IN FERNEM LAND

VICTORIA DE LOS ÁNGELES A LA SALA LLUÍS MILLET


A partir d’ahir Victoria de los Ángeles fa companyia a Lluís Millet, Amadeu Vives, Joaquim Cabot, Pau Casals, Eduard Toldrà, Rosa Sabater, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Alícia de Larrocha i Joan Massià, a la sala Lluís Millet del Palau de la Música Catalana.

Hieràtica, serena i jovial, entre Frederic Mompou de qui en va ser una extraordinària i sensible intèrpret de la seva obra, i Alicia de Larrocha, amiga i companya de tantes sessions i treballs musicals d’altíssima volada, el bust de Victoria de los Ángeles romandrà observant  tot allò que passi a partir d’ara en una casa que ella tan estimava i de la que des del seu debut el 19 de maig de 1944 en va ser fidel i assídua col·laboradora en la seva activitat.

Avui sumant-me en aquest acte d’homenatge a la gran soprano catalana en el marc de la commemoració del desè aniversari del seu traspàs (15 de gener de 2005) vull que el seu testimoni artística sigui el protagonista de l’apunt del dia, i per això he triat dos obres que l’enllacen amb els seus companys de sala.

El primer ens permetrà escoltar a Victoria acompanyada de Alicia de Larrocha cantant les 7 canciones populares españolas de Manuel de Falla, en una actuació al Assembly Hall, del Hunter College (City University of New York) el 13 de novembre de 1971.

I ara mirant a la dreta, Victoria veurà a Frederic Mompou de qui interpreta en el fragment que us proposo, “Damunt de tu només les flors” acompanyada pel mateix compositor, el 21 de gener de 1971 a Barcelona.

Demà tornaré a l’activitat habitual, avui m’ha semblat oportú aturar-me a la sala Lluís Millet i recordar l’art de Victoria, una vegada més i tantes com faci falta, perquè en un moment propici a les banalitats efímeres. mirar la carrera, el mestratge i  el testimoni d’una vida dedicada amb rigor i sensibilitat a la música i al cant, és la millor lliçó, una lliçó que si hem de ser sincers hauria de fer avergonyir a tants i tantes que creuen que la carrera d’un cantant es mesura pels “followers” que puguin arribar a tenir a Facebook o Twitter.

Un comentari

    • Home Jili, tant com per fi, crec que a Victoria ja no hi deu haver ningú, aquí o fora que no la valori com va ser, una de les grans, i també crec que institucionalment se li ha fet tots els honors, segurament en algun cas massa tard, però té tots els honors i sobretot el més important, l’estima popular.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

    • Creí necesario hacerme eco de un acto al que no pude asistir por motivos laborales, otro acto de reconocimiento y estima hacia una de las más grandes cantantes que hemos tenido, ahora rodeada de ilustres personalidades que tanta relación tuvieron con la sala de conciertos catalana.
      La excusa era perfecta para ilustrar el post con fragmentos musicales con Victoria de los Ángeles como protagonista, como es obvio, y con la gran Alicia Delarrocha y Frederic Mompou de ilustres “partenaires”, los mismos que la acogen y flanquean en la sala Lluís Millet del Palau.

      M'agrada

  1. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2015 | Beckmesser

  2. Víctor

    Gràcies per aquest comentari, al qual s’hi pot aplicar aquell adagi castellà de “lo bueno, si breve, dos veces bueno”. Em quedo sobre tot amb l’últim pensament: sembla que avui en dia si no tens molts “m’agrada” i molts seguidors a les xarxes socials no ets ningú. Gràcies de nou.

    M'agrada

    • Si ella hagués viscut als nostres temps quasi segur que passaria d’aquest febre que tenen la immensa majoria de cantants i artistes buscant l’estima dels seguidors a la xarxes, més que no pas als escenaris, on es mostren, alguns dels més seguits, ben poca cosa.

      M'agrada

    • Esperem que el Palau segueixi aquesta iniciativa de reconeixement als grans musics catalans vinculats a la casa, encara que calgui fer una ampliació per posar el bust de tots aquells que han fet tant per la música. Ara bé, si han d’ampliar que no li encarreguin el projecte a Tusquets, té masses vincles amb en Pillet

      M'agrada

    • De nada Helena, es a ti y a la Fundación a quien hemos de agradecer ese maravilloso empeño en tenerla siempre presente y hacer, por otro lado algo imposible, que no la olvidemos.
      Es muy fácil dar soporte y recordarla, es un placer.

      M'agrada

  3. Leonor

    Una inmensa artista ante la que los adjetivos se agotan; sólo voy a recordar las dos veces que, afortunadamente, la pude disfrutar en Málaga, ya con sus recitales donde desplegaba una sensibilidad exquisita y un fraseo a la altura de su impecable dicción desde sus canciones sefardíes a las de Mompou, Turina o Granados. Su huella se quedó aquí para siempre.
    Una gran y humilde soprano, de intensa y profunda mirada.

    M'agrada

  4. Victor Medem

    Els darrers recitals de Victoria de los Angeles al Palau de la Música, també el darrer conjunt amb Alícia de Larrocha, els va organitzar Ibercamera. les artistes preferien treballar amb aquest promotor que no pas amb la banda dels Millet and co.
    Fer ara homenatges ara és lloable però no cal oblidar que institucionalment i musicalment Liceu i Palau li van girar les espatlles a aquestes grans artistes durant massa temps. No sé si en l’acte de preeentació del bust es va mencionar això i a part d’acte d’homenatge es va fer també un petit acte de contricció. Seria desitjable.

    M'agrada

    • Jo m’estimaria més no remoure el passat, mai he cregut que en aquest tema tots fos tan evident i el que importa sobretot és el llegat musical que Victoria de los Ängeles ens va deixar, que és en definitiva allò que tots els que no hi serem dintre d’uns quants anys (esperem que molts) es continuarà recordant, valorant i homenatjant
      Gràcies per comentar

      M'agrada

  5. gloria aparicio

    Avui Joaquim el teu bombonet es per a mí de ” luxós reclinanori” tant per la categoria de la nostre insigne i prestigiosa figura com a cantant, com per la seva qualitat humana, cosa que fa sentir-me molt orgullosa d’haber compartit amb “ella” i amb els seus pares algúns moments d’intensa emoció…. tinc molts i antics records que us estalviaré però, només una anècdota, la meva primera dent em va caure a casa seva quan la Victorina ( així li deien..) era al estranger estudiant molt al inici de la seva carrera (anys difícils ) jo tenía sis anys i vaig anar a visitar-los amb el meu pare a l’àtic de la Universitat on vivien com a porters, la seva mare em va donar per berenar un cuscunet de pa i un plàtan, i al mossegar, no vaig saber mai quina de les dues coses, però, em faltave la dent que bellugave feia dies….la timidessa o la vergonya va fer que no digués en aquell moment que l’havía empassat de manera que no la vaig poguer possar sota el coixí a canvi d’alguna sorpresseta del ratolí “perez” ……..uns anys després vaig assistir a la meva primera Opera al Liceu “Madame Butterfly” vem entrar juntas per la antiga “llibreria” molt orgullosa agafada del seu bras……hi han més anècdotas però, no es el llòc ni moment….
    Després de coneixer moltes més Operes I al pas dels anys, potser sigui sempre “Butterfly ” la meva preferida, al inici, en el primer compás de la Orquestra ja ploro sense esperar al final, perqué será?

    M'agrada

  6. SANTI

    No crec que sigui gaire convenient remoure el passat, doncs quan a Victoria li va convenir va ser la primera en oblidar Barcelona i passar-se els millors anys a Amèrica i Europa. Va tornar quan allà ja habia donat el millor

    M'agrada

  7. gloria aparicio

    Gràcies Joaquim per la noticia, es hora ja del reconeixement que es deu en aquesta meravellosa persona que va viure tant intenssament per la Música i que la resta del Món ha sabut correspondre abans que en el seu propi PaÏs, em consta que ella és i serà sempre gran referencia per les joves estudiants …una abraçada.

    M'agrada

  8. joaquim

    Un record emocionat per a Victoria.
    La bellesa feta MUSICA i CANT, amb una senzillesa natural i irrepetible.
    Un orgull i una referencia per a tots.
    Ha estat, sens dubte, una de les GRANS, (d’absolut reclinatori).

    M'agrada

Deixa un comentari