Urnes oficials pel referndum del 9 de novembre, 9N. Paperetes de la votaci del 9N. Guillem Trius
Ahir 14 d’octubre de 2015 en el Gran Teatre del Liceu va sonar per dues vegades el Cor del “Va pensiero“, de fet sonarà tots els dies que es representi el Nabucco de Giuseppe Verdi dirigit per Daniel Oren, ja que el mestre israelià s’ho pren com una cosa que sobrepassa la dimensió mítica d’aquest cor i és per això, que precisament avui us vull deixar la magnífica interpretació i el bis, que el Cor del Gran Teatre del Liceu dirigit per Conxita García i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigida pel mestre Oren van oferir d’aquest fragment coral, un cor que ha esdevingut la primera i única ària per a cor i orquestra de la història de l’òpera.
PART 3
11 Coro e Profezia
- Coro: Va’, pensiero, sull’ali dorate
| Va, pensiero, sull’ali dorate; va, ti posa sui clivi, sui colli, ove olezzano tepide e molli l’aure dolci del suolo natal!Del Giordano le rive saluta, di Sionne le torri atterrate… Oh mia patria sì bella e perduta! Oh membranza sì cara e fatal!Arpa d’or dei fatidici vati, perché muta dal salice pendi? Le memorie nel petto raccendi, ci favella del tempo che fu! O simile di Sòlima ai fati |
Vola, pensament, sobre ales daurades; vola i posa’t sobre els turons i els pujols, on exhalen la seva suau i tèbia olor els dolços aires de la terra natal!Saluda les ribes del Jordà, les torres derruïdes de Sió… Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda! Oh, record estimat i fatal!Arpa d’or dels profetes fatídics, per què penges muda dels salzes? Revifa els records en el teu pit i parla’ns dels temps passats! Tot recordant el destí de Jerusalem |
IN FERNEM LAND 
No quisiera entrar en ” arenas movedizas ” que tu no quieres , pero no sé que tiene que ver el contenido del texto del …va pensiero…. con la imagen de ese simulacro de referéndum del 9/11/2014
Dicho esto, el…va pensiero…para bien o para menos bien, se bisa desde hace años en muchos teatros de ópera no solo de aquí, sino por todo el mundo , claro siempre que el coro y el director de turno esté dispuesto a ello
M'agradaM'agrada
Pues si no entiende la relación, es que usted prefiere vivir en un mundo de fantasía (interesada, supongo). Para muchos, hoy es un día especial: se manifiesta la baja calidad de un estado, el español, del que cualquier persona razonable debería estar más que avergonzada. Supongo que conoce el simbolismo patriótico del “Va pensiero”. Pues eso. Y no me diga eso de que el patriotismo es la excusa de los cobardes, etc, etc. Eso sería propio del nacionalismo excluyente, y le aseguro que no es eso lo que está ocurriendo estos días en Catalunya.
M'agradaM'agrada
El post d’avui és una invitació formal a enfangar-se, perquè de no ser així hagués fet un apunt d’aquells amb regal que tant agraden i que tan poc es comenten.
La imatge precisament per ser un simulacre i no una realitat és més que pertinent al que sempre ha significat el “va pensiero”, una cançó protesta del XIX, un crit a favor de la llibertat dels pobles oprimits,un himne bellíssim i vigent,perquè és etern
M'agradaM'agrada
A banda de ser una peça musicalment esplèndida, la grandesa del Va, pensiero és que, com passa amb la Novena de Beethoven, tothom hi pot projectar la seva vida. Tots tenim una “patria sì bella e perduta”.
M'agradaLiked by 1 person
I no és arqueologia, és un himne vigent, només cal veure la diàspora dels pobles oprimits envaint Europa, o com és el cas, la utilització vergonyant de la justícia en un cas que mai s’hagués hagut de ser admès a tràmit i que coarta la lliure voluntat de l’expressió del poble català.
M'agradaM'agrada
Bravo, Joaquím….
No perderé ni un segundo de mi preciado tiempo, ……. en explicar, a quien no quiera entender la relación entre ese emocionante pasaje musical, que antaño fue ,casi o no casi, himno de la República Italiana, como protesta de la dominación austriaca que padecía,…..con la prohibición del derecho a una consulta popular avalada por la mayoría de un Parlamento soberano y democrático……perpetrado por la maquinaria legal y policial en manos de una derecha intransigente.
Al final….. he perdido más de un segundo……no tengo remedio…..
Besos a todos /as.
M'agradaLiked by 1 person
Maquinaria, ¿ Policial ?
M'agradaM'agrada
Maquinaria de un estado que ya no es más que una pseudodemocracia al servicio de un establishment vergonzante.
M'agradaM'agrada
Tampoc era un missatge subliminar, crec que estava bén clar que posant la fotografia i la banda sonora del Va pensiero cantat el dia abans al liceu l’associació de idees era més que evident.
Tots sou molt intel·ligents, quelcom que em satisfà enormement perquè engrandeix el blog.
Ah! i per una vegada que comentes, et deixo allargar-te tant com vulguis. Trobo que ho has fet curt 😉
M'agradaM'agrada
Ostras, pues si nos das por casos perdidos qué le vamos a hacer… 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
No hi ha de què.
M'agradaM'agrada
No veig altra connotació entre la lletra del “Va pensiero” i la portada del post que no sigui pura i estrictament emocional. I les emocions són intrinsecament respectables, atanent-nos a lo que en lo més profund poden, sincerement (és a dir, no fruit de la exegerada manipulació mediàtica, institucional i política), creure les persones. Però mateix respecte mereix qui no troba cap conexió entre l’esperit i context d’aquest preciós cor i el que passa avui a casa nostra des del punt de vista polític. En sentir el “Va pensiero” no em mou cap emoció que no sigui la d’escoltar una partitura excelsa.
M'agradaLiked by 1 person
Como siempre Josep, analítico y ponderado. Muy de acuerdo con el contenido
M'agradaM'agrada
Amb tot el respecte no crec que sigui ben bé així. Òbviament hi ha molt d’emocional però és ben curiós que allò que fins el 8N del 2014 era considerat com una xarlotada i era menyspreada per el Pesident del Gobern espanyol com uan farsa, però ai las! el 9N a la nit allò va esdevenir una hecatombe i avui l’argument és que va cometre una il·legalitat que en el seu moment no van tenir pebrots de tallar o prohibir directament, sense embuts, la pretesa il·legalitat.
Ja no estem parlant només d’emocions, estem parlant de coses molt més importants i serioses.
Mai ningú em podrà titllar de convergent, ni tant sols d’unionista pel sí, però que els tribunals portin al President de Catalunya, el meu president malgrat la meva ideologia, a declarar per posar unes urnes al carrer per fer un acte que no tenia cap transcendència legal, em sembla un atac més i una provocació. Si em deixo endut per l’emoció avui el blog ja l’hauria clausurat jo mateix abans de que me’l tanquessin, però he deixat l’emoció de banda i he utilitzat un fragment operístic molt rellevant com a símbol de protesta a la recerca de la llibertat, per expressar el meu profund enuig.
La música té entre moltes virtuts, la d’acompanyar moments de la vida, esdevenint banda sonora i en aquest cas el “Va pensiero” a banda de ser un cor excepcional és la banda sonora perfecta, el crit harmoniós i la reivindicació feta art d’un anhel sinó majoritari, al menys el meu. Un anhel més que emocional, racional.
M'agradaM'agrada
Bé, si les emocions formen part del mon més personal, íntim diria jo, les racionalitats es metabolitzen en creences. El cas és que un mateix fet pot ser (també) racionalment entés de manera diferent. En una de les meves entrades, justament a una resposta a Lluis, he argumentat amb més extensió el que vull dir.
M'agradaM'agrada
Va néixer com a himne de llibertat i continua vigent com a himne de llibertat
Visca Verdi, Bravo Joaquim
M'agradaM'agrada
Comparteixo el primer Visca i agraeixo el clam.
M'agradaM'agrada
Hi ha, però, una significació del “Va pensiero” pels italians que va molt més enllà de la lletra (i no diguem de la música). És un fet històric que ha explicat Emilio-Bcn prou bé i voler sentir el va pensiero només com una música emocionant descontextualitzada és tan lícit com veure els afusellaments del 3 de maig de Goya o el Guernika de Picaso només com taques de color sense relació amb el context històric. Lícit però empobridor.
Com que vaig enfangar-me en “arenas movedizas” per votar en un simulacre de referèndum, com moltíssima altre gent, em sento insultat pels que em menyspreen. No és nou però dol.
M'agradaLiked by 1 person
no ho hagués sabut dir millor
M'agradaM'agrada
Però Lluis, quan dic…”…mateix respecte mereix qui no troba cap conexió entre l’esperit i context d’aquest preciós cor i el que passa avui a casa nostra des del punt de vista polític. En sentir el “Va pensiero” no em mou cap emoció que no sigui la d’escoltar una partitura excelsa….”…ho dic en clara referència a lo que la portada del post ens sugereix. És obvi lo que partitures com aquesta, o com l’Oda a l’Alegría, i tantes d’altres aconsegueixen a través de l’art: emocionar i conmoure precisament perque saben expresar amb música sentiments i emocions extra-musicals. Qualsevol melòman, minimament culte, i que visqui en aquest mon i li preocupin les coses que pasen, sap veure molt més enllà de les notes a una partitura o de les taques d’oli a un llenç, Lluis, i és aquesta conexió musical i extra-musical lo que conmou i emociona. El “Va pensiero” és un himne a la llibertat, com ho és l’Oda a l’Alegria, i aixi ho sento jo dins i fora de Nabucco i dins i fora de la Novena. I tambè ho són el Goya i el Picasso esmentats, i aixi ho sento quan els contemplo. Però totes aquestes quatre obres tenen referències explícites a fets històrics molt concrets, i aquestes referències històriques es poden traslladar en el temps a altres fets que cadescú consideri més propers i asimilables i que el resultat sigui uns sòlida emoció. Però aquest exercici ja esdevé molt i molt personal, i és en aquest sentit que jo no em sento interpel.lat per la portada del post d’en Joaquim ni li trobo la relació amb la lletra del cor. Sincerament, no considero Catalunya un poble ni oprimit ni esclavitzat, què és de lo que tracte el “Va pensiero”.
M'agradaLiked by 1 person
…i per acabar, fixet si el exercici esdevé molt i molt personal que no fa falta que enomeni els “diferents” règims que han fet us (propagandistic) del missatge de la Novena… i a totes els hi debia semblar coherent amb la seva ideologia…Estic parlant, obviament d’un cas extrem, però il.lustratiu.
M'agradaM'agrada
Però Josep el teu símil de utilització em sembla si més no, poc afortunat, perquè si és extrem ja no és il·lustratiu, perquè precisament l’extrem d’avui no és precisament el denunciat.
M'agradaM'agrada
És un cas extrem per la maldat d’una de les ideologies que el van utilitzar, i és perfectament il.lustratriu perquè és un exemple clar d’utilització amb intencionalitat partidista de missatges universals. De missatges i himnes de llibertat s’han omplert la boca règims totalitaris i no totalitaris de signe ben oposat.
M'agradaM'agrada
Però no és el cas, aquí no hi ha règim totalitari, precisament reclamem urnnesper decidir d’una punyetera vegada si sí o si no.Perquè suposo que estarem d’acord que a Catalunya no tenim un règim totalitari, oi?
M'agradaM'agrada
On he escrit paraula, frase o sentència mereixedora de tal pregunta?
M'agradaM'agrada
Si va per mi, que no m’ha quedat gaire clar, d’aquí “De missatges i himnes de llibertat s’han omplert la boca règims totalitaris i no totalitaris de signe ben oposat.”
M'agradaM'agrada
..i doncs?…què no és veritat?…I una afirmació tan poc discutible des del punt de vista històric pot generar dubtes envers a quina banda pertany Catalunya?…
M'agradaM'agrada
Jo no en tinc de dubtes, al menys en aquest sentit, però hauràs sentit més d’una i deu vegades tot allò del nazisme associat a les manifestacions massives dels 11 de setembre i els desplegaments de banderes i estelades com els règims totalitaris, i bla, bla, bla, ho deia per això només
M'agradaM'agrada
Si a banda de dir
M'agradaM'agrada
Sorry, deia que si a banda de dir que no està oprimit ni esclavitzat afegeixes que no és ni poble, tens la mateixa opinió del TC. Molt respectable tot, com sempre i per descomptat.
Salutacions, amic!
M'agradaM'agrada
No, no tot és respectable. Tampoc he d’afegir res del que no cregui que hagi d’afegir. I et demano que no frivolitzis el debat ni el que jo dic.
M'agradaM'agrada
Trobo que has fet un comentari preciós i entenedor. Gràcies
M'agradaM'agrada
Visca!
M'agradaM'agrada
Visca doncs!
M'agradaM'agrada
Aplaudeixo la foto que ilustra aquest blog juntament amb Va pensiero que hi tè molt a veure.
A banda,dirè que la funciò d’ahir em va fer mal.Mireu que soc sempre benevolent però aquest cop no m’agradat gairebé res i es una llàstima perquè Nabucco es mereix veus com Deu mana.No vaig marxar perquè anava amb una convidada i no era procedent i tampoc perqué esperava Va Pensiero com “agua de Mayo” que es l’unic que vaig disfrutar.Jo em pregunto si aquests cantants saben que no estàn a l’alçada.Es va aplaudir força,jo no,no em surtia..
M'agradaM'agrada
Em sap greu, jo ho vaig escoltar i en Fede ho va gravar, una representació mediocre, a estones dolenta.
M'agradaM'agrada
Confermo: per noi Italiani il coro del Nabucco ha sempre avuto “anche” una connotazione politica dal Risorgimento in poi; detto questo per goderlo basta la sua intrinseca bellezza musicale ed è il motivo per cui non vado mai a vedere il Nabucco a teatro: ho paura di mettermi a piangere, come capita spesso quando lo ascolto, e almeno a casa non mi vede nessuno.
M'agradaM'agrada
Amico Pio
Anche il maestro Muti ha usato il “Va pensiero” per denunciare la politica di Berlusconi…
M'agradaM'agrada
Et repeteixo Santi. Des de petits que els cors i orquestres el tocaven com a himne de llibertat i continua vigent com a himne de llibertat
Visca Verdi, Bravo Joaquim
M'agradaM'agrada
VIVA VERDI = Viva Vittorio Emanuele Re D’Italia
allora almeno
M'agradaM'agrada
Gràcies Pep
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Una imatge totalment adequada al coincidir aquests dies, la interpretació en el Liceu d’una música plena de simbolisme, i els esdeveniments que estem vivint gràcies a la maldestra manera de fer d’un estat que preten comparar-se amb les democràcies europees. Ja m’he mullat també, xoooof!
M'agradaM'agrada
Hi ha moments, i aquest n’és un, que hem d’amarar-nos
M'agradaM'agrada
Preciós Va pensiero i preciosa foto escollida, que simbolitza un dels dies més feliços de la meva vida. 🙂
Visca Verdi i… Visca Catalunya!
M'agradaM'agrada
Cuando Verdi escribió la música para el “Va pensiero” lo hizo inspirándose en un texto de Temistocle Solera que utilizando un pasaje bíblico pretendía una alegoría de la dominación de Austria sobre Italia, ya que si hubiera sido “más claro” hubiera sido prohibido por las autoridades austriacas. Aquí en España estamos muy acostumbrados a prohibiciones a lo largo de la Historia y a pesar de la llegada de la tibia democracia que empezó muy bien, pero cuando un partido consigue la nefasta mayoría absoluta deviene casi dictatorial, promoviendo leyes que disminuyen las libertades e impidiendo que las leyes que puedan ser promulgadas por las autonomías , a las cuales tienen derecho estatutariamente -léase todas las “tumbadas” a Catalunya, por ejemplo-, sean anuladas y declaradas inoperantes. Si todo eso no recuerda “algo” el contenido de la letra de Solera…
Por lo tanto considero que el texto de Temistocle Solera no es adjudicable únicamente al pueblo judío, sino en su momento al italiano y a lo largo de los años a cualquier pueblo que no se sienta libre y que añore pertenecer a una patria propia y soberana.
Por cierto la foto que encabeza el post me parece sugerente y acertada.
Y el vals “Va pensiero” es muy hermoso, pero la ópera a la que pertenece no tanto.
M'agradaM'agrada
Considerar-lo únicament propietat dels jueus és d’un reduccionisme ridícul.
M'agradaM'agrada
Completament d’acord amb vostè, Joaquim. El que estem vivint és prou important i no es pot obviar, i trobo la seva reflexió plenament encertada. Gràcies
M'agradaM'agrada
Gràcies Àngela, m’estimaria més que em tractés de tu. 😉
M'agradaM'agrada
Como conclusión a este debate, resaltaría con satisfacción que posiciones interpretativas a veces tan diferentes u opuestas como las mantenidas por ej. entre Joaquim y Josep Olivé ( con las cuales me adhiero e identifico ), se hayan expuesto con la educación, respeto y razonamiento detallista tan necesarios en este país
Debates de este tipo por muy conflictivos que sean, con intercambio de opiniones a veces contradictorias , pero razonando inteligentemente y respetando a quienes no piensan lo mismo, sin hooliganismos y con tolerancia a la libertad de expresión, ENRIQUECE realmente.
M'agradaM'agrada
Una entrada de puro “seny”. 🙂 Es que si el debate no se plantea así, tal y como dices, no se va a ninguna parte. Hay, en lo que llaman red-social, un exceso de lugares irrespirables, y por tanto hay que aprovechar los pocos foros en donde puede explicarse uno con plena normalidad.
M'agradaLiked by 1 person
Es molt maco parlar de “seny”, un concepte noble i civilitzat, però ara mateix jo prefereixo el simple “sentit comú”. Aquests anys hem comprovat com el “seny” només ha servit a alguns per defensar els seus interessos patricis i poc més, i encara s’utilitza per intentar allargar l’agonia d’un statu quo que no porta enlloc. Potser el sentit comú, ara, recomana seguir una altra via.
M'agradaLiked by 1 person
A mi m’encanten les paraules del meu idioma que no tenen una traducció exacte (o literal) a cap més altre. Tots els idiomes en tenen. I “seny” és una d’elles del català, com “duende” ho és del castellà, o “saudade” del gallec. I ben segur que el basc tambè en té. Són paraules fascinants que donen riquesa a la parla. Vull dir que quan l’escric, encara que sigui entre cometes, no ho faig per fer bonic, sinó per donar ple significat a lo que vull dir, un significat que té molt a veure amb el capteniment, judici, prudència, raonament, saviesa, senderi… I obviament, les paraules, qualsevol paraula, pot ser utilitzada de manera esbiaxada, aqui, allà i en el més enllà, igual, igual que el conjunt de paraules que conformen el que s’en diu “sentit comú”.
M'agradaM'agrada
Con seny ,con inteligencia o razonando como queraís llamarlo, sí al menos debatir temáticas muy espinosas y complejas como ésta, argumentando y replicando con preparación y con respeto, por muy contradictorias que puedan resultar las opiniones
( Lo que no es de recibo pero aquí ya cada uno se autoretrata, es emitir parrafitos delirantes o “hooliganadas” , como …estado policial…, etc…que además son contrarias a la realidad. )
M'agradaM'agrada
Doncs a mi el que no em sembla de rebut és allò tan manit (i lleig, jo ho trobo molt lleig) de cloure un debat amb apel·lacions al respecte, la tolerància, etc., al mateix temps que es continua donant clatellots (‘parrafitos delirantes’, ‘hooliganadas’, ‘cada uno se autoretrata’, ‘son contrarias a la realidad’,…) a qui ha opinat des d´un punt de vista diferent.
M'agradaM'agrada
Bastante diferente opinar y debatir con argumentario y distinto, afirmar sin fundamento …( lo del “estado policial”, cuando las fuerzas de orden público o policía no han intervenido para nada )
M'agradaM'agrada
Jo -que el 9N vaig veure entrar la policia a fer fotografies a tots els voluntaris de les taules del local on hi votava- tinc un punt de vista ben diferent al seu –que probablement aquell dia hi era a qualsevol altre lloc- respecte a qui diu i qui no diu coses sense fonament i contràries a la realitat quan es parla de 9N i maquinària policial, però tot i així trobo de rebut TOTES les opinions que s´han expressat aquí, perquè encara que des de diferents punts de vista totes han estat donades des del respecte i la bona educació. Visca!
M'agradaM'agrada
No debería extrañar, ni sorprender que se pueda discrepar desde la educación y el respeto, quien busque confrontación utilizando el grito y el insulto seguramente ya no se atreve ni a entrar en este blog, y cuando algún troll lo ha hecho, ha visto que no había oportunidad de hacer el daño que pretendía.
No debería ni tan sólo mencionarse que aquí lo hacemos bien, lo hacemos como se debe y si en platós de TV o en otros blogs o foros, se grita, se insulta y se hace espectáculo de la discrepancia y la confrontación, no los compiaré ni permitiré que se haga.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim.
Totalment encertat el que dius..
Ens sentim profundament ferits en els nostres sentiments; ens menysprean, insulten, etc…..
Com no ens hem de sentir emocionats al escoltar el “Va pensiero” de Nabucco!!. Si normalment
et frapa, quan es donen totes aquestes tristes i decebedores circomnstancies, en que ens sentim atacats i provocats, resulta que al sentir “Oh mia patria si bella e perduta”, aqui jo, no m?avergonyeix-ho, em fa venir les llágrimes de pura emoció.
Son els sentiments que es veuen reflectits en aquest bellíssim i immortal cor de Verdi (Visca Verdi), i és una protesta i un cant de llibertat. Així de senzill.
Respecto als que no senten aquests sentiments, pero aixó es quelcom personal que es té al neixer, o no es té.
M'agradaM'agrada
Jo respecto i sobretot m’agradaria que em (ens) respectessin, quelcom que no passa.
M'agradaM'agrada
Visca Verdi, Bravo Joaquim !!!
M'agradaM'agrada
Gràcies Teresa
M'agradaM'agrada