La cita anual amb el Festival de Saint Denis aquest any no deixa de sorprendre’m quan veig que per a una Messa da Requiem de Giuseppe Verdi entre el quartet solista hi trobem a Patricia Ciofi o Michele Pertusi, dues veus, sobretot la primera, tan allunyades de la vocalitat verdiana com de les dimensions del recinte on té lloc el festival, la basílica de Saint Denis a Paris.

Nosaltres escoltarem quelcom que ens aproximarà a la realitat, però en cap cas el que escoltem per la ràdio ens pot donar l’exacta magnitud del que jo crec que és un mal pas més d’una deliciosa soprano capficada en ser el que no és. Escolteu sinó en el grandiós final, com ella ha de lluitar amb la tessitura d’una veu destinada a un altre repertori més lleuger i preciosista. Ara bé, a manca de condicions més idònies, consistència vocal i un mínim registre greu, desborda finíssims filats, mitges veus i intents no gaire afortunats de pianíssims, i algun que altre crit. Si no em sembla una Violetta com m’ha de semblar la soprano pel rèquiem!

A la poca afortunada elecció de Ciofi, l’acompanya el tenor cada vegada més consolidat, Charles Castronovo aquests dies pluriempleat amb el reeixit Poliuto a Glyndebourne. El tenor nord-americà està triomfant amb un cant de força, veu enfosquida i una bona dosi temperamental que alterna amb detalls de distinció i classe, això sí, i la sempre poc controlada emissió del registre agut que enlletgeix una línia força curosa.

La mezzosoprano armènia Varduhi Abrahamyan és la veu del quartet que m’interessa més tot i que m’ha semblat que en algun moment puntual ha de lluitar per ajustar l’afinació, no sé si sempre per culpa seva o del conjunt.

Michele Pertusi per ràdio queda prou bé, el problema sempre rau en si l’auditori serà massa gran o si el fragment té un gruix orquestral que perjudiqui la seva limitada emissió i volum vocal.

Escoltarem ara sense solució de continuïtat el “Recordare” amb Ciofi i Abrahamyan, l'”Ingesmico” de Castronovo i finalitzarem amb Pertusi i el seu “Confutatis”.

Myung-Whum Chung dirigeix amb ma ferma i clímax verdià a l’Orquestra de Radio France i al Cor un tant sobrepassat, o al menys per ràdio aquesta és la sensació, en els moments més explosius.

Aquí el teniu sencer

Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM
per soli, coro ed orchestra per Alessandro Manzoni

Patricia Ciofi, soprano
Varduhi Abrahamyan, mezzo-soprano
Charles Castronovo, tenor
Michele Pertusi, baix

Orchestre Philharmonique de Radio France
Chœurs de Radio France, director de cor: Howard Arman
Direcció musical: Myung-Whum Chung

Saint-Denis, Basilique-Cathédrale 24 de juny de 2015

ENLLAÇ mp3

https://mega.co.nz/#F!n4kyXJgC!iunUhWtYmjBgLwZZwHfAwQ

Amb el de Saint Denis s’inicia aquest recorregut fascinant per els festivals d’estiu que ens portarà com cada any a Glyndebourne, Londres i els seus Proms, el selecte pedigrí d’Aix-en-Provence o les multitudinàries propostes romanes d’Orange i Verona,  l’imprescindible Bayreuth, el luxós Salzburg, el sempre sorprenent i refrescant, no només metereològicament parlant, festival de Verbier, el clàssic ROF de Pesaro i el sempre luxós i culminant festival de Lucerna previ pas per Edimburg. Nomñes de pensar-hi ja friso.