Tannhäuser, acte 1er Fotos: Marty Sohl / The Metropolitan Opera
Ves per on i amb l’inestimable ajuda dels follets entremaliats que ho fan possible insistiré amb la darrera versió del Tannhäuser al MET que va ser motiu de l’apunt de diumenge passat, arran de la transmissió pels cinemes de mig món.
Molts esperàveu aquesta insistència malgrat que molts també som els que creiem que és una versió més, res especialment rellevant si no fos perquè feia anys i panys que no escoltàvem un tenor cantant aquest rol amb la suficiència que ho va fer Johan Botha.
La resta si voleu que sigui magnànim, és correcta, no hi ha cap desgavell, ni cap daltabaix, però tampoc hi ha res especialment notable o digne de menció. És un Tannhäuser globalment correcta, amb un protagonista vocalment més que notable, i si tinguéssim la sort que l’envoltés amb una producció interessant seria fins i tot un Tannhäuser rellevant, però Otto Schenk ara és, com ja ha quedat palès en totes les propostes que va fer en el seu moment i que se’n anat representant fins ara, una autèntica antigalla que en a mi no em val ni com a estudi del passat, perquè no és tan antic com per admetre’l com una aproximació amb caràcter històric i romàtic.
Ja vaig dir que quan es va estrenar, moment àlgid de les produccions de cartró pedra al MET, ja era antiga, ara fins i tot en el teatre novaiorquès, grinyola.
Per tant insisteixo en aquest Tannhäuser principalment perquè crec que Botha s’ho mereix, també pel mestre Levine, que tot i la irregularitat de la seva direcció sempre deixa algun que altre moment de geni, i també perquè cal tenir en compte que malauradament cada vegada les seves aparicions seran més espaiades. Després temin la resta, amb la meva adorada Westbroek, el notable Mattei i Ying Fang, aquell tros de pastoret que ens va deixar a tots bocabadats, i és clar tots vosaltres que sou insaciables i mentre pugui, que no serà tant….
L’apunt original aquí:
Richard Wagner
TANNHÄUSER
Tannhäuser…………..Johan Botha
Elisabeth……………Eva-Maria Westbroek
Wolfram……………..Peter Mattei
Venus……………….Michelle DeYoung
Hermann…………….Günther Groissböck
Walther……………..Noah Baetge
Heinrich…………….Adam Klein
Biterolf…………….Ryan McKinny
Reinmar……………..Ricardo Lugo
Shepherd…………….Ying Fang
Pages: Daniel Katzman, Connor Tsui, Michael Graham, Thomas White, Ruby Gilmore, Emma Kramer, Andre Gulick, Brandon Harnett
Three Graces: Marybeth Hansohn, Ana Luiza Luizi, Sarah Weber Gallo
Director musical……………James Levine
Director escènic…………..Otto Schenk
Escenografia…………Günther Schneider-Siemssen
Disseny de vestuari……..Patricia Zipprodt
Disseny de llums…….Gil Wechsler
Coreografia………..Norbert Vesak
Director d’escenari……….Stephen Pickover
Director de TV………….Barbara Willis Sweete
IN FERNEM LAND 
Eu conheci essa produção por meio de um vídeo que foi lançado comercialmente à época.
Hoje, comas regalias da imagem em HD, os belos cenários são ainda mais belos, mas belos cenários sem um mínimo de direção cênica não convencem mais atualmente. Estamos caminhando , felizmente para uma época em que o aspecto teatral (em termos de direção) tem que estar presente, aliando-se a bons cantores e a uma leitura convincente.
M'agradaM'agrada
Estem d’acord Jose Carlos.
L’òpera necessita d’altres propostes si no volem que acabi sent un record del passat.
Obrigado!
M'agradaM'agrada
Així doncs es pot dir que en Botha ha fet seu el personatge? En els Tannhäuser que havia cantat anteriorment mostrava insuficiències tècniques (que tal vegada ja voldríem en altres), En la teva opinió, és qüestió d’evolució o maduració de l’instrument, o d’estudi musical del personatge per part del cantant? O totes dues coses? Encara no he escoltat aquesta transmissió.
M'agradaM'agrada
Fer-lo seu no ho sé, però que feia anys que no escoltava un Tannhauser vocalment tan suficient, també és veritat. Ara bé una altra cosa és veure’l actuar, aleshores el resultat és tot un altre.
M'agradaM'agrada