IN FERNEM LAND

L’ELISIR D’AMORE A BRUSSEL·LES (Peretyatko-Korchak-Orfila-Argiris;Michieletto-Rösner)


No estava previst aquest apunt, però a vegades allò que havies previst resulta ser un nyap i has de recórrer a solucions efectives i no hi ha dubte que aquesta ho és, perquè la celebrada i enginyosa producció de Damiano Michieletto per L’Elisir d’amore, vista ja a Les Arts de València i coproduïda també amb el Teatro Real de Madrid, té tots els ingredients per acabar sent una festa, sobretot i no és gens secundari malgrat que alguns directors d’escena així ho creguin, si compta amb un equip vocal a l’alçada, no cal que siguin grans divos, només que cantin bé, en estil i encaixin amb les exigències del guió.

Olga Peretyatko, Dmitri Korchak, Ais Argiris i Simón Orfila, amb Maria Savastano com a Gianetta, encaixen a la perfecció en aquesta proposta tan estiuenca, de xiringuito de platja de la costa mediterrània, amb olor a sangria i aftersun, on no hi falta detall i on l’acció esbojarrada i incessant fa que tot passi volant, fins i tot allò que no està tan bé.

Potser desitjaríem un Nemorino amb més personalitat vocal, com Camarena, però la festa està garantida, ja m’ho sabreu dir, perquè Korchak es mostra musical i físicament molt idoni, mentre que Peretyatko esdevé amb una veu fluida i un cant espontani i encisador, la reina de la festa. Argiris vocalment és el més fluix, ja que la veu està mancada de la fanfarroneria necessària, mentre que Orfila desborda condicions vocals, i una lleugera oscil·lació, en un rol que li escau molt bé, afavorit amb una caracterització que sembla feta a mida per a ell,  ja que aquest Dulcamara defuig, com de fet succeeix amb els altres rols, tots els estereotips coneguts i repetits fins l’esgotament, en canvi Michieletto ha re-dissenyant situacions tot deixant intactes els sentiments tan naïf d’aquesta historieta.

La producció no es va fer a La Monnaie, sí dins la seva temporada, però a Le Cirque Royal de Bruxelles, en un espai problemàtic ja que l’orquestra està situada sobre l’escenari en un lloc no habitual, fet que produeix uns decalatges entre l’orquestra i l’escena, que no semblen importar gaire a ningú. Tampoc sembla que la direcció de Thomas Rösner sigui la més escumejant i belcantista, però la potència de la proposta escènica pot amb tot.

Michieletto refà les situacions amb enginy i en un context absolutament diferent, però sense que la història perdi coherència i alhora oferint atractius suficients per no veure el de sempre i com sempre.

Si voleu accedir a la pàgina de La Monnaie podreu veure el vídeo, aií com accedir a totes les informacions de la producció.

http://www.lamonnaie.be/fr/mymm/related/event/563/media/2326/L’Elisir%20d’amore/

Gaetano Donizetti
L’ELISIR D’AMORE

Adina – Olga Peretyatko
Nemorino – Dmitry Korchak
Belcore – Aris Argiris
Il dottor Dulcamara – Simón Orfila
Giannetta – Maria Savastano

La Monnaie Symphony Orchestra
La Monnaie Chorus
Director musical: Thomas Rösner
Director d’escena: Damiano Michieletto
Escenografia: Paolo Fantin
Disseny de vestuari: Silvia Aymonino
Disseny de llums: Alessandro Carletti

Le Cirque Royal  Brussel·les 8 de setembre de 2015.

I ja sabeu que com és habitual, si voleu recuperar-la aquí teniu l’oportunitat.

És una producció ideal per a començar la setmana de bon humor.

4 comments

  1. Franco

    Ciao Joaquim. Ho visto questo spettacolo proprio ieri sul sito de la Monnaie. Poi ho visto la produzione registrata negli stessi giorni a Milano… e mi son cadute le braccia… non so cosa ne pensi tu, ma l’opera è fatta per essere presentata ed eseguita in teatro, non in un aeroporto né in una stazione né in altri posti pubblici. Almeno l’Elektra de La Fura dels Baus assomigliava vagamente ad un teatro all’aperto. Ma per me questa moda, iniziata anni fa con un paio di esperimenti in Svizzera (Bohème, Traviata, eccetera) e poi altrove (come nel caso dell’Entfuhrung aus dem Serail, finito in un hangar di Salisburgo), stravolgono le cose e trasformano puntualmente l’opera in qualcos’altro (che a me non piace),al di là del cattivo gusto esibito quasi sempre a piene mani. Buona ultima, senza più nemmeno il pretesto della novità visti i numerosi precedenti, arriva la Rai, che evidentemente, oltre a rozzezza e cattivo gusto, ha da buttare anche parecchi soldi. Sono depresso! A presto F

    M'agrada

    • Sarò breve Franco.
      Qualsiasi cosa diverse a representare l’opera a un spazio diverso al teatro chiuso, mi sembra negativo, sia in uno spettacolo all’aperto come Verona, Orange o altri festival estivi di questo genere, sia in palazzi sportivi ed altre macro aree che non dispongono delle condizioni acustiche idonee, che richiedono di suono amplificato, artificiale e che alla fine distorcono le voci.
      L’elisir all’aeroporto di Milano mi sembra un schifo, una burla, un attentato alla inteligenza.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: