IN FERNEM LAND

UN CAPVESPRE DELICIÓS I MÀGIC AMB JOYCE DiDONATO


Joyce DiDonato i Mark Hastings piano 02/07/2015

Avui us vull parlar d’amistat, de gratitud, de bellesa i de música.

Fa dies vaig rebre una invitació per assistir a un concert privat a Barcelona amb Joyce DiDonato com a protagonista. Era un concert que la gran diva nord-americana regalava al seus amics i aquests volien fer-ne partícips a un grup d’escollits entre els quals varem ser inclosos en Frederic i jo. No cal dir que la situació incerta que hem viscut aquests darrers mesos feia, si més no en el cas del Frederic, que l’assistència pengés d’un fil.

Els fats van ser propicis i en Frederic amb un esforç addicional de superació va poder viure al costat d’una cinquantena de privilegiats  un capvespre màgic i irrepetible, en un marc amb encant i distinció, a càrrec de la gran mezzosoprano DiDonato.

És clar, parlo d’un regal i algú es pot pensar que és lleig posar pegues a un regal i per tant que és més que previsible que a l’apunt d’avui em desfaci en elogis, és el més previsible i educat, però no només és aquesta gratitud la que m’agradaria transmetre en l’apunt, ja que quan tens el privilegi de tenir a pocs metres a una artista de sensibilitat reconeguda i especialment motivada en regalar el seu art a uns amics que estima, és impossible romandre insensible i no sentir-te privilegiat per tenir l’oportunitat única de percebre la música en la seva més absoluta, sincera i pura essència.

Joyce DiDonato ens va regalar una hora de bellesa i sensibilitat que va abraçar un petit tast del seu gran univers interpretatiu, jo diria que del millor univers dels molts possibles que ens podia oferir, tenint en compte la versatilitat del seu repertori del que no sempre hi estic del tot d’acord. Però ahir es va centrar en allò on ella esdevé quasi imbatible i va començar pel barroc i amb dues Cleòpatra d’impacte: la de Hasse i la Handel, per continuar amb el lligam Baumarchais cantant Cherubino i Susanna de Le nozze di Figaro de Mozart i la seva celebèrrima Rosina de Il barbiere de Rossini, per deixar el món operístic i regalar-nos dues perles de la canzone italiana/napolitana que va rematar amb emotiva complicitat en una propina tan deliciosa com el Over the rainbow d’Harold Arlen.

DiDonato va cantar en el registre que li és més propi, el central, anant als greus i als aguts amb suficiència, aprofitant, sense deixar de meravellar-nos, la seva tècnica que li permet fer  tot el que ella vol i de manera aparentment natural i senzilla, sense per això aclaparar amb un desplegament tècnic que suposava tot un mostrari de capacitats al servei de la música en estat pur i de l’emoció com a eina irrefutable de transmetre-la.

El privilegi de tenir-la tan a prop, en un entorn de recollida i necessària intimitat, va fer que l’experiència es vestís d’excepcionalitat i per tant que el calfred iniciat amb “Morte col fiero aspetto” d’Antonio e Cleopatra de Hasse no desaparegués i es veiés acompanyat durant tota la vetllada i fins la darrera nota de l’arc de Sant Martí d’Arlen, d’una emotiva humitat ocular.

Té la meravellosa capacitat de transformar-se de l’adolescent enamoradís  Cherubino a la dubtosa i temorosa Susanna, en un brevíssim espai de pausa, així com jugar amb l’emoció d’un “Non ti scordar di me” per no oblidar-lo mai més.

Jo d’aquest mostrari de perles si m’hagués de quedar amb una estaria dubtós entre el “Piangeró” handelià o el “Deh vieni non tardar” de Mozart, tot i que el prec de De Curtis no m’agradaria deixar-lo fora, impossible.

Que privilegiats eren aquells que podien gaudir de les vetllades musicals en els salons de casa seva, perquè una gran artista con DiDonato a la distància curta esdevé irresistible.

La cantant va està acompanyada al piano per Mark Hastings, que en tot moment es va posar al servei de la cantant ja que suposo que no van tenir molt temps per assajar.

El concert va tenir lloc en uns baixos del barri de Ribera, amagats al darrera d’una porta grafitejada com tantes d’altres (imatge a la capçalera) i que poc fa intuir un espai tan acollidor, elegant i evocador. És un espai ideal per a fer petits concerts amb una bona acústica i per una cabuda certament limitada, però ideal per fer com va ser el cas, que l’esdeveniment ajudi a ser inoblidable.

Si al final se t’apropa la dolça DiDonato i parla amb tu, o veus com al Frederic li brillen els ulls quan ella seu al seu costat i s’interessa per tot el que li està passant, no pots més que marcar el 2 de juliol de 2015 com un dia veritablement especial i ves per on, ja tocava!.

Gràcies Jaume i Giovanni

Un comentari

  1. evadonat

    Certament, un privilegi que us mereixeu per uot el que feu i encara més per tot el que heu passat. Una forta abraçada als dos, més una altra als dos amics de la DiDonato que ens han fet gaudir a tots. A vosaltres de la música i a nosaltres per que vulgueu compartir aquests moments amb tots nosaltres. ♡

    Liked by 1 person

    Respon
  6. josep olive

    Privilegi merescut i que a més el podem llegir. I una alegria, o millor dit, emoció especial de saber que en Fede hi era, i es que hi ha una cosa que cap medicament pot donar: un record i una vetllada inoblidable.

    M'agrada

    Respon
  7. josep

    Un concert inoblidable i lluminós per oblidar durant una estona tota la foscor que heu viscut el darrers mesos. M’alegra molt que tot anés tan bé. De la Joyce no dic res, sabeu de sobres el que penso d’ella com a cantant i com a persona.

    Liked by 1 person

    Respon
  10. Isolda

    Una nit meravellosa inovidable en companyia d’amics, una Joyce DiDonato radiant de veu i com a persona, Una vetllada que ja la tinc guardada en el bagul dels records.

    M'agrada

    Respon
  11. colbran

    Aprovecho la felíz ocasión de esta espléndida velada para agradecer el interés que han demostrado por mí tantos amigos, conocidos y personas a quienes aún no tengo el gusto de conocer que se han interesado por mi truncada salud -a lo largo de tantos meses-, algunos de los cuales tuve la fortuna de poder saludar personalmente ayer y que han expresado sus buenos deseos para mí a traves de todas las redes sociales, de las cuales dispone Joaquim. GRACIAS A TODOS!!!

    Todo hubiera sido distinto sin la dedicación imprescindible que Joaquim me está demostrando; con su cariño, paciencia y comprensión, soportando mis terribles bajones de ánimo y haciendo lo imposible por atenuar mi dependencia. He asistido a esta velada gracias a la gentíl invitación de Jaume y Gianni-deliciosos el marco y decoración del lugar- y la insistencia de Joaquim de que yo tenía que asistir. Dada mi lamentable dependencia dudaba hacerlo porque no quería crear problemas y estropear un maravilloso y único evento. Afortunadamente todo resultó perfecto.

    Joyce DiDonato demostró encontrarse muy a gusto y así lquedó patente tanto cantando como cuando verbalmente expresó su preferencia por los lugares íntimos que ofrecen más proximidad e intimidad con su público. Su voz está en un momento glorioso y el metal de la misma -que se aprecia más en “pequeño comité”- quedaba compensado con precisión por la total entrega y matizada expresión. Me agradó en todas las intervenciones, pero muy especialmente en la extraordinaria interpretación de “Piangeró la sorte mía”. Y sobre todo cuando se sentó a mi lado y me dedicó unos cálidos momentos, interesándose por mi salud. GRACIAS UNA VEZ MAS. Lamentablemente no existe documento gráfico de este momento, pues la foto que iba a serlo no salió correcta.

    Nos queda mucho tramo por afrontar, antes de que podamos cantar victoria sobre mi recuperación, pero veladas como la de ayer proprcionan una buena dosis de necesitado optimismo.

    Fede

    Liked by 1 person

    Respon
  13. Niklaus Vogel

    Enhorabona, un gran privilegi ser testimonis d’aquest esdeveniment! Encara que el més important és que el Fede va poder anar-hi i gaudir en directe d’un concert. Aquesta és la gran notícia!!!! Una abraçada a tots dos.

    M'agrada

    Respon
  14. Rosa

    Una nit per recordar sempre. El lloc, la veu de Joyce di Donato, la seva simpatia i interès pel Fede.
    La felicitat que deixa veure el text del Fede per haver viscut moments meravellosos. Mereixiau aquests moments després del que ha passat aquests darrers mesos.
    Gràcies Joaquim per fer que els infernenlands ho compartim.
    Una abraçada molt forta a tots dos.

    M'agrada

    Respon
  15. Gabriel i Montse

    Quant ens en alegrem també nosaltres, tant pel Concert magnífic de la Joyce, com per l’oportunitat ben merescuda que vareu tenir els assistents al mateix, però principlament per l’amic Fede. Ens causa gran satisfacció veure com fets com aquest puguin contribuir anímicament per la seva millora, que amb esforç i actitut positiva ben segur que en surtirà exitós. És primordial el seu bon estat d’àmins, que des d’aquí li desitjem sincerament que no decaigui.

    M'agrada

    Respon
  16. jordi magriñá

    Estic content de llegir que el Fede va millorant i de que veu poguer disfrutar d´ un concert
    especial amb un marc acollidor. Llocs aixis, permeten que la música sembla que estigui en estat pur, i permeten gaudirla millor.

    M'agrada

    Respon
  18. Nuria

    Tal com ho anava llegint s’hem posaven els pels de punta. Me’n alegro molt de que hagis pogut gaudir d’aquesta vetllada i edemes no sol sinó molt ben acompanyat. La recuperació ara sí va en serio.

    M'agrada

    Respon
  21. Eduardo

    Inmensa alegría!!!!! Gracias por compartir este muy buen momento y con la asistencia de Fede, que hoy ha vuelto a escribir luego de tantos meses, se le extrañaba. Fuerzas y animo.
    Un gran abrazo para los dos!!!!

    M'agrada

    Respon
  22. JordiP

    Quan un es dedica a fer les coses bé i de tot cor, sempre acaba arribant la recompensa d’una banda o altra. M’alegro moltíssim que us arribés a vosaltres i que poguéssiu gaudir-ne. Ànims i força!

    JordiP

    M'agrada

    Respon
  23. timamót

    Contenta de llegir la crònica i de saber que el Fede va poder gaudir d’un concert tan íntim. Això sí que és una “dolce medecina”…Ja us tocava una vetllada així!

    M'agrada

    Respon
  26. OLYMPIA

    Contentíssima em quedo després de llegir el teu emotiu apunt, Joaquim.
    No cal dir que em sembla fantàstic que en Fede gaudís d’un event tan distingit.
    Tornar-lo a llegir al teu blog m’ha transmès molt bones vibracions.
    Una abraçada per a tots dos!

    M'agrada

    Respon
  27. Salvador i Conxa

    No saps, o pot ser si, lo feliços que ens heu fet, per el que digueu, per el que fereu i per el que te de bon auguri. Moltes felicitats, i força per a continuar.

    M'agrada

    Respon
  28. Marta B

    Me’n alegro moltíssim que hagueu pogut disfrutar d’aquesta vetllada musical i em fa molta il·lusió haver llegit el comentari de’n Fede. La música és una gran medecina!

    M'agrada

    Respon
    • Eduardo

      Marta B, que lindo comentario buen mensaje………comparto contigo todo!!!… me permites decirte que has puesto en mi boca muy esquiva lo que sentía…….
      Sin lugar a dudas aunque no nos lleve siempre al excito, la música el canto es nuestra mejor medicina, gracias, espero que eso se ajuste a nuestro bien querido Fede!!!!!!!!!

      M'agrada

      Respon
  32. Fernando S.T.

    Un esperado reencuentro con Colbran ya es merecedor de un comentario de alegria por su mejora, en cuanto al concierto privado es motivo de una sana envidia por la excepcionalidad de toda la propuesta.
    Bravo a todos.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari