Avui fa 16 anys que va morir Alfredo Kraus i com que sovint em dieu que us agrada que a IFL també es parli de figures del passat, he decidit recordar al gran tenor canari en una representació de l’abril de 1977 al Covent Garden londinenc, de La Traviata de Giuseppe Verdi al costat de l’excel·lent i efímera soprano hongaresa Sylvia Sass i el gran Renato Bruson.
L’Alfredo de l’Alfredo és tot un luxe que es gaudeix en cada paraula i en cada frase, per la meravellosa dicció, la claredat de l’emissió, l’expressió del text i la lliçó de tècnica, elegància i estil.
L’any 1977 Kraus estava en una plenitud absoluta, encara no forçava els finals, ni els aguts eren forçadament cranials, mentre que el control i la curosa emissió del so feien del seu cant la llegenda amb la que ha passat a la història.
Al gran Kraus de 1977 l’acompanya la soprano hongaresa Sylvia Sass que un any abans havia debutat a la ROH cantant un altre rol verdià, la Giselda de I Lombardi. El mateix any El 1977 va fer les seves úniques aparicions al MET de Nova Yor cantant Toscaal costat de Josep Carreras i Ingvar Wixell. Va sovintejar Viena, Munich, Colònia, Frankfurt, Berlín, Hamburg, París i també el festival d’Aix- en-Provence Festival on també va cantar Violetta. L’any 1978 va fer el seu debut al Teatre alla Scala de Milà, com a Manon Lescaut de Puccini sota la direcció de Georges Prêtre.
Lamentablement i com ha succeït amb tants cantants, i especialment sopranos que volien seguir l’estela de Maria Callas, la seva carrera es va acabar abans de complir la dècada, tot i que la va anar allargant de manera més aviat vergonyant en escenaris allunyats del prestigi dels anys de l’esclat.
En aquesta Violetta de 1977 la veu estava en el seu esplendor, esplendor que va enlluernar a Georg Solti, el seu major avalador, que la va incloure en moltes produccions que ell va dirigir i en algunes gravacions.
El pare Germont va ser un altre aristòcrata del cant, Renato Bruson, que una mica allunyat del volum que el cant verdià necessita, suplia la carència amb una esplendorosa línia i un gust exquisit.
Dir que Jacques Delacôte segurament és el pitjor de la vetllada tampoc altera res la qualitat vocal del registre i sobretot el merescut record a Alfredo Kraus.
Crec que el millor, abans de deixar-vos tota l’òpera per descarregar, és escoltar a Alfredo Kraus en un dels seus rols verdians per excel·lència, al costat del Duca de Rigoletto.
El brindis amb Sass
El duo del primer acte amb Violetta
L’escena inicial del segon acte, ària i cabaletta.
Confrontació, duo i concertant de la segona escena del segon acte
Duo acte tercer i escena final
Giuseppe Verdi
LA TRAVIATA
Violetta Valery – Sylvia Sass
Flora Bervoix – Joan Davies
Annina – Elizabeth Bainbridge
Alfredo Germont – Alfredo Kraus
Giorgio Germont – Renato Bruson
Gastone – Robin Leggate
Dottore Grenvil – Robert Lloyd
Barone Douphol – Jonathan Summers
Marchese d’Obigny – Richard Van Allan
Royal Opera House, Covent Garden Orchestra & Chorus
Director: Jacques Delacôte
Royal Opera House Covent Garden de Londres, Abril, 1977
Enllaç mp3
https://mega.nz/#F!NlBAVb4R!wMyTutDyTMiM25kM-FD9Fg
Demà tornarem a l’actualitat
IN FERNEM LAND 
Gracias Joaquim, como siempre excelente apunte. Quienes hemos tenido la fortuna de oír a Kraus en vivo, nunca lo olvidaremos…….. su voz portentosa, sonaba muy diferente a sus grabaciones, era realmente increíble. Lo extraño de este post, que no hagas mención a su Alfredo de 1958, junto a María Callas…. para mí su mejor Violeta luego de la de 1955 en la Scala.. debes de tener alguna reserva, no creo que la hayas olvidado.
En cuanto a que algunos asiduos a tu blog, nos gusta y mucho escuchar cantantes del pasado, es verdad, pero solo se debe a que hoy cualquier cantante y sea de cualquier cuerda, solo con el éxito de una noche o con un disco muy “producido” nos engaña, estos eran cantantes de escenario y la diferencia es notoria.
M'agradaM'agrada
Imposible olvidar la Traviata del San Carlo, pero es muy conocida, hay quien dice que es la mejor Traviata de Callas, yo no lo creo, pero Kraus está impresionante.
Esta grabación de Londres es más rara y por tanto me parece más interesante por desconocida, mi propósito no es compararlas ni en ningún caso ponerla por delante de la otra.
Rematas tu excelente aportación, como ya es habitual, con una sentencia definitiva e incontestable.
No sé si has escuchado todos los 10 Nabucco propuestos, pero el ejercicio la constata a pies juntillas.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquestes gravacions, Quim. Kraus és incomparable. Ho tenia tot. Va ser un luxe poder-lo sentir en directe. Aviat veurem si la ‘Lucia’ de Florez s’acosta a la meravella que Kraus va oferir el 1982, crec, al Liceu mateix.
M'agradaM'agrada
Como Edgardo, lo pude escuchar ¿Cantó otro antes? Recuerdo la “Lucia” con Sutherland en la temporada 88/89.
M'agradaM'agrada
Edgardos en 1982,87,98 y 1994
M'agradaM'agrada
¡Oh, afortunados! ¡Ay!
M'agradaM'agrada
Certament la dimensió de Kraus augmenta amb els anys perquè és ara que ens adonem amb més crueltat de que molt pocs han seguit el seu mestratge.
Kraus va cantar un Edgardo meravellós l’any 1982 al costat de Deutekom. L’any 1987 hi va tornar al costat de Gruberova i al 1988 amb Sutherland i finalment l’any 1994 amb Gruberova en el Palau Sant Jordi i en versió de concert.
M'agradaM'agrada
Es ben cert el que dius que molt pocs van seguir el seu mestratge i es una pena,perqué més d’un hauria allargat o millorat la seva carrera seguint la tècnica i la seva experiència.
M'agradaM'agrada
Cadascú escolleix el camí voluntariament, molts el volen fer més curt i intens, altres ni curt ni llarg
M'agradaM'agrada
Ja tenim deures per al cap de setmana. La cosa promet. Crec que Charles Delacôte va dirigir al Liceu algunes òperes franceses, crec que Romeo et Juliete (no sé si amb Carreras o Kraus) i Samson et Dalila. Jo sempre he sentit comparar la carrera de la Sass amb la de la Suliotis, en quant que sopranos prometedores de bons mitjans i talent dramàtic que malbaraten la seva trajectòria per falta de tècnica i mala planificació.
En qualsevol cas, gràcies per l’apunt i l’enregistrament que desconeixia (com tantes altres coses que publiques) totalment..
M'agradaM'agrada
Delacôte va dirigir efectivament Roméo et Giuliette (Carreras-Wise) 1983, Carmen (Obtaztsova-Carreras) 1983, Herodiade (Caballé-Carreras-Pons-Vezjovic) 1984 i Samson et Dalila (Domingo-Baltsa) 1989. Sempre òpera francesa i sempre bé, però en aquesta Traviata…potser eren el seus inicis, però no m’ha agradat gens.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquesta esplèndida gravació, que desconeixia.
Escoltar a Alfredo Kraus sempre ès un plaer i, tots els que varem gaudir del seu art en viu, des de
el seu debut al Liceu en Rigoletto, amb Gianna DÂngelo i Raimon Torres, fins al concert de l’any
1997 a Perelada, no l’oblidarem. Una carrera impresionant, portada amb una inteligència gens habitual.
Un record emocionat (de reclinatori) vers aquest cantant irrepetible..
M'agradaM'agrada
Certament els anys encara milloren l’excel·lència
M'agradaM'agrada
¡Muchas gracias, Joaquim! Como enamorada de su arte, siempre lo echo en falta. Dejó un hueco demasiado grande.
Qué gran artista lograsteis (y yo, aunque fuera desde su Werther) disfrutar. Qué grande.
Un saludo, infernems y a los catalanes ¡Bona Diada!
M'agradaM'agrada
Tengo otra cosita para ti en los próximos días…
M'agradaM'agrada
¡Oh! ¿Qué será, será?
¡Mil gracias! 😀
M'agradaM'agrada
Será bonito, muy “Leonoriano”
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquesta Traviata. Cada any que passa recordem el Mestre i ens adonem que era únic en el seu repertori.
M'agradaM'agrada
Totes les Traviatas que esmentes les he escoltat i/o vist.Ens has fet un regal inmens.Traviata m’agrada moltissim però quàn més la disfruto es en el moment que ell ja abandonat per Violeta va a la festa i monta el sidral,la música de fons es meravellosa que ja anuncia el que passarà,ell desesperat per la situaciò i ella desencaixada perquè no sap com dir-li les circumstàncies que l’han portat a actuar així i al final el papuchi renyant al nen.Vaja,com si no sabessiu el tema de Traviata.
Moltissimes gràcies,Joaquim,ara només falta una sorpresa Carreras per acabar de ser feliç
M'agradaM'agrada
El que esmento són Lucia 😉 Alfredo el va cantar al costat de Gruberova, l’any 1986
M'agradaM'agrada
Això sí que és important.
Recordo aquelles funcions de Kraus al Liceu amb molta nostàlgia perquè allò es vivia amb una passió motivada per unes interpretacions ara ja històriques
M'agradaM'agrada
Els afortunats que varem viure aquella època liceista no ho oblidarem fàcilment
M'agradaM'agrada
Gran recordatorio !
Precisamente, recordé yo el aniversario de Kraus con aquel excepcional FAUST liceistico de 1983 o 84, junto a Freni y Justino Diaz. Fue otra noche memorable
M'agradaM'agrada
Una de las representaciones más memorables vividas en mi vida liceista.
M'agradaM'agrada
Per sort, els qui no ho vàrem viure (per raons diverses) tenim la sort de tenir en Joaquim!!
Aquests audios que ens has passat s’han d’escoltar… de genolls!!!
Gràcies!!!
M'agradaM'agrada
De reclinatori, vaja! 😉
Me n’alegro.
M'agradaM'agrada
Desconeixia aquesta gravaçió, i numès cal dir una sola paraula sensillament “Sensesional”, el gran mestre Kraus dona una lliço de com esté que interpretá una ópera perque els afisionats gaudisim al máxim, tot i que bull dir-te que tinc una traviata histórica de Kraus com ja deus de be escoltat la del 27 de març de 1958, gravat en directe desde el Teatre Nacional de San Carlos de Lisboa am la gran Maria Callas, pero es clar la tinc am “PLASTIC” de 33 r.p.m., pero lo millor de aixo es que tinc firmat per Kraus, un dia (no recordo quin) que vaig asisti a una representacio al Liceo crec que de Rigoletto l’any 1987, portaba el llibret de la Traviata del disc i com he dit al ba signá. Tinc un bon record. Perdona si me pasat, peró aprofitant la teba gravaçió he volgut fe esmena d’aqueste altre histórica. Graçies
M'agradaM'agrada
La de Lisboa està considerada una de les millors Traviates possibles, un referent, Aquesta és diferent i també és bona, però és clar, no canta Maria Callas i això marca una diferència.
No hi ha res a perdonar i si a agrair.
M'agradaM'agrada