Tornem a Verdi i tornem a Aida, ja que després de parlar de la gravació d’Antonio Pappano amb un cast que evidència les carències vocals i estilístiques per sobre de l’adequació dels valors mediàtics que el conformen, tot i les pretensions de ser referencials, avui us parlaré de la representació que es va poder seguir per streaming des del Teatro Regio de la meva estimada ciutat de Torino, sota la direcció del titular de la casa, Gianandrea Noseda i amb una producció monumental de William Friedkin, estrenada l’any 2005 i ara en ocasió de la reobertura del Museu Egipci, una cita més obligada per a tots els visitants de la capital del Piemont, s’ha reposat per inaugurar la temporada 2015/2016.
La vàlua del mestre Noseda està fora de tota dubte, la seva versió és personal amb alguns capricis en el tempo i amb algun que altre ralentando d’efecte dramàtic eficaç. La seva versió és monumental en els dos primers actes i detallista i preciosista a partir del tercer, amb una gran càrrega dramàtica i un tractament del color orquestral, luxós en aquesta òpera, molt suggeridor. Les forces torineses no estan a l’alçada de les romanes amb Pappano, però sobretot l’orquestra, més que el cor, signen una esplèndida versió que d’haver estat dignament acompanyats per unes veus i sobretot uns cantants amb interès, forma, estil i musicalitat, podria haver servit per dir als entusiastes de la versió de Pappano que una altra Aida és possible, però no, de moment no ho és amb uns cantants que costa creure que Noseda els hagi triat per inaugurar una temporada.
De llarg qui guanya la partida és la mezzosoprano georgiana Anita Rachvelishvili que sense ser una Amneris comparable a les grans (Barbieri, Simionato, Cossotto, Bumbry, Obraztsova) és l’única del cast que canta amb sentit dramàtic, sabent el que diu i atorgant caràcter i temperament verdià, si bé la veu queda curta en la zona més greu. La gran escena del quart acte, després d’un dubtós duo amb Radames, és vocalment el més valuós de tota aquesta representació.
Ja en el mes de febrer d’aquest any us vaig parlar d’una Aida indigne de la Scala de Milà on els rols femenins eren interpretats pel mateix cast torinès. Mala senyal!
La protagonista és la soprano d’Arkansas Kristin Lewis, que més enllà de fer sons més o menys bonics no té cap interès, ni com a veu, ni com a cantant, ni com a artista. És una soprano plana, incapaç de donar sentit a les frases i lligar text amb música de manera convincent, s’ha aprés com emetre pianíssims, que és el que millor sap fer, però res més. Incomprensible el seu italià i incomprensible que canti un rol verdià a Itàlia.
És clar que Marco Berti irradia italianitat però no l’exerceix de manera convincent, al menys cantant i cantant bé, ja que el seu cant és desafinat, calant, estentori, incapaç de modular i graduar el so amb convicció. Ja fa temps, que Berti no m’interessa gens, és una veu amb possibilitats al servei d’una nul·litat musical.
No ajuda a millorar gaire la catàstrofe el baix-baríton que canta el rol d’Amonasro. Es tracta del cantant de Cleveland Mark S. Doss, que l’havíem escoltat al blog com a notable Holandès a Bologna, però que en terrenys verdians esdevé un error, per no dir un horror.
Giacomo Prestia denota el pas dels anys, té autoritat i presencia vocal, malgrat que els mitjans defalleixen en els moments de més exigència en el quart acte, és encraa una garantia de correcció.
El baix coreà In-Sung Sim té una bona veu, sana i contundent, potser seria una bona opció per un possible Ramfis, que segurament no trigarà a arribar.
Correcció per el messaggero de Dario Prola i la sacerdotessa de Kate Fruchterman.
Giuseppe Verdi
AIDA
Libretto: Antonio Ghislazoni
Kristin Lewis – Aida
Anita Rachvelishvili – Amneris
Marco Berti – Radamès
Mark S. Doss – Amonasro
Giacomo Prestia – Ramfis
In-Sung Sim – Il Re
Kate Fruchterman – Sacerdotessa
Dario Prola – Messaggero
Orchestra Teatro Regio Torino
Coro Teatro Regio Torino
Director del cor: Claudio Fenoglio
Direcció musical: Gianandrea Noseda
Direcció escènica: William Friedkin
Escenografia: Carlo Diappi
Disseny de vestuari: Carlo Diappi
Coreografia: Marc Ribaud, Anna Maria Bruzzese
Disseny de llums: Andrea Anfossi
Animacions: Michael Curry
Teatro Regio, Torino 24 d’octubre 2015
Enllaç a The Opera Platform per veure la representació del dia 24 d’octubre
http://www.theoperaplatform.eu/en/opera/verdi-aida#xtor=CS3-30-[Torino]
Enllaç a la pàgina web del Teatro Regio
http://www.teatroregio.torino.it/en
A Torí han inaugurat la temporada amb un cast impropi i una direcció orquestral de nivell, que sembla ser la tònica verdiana d’aquest començament de temporada, si no mirem gaire lluny, amb la diferència que Noseda és el director musical del Regio i Oren no ho és del Liceu, per tant trobo que el director italià hagués hagut de ser una mica més curós en la seva tria i exigir,-se malgrat la precarietat econòmica dels teatres italians, un nivell més digne.
Us he deixat els enllaços que us permetran veure de manera gratuïta aquesta representació, ja sabeu que aquí sempre que puc us dono l’oportunitat de tornar-hi tantes vegades calgui, tot i la discutible vàlua de la proposta.
IN FERNEM LAND 
Berti es poco mas que un “dilettante”!
M'agradaM'agrada
Dilettante? Tu sei generoso
M'agradaM'agrada
Doncs crec que el personatge realment dificil de distribuir és Radamés.El catedràtic Carlo Bergonzi amb unes facultats limitades ens va ensenyar que aquest rol s’ha cantar amb musicalitat i elegància per puguer-ne gaudir plenament.Actualment només Jonas Kaufmann i Roberto Alagna s’acosten a aquest ideal.
El rol d’Aida no em sembla tant difícil de assignar : Radvanovsky,Harteros ,Stoyanova,Monastyrska,etc
Aqui teniu l’exemple de Latonia Moore amb una prestació molt notable
M'agradaM'agrada
Certament hi ha, no a Torí, més sopranos per fer Aida que com bé dius, tenors per cantar Radames. Berti en cap cas pot pretendre fer-ho dignament.
M'agradaM'agrada
I voleu dir que entre Kaufmann i Berti no hi ha res més?
M'agradaM'agrada
Segurament, però no gaires.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por esta nueva Aída. Habrá que disfrutar según tu crítica sólo de Anita R. Estoy curioso por la producción encargada al gran director de cine William Friedkin
M'agradaM'agrada
La producción es pura tradición, carton piedra, gustará a la mayoría aunque a mi me parece kitsch a más no poder. Es una ópera muy dificil de escenificar sin caer en lo más rancio, aunque la escenografia tiene algun momento logrado.
M'agradaM'agrada
He llegit el teu comentari de l’opera Aida i despres d’escoltar-la,crec (baix al meu punt de vista naturalment), que no puc per menys que donarte la rao en cuan als interpretes, no m’agraden gens, per a mi no son veus apropiades per aquesta Aida, si mes no la posta a escena m’agradat. Gracies per lo que ens deixes disfruta i pasà un bon rato.
M'agradaM'agrada
Costa fer una Aida com cal, amic Duran.
M'agradaM'agrada
Quina llàstima Verti!. La descripciós que fas de la seva veu és tan cruel com real. Un molt bell instrument per a algú que no sap música. No entenc el seu èxit. El gener estarà al MET amb Nina Schtemme.
M'agradaM'agrada
Recordo aquell Macduff al Liceu que va merèixer una ovació espontània i clamorosa, mai més l’he tornat a escoltar com Déu mana, potser mai més ha cantat de manera digne.
M'agradaM'agrada
Grazie per il commento! Io sono torinese e non ho un grande entusiasmo per Noseda. E’ generico e “grigio” per gran parte dell’opera; per larga parte del terzo e quarto atto l’orchestra, in teatro, suona anonima quasi disinteressata all’azione. Nei primi due atti sovente è solo rumorosa.
Il cast: cattiva la Lewis, come alla Scala l’anno scorso.
Molto buona, grande voce di lirico italiano, Anna Pirozzi del 2° cast.
Berti, Massi, Pisapia: i 3 tenori di questa Aida: un disastro! Allora ci si fa una domanda: perchè programmare Aida se non c’è Radames?
Il tuo commento per Anita – Amneris è perfetto. A me ha ricordato Cossotto … con più stile. Molto meno efficace, nonostante il bel timbro e il canto educato, la Chiuri del 2° cast.
Doss indecoroso. Molto meglio Platanais del 2°cast.
Il resto è buono.
Se vuoi posso inviarti la mia registrazione di una recita del 2°cast, con Massi o Pisapia, a tua scelta, o ambedue.
M'agradaM'agrada
Grazie Giorgio, per il commento e soprattutto per l’offrendo delle registrazioni. Mi piacerebbe ascoltare a Pirozzi, tutti parlano meraviglie di Lei.
M'agradaM'agrada
Creo que M.Alvarez y el actual Kunde ( lo canta ya todo), también han cantado ya Radamés.
A diferencia de lo que dice el amigo Dandini, no creo que ni Kaufman ni mucho menos Harteros, tengan el estilo , la italianidad y el acento verdianos suficientes para cantar Radamés y o Aida respectivamente.
Alagna hace ya años que no canta Radamés -( por cierto, lleva desde diciembre y salvo “sus shows en Orange”, cantando lo que debe y donde no tiene apenas rival actualmente : Werther, Rodrigue de Le Cid, Lancelot, ahora Vasco da Gama – notable en Berlín, el pasado sábado -, próximamente Eleazar, etc..)
Lo de Berti es una lástima, ya que su voz de spinto italiano es muy notable pero cantando, es efectivamente un bruto ( como también J.De León)
Para Aida, creo las mejores opciones hoy en dia pueden ser Monastyrska, Pirozzi , Stoyanova y sobre todo, Radvanosky
M'agradaM'agrada
Carlo Ventre no canta Radames?
No és que sigui un tenor meravellós, però si que em sembla molt millor que tots els que canten aquest rol.
Segons OperaBase l’ha cantat a Verona però enlloc més i crec que millor que Berti ho és
http://operabase.com/listart.cgi?lang=ca&name=Carlo+Ventre&acts=+Calendari+
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de octubre de 2015 | Beckmesser