La gran proposta operística del Festival Internacional Castell de Peralada 2015 era sense cap mena de dubte l’Otello de Verdi amb un trio protagonista de primera categoria, Gregory Kunde que ha esdevingut l’Otello més desitjat, Carlos Álvarez demostrant que al menys hi ha un baríton de veritat que pugui fer honor al cant verdià, i la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek fent Desdemona, en aquesta obsessió que té per fer rols spinto del repertori italià que tots sabem, potser fins i tot ella mateixa, que encara que li agradin molt no són ideals a la seva veu i sobretot a la seva escola de cant, molt més idònia pel repertori germànic on ella excel·leix, de fet que no acabés quallant la seva Isolde a Bayreuth, avui precisament després d’haver vist ahir a Herlitzius crispant el rol wagnerià fins a vorejar la histèria, em sap molt més greu, perquè Westbroek en lloc de visitar l’Alt Empordà hagués hagut de passar l’estiu al turó verd interpretant la princesa irlandesa.
Després d’escoltar la transmissió diferida que Catalunya Música va oferir ahir de la representació del dia 1 d’agost als jardins del Castell de Peralada tinc ganes de fer algunes observacions:
La primera és que tot i que a l’Otello que canta Kunde se li nota una lleugera davellada vocal respecte a aquell ofert a Les Arts l’any 2013 continua sent l’Otello de referència a l’actualitat, no ja per l’exultant gosadia vocal, sinó també per la intensa interpretació i la claredat de l’exposició, amb una dicció perfecta i una intenció ajustadíssima. El que no hagués dit mai, ara mateix el canviava per Antonenko que és el previst la propera temporada al Liceu, perquè penso que ara Kunde és més Otello verdià que rossinià.
Una altra que vull dir, sempre que em queixo de la manca de veus de baríton verdianes em deixo a Carlos Álvarez, segurament perquè el massa llarg parèntesi que el va mantenir apartat dels escenaris m’ha fet oblidar el que ja m’havia fet gaudir en el rols del compositor de Busseto i ja definitivament retornat a l’activitat, Álvarez està magnífic i pletòric, amb una cura molt notòria en la dicció claríssima que precisament no el caracteritzava abans de l’aturada i que ara ha treballat amb intensitat i esplèndids resultats. Si a Les Arts 2013 va estar fabulós, ara a Peralada 2015 s’ha superat.
Westbroek vol fer de Tebaldi, però la veu no té la dolçor que caracteritzava a l’eminent soprano pesaresa i en el seu fraseig li manca aquell gran legato que tota gran verdiana hauria d’exhibir amb naturalitat i generositat. M’agrada molt Westbroek però no com a Desdemona, un rol que per altra part és complicat per l’alternança del cant de dolçor desconcertada i dramatisme controlat i passiu que ha de mostrar en les diferents intervencions i ella no acaba de convèncer en els moments més dramàtics “Dio tu giocondi o sposo” ni en els més dolços com tota l’escena inicial del quart acte, amb una notòria calada per concloure una plegaria on no commou.
Molt professionals tota la resta amb Vas, Pintó, Esteve, Zapater i del Castillo oferint la seva habitual solvència i professionalitat, mentre que la direcció musical m’ha semblat totalment errònia, sorollosa i desfermada. Frizza tan bon rossinià que sempre m’ha semblat, en aquest Verdi no m’ha agradat gens, però potser és una apreciació de la gravació radiofònica.
Per cert, tothom parla d’un gran èxit i si hem de hutjar per els aplaudiments que capta la ràdio només sembla un “succès d’estime” i és que els auditoris a l’aire lliure ja ho tenen això.
Escoltem a kunde i Álvarez en el final del segon acte des de “Desdemona rea…” Extraordinaris ambdós.
Giuseppe Verdi
OTELLO
Llibret d’Arrigo Boito, a partir de l’obra de Shakespeare.
Gregory KUNDE, Otello
Carlos ÁLVAREZ, Iago
Francisco VAS, Casio
Vicenç ESTEVE MADRID, Roderigo
Miguel Ángel ZAPATER, Lodovico
Damián DEL CASTILLO, Montano/ Herald
Eva-Maria WESTBROEK, Desdémona
Mireia PINTÓ, Emilia
ORQUESTRA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Riccardo FRIZZA, direcció musical
Conchita GARCIA, direcció del cor
Paco AZORÍN, direcció d’escena i escenografia
Ana GARAY, disseny de vestuari
Albert FAURA, disseny d’il•luminació
Pedro CHAMIZO, disseny d’audiovisuals
Carlos MARTOS, moviment i lluita escènica
Dídac CASTIGNANI, ajudant de direcció
Alessandro ARCANGELI, ajudant d’escenografia
ENLLAÇ mp3
https://www.mediafire.com/folder/3vddga6tzmazx/OTELLO_Peralada_010815
Aviat més Salzburg 2015 i recordeu el concurs del mes d’agost, a hores d’ara ja hauríeu d’estar jugant amb quatre possibilitats i dues certeses.
IN FERNEM LAND 
Jo era allà i t’asseguro que varem aplaudir fort i extens
M'agradaM'agrada
Ho sé, però els micròfons de Catalunya Música eviten l’ambient exterior que queda a un pla molt secundari, segurament per no perjudicar la presa de so de l’escena, que és allò important.
M'agradaM'agrada
Sí,jo també hi era i es va aplaudir de valent
M'agradaM'agrada
Ho sé, duc el que s’escolta per la ràdio-
M'agradaM'agrada
Carlos Álvarez impressionant
M'agradaM'agrada
Jo rec que el millor
M'agradaM'agrada
També hi vaig anar, em van agradar molt Kunde y Álvarez, ella decepció total y tampoc em van agradar gens l’orquestra i el cor, potser per culpa del director no ho sé, però no hi havia matisos tot semblava sempre en forte.
Aquesta mateixa representació al Liceu seria molt millor, però no amb aquesta direcció, quedaríem sords. L’escena em va agradar bastant, senzilla però molt eficaç, sense voler ser mai la protagonista.
I jo també t’asseguro que es va aplaudir molt, vaig pensar el mateix que dius quan ho escoltava per la radio.
M'agradaM'agrada
Possiblement al Liceu la impressió seria diferent i més precisa, ara si el director sempre demanava el forte, aleshores al Liceu encara seria pitjor.
M'agradaM'agrada
Acabada d’escoltar gràcies a l’enllaç que ens has deixat. Molt bé Kunde i sobretot Álvarez. La Westbroek decepcionant. No sé perquè s’entesta en fer aquest repertori. Tampoc hi ajuda un vibrato molt molest, per no dir l’ave maria amb la nota final completament desafinada. Quina diferència amb la meravellosa (i per mi desconeguda) Asmik Grigorian que vaig sentir fa quinze dies al MArinski amb Gergiev !
M'agradaM'agrada
Gràcies m.a., buscaré coses d’Asmik Grigorian
M'agradaM'agrada
Bufff quanta feina, ja tinc el forn en marxa, i aixo que soc de vacances! El forn esta descarregant aquest otel·lo, i d’altra banda processant el concurs. Aaaggh, les possibilitats les tinc clares, pero les uniques certeses que tinc son les que encara no has anunciat! Ja friso.
M'agradaM'agrada
Gràcies per seguir el concurs, no tinc gaires inputs i no sé si hi ha molt seguiment o no. espero que els propers dies amb els dilemes pendents la teva frisança es transformi amb entusiasme 😉
M'agradaM'agrada
Merci pour l’Otello, Joaquim. Je ne l’avais pas vu. Eva Maria Westbroek a magnifiquement bien chanté et le “Salice” et “l’Ave Maria”, mais quel dommage qu’elle ait cassé toute la magie avec un Amen raté. Elle a beaucoup de mal dans l’aigu ce qu’on a pu constater déjà à Londres dans “Andrea Chénier”. Il faut dire à sa décharge qu’elle compense beaucoup par la sincérité très touchante de ses interprétations, et qu’elle est très bonne comédienne. Je n’ai pas compris votre allusion à Tebaldi, car j’ai reconnu dès le premier mot la voix bien caractéristique de Westbroek.
Quant à Kunde, c’est une découverte. Il a effectivement une très grande voix, qu’il devrait peut-être moduler un peu plus. Il lui manque le côté subtil que j’apprécie tant chez Kaufmann.
M'agradaLiked by 1 person
Benvolguda Ilse,
Désolé de ne pas répondre en français, je ne le domine pas correctement pour te dire tout ce que je vous voulez dire.
El problema de Westbroek no és el final de l’Ave Maria, aquest final és una conseqüència d’una veu poc dúctil per adequar-se a Desdemona. Tebaldi amb una veu similar però un cant verdià de primera categoria, sabia expressar la dolçor i la perplexitat de Desdemona davant les reaccions per aella incomprensibles d’Otello, provocaddes per la maldat de Iago.
Tot el que he escoltat de Westbroek en el repertori italià té el mateixos inconvenients, la veu és magnífica, però li manca l’adaptació a un estil i escola que demana unes altres impostacions i emissions, molt més idònies per Wagner o Strauss. És clar que pot cantar tots els repertoris, però hi ha actualment sopranos molt més idònies per cantar aquest rol; Stoyanova, Agresta, Frittoli, Meade, potser Gheorghiu, Netrebko.
Jo quan penso amb Desdemona em ve a la memòria Tebaldi, Freni, Caballé, Victòria de los Ängeles, Fleming, veus molt més dúctils i italianes que no pas altres cantants com Rysanek o Jones, celebres intèrprets del rol més properes a Westbroek.
Sempre és un plaer llegir les teves contribucions a IFL.
Finalmentm, ja veurem si Kaufmann és capaç d’arribar a tota ña tessitura d’Otello amb l’admirable contundència de Kunde, jo ho dubto.
M'agradaLiked by 1 person
Estoy muy feliz; soy muy crítica con mi paisano (precisamente, por eso ya que hay gente que piensa que el afecto me convierte en sorda y no es eso); lo que escuché en esa transmisión me entretuvo mucho y me mostró a ese Carlos Álvarez que a mí tanto me gusta.
Y si lo veo, ya ni me imagino.
Lo dicho, una está muy muy feliz ¡A seguir así!
¡Un saludo muy grande, infernems! ¡Saludos, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Me gusta leerte feliz.
M'agradaM'agrada
De moment només he escoltat el fragment que has posat aquí a dalt i, francament, Álvarez m’ha semblat sensacional, però Kunde no m’ha agradat massa. Li trobo la veu rogallosa. Canta bé, això sí, però la veu és desagradable… No sé, hauré d’escoltar l’òpera sencera, a veure…
M'agradaLiked by 1 person
La veu de Kunde és ingrata, quan l’escoltes al teatre la cosa canvia, però si hi ha un rol que avui no tingui cantant millor que ell, aquest és Otello, el fa sensacional.
M'agradaLiked by 1 person
Grande Carlos!!! Verdiano come pochiert bello scandire la parola ! Arnaldo.
M'agradaM'agrada
Veramente grande, e meglio ancora, verdiano, una vera rarità
M'agradaM'agrada
Come pochi
M'agradaM'agrada