Elena Mosuc com a Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala. Fotografia Brescia e Amisano
A 9 dies de la primera representació de les 14 previstes de Lucia de Lammermoor de Donizetti i abans de l’apunt preparatori, us proposo com és habitual aquest any, una tria per intentar trobar entre les 10 versions que us proposo, la que més us agradi.
He triat l’escena de la bogeria sencera, és a dir “Il dolce suono’ – Ardon gl’incensi – Spargi d’amaro pianto”, el recitatiu, ària i cabaletta de la versió tradicional, no pas l’escrita per Donizetti. No hi ha cap mena de dubte que és el moment àlgid de l’òpera i una de les escenes més famoses de la història de l’òpera, que requereix de la soprano protagonista tot el desplegament de capacitats tècniques i expressives, sense oblidar el virtuosisme pirotècnic que la tradició ha imposat, molt més enllà del que Donizetti va exigir a Fanny Tacchinardi Persiani, la primera Lucia.
He triat sopranos que em semblen prou representatives de com es pot arribar a interpretar aquest rol. Ja ho sé que em direu que en falta una o una altra, impossible satisfer a tothom i sempre en trobarem a faltar alguna i de les proposades ens en sobrarà alguna, però en cap cas he dit, ni diré mai que aquestes siguin les millors de la història, tot i que entre ells de ben segur algunes no hi ha dubte que ho són.
LUCIA
Il dolce suono mi colpì di sua voce!
Ah, quella voce m’è qui nel cor discesa!
Edgardo! io ti son resa. Edgardo! Ah! Edgardo, mio! Sì, ti son resa!
fuggita io son da’ tuoi nemici. (nemici)
Un gelo me serpeggia nel sen!
trema ogni fibra!
vacilla il piè!
Presso la fonte meco t’assidi alquanto! Sì, Presso la fonte meco t’assidi.
Ohimè, sorge il tremendo fantasma e ne separa!
Qui ricovriamo, Edgardo, a piè dell’ara.
Sparsa è di rose!
Un’armonia celeste, di’, non ascolti?
Ah, l’inno suona di nozze!
Il rito per noi s’appresta! Oh, me felice!
Oh gioia che si sente, e non si dice!
Ardon gl’incensi!
Splendon le sacre faci, splendon intorno!
Ecco il ministro!
Porgimi la destra!
Oh lieto giorno!
Al fin son tua, al fin sei mio,
a me ti dona un Dio.
Ogni piacer più grato,
mi fia con te diviso
Del ciel clemente un riso
la vita a noi sarà.
LUCIA
Spargi d’amaro pianto
il mio terrestre velo,
mentre lassu nel cielo
io preghero per te.
Al giunger tuo soltanto
fia bello il ciel per me!
Ah si!
RAIMONDO, CORO
Piu raffrenare il pianto
possibile non è!
ENRICO
Giorni d’amaro pianto
serba il rimorso a me.
LUCIA
Ah! Spargi d’amaro pianto, ecc
RAIMONDO, CORO
Ah! Piu raffrenare il pianto
possibile non è!
ENRICO
Ah! Giorni d’amaro pianto
serba il rimorso a me.
LUCIA
Ah! Ch’io spiri accanto a te.
Totes les versions menys una, són d’actuacions en directe. La més antiga és de 1954 i la més recent és d’aquest mateix any 2015. Només 2 de les sopranos proposades són italianes. Aquí les teniu, tingueu una mica de paciència ja que a vegades triga una mica a carregar-se l’àudio, però he comprovat prèviament que totes deu versions es carreguin correctament i s’escoltin perfectament (tot i alguna deficiència pròpia de les gravacions en directe i alguna de l’antiguitat de l’àudio).
Lucia 1
Lucia 2
Lucia 3
Lucia 4
Lucia 5
Lucia 6
Lucia 7
Lucia 8
Lucia 9
Lucia 10
I ara ja podeu triar, 3 i només 3 com a màxim. Teniu temps fins la mitjanit del dia 3 de desembre. El 4 publicaré l’apunt amb el resultat i per tant amb la més triada de les 10 com a protagonista de l’apunt.
L’escena és molt llarga i cal escoltar-la amb deteniment, per això deixo un parell de dies més del que és habitual
Espero que les gaudiu i espero que sigui una edició molt participativa, motius n’hi ha i rivalitats eternes, també.
IN FERNEM LAND 
Hola Joaquim,
Disculpeu-me però jo, de l’òpera, estic en procés d’aprenentatge. Quan dius:
“He triat l’escena de la bogeria sencera, és a dir “Il dolce suono’ – Ardon gl’incensi – Spargi d’amaro pianto”, el recitatiu, ària i cabaletta de la versió tradicional, no pas l’escrita per Donizetti” i “…que requereix de la soprano protagonista tot el desplegament de capacitats tècniques i expressives, sense oblidar el virtuosisme pirotècnic que la tradició ha imposat, molt més enllà del que Donizetti va exigir a Fanny Tacchinardi Persiani, la primera Lucia.”
Si us plau m’ho pots explicar una mica més? Com pots veure ho pregunto des de la meva total ignorància però sento curiositat i crec que quan més aprengui més podré apreciar l’art de l’òpera.
Ja he sentit a dir en més d’una ocasió que els compositors escrivien la partitura d’una manera i amb el temps els cantants han anat fent les seves aportacions que, en molts casos, han acabat imposant-se. És tracta d’això?
Gràcies per endavant a qui em pugui resoldre el dubte. Espero no fer-vos perdre gaire temps amb la resposta.
M'agradaM'agrada
Ho explicaré en l’apunt preparatori.
Com en tants altres rols, Donizetti va escriure la majoria dels rols de les seves òperes per a sopranos dramàtiques d’agilitat, que en cap cas demanava els sobreaguts que tradicionalment s’han fet, sobretot després de que aquest rol fos patrimoni de les sopranos líric lleugeres.
Montserrat Caballé va gravar la versió original i sencera, amb Carreras i Sardinero dirigits per Lopez Cobos. Hi ha un vídeo del Festival de Bregenz amb Kattia Ricciarelli i també amb Carreras on la soprano italiana canta la versió original.
Si tens una mica de paciència ho intentaré explicar tot a l’apunt preparatori de imminent publicació.
Mai perdem el temps Josefina gràcies per comentar i exigir-me explicacions.
M'agradaM'agrada
Joaquín muchas gracias por esta joya… me temo que tardaremos unos días antes de dar la opinión aunque por mi parte supongo que irá a parar al continente oceánico 🙂
Aprovecho la ocasión, cuando comentas:
“He triat l’escena de la bogeria sencera, és a dir “Il dolce suono’ – Ardon gl’incensi – Spargi d’amaro pianto”, el recitatiu, ària i cabaletta de la versió tradicional, no pas l’escrita per Donizetti.”
¿Sabes qué diferencias hay con el original y si hay alguna referencia donde se pueda escuchar? He leído que hay una cadenza escrita por algún otro compositor, no sé si te refieres a esto.
Otra duda que tengo es referente a la instrumentación y la armónica de cristal. Me encantaría poderla oír en el liceu pero ignoro si se suele representar así o en la versión con dos flautas.
Un saludo y gracias.
M'agradaM'agrada
Te digo lo mismo que a Josefina. Un poco de paciencia, os lo contaré en el preparatorio de inminente publicación.
M'agradaM'agrada
Jo no sabia que Donizetti no ho havia escrit tot. Esperaré que ho expliquis i gràcies.
M'agradaM'agrada
Compte, jo encara no he dit res, només el que he dit 😉
M'agradaM'agrada
No voto a ninguna. La versión “tradicional” es una traición a la obra original; una cursilada y una estupidez. Si Gaetano levantara la cabeza…¡Hurra por la Gulín, la Caballé y López-Cobos! De los pocos que han respetado la voluntad de un creador.
M'agradaM'agrada
Imposible compartir tu intransigencia si con ello te cargas a Callas, Sutherland, Sills, Scotto o tantas otras sopranos que han hecho historia. Yo soy partidario de respetar las partituras, claro que si, faltaría más, pero hablar de la Lucia de Gulin sin tener, al menos que yo sepa, constancia sonora es algo arriesgado. la de Caballé, como ya he dicho en el post preparatorio de Lucia, la afrontó demasiado tarde.
Gracias por comentar y bienvenida a IFL.
M'agradaM'agrada
Sea lo que sea, espeo disfrutar de esas escenas aunque para mi , Lucia di Lamermoor tiene un nombre y apellidos en su historia interpretativa : MARIA
MENEGHINI CALLAS. La piu grande !
M'agradaLiked by 1 person
Te dejas algun en el tintero, Callas era sensacional, pero hay más Lucias posibles.
M'agradaM'agrada
Efectivamente pero como la Divina, nessuna
M'agradaM'agrada
Bueno estoy seguro que habrá quien te diga que como la Stupenda no ha habido ninguna Lucia, e incluso habrá quien te habla de Gruberova, o sea que como dice el dicho catalán “Tants caps tants barrets”
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim ! Aniré seguint les teves explicacions i els vostres comentaris.
M'agradaM'agrada
Ja veuràs com tot és més senzill del que sembla.
M'agradaM'agrada
És la meva òpera predilecta per excel·lència. L’escena de la bogeria és una creació de Donizetti que va marcar un abans i un després i, les modificacions aportades per la tradició són un encert.
Si la percepció no em falla, de les propostes ofertes hi han 2 que m’encanten i són la de la DIVINA i la de la que hauriem de dir l’ETERNA que amb 66 o 67 anys encara canta amb molta dignitat un Roberto Devereux i ens va regalar un Pirata per recordar.
Tot i així, crec que hi ha alguna que altra soprano actual que també ha fet unes creacions de la Lucia, sobretot a nivell interpretatiu, per a tenir present. Se ve a la ment la Damrau, la Dessay o la Ciofi a Orange on sembla realment que ha perdut el nord.
M'agradaM'agrada
Totes no hi cabien, és una escena molt llarga y invertir 180 minuts del vostre temps en un apunt del blog ja em sembla un abús. Per a mi les 10 que hi han hi havien de ser, i ja vaig dir que en trobaríeu a faltar, però si hem de ser justs, només escoltades, a Damrau i Dessay no els faig cap favor posant-les en la tria. Ciofi òbviament juga a una altra lliga, no ara, sempre.
M'agradaM'agrada
Elegidas ya. Qué maravila una de las “escenas entre las escenas”; si se detiene el tiempo en ella es magia (musical) pura.
Veremos qué tal salen…¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
Hay algunas que se detiene, no todas peròen algunas si
Gracias, como siempre por estar ahí.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim. Quina meravella de post!
He escollit 3, pero hagués triat més.
Lucia, és una de les meves operes predilectes. Sigui per que va ser el meu
debut liceistic (l’any 1955)
amb Antonieta Pastori, Giacinto Prandelli i el gran Aldo Protti, i el mestre Angelo Questa dirigint.Es bel canto, pur. Donizetti al maxim.
I. no oblidem, entre altres de glorioses, la del any 1961,, amb joan Sutherland i Andre Turp, etc…
Acabo, perque no pararia.
M'agradaM'agrada
Portes un bagatge de Lucies important, per tant que gaudeixis de l’apunt encara m’agrada més.
M'agradaM'agrada
Com sempre, la tria ha estat un plaer. Triar la primera m’ha estat molt fàcil i la segona també, encara que menys, però per triar la tercera he hagut d’invertir força temps. Gràcies Joaquim!
M'agradaM'agrada
A mi m’agrada que sigui difícil la tria, fer-ho fàcil no és gens interessant.
M'agradaM'agrada
Votadas las 3 versiones, aunque en dos de ellas han existido dudas con alguna mas , Buenas y variadas interpretaciones
M'agradaM'agrada
Dubtar no és dolent si al final t’acaba fent mullar és molt atractiu. Les versions volien abraçar quasi totes les Lucia referencials i per tant s’havia de filar prim.
M'agradaM'agrada
Molt justeta de temps, massa, doncs no he pogut fer més d’una passada i la ocassiò demana més temps,, …. aquesta vegada sento especial respecte per totes les veus que ens ofereixes Joaquim per la dificultat de l’ària i les seves consagrades veus, em sap greu no poguer fer un parell de passades més, no tinc prou temps, ja veus que sòc potser l’ultima a votar, no acostumo a ser-ho….gràcies per aquest pom de extraordinaries veus, encara que amb presses ha estat un gran plaer gaudir-les, ja trobaré temps per disfrutar-les piano, piano…….petonet.
M'agradaM'agrada
No hi ha pressa Gl`ria, ves fent, però sobretot gaudeix
M'agradaM'agrada