Anna Netrebko i Daniele Gatti Théâtre des Champs-Elysées 10 de maig de 2015
Potser Richard Strauss és el compositor que hom podria definir com a més allunyat de la sensibilitat interpretativa de la gran Anna Netrebko, i les possibilitats vocals per a una Emperadriu, una Crisòtemis o fins i tot una Salome són molt més que evidents, ara bé els personatges femenins staussians necessiten d’un plus de matis i sensibilitat que sense la complicitat amb el director o pianista, es fa molt difícil assolir.
Crec que en aquesta ocasió no hi havia gaire química entre Daniele Gatti i Anna Netrebko. La soprano russa no ha cantat gaire aquests lieds, en directe ho va fer amb Barenboim i ara hi torna amb el director italià. la veu és sumptuosa i rica de colors i timbres, però jo crec que li cal un aprofundiment i una introspecció íntima prèvia, per poder fer que els quatre lieders trasbalsin com és habitual. Gatti no la ajudar gaire, ell fa la seva versió orquestral i ella la seva vocal, dues versions d’una mateixa obra en un mateix concert.
Vosaltres fareu el judici més just, n’estic segur.
Frühling
In dämmrigen Grüften
träumte ich lang
von deinen Bäumen und blauen Lüften,
von deinem Duft und Vogelsang.
Nun liegst du erschlossen
in Gleiß und Zier,
von Licht übergossen
wie ein Wunder vor mir.
Du kennest mich wieder,
du lockest mich zart,
es zittert durch all meine Glieder
deine selige Gegenwart!
La primavera
En cavernes de penombra
feia temps que somiava
dels teus arbres i dels teus blaus oratges
de la teva flaire i cant d’ocells.
Però ara tu jeus davant meu esbadellada
en resplendor i ornament,
sadolla de llum
Com si fossis un miracle.
Em tornes a conèixer,
em sedueixes tendrament,
la teva benaurada presència
fa fremir tots els meus membres.
September
Der Garten trauert,
kühl sinkt in die Blumen der Regen.
Der Sommer schauert
still seinem Ende entgegen.
Golden tropft Blatt um Blatt
nieder vom hohen Akazienbaum.
Sommer lächelt erstaunt und matt
in den sterbenden Gartentraum.
Lange noch bei den Rosen
bleibt er stehen, sehnt sich nach Ruh.
Langsam tut er die großen
Setembre
El jardí està de dol
La freda pluja penetra dins les flors.
L’estiu s’estremeix
calladament cap a la seva fi.
Es diria que or fos degota de fulla en fulla
cap avall des de l’alta acàcia.
L’estiu somriu esbalaït i somort
en el somni morent que fou aquest jardí.
Roman encara llarga estona entre les roses
anhelant el repòs i,
poc a poc va tancant els seus.
Beim Schlafengehen
Nun der Tag mich müd gemacht,
soll mein sehnliches Verlangen
freundlich die gestirnte Nacht
wie ein müdes Kind empfangen.
Hände, laßt von allem Tun,
Stirn, vergiß du alles Denken,
alle meine Sinne nun
wollen sich in Schlummer senken.
Und die Seele unbewacht
will in freien Flügen schweben,
um im Zauberkreis der Nacht
tief und tausendfach zu leben.
A l’anar a dormir
A poc a poc el dia m’ha cansat,
caldria que el meu ardent anhel
acollís plàcidament la nit estelada
com un infant extenuat.
Mans, deixeu tot el treball,
enteniment, oblida tots els pensaments
en aquest moment, tots els meus sentits
volen enfonsar-se en un abaltiment.
I l’esperit, sense guarda,
vol volar amb ales de lliure albir,
de forma que, en el màgic cercle de la nit,
pugui viure intensament i eterna.
Im Abendrot
Wir sind durch Not und Freude
Gegangen Hand in Hand,
Vom Wandern ruhen wir beide
Nun überm stillen Land.
Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lerchen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.
Tritt her, und laß sie schwirren
Bald ist es Schlafenszeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.
O weiter, stiller Friede!
So tief im Abendrot,
Wie sind wir wandermüde —
Ist das etwa der Tod?
A l’hora baixa
A través penes i joies
hem caminat agafats de la mà,
i ara reposem dels nostres viatges
en la quietud del camp.
Les valls es vinclen a l’entorn
ja l’aire fosqueja,
només dues aloses encara s’enlairen
en l’aire suau, somiejant.
Atansa’t i deixa-les voletejar,
ben aviat és hora d’anar a dormir,
cal que no ens perdem
en aquest erm.
Oh àmbit extens, pau serena!
tan pregons en aquesta hora baixa.
Com estem cansats de caminar –
és potser això la mort?
Richard Strauss (1864_1949)
Quatre darrers Lieder AV 150 TrV 296 (1948)
I. Frühling 3:16
II. September 4:35
III. Beim Schlafengehen 5:21
IV. Im Abendrot 7:15
Anna Netrebko, soprano
Orchestre National de France
Direcció musical: Daniele Gatti
Théâtre des Champs-Elysées, Paris 25 de maig de 2015
ENLLAÇ àudio mp3
https://mega.co.nz/#!Sl0zTBqb!er0rSOlaqxM0MXVfnGyAzS0W7CK_UK30F8_5m8v5wr0
La versió catalana dels lied és de Salvador Pila, és clar.
IN FERNEM LAND 
que horror, esta señora con una capacidad vocal, pocas veces escuchado en las grabaciones y sus actuaciones en vivo es increible nunca haya escuchado en un disco a Christa Ludwig, Jessye Norman o inclusive a Regine Crespin?????
M'agradaLiked by 1 person
Bueno, todas o casi todas las grandes han cometido errores, lo importante es que rectifique, estudie y mejore la versión de los cuatro últimos lieder de Strauss, las facultades vocales y técnicas las tiene, de ella depende todo lo otro, que no es poco.
M'agradaM'agrada
Scusate, in che lingua canta? Perché questo non è tedesco!
Parlando seriamente, gli errori di pronuncia sono inaccettabili
M'agradaM'agrada
Come la Sutherland, più o meno
M'agradaM'agrada
Ho riascoltato. Le note gravi sono tutte calanti di intonazione. Come la Sutherland anche queste? 😀
M'agradaM'agrada
d’accordo con IFL
M'agradaM'agrada
😉
M'agradaM'agrada
Tot sovint en música 1+1 = 0. I la gran Netrebko darrerament justifica aquesta absurditat matemàtica…i aviat encara l’agreugera, i en un palau ben modernista…
M'agradaM'agrada
Bé, no és ben bé igual, ja que la “festa palauenca” no hauria de sorprendre a ningú, ja sabem la formula i el que ens espera, ara bé quan vas a escoltar els quatre darrers lieder de Strauss amb dos artistes de renom i una orquestra de primera, esperes alguna cosa diferent, aquí rau la decepció.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord, necessita conéixer millor Richard Strauss, el seu alemany és deficient, no és la ni l’únic cantant que ha tingut i té aquest problema,i no sols en l’alemeny i amb altres idiomes. Dit aixó, és obvi, si es “llesteta”,hi ha materia prima per fer-nos gaudir d’aquestes cançons.
M'agradaM'agrada
La veritat és que altres amb molt menys ens han fet gaudir molt més, i és que una vegada més es demostra que per deixar petjada no n’hi ha prou amb una gran veu, i sobretot que és molt complicat voler fer-ho tot, i bé encara més, molt més.
M'agradaM'agrada
Falta-lhe refinamento vocal.
O maestro não ajudou, pode ser…
Abs
José Carlos
M'agradaM'agrada
refinamento e elegância, sedução, suavidade…muitas coisas
M'agradaM'agrada
Decididament no s’han entès gens amb Gatti…Una pena! La seva versió amb Barenboim és força millor, opino. Així doncs, pas enrera…Llàstima, té facultats i medis per fer-ne una versió magnífica, però ha d’acabar de “entrar-hi”. De moment no!. Esperem. Paciència, tot vindrà…
M'agradaM'agrada
Potser no té cap necessitat d’entrar-hi, cadascú serveix per el que serveis i voler ser el millor en tot només està a l’abast dels fora de sèrie i jo diria que no és el cas. Netrebko té una veu privilegiada, quelcom imprescindible, però no només necessita això, i el que li falta es pot aprendre, si més no quasi tot, però cal voler i ser molt humil, no sé si és el cas.
M'agradaM'agrada
No m’agradat. Ni l’Annita que fa la “seva versió”, crec que poc afortunada, poc intimista i cridanera, poc straussiana. Divorci total amb l’orquestra, ara la versió del Mestre Gatti tampoc m’agradat.
M'agradaM'agrada
Jo crec que no s’entenen i per tant és impossible que cap dels dos puguin extraure el millor de si mateixos. L’error és pensar que aquests lieders es poden cantar com la Leonora de Il Trovatore…
M'agradaM'agrada
Es pot dir que entona bé però converteix aquests lieder tan profunds en cançonetes lleugeres. Molt bones condicions però l’art no hi apareix.
M'agradaM'agrada
I ella anar cremant etapes i arxivant i catalogant obres com si es tractés d’una cursa que la guanya qui més en fa. Santa ignorància
M'agradaM'agrada
Estoy absolutamente de acuerdo contigo, Joaquín, y no doy crédito del resultado que estoy escuchando, parece increíble, porque son dos grandísimos artistas y sin embargo el resultado es muy mediocre y desajustado, con absoluta ausencia de emoción. Estaba expectante porque adoro estos lieder y vaya decepción más grande, qué cosas.
M'agradaM'agrada
Hay un dicho que dice zapatero a tus zapatos, y los de Netrebko es obvio que no son estos, porqué sencillamente en sus pies no lucen nada. Unas zapatillas deportivas, más prácticas y moldeables, seguro que le vienen mucho mejor. No es menosprecio, es una cuestión de inteligencia.
M'agradaM'agrada
Debe ser que a medida que ascienden al Olimpo pierden amigos sinceros. Qué desastre.
M'agradaM'agrada
També és això també, perquè algú ben proper li hauria de dir Strauss no és per a tu, al menys mentre no t’apliquis a fons enm el tema.
M'agradaM'agrada