I a Orange que tenien els cantants, els directors la van ben bé esgarrar.
Tenien el millor Don José possible avui en dia i uns dels millors que jo hagi escoltat mai, tenien una Carmen amb totes les presències, la vocal i l’escènica, tenien una Micaela amb el toc just de bleda assolellada i la lírica dolçor imprescindible per fer allò que fan quasi totes les Micaela, un èxit en el rol més fals de la història, i també comptàvem amb un Escamillo que es podia vestir de torero sense fer el ridícul, a banda que vocalment també vestia el cinquanta per cent del seu complicat rol, ja que pocs tenen aguts i greus, més potència i fanfarrona presència, ell tret dels greus ho tenia tot.
I amb tot això que no és poc, van el senyor Mikko Franck i la seva lentitud distant i sense caràcter, i el senyor Louis Désiré i la seva sofisticadíssima i ridícula foscor de passarel·la de modelets impossibles i es carreguen una de les obres mestres de l’òpera. Poc podien fer-hi els cantants sense la imprescindible complicitat de qui tenia que crear al seu voltant la dramatúrgia per fer creïble una de les òperes més creïbles.
L’un des del fossar va desvestir la partitura de força, de passió, de drama, de rauxa ètnica, de sang i violència extrema per fer una lectura plana que de no comptar amb el suport dels incondicionals kaufmannites que van bravejar al tenor (s’ho mereixia) hom hagués dit que l’immens teatre era buit.
L’altra, autor d’escenografia (calia que tot es limités a aquella baralla de cartes escampada per delimitar com catifes alguns dels espais escènics?) i vestuari (calia intentar fer una passarel·la parisenca dolenta amb uns dissenys impossibles i ridículs per Carmen i les cigarreres, plens de tuls que ni la Rosa Clarà, i uns dissenys per la soldadesca que els feia a tots estrafets?) i tot degudament enfosquit amb un disseny de llums sinistre?.
A totes les preguntes òbviament només hi ha una resposta possible, NO.
Messieur Désiré, va voler allunyar aquesta Carmen tan com va poder d’España i el folklorisme, una opció possible que s’ha de jugar amb intel·ligència, però aleshores rei de la meva vida!, com se li acut fer ballar al final de la seguidilla a un Don José suposadament embogit d’inflamat desig sexual, tenint a l’insuls Jonas Kaufmann marcant-se el que segurament serà el moment més ridícul que li han fet fer mai en escena (si ho veuen els de l’APM el fitxen), a banda és clar, dels numerets coreogràfics que li fa fer la Netrebko en el concert muniquès d’aquest estiu de calat, textura i resultats similars.
No s’acaba aquí la cosa, de fet n’hi ha per donar i vendre, però per dir-ne una altra, a l’inici del segon acte també Carmen el fa participar a la Chanson Bohémienne com si fos un boy de vedette tronada per tal de qui li aguanti els els tuls del vestit de nit que li molesten per obrir-se de cames i fer la libidinosa, i no se’ls acut altre cosa que cobrir-lo en una escena tan delirant que m’agradaria saber que es va prendre messieur Désiré quan la va parir, perquè alguna cosa es va prendre.
Els personatges queden palplantats en escena, el cor no interactua, és un espectador llunyà (horrorós el quart acte), la confrontació del tercer acte no té cap força dramàtica, no és verista, no és res, és teiatru dolent. Kaufmann no és bon actor, és disciplinat, això si, i si el director és bo ell compleix amb molta professionalitat, però Désiré sembla que s’hagi proposat enfonsar la carrera d’actors i actrius de tota la companyia, i per exemple, mentre que Aldrich no balla a la chanson bohemiene, li fa fer uns passos de dansa, juntament amb Ketelsen vestit de torero (pobre!) durant el preludi de l’acte quart. Estupideses escèniques les que vulgueu!
A Kate Aldrich, Carmen amb moltes possibilitats, no li poden fer això. La veu és molt bonica, canta amb molt de gust i intenció, és seductora i en canvi entre Franck i Désideré, la converteixen en un ensopiment que canta amb distanciament brechtià un dels rols més passionals. Alguna calada i l’abandonament musical a la que la sotmeten no poden malmetre allò que hagués pogut ser amb un Prëtre, un Plasson o si es voleu noms joves: Heras Casado o Nézet Séguin.
Kaufmann fa el Don José que ja li coneixem i admirem, però no es pot veure tan desatès, tan perdut entre cartes de la baralla, sempre ridículament vestit i només amb la complicitat dels seus propis recursos, amb els pianos, les mitges veus, la rauxa, el lirisme i la passió desesperada o l’entrega que el caracteritzen, que en versió àudio ressalten molt més que quan veus aquest despropòsit escènic d’Orange.
A Inva Mula només li manca la trena per ser la típica Micaela, fins i tot la vesteixen com sempre, de blau, tot i que el disseny té una mica més de pretensions. Vocalment el rol no té cap secret per a ella. El canta amb gust i amb aquella veu que la acracteritza, és a dir d’una impersonalitat a prova de bombes.
Ketelsen, una mena de Santi Millán ben repentinat, canta un correcta Escamillo i això en un rol que sembla fàcil però que no ho és gens, ja és molt.
La resta de la companyia està bastant bé, i tots els rols estan ben servits, llàstima que nyap sigui de dimensions tan colossals com el propi marc que ho albergava.
Georges Bizet
CARMEN
Kate Aldrich (Carmen)
Inva Mula (Micaëla)
Hélène Guilmette (Frasquita)
Marie Karall (Mercédès)
Jonas Kaufmann (Don José)
Kyle Ketelsen (Escamillo)
Jean Teitgen (Zuniga)
Olivier Grand (Le Dancaïre)
Florian Laconi (Le Remendado)
Armando Noguera (Moralès)
Choir of the Angers-Nantes Opera
Choir of the Opera Grand Avignon
Choir of the Nice Opera
Orchestre Philharmonique de Radio France
Direcció musical Mikko Franck
Direcció escènica, escenografia i disseny de vestuari Louis Désiré
Disseny de llums Patrick Méeüs
Orange, Teatre Romà 11 de juliol de 2015
ENLLAÇ A MEDICI TV
http://www.medici.tv/#!/carmen-bizet-choregies-orange-live
No sé si al final del primer dia, que és el de la gravació, hi van haver protestes, perquè l’edició del vídeo mentre surten els crèdits només s’escolten aplaudiments i no hi ha imatge, però si jo m’hagués trobat entre el públic, a Mikko Franck no sé si li hagués dit alguna cosa, però al tal Désiré, menys bonic, li hagués dit de tot.
Si no us ho heu cregut i voleu comprovar si sóc un exagerat o no proveu de cercar AQUÍ.
Demà tornaré a parlar de Bayreuth ja que avui transmeten Siegfried.
IN FERNEM LAND 
Avui estem força d’acord.
Em va agradar molt en Jonas Kaufmann,que va estar encara millor el dia de l’excursió liceísta,marcan-se un impressionant regulador a la conclusió de “La fleur”.
La Kate Aldrich fa una Carmen molt interessant.La veu és bonica ,arriba a tot arreu,canta molt be,és maca.La seva prestació va ser molt millor que aquella Carmen de la ONP protagonitzada per Anna Caterina Antonacci fent el ridícul vocal i rebent una forta bronca del públic.
M’agrada molt Inva Mula,canta molt be ,és musical pero sona una mica madura per ser Micaela.En un altre tipus de rol pot donar encara la millor versió de sí mateixa.
Kyle Ketelsen és un classic fent d’Escamillo pero en el 3º acte va una mica curt de fiato,fet que segons el meu entendre podria millorar.
La producció un autèntic desastre.El fet de que la “Chanson bohemienne”no transmeti cap rauxa al públic és imperdonable.Que Don Jose es marqui uns passos de ball a la seguidilla li dona un punt de incontinència i sana paròdia ,una mica en la linea de “les filles de Cadix” de la Diana Damrau.
M'agradaM'agrada
Potser hauràs de revisar la Carmen del Chatelet o la de la ROH per ser just amb una de les Carmen més importants dels darrers anys.
Per altra part la sana parodia no s’escau a Carmen o al menys en aquesta escena. Em va fer tanta vergonya… Damrau pot fer-ho a les filles de Cadix, no m’agrada però no estpa a dins d’una producció teatral, en canvi en JK…en fi.
M'agradaM'agrada
Vaig cometre l’error d’anar-hi
Tot i ser la prinera vegada que veia a Kaufmann cantant òpera en directe la decepció va ser gran.
No vaig disfrutar gens de les veus. No tornaré a anar mai més a un teatre a l’aire lliure i amb aquesta incomoditat. Vaig pagar 200 euros per veure aquest trist i penós espectacle.
Malaguanyades veus, malaguanyats diners.
M'agradaM'agrada
Em sap greu perquè a Orange, que és molt incòmode i un abús en el preu que cobren, s’han fet coses memorables, òbviament no és el cas.
M'agradaM'agrada
Jo també tinc un trist record de la meva anada a Orange per veure La Boheme. No penso tornar-hi mai més.
M'agradaM'agrada
Quina llàstima! Una de les òperes predilectes esguerrada a causa d’una producció i direcció ineptes.
El Don José de J.K. és també el meu preferit i em sap greu que li facin marcar zapateado com si fos un turista alemany en un tablao del sur.
Jo tinc molt bon record de les Chorègies amb la Cavalleria i I Pagliaci conduits pel gran Prêtre. Reconec que només vaig tenir por de que la grada, tan antiga, s’esfondrés atès el tremolor d’algunes de les seves pedres centenàries.
Excel·lent crònica malgrè els qualificatius.
M'agradaM'agrada
El zapateado és la cirereta, però és tot plegat, perquè s’ha d’escoltar i no mirar res del que passa, és lamentable. Pel que fa a l’orquestra estem condemnats a escoltar-la, sense màgia, sense vida, sense passió, sense drama.
M'agradaM'agrada
Si no fuese por el registro agudo y la zona de paso hacia él donde Kaufmann efectivamente no tiene rival hoy en dia, por interpretación, carisma y fraseo intencionado además de su brillantez tímbrica, sigo preferiendo el D.José de Alagna.
Dicho esto y estoy de acuerdo con Joaquim que si el batutero de turno no le da pasión y fuerza dramática a la CARMEN, adiós función! Efectivamente, sorprende que un habitual de Orange como es el gran Michel Plasson ( el mejor director de ópera francesa de los últimos 30/35 años ), no haya dirigido esta CARMEN
Espero ver esta CARMEN aún en diferido, por el canal Mezzo
M'agradaM'agrada
Si no tienes nada mejor que hacer ese día…
M'agradaM'agrada
Et llegeixo el que comentes de l’escenografía i la versió musical, em fixo amb les fotografies de la portada del post, tanco els ulls, intento veure tot el que descrius enmig d’aquell immens escenari de formidable planta arquitectònica romana i…i…i…cames ajudeu-me!
M'agradaM'agrada
Les fotografies fan ka producció bona. Quan els ninotets es mouen és quan tot pren una ridícula dimensió al·lucinògena.
M'agradaM'agrada
Por lo que veo…es mejor tomarse esta Carmen, en plan critica de pase de modelos y cachondeo , como hice en su día….y agradecer que nos la den por tv sin pagar un duro…….. Y peores cosas hemos visto…..
Ya tenemos bastantes problemas..y gordos… para que una simple opera gratis, nos provoque “pedres al fetge”.
Yo.. seré de buen conformar… pero con lo que tengo y se avecina…. procuro sacar cualquier rayo de luz de donde solo hay tinieblas…..
Es una simple opera….Joaquim…..pero te comprendo siendo como eres un maestro en la materia…. yo por menos…casi hago lo mismo.
Os deseo todo lo mejor
Felices vacaciones para los que las disfruten.
Un beso a todos/as.
PS.. no seas cruel conmigo….un petó
M'agradaM'agrada
No seré cruel, ya lo ha sido Désiré. No entiendo como Kaufmann se ha prestado, la verdad. Le deben haber pagado muy buen para que haya accedido a esas dos funciones fuera de su circuito habitual de teatros donde canta opera, si viniera al Liceu no le trataríamos tan mal
Bon estiu nen, es sólo opera pero la opera nos hace tan felices…
M'agradaM'agrada
Em crec tot el que dius i m’agrada quan estàs enfadat.
M'agradaM'agrada
No és ben bé enfadat, perquè ahir mentre ho veia em vaig fer un tip de riure, però creu-me que és per estar-ho, sobretot si has pagat 200 € com en Jordi.
M'agradaM'agrada
Jo només en vaig pagar 30 quan vaig anar a veure La Boheme i va ser horrorós. Crec que no hi tornaré mai més. Per fer-te una idea, era la primera vegada que veia a l’Alagna en directe i quan van fer el descans me’n vaig anar.
M'agradaM'agrada
Caram, quin desastre, Jo vaig passar molt fred, MOLT, amb un mistral que gelava la sang a ple estiu, però van ser una Die Walküre important
M'agradaM'agrada
Molt bona crítica Joaquim. Malaguanyats cantants. M’ha agradat molt la comparació amb els vestits de la Rosa Clará. I també el que dius sobre el Kaufmann i l’APM. Pobre xicot, tan maco i tan bé que canta i el Desiré de marres li fa fer el ridícul.
Era una “Carmen” a escoltar amb ulls clucs.
M'agradaM'agrada
Escoltar i encara, perquè la direcció musical no m’ha agradat gens
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar el 14. Hi anavem pel Kaufmann i ho vam gaudir. Estavem en un bon lloc i ens va cantar la fleur molt aprop. Ell va estar millor que el 11 i va fer un regulador precios a la fleur i una escena final inoblidable.
La resta van estar bé.
Tens tota la raó en el tema de les dues direccions. La direccio d’escena des de la pantalla encara és pitjor. Allà era més suportable.
Lo del zapateao moment APM? Jajajajajaja
Un apunt, l’acústica del teatre d’Orange es bastant millorable. Jo crec que és un teatre massa gran per fer-hi opera a no ser que et cantin cantants com Radvanovsky, Theorin, Kunde, Antonenko, Monastyrska… Pq a laque es giren no sesent res.
M'agradaM'agrada
Jo recordo que des de al capdamunt s’escoltava bé, però el problema dels teatres a l’aire lliure sempre és el mateix. L’òpera va ser pensada per espais tancats i petits i així hauria de continua sent.
Per cert, l’altre dia em van confirmar que des de fa dos anys a l’Arena di Verona canten amb amplificació. Ja mi han vist prou.
M'agradaM'agrada
Ah si? Que fort! La font és fiable? Pq si ho és jo crec que és molt fort. Jo quan hi vaig anar encara no hi havia micros doncs. Mens mal pq l’estafa és molt gran.
L’altre dia a orange em vaig fixar que hi havia un parell de persones al public que una dona buscava per donar’ls-hi una mena de auriculars raros. Vaig pensar malament, no fos cas que ens vulguessin enganyar, pero a l’escoltar com se sentia des de la 2a fila vaig veure que deuria ser audiodrscripció o algo així, suposo… Pq si era per escoltar si estava tot ben microfonat, ho van fer molt malament jajaja 😀
M'agradaM'agrada
La font és totalment fiable, però em sembla que el més notori és que no se n’amaguen, deu ser prou evident, no com als teatres tancats que ho fan de manera secreta, no, allà diuen que per tal de que tothom ho pugui escoltar bé, com si abans d’adoptar aquesta mesura infecte, els altres cantants que hi van triomfar no s’escoltessin prou bé. El que deu passar és que amb l’ajuda ara podran contractar a qualsevol per fer qualsevol rol, l’ajuda qui spa si permetrà a Bocelli fer l’Otello 👿
El problema real es treure l’òpera del seu context original, el teatre, per fer espectacles i taquilla, però allà on hi hagi un teatre tancat de dimensions racionals i proximitat amb l’escenari, que s’estiguin aquests escenaris bellíssims, antiquíssims i històrics, es fa molt difícil concentrar-se en una escena on has d’anar a buscar constantment els cantants per que es perden en la immensitat del no res.
M'agradaM'agrada