Sergei Babayan, Alexei Volodin i Daniil Trifonov amb Valery Gergiev al Royal Albert Hall de Londres el 28 de juliol de 2015 Prom 14. (Foto: Chris Christodoulou)
Avui toca PROMS, i a més una cita important de l’edició del 2015 celebrada el passat 28 de juliol i que va congregar al voltant de la London Symphony Orchestra i Valery Gergiev, a tres dels noms imprescindibles de l’actualitat sí parlem de pianistes, és a dir: Sergei Babayan, Alexei Volodin i Daniil Trifonov, per interpretar en una única sessió, i quina sessió!, els cinc concerts per a piano i orquestra de Sergei Prokófiev.
Tot i que el Tristan del Liceu romandrà com quelcom difícilment perdonable, la immensa categoria de Gergiev bé mereix que de mica en mica vagi fent intents d’endreçar la mala imatge que ens va deixar, els amants de la música i els wagnerians en particular, encara no ens hem recuperat de l’atemptat, però tots sabem que Valery Gergiev és capaç de servir-nos un concert inoblidable que romangui per sempre més en la nostra memòria, i òbviament parlo d’un record positiu com el que tantes vegades ens ha deixat en les seves visites.
El concert que us proposo avui és d’aquells que sense cap mena de dubte romandrà en el record dels londinencs i visitants que ens congregar al RAH per degustar un plat fort, els cinc concerts de Prokófiev amb tres dels pianistes més admirats: l’armeni Sergei Babayan (1961) professor de Trifonov, i Alexei Volodin (1977) i Daniil Trifonov (1991) tres generacions de pianistes admirables, talentosos i virtuosístics que de ben segur us deixaran bocabadats davant de la seva grandesa interpretativa.
Els cinc concerts junts contenen una quantitat de notes aclaparadora. No tots cinc concerts tenen la mateixa estima i vàlua, segurament els crítics es posaran d’acord en dir que el tercer és el més gran i el més estimat del públic, ja que els dos primers són massa tempestuosament juvenils, mentre que el quart és un encàrrec per a Paul Wittgenstein, esgarrat després de la guerra i per això escrit només per a la mà esquerra, i el cinquè és una bogeria virtuosística i enjogassada ideal per a demostracions tècniques d’alta volada, però segons diuen poc inspirat.
Sigui com sigui l’alternança dels tres grans pianistes en obres d’aquesta dificultat, i sobretot tenir la impagable sort de fruir del primer i sobretot tercer en la versió de Trifonov ja paga la pena.
L’orquestra o Gergiev diuen les crítiques que no va estar a l’alçada, però no cal dir que la proposta era molt més que temptadora. Demanar que els cinc concerts els fes un mateix pianista hagués estat excessiu, oi?
Gaudiu-ho , no n’hi ha per menys
Concert per piano i orquestra núm 2 en Sol menor op.16
IN FERNEM LAND 
Moltes gràcies Joaquim. Aquest era un dels més destacats (i irrepetibles) concerts dels Proms d’aquest any. L’escoltarem amb atenció per veure si Gergiev estava o no a l’alçada. El que si que et puc certificar és que els dies 24 i 26 de juliol sí que va estar magnífic dirigint Otello i la Dama de Piques al Marinski2.
M'agradaM'agrada
Caram! què bé que poguessis gaudir d’aquestes dues grans òperes, dues de les meves imprescindibles.
En aquests concerts qui mana són els pianistes i t’asseguro que aquí manen molt i molt bé.
M'agradaM'agrada
Estava convençut de que no caldria recordar-te la gran orgia pianistica de l’estiu que ens oferia els PROMS. I aixi ha estat. Excepcional vetllada pianística, que a falta de no presenciar-la en directe, la gaudirem amb aquest post. No crec que hagi estat una “bogeria” programar tots els cinc concerts d’una tacada, donat que presenten unes característiques diferenciadores que interpretats cronològicament fa que la seva audició no resulti feixuga ni quedi un saturat de tanta nota, encara que siguin notes que en el cas de Prokofiev sonen com si tinguessim un intensiu “martellam” a cau d’orella. El cor de tot el concert batega entre el segon i tercer, sent el primer una preciosa miniatura concertant (qui escolti Catalunya Música els dissabtes per la tarda reconeixerà inmediatament el tema principal que obra i tanca l’obra), el quart té l’interès no sols musical sinó tambè tècnic que tenen totes les obres per a la mà esquerra i el cinquè és la traca final d’aquests focs piano-musicals que el PROMS, donant una nova prova de brillant originalitat, ens ha programat en aquest any, amb uns protagonistes ja consegrats i del nivell que el repte exigia. Bravo PROMS, bravo IFL!
M'agradaM'agrada
Un festival com el dels PROMS és d’aquells que encara fa creure que no tot és d’usar i tirar, o d’una vacuïtat insubstancial.
Pocs festival com els PROMS reuneixen tan talent i tanta varietat, des de les propostes més populars a les més elitistes, tothom hi te cabuda i sempre en un entorn tan monumental com ecumènic. Potser no és el millor dels auditoris possibles per escoltar música, però em fan molta enveja.
Gràcies en a tu per estimular-me a parlar d’altres coses que no siguin l’òpera, ja que sembla que si no parlem de divos i dives les visites i l’interès malgrat que el material proporcionat sigui tan interessant, baixen de manera lamentable, i hi ha vida i molta més enllà de Kaufmann 😉
M'agradaM'agrada
No sé quins mals fats es van reunir amb el Tristany i amb Gergiev al Liceu, però per a mi és un gran director. L’he vist només un cop en directe i en circumstàncies adverses ja que va substituir a ultima hora a Haitink amb la Filarmónica de Munich a New York per dirigir obres de R. Strauss. Si bé és cert que a l’inici hi van haver algunes vacilacions després ens va oferir un excel·lent concert, amb un Till Eulenspiegel memorable. Això per a no parlar de les excel·lents gravacions de les simfonies de Tchakowsky amb la Wiener, especialment, en la meva opinió, de la 5ª. Ara escoltaré amb calma i molt interés aquesta marató de concerts de Prokofiev. A veure.
M'agradaM'agrada
Si que és un gran director, quan vol i no es deixa endur per la rutina que ell mateix s’imposa amb unes gires esgotadores que acostumen a aportar artísticament molt poc i “només” serveixen per fer diners.
M'agradaM'agrada
Perdoneu, el substituit va ser Lorin Maazel, que a cap de pocs mesos moria.
M'agradaM'agrada
No t’amoïnis, queda clar.
M'agradaM'agrada
Un gran concierto, de nivel sobre todo en los pianistas. Me lo estoy reescuchando; nuevamente, ¡gracias, Joaquim por este disfrute!
Saludos calurosos…Muy calurosos.
M'agradaM'agrada
Me alegra que te haya gustado, parece que somos tan pocos los que también disfrutamos de la música “sin agudos” que cuando pienso que traigo a IFL una joya como esta y tiene aparentemente tan poca repercusión, me desanimo un poco.
M'agradaM'agrada