Joseph Breinl i Christianne Stotijn LIFE Victoria 2015 20 de novembre de 2015. Fotografia gentilesa del Facebook de Life Victoria

Ahir es va inaugurar la tercera edició del LIFE VICTORIA 2015 en el recinte Modernista de Sant Pau (Pavelló de Sant Rafael). Tres anys ja d’un projecte imprescindible que encara em dóna la sensació que malgrat tenir al darrere la incansable, entusiasta  i imprescindible empenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, no compta amb el reconeixement unànime del món musical català i barceloní. Ahir es trobaven a faltar moltes de les cares habituals dels grans esdeveniments i em sap greu perquè un projecte com aquest, amb un format diferent a l’entorn del lied i homenatjant any rere any la figura de Victoria de los Ángeles, hauria de ser un dels punts àlgids de la temporada barcelonina. On eren els directors del Liceu, Palau i Auditori?. On eren tots aquells (alguns sí que hi eren però no tots) que fan peregrinació a Vilabertran per assistir a un liederabend?

Ens queixem de que no hi ha lied a Barcelona i quan algú es trenca el cap per oferir una programació atractiva envoltada d’un projecte pedagògic i de conferències, no responem. Podria ser que utilitzar un auditori poc convencional com ho és el recinte modernista de Sant Pau, distanciés a tots aquells que quan els treuen dels tres escenaris habituals, ja no responen. Alguna vegada he dit i ho repetiré tantes vegades  calgui, que per gaudir de la música cal un recinte que ens ajudi, i així com l’any passat em vaig queixar del Saló Lluís Domènech i Montaner, aquest any he trobat molt més adient  el pavelló de Sant Rafael (l’any passat ja si van fer dos concerts als quals no vaig poder assistir), ja que al menys on estava jo situat, no hi havia cap mena de reverberació, ni ressò molest. No serà el millor lloc que té Barcelona per fer música, però en qualsevol ciutat del món es tornarien bojos per comptar amb un recinte d’aquest encant per fer-hi concerts de lied o de música de cambra.

En el concert inaugural i seguint l’interessant esquema que des de la primera edició s’ha repetit, els concerts tenen un preàmbul protagonitzat per la New Generation, és a dir cantants i pianistes joves que s’inicien i necessiten visibilitat i espai per créixer i continuar aprenent, i el concert de la figura principal.

En aquesta primera ocasió els membres d’aquesta nova generació que empeny amb força van ser: el baríton valencià Sebastià Peris i el pianista gallec Jesús López Blanco, que van oferir dos petits blocs, el primer dedicat a Johannes Brahms i el segon Maurice Ravel.

Peris té una bona i bonica veu de baríton que sorprèn molt gratament tan bon punt emet la primera nota, però caldrà que millori l’emissió i el recolzament de la respiració, ja que sovint la seva veu perd cos i color, i fins i tot en el Brahms inicial va patir en excés en la zona més aguda quan la veu li va quedar desprotegida, despullada i perillosament descolorida. És un cantant molt expressiu que sap transmetre emocions, quelcom  imprescindible, per tant té molt al seu favor i només, i no és poc, hauria de polir aquests aspectes tècnics que li fan perdre l’homogeneïtat del color i la bellesa en l’emissió. Va estar ben acompanyat al piano per Jesús López Blanco, però potser una mica més d’equilibri sonor entre veu i piano no hagués estat sobrer. Caldrà seguir la carrera d’ambdós artistes.

Després li tocava a la mezzosoprano holandesa Christianne Stotijn acompanyada per l’excel·lent pianista alemany Joseph Breinl, inaugurar oficialment el LIFE 2015. La cantant holandesa  ha vingut embarassada i ahir aquest meravellós fet la va perjudicar notablement. va ser ella la que ho va dir al final del concert, quan de manera inesperada ens va deixar sense el meravellós “Urlich” que tanca el cicle “Des Knaben Wunderhorn“, no és que és veiés a venir que no acabaria el cicle, però si que des d’un bon inici amb un Schubert sec, mancat d’alè i sovint mal respirat es va evidenciar que l’estat de bona esperança aquesta vegada jugava en contra de la cantant.

Durant la primera part la veu semblava que no trobava en el punt central idoni per fer fluir amb nitidesa i comoditat un so i una emissió erràtica a la recerca d’un cant lligat sense aconseguir-ho. Hi va haver moments reeixits, és clar, però la veu no sonava mai prou lliure i sobretot l’emissió ni era ni regular, ni homogènia.

Després d’un descans Stotijn va fer front als 4 lied Op 2 d’Alban Berg. Aparentment donava la sensació d’estar més recuperada i l’emissió semblava més centrada, més de mezzosoprano, hi havia una certa millora respecte a la primera part i tot feia presagiar que ens esperaria un gran Mahler, una de les seves especialitats i m’atreviria a dir que debilitats.

Mahler va ser el que va cantar millor, no hi ha dubte, la veu tot i la pèrdua constannt del color sonava més rotunda i segura, però físicament se la notava curta d’alè i s’intuia que no ho passava bé i la supressió sobtada del Urlicht conclusiu va certificar-ho. Ella es va intentar excusar, però malgrat que tots érem conscients que era la millor decisió, no crec que hi hagués algú a la sala que no patís una severa decepció.

Aquestes coses poden succeir i ves per on ahir tocava “patir-ho” al LIFE.

El que ens espera:

• Diumenge 22 de novembre hi ha el segon concert amb Isabel Monar acompanyada per José Antonio Domené.
• El dijous 26 de novembre Roderick Williamns acompnayat per Iain Burnside, l’actriu Laura López i la soprano Adriana Aranda, tindra lloc un liederaben amb Brahms com a protagonista /Die SChöne Magelone”, mentre que la New Generation oferirà lieds de Clara Schumann.
• El dia 27 els participants a les masterclasses efectuaran un concert a l’ESMUC.
• El diumenge 29 hi ha el darrer concert amb Angeles Blancas acompanyada per Guovanni Auleta que interrpretaran lieds de Strauss i Kurt Weill, mentre que la new Generation estarà integrada per la soprano Anabel Pérez Real i el pianista Hug Vilamala, que ens oferiran obres de Liszt, Berg i Strauss.

Com va dir el director artístic del LIFE, el baríton Enric Martínez Castignani abans de començar el concert i després de la deliciosa benvinguda de Helena Mora, presidenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, cal que parlem d’aquest esdeveniment musical, fins i tot encara que sigui malament, però no és el cas, el concert hagués pogut ser millor, però els imponderables de la mare natura ahir ens van jugar una mala passada, quelcom que no té res a veure amb la importància del festival, la seriositat de la proposta i la categoria dels artistes convocats.

No doneu l’esquena al LIFE, si teniu l’oportunitat cal que no els deixem, sense nosaltres i el suport que els donem comprant entrades i assistint als concerts serà una mica més difícil fer la quarta edició, i no ens ho podem permetre, Barcelona ho necessita.