        Decir lo contrario , es no conocer lo que significa la externalización de actividades ni lo que significa la reducción de costes empresariales

        M'agrada

        Respon
      • Elio

        La subcontractació pot ser bona, però se n’abusa. Certament la implementació de sistemes informàtics és un exemple paradigmàtic de subcontractació, i és normal que es faci així. Es tracta d’un servei que sovint no té res a veure amb l’activitat de l’empresa que el contracta i molts cops finalitza quan la implementació ha acabat. Però crec que el servei d’acomodadors sí que forma part de l’activitat del teatre i se n’hauria d’encarregar aquest. No em sembla just que una empresa hagi de cobrar una comissió (que, es vulgui o no, repercutirà en el sou final del treballador) simplement per contractar els acomodadors. I ja no es tracta només de les condicions dels treballadors. El Palau potser era un niu de corrupció, però els acomodadors et saben contestar preguntes sobre la programació de l’espectacle i no fan nosa. Al Liceu molt d’ells amb prou feines saben quina òpera fan i poden arribar a ser molt molestos quan entren i surten dels pisos superiors sense cap cura a l’hora de tancar les portes. Jo fins i tot he tingut un parell d’incidents amb acomodadors que, confonent la meva butaca per una altra, m’han intentat fer fora del lloc quan ja havia començat la funció (!!!!!!). Però com que el Liceu no els contracta directament no puc reclamar. He de trucar a Manpower?

        M'agrada

        Respon
  14. Marc

    Seria bo començar a pensar en ocupar alguna nau abandonada per portar-hi l’opera. Farem grups de treball i en quatre dies tindrem més comoditat i visibilitat que en 2 segles de recarregades inversions.
    Proposo en Joaquim com a portaveu de l’assemblea. Fes-l’hi saber a la Colau.
    I si volem euros per a mitjanes i grans produccions doncs a rebentar el dèficit fiscal. Tots el col·lectius que lluitin aferrissadament per la independència tindran dret a un tan per cent dels 16.000 milions. Es el botí de la llibertat.

    M'agrada

    Respon
  15. jround

    Tot plegat, una immensa tristesa. Degradar el treball tal i com s’està fent amb l’excusa de la crisi es també degradar un dels puntals de la dignitat humana. Miris on miris tot es el mateix: sous miserables pels joves i pels que aconsegueixen reincorporar-se al mercat de treball i, el que es pitjor, feines precàries que no permeten portar una vida ordenada i mínimament previsible. Com deia fa poc un economista, es ara quan potser començaran de debò les agitacions socials i es comprovarà la incapacitat dels gestors i politics (també els recentment escollits) per posar pau i restaurar la justícia. Jo no estic d’acord en que uns vaguistes rebentin el dret d’altres a gaudir dels espectacles que han pagat o preparat amb la seva il•lusió i en moltes ocasions amb els seus estalvis (penso en tants jubilats, no precisament de l’alta burgesia, que assisteixen al Liceu i a l’Auditori), però tampoc soc capaç de no entendre la indignació dels acomodadors. Es possible que ara això no vingui al cas, però cada cop tinc més clar que només abandonant el llast socioeconòmic d’un estat que mai canviarà en allò que es essencial, ens podríem (potser, potser) en sortir.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      El treball dels acomodadors és digníssim, però és impensable pensar que amb l’activitat que generen els nostres equipaments es pugui viure d’aquesta feina. Una altra cosa és que el poc que fan estigui mal pagat i en condicions de misèria, però compte no erréssim el tret.
      Els acomodadors estan subcontractats per una empresa que ha negociat unes condicions entre les parts, si aquestes condicions s’incompleixen hi ha de resoldre el conflicte, però sembla que aquí l’empresa que té aquests treballadors en nòmina no hi pinti res, o és que potser jo no he entès res?

      M'agrada

      Respon
  16. José Luis

    la contractació temporal significa precarietat. Qualsevol persona te dret a una estabilitat laboral que li permeti planificar la seva vida. Les ETT´s porten anys fent el que no està escrit a dintre del mon laboral.

    Els acomodadors no pretenen viure d´aquesta feina, tan sols tenir un contacte estable que els proporcioni una seguretat i aquesta és l´aspiració de qualsevol treballador.

    Reclamen que la contractació es faci directament per part de l´administració per que creuen que els serveis públics han de ser del poble en tots els aspectes, no creuen en l´externalització ni en la privatització i ho manifesten mitjançant un sindicat de clase amb aquesta ideologia.

    Fa molt de temps que el sector public demana el mateix, són les “marees” de les que segur heu sentit parlar…

    Aquests nois no volen ser funcionaris de la nit al dia sense proves, volen negociar amb l´administració una via que permeti una contractació justa i directa per part de l´adminiatració ja sigui amb un tipus de contracte laboral, interinatge, etc. això estará per veure tan bon punt comencin a negociar cosa que encara no s´ha produit.

    M'agrada

    Respon
  17. Marc

    Doncs tindrem que ser llestos. Jo ho tinc difícil, però per aquí en corren alguns i algunes que bé ens podrien fer rics.
    Ara el que vull veure és el sentit de la responsabilitat, no les típiques excuses derrotistes i crepusculars.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari