Andras Schiff RAH PROMS 2015 Fotografia BBC / Chris Christodoulou
Avui un monument.
Omplir el Royal Albert Hall només amb el reclam d’un solista en mig del immens hemicicle i davant d’un auditori gegantí és una proesa i en els PROMS d’aquest any s’ha programat tres vegades, sempre amb Bach de fil conductor i comptant amb Alina Ibragimova al violí per interpretar sonates i partites, Yo-Yo Ma interpretant les suites per a violoncel i András Schiff interpretant les Variacions Goldberg, que precisament són les protagonistes de l’apunt d’avui.
Em sembla una proesa omplir el RAH per un concert d’aquestes característiques, ja que es corre el perill de que el marc es mengi al solista, però segurament les característiques acústiques sempre problemàtiques del gran auditori, són més adients per un piano solista que no pas per a una gran orquestra simfònica i molt més que per als solistes vocals que acostumen a ser engolits per l’excessiva reverberació de l’imponent sala.
Segurament per això el pianista d’origen hongarès i nacionalitzat anglès, va optar per una versió més aviat seca, prescindint del pedal, del que no fa gaire temps ja va fer unes manifestacions al respecte dient que volia demostrar que es podia interpretar Bach sense utilitzar-lo, però en aquest cas encara es justifica més degut a que l’auditori s’encarregava de fer de manera forçada les projeccions generoses que en l’àudio i el vídeo no es detecten i per tant pot sorprendre l’austeritat amb que Schiff fa front a les Variacions, però no es pot negar que la fluïdesa i claredat del discurs, lluny d’efectismes romàntics, és admirable i que la sensació de jovialitat és contagiosa, gràcies a uns tempi molt lleugers, però també a la nitidesa de l’execució on cada nota s’escolta perfectament, mai atropellada i tècnicament ajustadíssima.
La festa està garantida per a tots el que estimen Bach, és clar, però també per a tots aquells que són feliços i gaudeixen escoltant la música en estat pur, estic segur que encara que no ho sembli, avui faré feliç ni que només sigui a un selecte grup d’amics, el bachians, els teclafarits, els “schiffers”… i això també em fa especialment feliç
L’experiència és magnífica i veure com Schiff pot congregar a 7000 persones per gaudir plegats de les Variacions Goldberg em fa ser una mica més optimista amb el futur de la humanitat, no tot està perdut.
Aquí us deixo escoltar l’àudio.
Si voleu accedir a la pàgina dels PROMS, on podreu veure i escoltar el concert:
http://www.bbc.co.uk/events/erpxj5#b068g2yf
I finalment ja sabeu que AQUÍ sempre teniu la possibilitat de tornar-hi tantes vegades vulgueu.
Una pregunta perversa abans d’acabar. Vosaltres creieu que a Barcelona András Schiff ompliria un auditori de 7.000 persones tocant les Variacions Goldberg amb entrada gratuïta? Ja no dic pagant
IN FERNEM LAND 
¡Qué maravilla Joaquim!
Muchísimas gracias por hacernos llegar este regalo, por la obra y el interprete, yo soy uno de estos exquisitos que esta tarde somos un poco más felices que esta mañana.
Referente a la perversión final yo creo que pagando no llenaría el Auditori, si fuera Lang Lang agotaría el aforo, pero por aquello de la cosa mediática, pero tratándose de Schiff dudo que lo llenase, quizás me equivoque, pero 7.000 entradas de pago, ni soñando.
M'agradaM'agrada
En primer lloc si per la tarda vas ser una mica més feliç després de que publiqués l’apunt, encara tinc més esperances de que no tot està perdut ;-?
I pel que fa a la pregunta perversa i la teva resposta, estem d’acord, segurament si fos Lang Lang l’aguantarien per allò de no perdre l’oportunitat de veure el pianista del moment, que no ho és, però tractant-se de Schiff no ompliríem l’Auditori.
M'agradaM'agrada
perdón, intérprete
M'agradaM'agrada
¡Esto es magnífico! ¡Gracias!
Lo escucho después que esta tarde toca música sinfónica rusa y alemana (Concierto para violín y orquesta en Re mayor, Op.61, L.v. Beethoven, Marcha eslava, Op.31, Francesca da Rimini, Op. 32, P.I. Tchaikovsky) ¡y me voy a liar!
¡Muchas gracias de nuevo, Joaquim!
¡Besos, infernems!
M'agradaM'agrada
Es más que magnífico, ya lo verás
M'agradaM'agrada
Magnífica interpretació. Les va tocar ja fa uns quants anys al Palau, al cicle ibercàmera i en tinc un record preuat. Ja sé que no és político-musicalment correcte, però prefereixo de llarg les interpretacions de Bach al piano (i dels pianistes vius penso en especial en Schiff o Sokolov) que no amb clavicèmbal.
M'agradaM'agrada
Ja dic, en un “Steinway ben temperat” i amb mans com les de Schiff, Bach sona que ni ell mateix s’ho creuria!!! 🙂 Amb dues excepcions (per a mi): amb “L’art de la fuga” i “L’ofrena…”. Aleshores el clavecíns (hi han contrapunctus i canons impossibles d’interpretar amb un de sol) són, crec jo, ideals. Aixi ho vaig constatar en els festivals Bach de Barcelona dels dos últims Juliols amb Koopman.
M'agradaM'agrada
Jo també m’estimo més el piano i no crec que cometem cap incorrecció, sobretot si el toquen pianistes com els que esmentes
M'agradaM'agrada
Jo sóc una de les que has fet feliç, per Bach, per l’obra i per Schiff el qual ens va deixat admirats els dos últims concerts que ha fet al Palau: 7! sonates de Beethoven, el 2013, més els encores i l’any passat les penúltimes sonates d’Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert, més uns “Moments Musicals” de Schubert, meravellosos.
Ara l’escoltaré. Gràcies
M'agradaM'agrada
Doblement feliç, per aconseguir-ho i per ser tu
Estic segur que t’agradarà molt
M'agradaM'agrada
Barcelona no és Londres, i ni somiant la resposta a la teva pregunta podria ser afirmativa. Ni de franc. En el memorable concert d’aquest dilluns amb la integral de sonates per a violoncel i piano (amb intèrprets sensacionals tots dos) de Beethoven n’erem quatre gats, i dels quatre dos eren turistes despistats. Lo que es perd en caliu es guanya amb comoditat, però no deixa de ser trist que les sales de Barcelona només omplen amb artistes i conjunts molt mediàtics. I compte amb el programa no hi hagin noms estranys, i que tampoc sigui massa llarg, que aleshores ni això.
Pel que fa al contingut del post, doncs sensacional. En un “Steinway ben temperat”, JSB, les Golberg i Schiff formen un trio impresionant. I a Londres, l’enorme RAH a petar, que tambè fa goig de veure, malgrat les proporcions. Schiff les interpreta amb totes les repeticions i amb tempo tranquilet, i efectivament amb poquíssim pedal, i al llarg dels anys manté aquets criteris tècnics i musicals. Crec decisió encertada, sempre m’han agradat aixi. Com a oient, retenir mentalment la variació i disfrutar-la s’aconseguiex plenament repetint els passatges que Bach mana repetir, i fent poc ús de pedal afavoreix la claredat de les veus. En quant a la velocitat d’execució ja va a gustos, però personalment crec que Bach no s’ha d’interpretar de manera desbocada. Ja fa molts anys que Andras Schiff és un referent del millor Bach al piano.
I efectivament, no, no ho sembla, sinó que realment ens fas…de feliços. 🙂
M'agradaM'agrada
Amb uns altres preus jo hauria anat al palau a escoltar Queiroz/Melnikov.
M'agradaM'agrada
Tens raò, una variable (molt important) a tenir en compte. Dins de l’estat els preus a Barcelona són els més cars. Mateixos intèrprets, mateix programa, o sigui, mateix concert i aqui hem de pagar més. Encara que amb aquest llast tan injust, trist i fins i tot escandalós, sincerament crec que la contestació a la pregunta de Joaquim continua sent afirmativa.
M'agradaM'agrada
Bé, i si ampliem l’àrea geogràfica fins a tot Europa: més música, més qualitat, més i millors auditoris, més intèrprets, més i millors orquestres, més temps, més divulgació, més formació, més oportunitats…més de tot en música a molt millors preus.
M'agradaM'agrada
El preu de l’entrada era de 30 euros, la qual cosa, vist el panorama general de preus, tampoc em sembla una barbaritat. Tot i que el preu sempre depèn de com tinguem la butxaca i ara la tenim més aviat buida.
El que em sorprèn és que hi hagués poca gent, Vaig estar a punt de comprar entrades des de la web dos dies abans del concert (finalment no hi vaig assistir per qüestions de feina) i, donat que no es va posar a la venda el segon pis, estava pràcticament tot venut. Només quedaven unes 20 entrades a platea i algunes cadires de les llotges centrals de primer pis. Si com tiu dius, éreu quatre gats, haig de pensar que el Palau també “bloqueja” entrades?
M'agradaM'agrada
Lògicament si el segon pis no esta a la venda la platea és probable que estigui plena. I cal tenir en compte que el primer pis laterals les files 3 i 4 buides, i la segona bastant escasa. Per tant, en un Palau amb aquest aspecte es pot acceptar, crec, certa exegeració en la meva valoració d’assistència. 🙂
Que jo sàpiga el Palau no priva de comprar determinades zones, però hi ha concerts, com el del dilluns, que no posa a la venda el segon pis ni les files tercera i quarta del primer (laterals). Aquest fet fa encara més punyent la pregunta de Joaquim, i més enlluernadora la seva resposta. 🙂
M'agradaM'agrada
Si posen a la venda el segon pis amb entrades més econòmiques és el que primer s’esgota i després els compradors és re-ubiquen davant la disponibilitat de les zones més cares. Solució: Restringir les entrades, unificar tarifes i eliminació d’entrades més econòmiques, perquè 30€ l’entrada més barata encara que sigui a zones millors elimina l’assistència de tots els que passem per auto restriccions obligades.
M'agradaM'agrada
Més educació Josep, tot, com deia mon pare, és un problema d’educació.
M'agradaM'agrada
Perquè penseu que és millor tenir les zones altes buides a treure-les a la venda a preus assequibles? No ho pillo. La política de preus del palau no l’entenc: 30 € per aquest concert no és cap barbaritat en abstracte però com que no som a províncies i cal fer una llista de la compra tots els concerts (liceu/palau/auditori) no hi caben i alguns decideixes perdre-te’ls.Ja s’ho faran. Apassionant Off-Topic btw. 😀
M'agradaM'agrada
Jo no ho penso, ho pensen ells, d’aquesta manera tothom està obligat a pagar més com ja he explicat al Josep Olivé.
M'agradaM'agrada
El que jo no pillo és d’on es dedueix que pensem o penso que es millor tenir les zones altes buides. Precisament penso tot el contrari, les sales com més plenes millor, i una moderació en preus proporcionaría sens dubte més assistència i per tant més ingressos a poc que la diversificació de preus de les diferents zones estigui ben estudiada. Ara, no sóc expert ni tinc experiència, però si els gestors dels equipaments o dels cicles de concerts pensen que encarin les localitats ja fan prou caixa mentres s’assoleixi una ocupació mínima, aleshores estem davant d’un problema de privació d’accés a la cultura molt greu, propiciat per qui tan es venta de propagar-la. Tot sovint penso que la cosa va per aqui. I amb massa freqüència.
M'agradaM'agrada
Sempre he dit que millor omplir amb preus més baixos que guanyar el mateix però amb la sal mig buida, però sembla ser que jo no hi entenc gens i malgrat tractar-se en molts casos d’equipaments públics, sembla ser que el pensament és totalment privat. Un desengany més d’una manera de fer Catalunya que no m’interessa gens, serà per això que m’estic radicalitzant
M'agradaM'agrada
Si parlem de música en majúscules a Europa i de franc, Catedral d’Estrasburg aquest agost Heras Casado amb els Neuman fent el CD de la DG dels Praetorius no es va emplenar ni de bon tros i la gent anava sortint quan ja en tenia prou, com a qualsevol matinée d’orgue a qualsevol església europea. A Barcelona, la gent va boja per una entrada pel concert d’Ono inaugural a la Sagrada Família i, incomprensiblement per a mi, encara queden entrades a 15€ (carnet biblioteques)al palau/Església del Pi per a escoltar els Tallis amb un programa excepcional: Palestrina Missa Papa Marcello i Victòria Ofici de difunts que per a mi és una de les fites de la temporada.I sí, amb l’oferta musical que hi ha a Barcelona que s’ho facin mirar perquè mentre el criteri d’en Josep és “programa, programa”, d’altres mirem qualitat/preu i molts concerts no passen el tall quedant la sala mig buida o mig plena, com es vulgui veure.
M'agradaM'agrada
Potser m’he explicat malament, o bé, sincerament, no entenc el que vols dir amb lo de “programa, programa”, quan he escrit que en la decissió d’anar a un determinat concert hi intervenen molts factors, i un d’ells, l’econòmic és essencial. Programa, intèrprets, lloc, preu, disponibilitat (per poder-hi anar)…
El concert d’Ono a la Sagrada familia és clarament popular (amb programa molt atractiu fugint d’obres precisament molt populars, tot un encert) i és lògic que hi hagin bufetades, més si es gratuït i per sorteig, però ja fa temps jo tambè em vaig treure una entrada de 15 Euros per al concert Tallis/Palestrina/Victoria, concert excepcional, absolutament d’acord, on el “Officium Defunctorum” de Tomás Luis de Victoria és de lo més meravellós creat en música religiosa i que en les veus del Tallis pot ser memorable (si l’acústica de l’esglessia ho permet), i en aquest cas, la relació qualitat/preu és molt bona.
Bé, no sé si ara encaixen les nostres argumentacions. Si encara penses que no, sí que segur coincidirem el diumenge per la tarda en el mateix lloc. 🙂
M'agradaM'agrada
El programa d ela Sagrada Familia no importa, perquè el problema serà el marc incomparable, on dubto molt que l’acústica faci possible escoltar música de veritat, però una vegada més sembla que la música és el que menys importa i algú ja es frega les mans amb la transmissió i la venda de les imatges.
M'agradaM'agrada
Ja no sé on respondre al fil…Ho faig aquí. Crec que la valoració correcta és la primera: Palau massa buit per uns molt bons intèrprets amb un bon programa. Que s’hagi decidit posae-lo en escena “intimista” no cola. O al petit palau, o a preus més assequibles. Tant de bo entenguin que fer això de zona única a 30€ fa que uns quants decideixin no anar-hi en lloc de pagar el que demanin. És a dir crec que la recaptació és més alta amb tot el palau a la venda, si bé val a dir que recordo un concert de Kujken amb una distribució heterogènia del públic en els diferents pisos estèticament força lamentable i una platea amb més llagunes que el Guadiana. Això de “programa, programa” em sembla recordar-ho d’un comentari d’en Joaquim. Barcelona és ciutat d’intèrprets i em crida l’atenció que algú es fixi en què venen a tocar.(que coneguis que tocarà l’OBC a la Sagrada Família n’és un altre dels molts exemples) la majoria de la gent que conec que hi va, va a veure un concert a la Sagrada Família, va al debut del nou director de l’OBC, algú li ha regalat una entrada o tres coses a la vegada. i a més, els agradarà el programa, que com que molts ens el perdrem suggeriria que el tornessin a tocar a l’auditori una altra data . M’alegra que coincidim que el concert dels Tallis amb el Peter Philips és imprescindible i difícil de tornar a escoltar. Tornant al Topic. Les Goldberg enguany les tocarà a pianoforte Benjamin Alard. A on? Al petit palau. 🙂 i jo hi seré. Tant de bo això fos Londres i s’hagués de canviar el concert de sala!
M'agradaM'agrada
Possiblement en són molts més els que els motiva pagar “només” 30€ que els que ho deixaran de fer per l’elevat import, per tant fan una discriminació que no afavoreix, com és molt habitual, que la cultura arribi a les classes més desafavorides, i per tant la fem classista.
M'agradaM'agrada
N’estava segur que en el teu cas seria així, vaig pensar “En Josep avui farà babes” i és que a part de l’obra, que és un dels “tops” Schiff està immens.
M'agradaM'agrada
Malhaurdament tens raó .És un molt bon concert 30€ zona única són “assumibles” i són més els que diuen va, ane-m’hi que els que decidim “reservar-nos” per altres events (És que n’hi ha tants que ni temps per païrlos tens…) Però m’encanta escoltar-te dir (No me’n canso) que, ingressant el mateix,millor portar més gent pagant menys que menys pagant més. Ja s’ho faran. Parlant de programes ja ha sortit el de Muti al liceu i a més amb la Cherubini. Beet 5th Mozart 24 i Schubert 8th. Apoteosi de la popularitat
M'agradaM'agrada
Hi ha, benvolgut Joan, un manera d’entendre els serveis públics i la cultura, cada vegada més allunyat del meu pensament. Em dol veure les sales de concert mig plenes (sóc optimista) i gent que voldria entrar que no pugui fer.ho perquè no pot pagar una entrada sense visió senzillament perquè no l’han posat a la venda. Això en una temporada privada i subvencionada per diners públics, és greu, en una temporada pública és directament inadmissible.
El concert de Muti amb aquesta orquestra d’obra social no m’interessa, ja en vaig tenir prou l’any passat.
M'agradaM'agrada
A mi el Bach pianístic se’m fa una mica estrany, el clave li dóna una sonoritat més arcàica que per a mi, un arcaic de mena, Amb tot, li atorgo a les interpretacions pianístiques la consideració indiscutible que mereixen, especialment quan les interpreten pianistes tan distingits. Respecte a la teva pregunta, la resposta és també no. Recordo un cicle de lieds que va fer al Palau farà cosa de 15 o 20 anys amb intèrprets tan distingits com Barbara Boney o Dimitri Hvorostovsky, amb preus d’allò més asequibles, la sala estava més buida que no plena (1/3 o 1/4). En fi, aquest és el pa que s’hi dóna.
En tot cas, serà magnífic escoltar les variacions per Schift. Recordo que a Barna va fer farà també 15 o 20 anys l’Emperador de Beethoven, tal vegada amb Franz Paul Decker.
M'agradaM'agrada
Efectivament tot depèn del intèrpret que et transmet l’obra, i amb clavecí pot ser un rave i amb piano, com és el cas, una meravella, ara bé, meravella per meravella jo el piano.
El públic cada vegada vol menys compromís, menys esforç i menys concentració, i els que ho volen no omplirien a casa nostra un recinte mitjà, pensar en 6 o 7000 localitats és una proesa, que com apunta en Josep Olivé, porta al darrere una cosa que s’anomena educació, i aquest darrere és una feinada de molts anys, la música a les nostres escoles i en les múltiples lleis d’educació que cada govern vol entatxonar-nos no ha comptat mai per a res, i per tant és difícil, quasi miraculós que les sales de concert s’omplin.
M'agradaM'agrada
Preciós recital. Quina meravella la primera variació!
Resposta a la pregunta “retòrica” perversa: NO. Ni 2000… i potser ni 1000.
Llàstima.
M'agradaM'agrada
Jo a vegades penso que amb el nivell real que tenim, encara omplim prou, perquè a nivell d’educació la immensa majoria del públic que omple les sales s’ho ha hagut de fer tot solet i per generació espontània, no podem dir que sortim de les escoles amb una formació musical que ens motiva a omplir les sales i els teatres i per suposat molt menys dels concerts de música de cambra o els recitals de solistes instrumentals o vocals i així és difícil fer uns PROMS on en tres concerts de solistes s’ha fet Bach per a 21000 persones interessades.
M'agradaM'agrada