Roberto Alagna Fotografia: Claude Gassian
Jo no he triat, no ha calgut ja que no hi ha hagut empat tot i que a darrere hora el marge que hi havia entre el número 6 i la resta s’ha anat escurçant.
El número 6 i guanyador (ja des d’un bon principi es va veure quina era la tendència) és el tenor francès Roberto Alagna, que encara que jo crec que mai ha cantat Benvenuto Cellini (va cancel·lar el seu esperat debut en aquest rol, en els concerts de Radio France dirigits per John Nelson i publicats per la Virgin, que va acabar cantant Gregory Kunde, un altre dels 11 triats.
Roberto Alagna canta així l’ària “Sur les monts les plus sauvages“, i aquesta ha estat la versió que més tries ha obtingut.
La resta s’ha distribuit d’aquesta manera i ordenats del més al menys triat
| Cellini 6 | 22 | 19% |
| Cellini 5 | 19 | 16% |
| Cellini 11 | 19 | 16% |
| Cellini 2 | 18 | 15% |
| Cellini 7 | 12 | 10% |
| Cellini 3 | 7 | 6% |
| Cellini 10 | 7 | 6% |
| Cellini 1 | 5 | 4% |
| Cellini 8 | 4 | 3% |
| Cellini 4 | 3 | 3% |
| Cellini 9 | 1 | 1% |
I qui hi ha al darrere de la resta de 10 Cellinis?
Doncs seguint el mateix ordre d’escolta són aquests i si premeu a sobre del seu nom escoltareu les versions proposades:
| Cellini 1 | 5 | 4% | Bruce Ford |
| Cellini 2 | 18 | 15% | John Osborn |
| Cellini 3 | 7 | 6% | Franco Bonisolli |
| Cellini 4 | 3 | 3% | Gregory Kunde |
| Cellini 5 | 19 | 16% | Nicolai Gedda |
| Cellini 6 | 22 | 19% | Roberto Alagna |
| Cellini 7 | 12 | 10% | Alain Vanzo |
| Cellini 8 | 4 | 3% | Michael Spyres |
| Cellini 9 | 1 | 1% | Richard Lewis |
| Cellini 10 | 7 | 6% | Nicola Tagger |
| Cellini 11 | 19 | 16% | Ben Heppner |
| 117 |
Us deixo el document imprès directament del blog com a prova “notarial” del resultat.
Jo aquesta vegada no estic del tot d’acord amb el resultat, vull dir que jo no hagués fet exactament aquest tria, però això és el de menys perquè es tracta de que sigueu vosaltres els que doneu la vostra opinió.
Gràcies a tots els que heu fet possible la tria amb la vostra participació.
A migdia sortirà la crònica del concert inaugural de la temporada del Cor Vivaldi, amb una deliciosa vetllada amb Kirby Shaw.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2015 | Beckmesser
I tu, Joaquim, que hauries votat?
M'agradaM'agrada
Gedda, Heppner i un empat entre Osborn i Vanzo.
M'agradaLiked by 1 person
Jo vaig triar Alagna en tercer lloc, per a mi el primer va ser el 5, Gedda i el segon el 11 Ben Heppner.
M'agradaM'agrada
Lo mismo hice yo.
M'agradaM'agrada
Gracias por participar
M'agradaM'agrada
Gràcies per tornar-hi
M'agradaM'agrada
Es la primera vez que no coincido con la elección. Es más, para mí las interpretaciones menos buenas han sido: Gregory Kunde (7,75) y Roberto Alagna (8), Siendo mis preferidos: John Osborn, Franco Bonisolli y Nicola Tagger, a quienes puntué con un 9, 25 para cada uno..
He valorado el vigor -yo veo a Cellini como un personaje muy viríl-, la línea de canto, el fiato y los agudos (ya sean obligados o aceptados). Los tres que he elegido han cantado la ópera . Concretamente Nicola Tagger era un especialista en este rol en los años 60s del siglo pasado; Franco Bonisolli lo grabó para la RAI en 1973 y John Osborn esta cosechando éxitos en nuestros días y espero que los consiga ahora en el Liceu.
Afortunadamente sólo reconocí a tres cantantes, de lo contrario es posible que me hubiera inclinado por otra selección, pues se tiende a votar a quien reconoces. De los tres elegidos sólo me era familiar la voz del tenor búlgaro Nicola Tagger, pues lo localicé en YouTube.
Sea como sea celebro que Alagna sea el vencedor, aunque a mí no me acabe de convencer en este aria.
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies per participar i me n’alegro que hagis gaudit triant.
M'agradaM'agrada
Yo reconocí a Alagna y a Kunde, que no me entusiasmaron, y a Osborn, que me tiene embobada. Además de a Osborne, voté a Bonisolli y a Heppner sin saber nada de ellos.
M'agradaLiked by 1 person
Una elecció magnífica.
M'agradaLiked by 1 person
Voté lo mismo que tu y opino también como tu ( y siendo muy alagnista), que me ha sorprendido que Robertino haya sido tan votado y más en este repertorio que a mi, no me convence
Ojalá Osborn esté tan lucido en el Liceu estos próximos Cellini.. Magnífico! ( yo iré a la última función del dia 19 )
M'agradaLiked by 1 person
Jo he votat el 5-6-7, i no m’ha condicionat el fet de haver-los conegut, els he triat perquè són els què més m’han agradat, en particular Roberto Alagna.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Isolda, has triat les versions més autènticament francòfones
M'agradaM'agrada
No recordo la trïa que vaig fer perquè només vaig anotar els que no vaig poder escocltar però sí sè segur que a Alagna no estava perqué en escoltar-lo vaig escriure directament NO,no em va agradar i això que Alagna es dels meus preferits.
Ja estic esperant la propera,gràcies,Joaquim
M'agradaM'agrada
Serà alguna cosa al voltant de la Lucia. Original, oi? 😉
M'agradaM'agrada
¡Ay, qué bien! ¡Viva il belcanto! 😀
¡Os mando saludos, infernems! Tengo muy poquito tiempo y no me puedo pasar tanto tiempo como en verdad desearía ¡Más saludos!
M'agradaM'agrada
Tranquila Leonor, aquí no pasamos lista.
Un petó
M'agradaM'agrada
Thank you for the Cellini excerpts and the interesting poll results which, IMO, are edifying with regards to tastes in French opera singing.
Here are my thoughts (I apologize for writing in English). The 8 excerpts sung in French range from incomprehensible (Bruce Ford) to perfect diction and prononciation (Alagna, Vanzo), with varying degrees of mastery of the language in between these two extremes. The poll picked out Alagna and Gedda who, in addition to great diction, have a clarity of voice that allows them to “sculpt” the melody and to phrase elegantly and idiomatically. Heppner is also very good, though his voice doesn’t have the clarity and elegance of Alagna or Gedda and, IMO, he should have obtained a slightly lower score. In spite of his high score, Osborn is not in the same league as the three others, IMO: his diction is correct, but his voice has a thickness that renders his singing inelegant and unidiomatic.
The 3 non-French excerpts (2 in English, 1 in Italian) got low ratings, although the 2 English versions, in particular, are sung in beautiful idiomatic English and sound very natural. It seems that, when it comes to French opera, people would rather settle for poor French and poor French singing (e.g. Bruce Ford) than hear it sung in the singers’ native language, for example in English. Isn’t this exactly what is happening on world stages these days?
M'agradaM'agrada
Thank you for this interesting comment and welcome to IFL, Moïse.
Yesterday tenor Osborn sang a sensational Cellini. His voice has an intrinsic beauty, the style is genuinely French, elegant and technically very careful. A marvel of delicacy.
M'agradaM'agrada
Ostras !!! con lo mal que me cae Alagna jajaja…. Haces bien en hacerlo anónimo Joaquín he sido el mayor sorprendido pues puse el 6 como primera opción. Si llego a saber que es él seguro que no lo voto.
M'agradaM'agrada
Para que veas, no sólo tu, que los prejuicios son fatales.
M'agradaM'agrada
Jo vaig votar Gedda (el que més em va agradar de tots), Alagna i Osborn. L’únic al que vaig reconèixer amb absoluta seguretat va ser Osborn. Me n’alegro del triomf d’Alagna.
M'agradaM'agrada
Què bé que el que més t’agradés fos Gedda.
Gràcies per no deixar de participar
M'agradaM'agrada