Lucia di Lammermoor, és una òpera eminentment per a soprano, tot i que el tenor, baríton i baix han de ser de gran categoria, per tant que des de que es va anunciar sigui noticia quasi exclusivament per significar el debut en el rol d’Edgardo de Juan Diego Flórez, ja pot donar una idea de que hi ha quelcom desvirtuat en aquestes representacions liceistes de la temporada 2015/2016.
Acompanyant al tenor en el seu debut haguéssim hagut de tenir una Lucia amb la veu idònia, però també amb la personalitat i la rellevància interpretativa que aquest rol ha de tenir. No és suficient cantar totes les notes, no n’hi ha prou amb emetre sons bonics, eteris i deliqüescents, amb un cant extremadament caut i sense embogir-se i fer-nos embogir. No es pot cantar de la mateixa manera “Regnava nel silenzio”, que els duos posteriors, tots ells tan diferents entre Edgardo, Enrico i Raimondo, ni molt menys l’escena de la bogeria, un veritable “tour de force” vocal i interpretatiu que ha de trasbalsar per la combinació de tècnica i emotivitat al servei d’una caracterització dramàtica paradigmàtica.
Elena Mosuc és tan correcta com plana i freda. Tècnicament li puc retreure ben poca cosa, potser un vibrato que a mida que la representació avançava anava corregint, i l’abús de les mitges veus i pianos en l’atac als aguts, en una tècnica prudent que li estalvia a ella i al públic sobresalts i ensurts innecessaris, però que també ens priva emoció, varietat expressiva i genialitat. Tot ho canta igual i per tant a mida que la representació avançava jo anava perdent interès, ja m’ho havia dit tot en l’escena de la font (aquí i gràcies a Michieletto l’escena de la galleda)i l’esperada bogeria ja sabíem d’antuvi que seria tan escolàstica i plana com la de tantes i tantes sopranos que hem escoltat a les finals del Viñas, d’aquelles que dius, amb els anys potser aprendrà a fer-nos sentir alguna cosa, doncs bé, Mosuc fa anys i panys que canta i tot ho continua cantant igual. La veu i els sons bonics no tenen gaire sentit sense emoció i sense risc, i Lucia és una òpera on s’ha d’arriscar,
Hi ha masses exemples a l’abast de com s’ha de cantar aquest rol com per insistir i a Mosuc, a aquestes alçades i rebent una ovació de gala com la que ha rebut després de la bogeria i en acabar l’òpera, no li fa cap falta, total…
I jo pensava com hagués pogut ser aquest debut de Flórez si hagués tingut una Lucia com Yende o Pratt, ja no parlo d’altres amb catxet més alt.
Quan un cantant canta meravellosament bé que li podem retreure? Cantar bé és difícil però cantar com Juan Diego Flórez ho és molt més, però per aixecar el teatre com ho ha fet després de “Tombe degli avi miei…Fra poco a me ricovero” no li cal fer tota l’òpera, fent l’escena en un concert n’hi ha ben bé prou, perquè a la resta de l’òpera Juan Diego Flórez és un Edgardo poc rellevant malgrat la bellesa del seu cant. I ho és perquè la seva veu és insuficient per aquest rol i per un teatre de dimensions grans com el Liceu, Si a més a més l’escenografia no t’ajuda i el director d’orquestra massacra el belcanto, la bellesa del seu cant no traspassa en molts moments. Ell és molt intel·ligent i prudent, no es despentina gaire i sap que ha d’arribar a la darrera escena amb totes les garanties i forces, ja que Donizetti exigeix molta resistència a “Tu cha a Dio…”, una cabaletta situada a la zona del passaggio amb llargues i esgotadores frases després de tota una representació, una cabaletta que ha causat més d’un ensurt als tenors més distingits, i a Flórez ahir també, una miqueta però també.
Abans d’aquesta gran escena hi ha el duo de la torre amb Enrico i allà Flórez tret de dos aguts bellíssims quan l’orquestra va desaparèixer, no va brillar gaire, però tampoc ho va fer en el famós concertant, on la seva veu semblava la del Lord Arturo i aquest (Albert Casals) es volia imposar com a protagonista.
La primera intervenció de Flórez, en el duo “Sulla tomba che rinserra” el tenor va desplegar el belcanto de categoria que el caracteritza, però tan bon punt Mosuc intensificava el volum, ell quedava eclipsat.
No sé quants Edgardo té previst fer en un futur, potser es repetirà la història del Duca a Rigoletto o l’Arturo a I Puritani. Amb aquest debut liceista ha afegit aquest rol en el seu currículum però intueixo que no el farà gaires vegades més, i farà bé ja que no li convé i no pot lluir i admirar com quan ens canta allò que li va tan bé.
El públic l’ha aclamat amb contundència, era un triomf anunciat, amb el públic guanyat abans de començar a emetre la primera nota. A Flórez i a nosaltres ens hagués anat bé una Lucia emocionalment més implicada, ell i nosaltres haguéssim trempat més, d’acord, però el seu Edgardo de glaç si no canvia, no deixarà cap empremta a la seva carrera.
Marco Caria té una veu respectable i li agrada demostrar-ho en excés, oblidant que Enrico, a banda de ser el dolent de l’obra, ha de cantar belcanto, però massa sovint brama les notes i així no es pot cantar Donizetti, potser alguna òpera verista, però Donizetti no.
Espectacular el Raimondo de Simon Orfila, amb la veu molt centrada, desplegat un cant noble i autoritari que és el que aquest rol demana. Va estar excel·lent en el duo amb Mosuc, però a “Cessi, ah cessi quel contento” encara va estar millor omplint amb poderosa i controlada emissió, la sala del Liceu i rematant la seva magnífica intervenció amb espectacular rotunditat. El públic al final i entre ells jo, el va premiar amb una sonora i merescuda ovació.
La resta del cast no em va agradar gaire. Albert Casals té una veu molt sonora i això sempre és bo, però també m’hagués agradat bastant que hagués sabut controlar els sons guturals, ara bé, per volum ell semblava el primer tenor.
La Alisa de Sandra Ferrández hauria quedat bé, discreta, si no hagués patit de manera tan sonora durant tot el concertant.
Jorge Rodríguez-Norton també semblava que volgués eclipsar amb volum a Caria, i el model no era el millor i quan la veu és tan descarada, millor controlar-se
Després de dos direccions orquestrals de nivell, com van ser les de Oren a Nabucco i Pons a Benvenuto Cellini, creia que l’orquestra no tornaria a caure amb el que va caure ahir, amb la manca absoluta de qualitat en molts moments, tant dels solistes com del conjunt, amb un so vulgar, algun que altre desequilibri i un volum molt excessiu amb unes lentituds incomprensibles. Marco Armiliato funciona amb orquestres que funcionen soles, però quan ha de treballar de valent queda en evidència. Ahir no se’l va protestar, ans al contrari, i jo crec que s’ho mereixia, però qui ho havia de fer va decidir que el debut de Flórez no podia tacar-se amb cap protesta.
El cor, perjudicat per una disposició escènica sovint incòmode, tampoc va continuar l’espectacular inici de temporada.
Possiblement si hagués sortit a saludar l’equip responsable del nyap escènic si que s’hagués endut una sonora protesta, però Michieletto no va treballar aquesta producció i en el seu lloc va enviar-nos a Roberto Pizzuto, aquest es va estimar més no rebre una esbroncada destinada al veritable responsable.
Michieletto ha demostrat moltes vegades ser un director enginyós i fins i tot brillant, però la Lucia no li deu interessar gaire i una vegada s’alça el telo i veiem la torre inclinada que perdurarà omnipresent en totes les escenes, ja s’ha acabat la seva aportació a un títol de difícil genialitat escènica.
No hi ha cap mena de treball amb els cantants i només un final “tosquià” després de l’escena de la bogeria i una galleda impossible, quedaran en la nostra memòria d’aquí a un parell o tres de dies.
“Torturar” als cantants i al cor dins de la torre, afectant a la sonoritat, cohesió i equilibri del cor i a la perfecta emissió de Lucia i Edgardo, quan han de cantar engabiats, és senzillament inexplicable.
Aquesta torre omnipresent i simbòlica d’un estat mental, desequilibrat i opressor és tot el que Michieletto aporta a una obra on l’escena mai hauria de ser protagonista perquè aquest recau en el cant, exclusivament.
No cal dir que malgrat l’èxit assolit, aquesta Lucia no passarà a ocupar cap lloc rellevant de la meva vida, altres cantants que he vist fent aquesta òpera i altres tenors que han cantat Edgardo ho han fet molt millor que Mosuc i Flórez. Com dèiem a la sortida fent l’imprescindible tertúlia a la porta de les Rambles, deu ser que ens hem fet grans.
Per cert, malgrat el que deia el plano de la pàgina web, el Liceu no estava del tot ple, feia goig però quedaven seients laterals sense visió disponibles. Si no ho dic rebento.
Les fotografies que encapçalen l’apunt són de ® A Bofill gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.
IN FERNEM LAND 
L’escena de ‘la galleda’?!?!?!?… Segueixo esperant bones notícies…
M'agradaM'agrada
Tot esperant Godot, com el President, en funcions, Mas. Esperant… la culpa és de la CUP no t’amoïnis. 👿
M'agradaM'agrada
Haig de dir que jo sí vaig xiular a Armiliato, i crec que amb mi, algú més. Però és clar, davant d’aquell entusiasme de la parròquia, qualsevol signe de disconformitat quedava ofegat. Estic totalment d’acord amb tu pel que fa a tota la resta de comentaris, i puc dir que de les sis persones amb qui vaig fer corro ahir al descans, tots anaven en la mateixa direcció. Però com dic, la parròquia estava entusiasmadíssima. Això sí, l’entusiasme va durar poc més de cinc minuts d’aplaudiments, la qual cosa no deixa de ser prou significativa…
M'agradaM'agrada
Vareu quedar absolutament tapat, jo no vais escoltar cap protesta.
No celebro gens que compartim opinió, m’entens oi?, m’hagués agradat gaudir
M'agradaM'agrada
No em va agradar gens la direcció d’Armiliato, jo també flipava al final quan esperava que li caigués una esbroncada i al costat meu fins i tot li van fer bravos.
L’escena seguint el nivell de Nabucco, és de pena o riure. El Cellini serà l’excepció de la temporada,
De les veus ja ho has dit pràcticament tot. La fredor no és bona en cap repertori, tampoc en el belcanto que amb un excés de especulació només s’aconsegueix avorrir que és el que em va passar en a mi amb Mosuc. M’estimo molt més a la protestada Ciofi, la Gruberova que va cantar amb Kraus,June Anderson o Annick Massis, Ningú recorda la seva Lucia? Va ser preciosa.
Jo estava assegut a un lateral de tercer pis i a Flórez el perdia sovint. Quan m’arribava el disfrutava amb reserves, també especulava massa. Al costat tenia uns tifosi italians bastant impresentables que li aplaudien totes les gràcies
Caria vulgar i cridaner, però Orfila extraordinari, el millor que ha cantat al Liceu, al menys de les coses que jo l’he vist..
A Rodríguez-Norton i a Casals els vaig trobar impropis pel Liceu.
Mols aplaudiments al final però no com quan es un èxit de veritat, estic d’acord amb Àngel.
Aniré al segon repartiment a pesar de Armiliato, i la galleda ja no tornaré a veure a la zona 8.
M'agradaM'agrada
T’agradarà Ismael Jordi i potser ella també, hi ha més vida
M'agradaLiked by 1 person
Jo tampoc entenc això de la galleda
M'agradaM'agrada
Si vas a alguna funció ho entendràs aviat, ara bé si no hi vas ja t’ho explicaré, no vull fer de spoiler
M'agradaM'agrada
La frialdad esperada y mas, siendo la primera de las funciones o el estreno, a los que yo – reitero –, me resisto a asistir ( casi siempre, problemas y màs desajustes ).
A partir del prox. viernes, apareceremos por el Licu
M'agradaM'agrada
Con más funciones quizás se eviten desajustes y esas cosas, però a este par no les da vida y calor más representaciones.
M'agradaM'agrada
Vaya, una lástima…Esperemos que mejoren,,, 😦
M'agradaM'agrada
Lo dudo, no es cuestión de mejora, es de sensibilidad o de capacidad vocal. Ambas cosas no se mejoran con ensayos o funciones.
M'agradaM'agrada
Cierto, del todo. Nada nuevo que añadir.
M'agradaM'agrada
🙂 o quizás 😦
M'agradaM'agrada
La galleda, segons l’imaginari genial de Michieletto, simula la font on roman sepultada l’amant de un dels Ravenswood, la història de la qual s’esmenta a Regnava nel silenzio. Durant tota la representació, una senyoreta acabada d’arribar de la Shopping night que va tenir lloc la nit anterior a Passeig de Gràcia, es passeja per l’escenari simulant el fantasma d’aquella pobre desgraciada. En un dels seus passejos, treu el renoi de galleda amb aigua i la deixa al terra per acte seguit fer unes quantes moneries amb el seu contingut, i després va també una mica amunt i avall.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Jo volia deixar el misteri sense desvelar, però has estat molt precís i divertit. Llàstima que Vinçon hagi tancat per les galledes allà eren més de disseny.
M'agradaM'agrada
Malgrat la fredor i tot el que el Joaquim ha explicat brilantment sobre veus i orquestra, jo vaig gaudir amb la meva primera Lucia en directe. N’hi ha de millors, però ja signaria jo aquest nivell per tota la temporada. Molt millor que el Nabucco i que l’Otello que ens espera.
Destacar que l’Orfila, a qui no havia vist mai, em va deixar bocabadada. Espero veure’l a molts més primers repartiments al Liceu. Últimament alguns baixos i baixbarítons m’havien fet patir, ell va ser un placer.
M'agradaM'agrada
Si ho comparem tot amb el Nabucco la temporada està salvada, no crec que sigui una bona idea comparar-ho tot amb allò.
M'agradaLiked by 1 person
I tampoc amb un Otello que encara no s’ha produit…
M'agradaM'agrada
Ai l’Otello! Com patirem!
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb la valoració d’en Joaquim sobre la feina de Elena Mosuc, Marco Caria, Marco Armiliato i Damiano Micheletto a la Lucia di Lammermoor d’ahir al Liceu.
També estic d’acord amb que Simón Orfila va estar magnífic un cop mes. Per moments semblava set ell el protagonista de l’obra, com si haguéssim assistit a l’spin-off Raimondo di Lammermoor.
I també vaig pensar el mateix sobre Florez: que l’ària final m’hagués agradat molt més en recital o concert. I que la seva veu sembla mes apropiada per fer de Lord Arturo. En definitiva, un Edgardo un pel nyicris.
Segons el meu parer, i deixant de banda que canti molt be, Florez queda per sota de tots els “Edgardos” que he vist amb anterioritat: Piotr Beczala i Pavol Breslik els millors amb diferència; i amb Josep Bros (dos cops), Michael Fabiano i Vittorio Grigolo també per davant.
M'agradaM'agrada
No crec que en faci gaires més d’Edgardo, però ja el té en el llistat de rols fets. potser un parell de vegades més i cap a un altre repte. Aquesta manera que tenen els cantants actuals de fer carrera np m’¡acaba de convèncer, sembla que importi més la quantitat de rols que incorpores que la consolidació d’un repertori propi en el que puguin acabar d’evolucionar.
Flórez podria buscar noves òperes pe rla seva veu, n’hi deu haver un munt, però és clar, nio són conegudes pel públic i els teatres per molt Flórez que hi hagi, volen els títols de sempre.
M'agradaM'agrada
Pues tiene gracia Joaquín. Según el propio Flórez todo esto es parte de su proceso de adecuación de los roles a su voz con la edad, al ir haciéndose mayor necesita otro tipo de papeles más adecuado a una voz más central. Y pone como ejemplo a Alfredo Kraus, cuando justamente éste lo que hizo durante su larga carrera fue evitar roles que podían dañar su voz, sin importarle para nada el curriculum.
M'agradaM'agrada
Más bien todo forma parte del márqueting. SAu voz no ha evolucionado lo suficiente como para tomarse en serio Edgardo, Duca, Arturo, Werther, Fernand… Él los canta con prudencia y su voz no sufre demasiado, pero que no insista posteriormente con esos roles indica que quedan en el CV pero nunca podran constar como los roles donde el si ha dejado constancia de excelencia.
En el fondo y en la forma tiene a Kraus permanentemente presente y por eso no se rompe, pero como bien dices, el canario nunca daba puntada sin hilo.
M'agradaM'agrada
No se si esteu gaire al dia amb el tema videojocs, pero li he ensenyat al meu fill de 6 anys la “torre” i en 2 minuts me l ha generat amb un joc de construccio que es diu Minecraft.
En quant als teus comentaris que ja vam compartir ahir a la sortida totalment d acord. Florez es meravellos pero l edgardo no li va per molt que intenti carreritzar (bonica paraula).
Messi no pot jugar de central dreta per molt bo que sigui.
M'agradaM'agrada
NPI de videojocs, benvolgut Agustí i l’exemple futbolístic no pot ser més eloqüent i gràfic.
M'agradaM'agrada
Estic força d’acord amb tu , Joaquim. Aquesta no és l’opera de Florez. Ell s’en surt dignament amb la seva gran qualitat i bon cantar, però la seva és una veu excessivament “blanca” per entendren’s. Si a més al costat només hi té fredor i ofici però res més, encara pitjor. No em vaig emocionmar en cap moment, ni en el famós sextet que és una de les meves pàgines favorites. Massa precaucions, poca entrega i fredor, fent que quedés com entretallat i desconectat trencant-se la continuitat que carateritza a aquesta escena, ben preparada i millor resolta per Donizzeti. O sigui, malament. I un dels culpables el mestre, sens dubte. I de la bogeria res de res…. En fi esperem tornar al nivell del Benvenuto i el Nabucco a nivell d’orquestra i cor.
M'agradaM'agrada
Ara ve l’Otello, un repte orquestral important. Esperem que aquesta Lucia només hagi estat un entrebanc, és clar que amb els canvis vocals per molt que s’esmerci el director d’orquestra…
M'agradaM'agrada
Cites a Pretty Yende. No la coneixia i ara fa un mes la vaig veure a l’Staatsoper de Berlin cantant L’Elisir amb Vittorio Grigolo i vaig quedar impressionat (amb els dos)..
No tinc previst anar a BCN les pròximes setmanes, així que hauré d’esperar al 23 a veure la Lucia al cinema.
M'agradaM'agrada
Em temo que trigarem a tornar a veure a Yende, s’està imposant arreu, no per casualitat, i després de l’espectacular Norina de l’any passat ja em va quedar clar que estava destinada al triomf.
Al cinema tot lluirà més i no tindràs el problema de perdre a Flórez sovint.
M'agradaM'agrada
M’agrada molt llegir les vostres crítiques, per que jo sols soc un aficionat a l’opera sense gaires coneixements, però semble que amb alguna oïda. Ja que vaug flipar una miqueta amb l’exit d’ahir quant jo vaig sortir dient que va srr ni fu ni fa. La direcció de l’orquestra va ser per una esbroncada munumental, durant tota la primera part va tapar totes les veus. El Florez va estar tota l’estona reservant-se per l’acte final i encara que va ser pulit, jo vaig pensar que la gent tenía moltes ganes de dir ‘bravos”, va ser correcte sense més. Simon Orfila el millor amb diferència, jo vaig dedicarli tots els meus bravos de la nit. En quant a la Mosuc discrepo una mica amb tu. Reconeixent certa fredor, de tècnica i potència va anar sobrada i crec que amb la direcció de l’orquesta i les poques ganes que van demostrar algunes veus, va tenir força merit ser capaç de sobresortir i destacar per sobre de l’orquesta durant tota la funció sense amagar se en cap moment com altres. Per cert em va sorprendre la potència de Albert Casals. En quant al cor, jo el vaig veure impacable com sempre a pesar de totes les circumstàncies que no l’ajudaven, montatge, orquesta…
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar, et dono la benvinguda a IFL.
Mosuc pot anar sobrada de técnica però si no la utilitza adequadament per expresar els diferents sentiments, i només es dedica a emetre sons bonics, la seva Lucia no té per a mi, cap interès.
M'agradaM'agrada
Per circumstàncies personals que no venen al cas, he estat uns anys sense poder anar al Liceu. El que més m’ha sorprès es que no fa pas tants anys, havia vis fer callar els aplaudiments, havia vist esbroncades munomentals al director de l’orquestra o al director artístic. O silencis sepulcrals al final d’una àrea. Jo no tinc els coneixements suficients per gosar xiular algú quan la resta del teatre aplaudeix, o fer callar al públic quan s’entreguen a aplaudir-ho tot sense cap ni peus. Jo sol goso deixar d’aplaudir a qui crec que no s’ho mereix. Però abans sempre hi havia hagut gent que marcaba la pauta. On s’ha ficat ara?? On està tot aquella gent que ens feia adonar-nos de que allò que sentíem els neòfits en vers del que veiem a dalt de l’escenari era encertat o no? Crec que el silenci de molta gent no fa cap favor a ningú. És bastant frustran pensar que una cosa es un desastre i veure com la resta del teatre es posa en peu. Acabes pensant que no en tens ni idea.10 anys enrere el director ahuria sortir amb les orelles baixades i quaisi disculpan-se
M'agradaM'agrada
No cal que hi hagi guies de res, de fet en els darrers temps jo crec, sense poder-ho demostrar, és clar, que hi torna a haver claca degudament distribuida, però potser són percepcions meves.
S’aplaudeix tot, fins i tot abans d’acabar. No estic d’acord amb que ningú hagi d’imposar criteri a la resta, de fet quan hi ha unanimitats no cal res més. El públic esclata, ara bé, no fa gaire algú em va dir en aquest blog, que aquesta manera que tu reivindiques forma part del passat i ara el públic sortosament ha canviat.
Podria ser que aquest canvi evident de les reaccions i la manera d’entendre l’òpera sigui un mostra més del estat actual de la nostra societat, consumista i poc exigent, que per sobre de tot busca el lleure, la distracció i l’espectacle, per tant millor deixar-ho passar tot per bo i anar a dormir tranquils, sense cap sentit crític davant el que succeeix en tots els àmbits de la vida.
Malauradament el problema no només el tenim a l’òpera.
Gràcies per la reflexió.
M'agradaM'agrada
ya se ha dicho casi todo, solo quiero insitir en el espanto de la produccion, la falta total de direccion de actores y lo poco que ayudaba ademas esa caja vacia del escenario a la voz pequeña de Juan Diego, posiblemente una de las producciones, si no la mas hoprrorosa que haya visto en el Liceu, el vestuario ademas cutre
M'agradaM'agrada
Hola Parsifalx, la peor? Esta no es la peor producción, no me h agustado nada, però podría hacer una lista de producciones malas de solemnidad, empezando por Il Trovatore de Gilbert Deflo, siguiendo por Il barbiere de Els Comediants o el Così fan tutte de Flotats, entre muchas.
M'agradaM'agrada
Dubtava entre anar-hi o no. T’esperava, Joaquim. M’ajudes a estalviar o a destinar els diners en coses millors.
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Em sap greu, però si del meu apunt en treus la conclusió que no cal anar, no hi puc fer res. El segon cast, prova amb el segon cast, Ismael Jordi està esplèndid, t’ho dic de veritat.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2015 | Beckmesser
En aquest fòrum, a part de donar-vos la raó els uns als altres i fer-vos massatges constants de cap a peus, hi pot haver alguna veu crítica amb l´opinió de Déu omnipotent baixat a la terra (Joaquim) ? Només era una pregunta innocent, no val la pena que us emprenyeu. Perdríeu forces i més val que les guardeu per seguir en el vostre estat infinit d´emprenyamenta amb la direcció del Liceu, faci el que faci.
M'agradaM'agrada
Hola LLuc, benvingut a IFL,
IFL no és un fòrum, és un blog. Et pot semblar el mateix però no ho és.
Tu mateix ets la resposta a la teva innocent pregunta.
A disposar
M'agradaM'agrada
Buenísima crítica, como siempre . Me parto con eso de los pianísimos para evitarle sobresaltos al público 🙂 🙂 🙂
Me parece que las operas “correctas” que ni horrorizan ni encantan, porque no arriesgan, son la nueva plaga del mundo operístico.
M'agradaM'agrada
La asepsia operística
M'agradaM'agrada
Doncs a mi sí va agradar-me la producció. 🙂
ah, i uns comentaris més amunt deien si algú s’en recordava de Annick Massis al Liceu.
Sí, jo . va ser el 1999 crec amb Bros, alernant amb June Anderson.
Sí, pel meu gust va ser una Lucia meravellosa millor que Mosuc…tot i que Mosuc com dirien
els americans ” she does the job ok”. Jo prefereixo a Maria José Moreno, que ja el 2001, va alternar el rol amb Edita Gruberova a Madrid i va tenir un gran èxit , imagino que es repetirà aquí, i més encara, cantant amb Ismael Jordi, el gran triomfador del Roberto Devereux de fa poc al Real.
I sí, Flórez no el veig jo veritablement en aquest rol, penso, en canvi Ismael Jordi , sí.
És per això, que UN ALTRE COP, el segon repartiment torna a ser ” el primer” 🙂 i a més, més barat….:-)
M'agradaM'agrada
La Lucia que va cantar Massis eren les representacions del segon cast i torns populars, per tant crec no cantava oficialment amb Bros, ja que aquest ho feia amb Anderson. Els seus Edgardo podien ser Serguei Ghadei, Joseph Wolverton o Boiko Zvetanov, jo diria que era aquest darrer.
M'agradaM'agrada
Sí, en part són els anys, que ens fem grans i la síndrome de que qualsevol temps passat fou millor, com molt bé dius, però clar, quan has vist aquest rol emblemàtic per un Kraus i, fins i tot, per un Carreras, és molt difícil fer-li un lloc, fins i tot a un cantant tan fantàstic com Flórez. Aquesta és la dinàmica de l’espai on el tamany, les òrbites i fins i tot, la bellesa intrínsica dels astres, els planetes i es satèlits projecta diversa mena de llums, ombres, eclipsis, etc.
M'agradaM'agrada
Caram! que maco t’ha sortit. 🙂
Els anys sempre són una bona escola
M'agradaM'agrada
Dilluns 7 de desembre del 2015, Liceu de Barcelona, Lucia di Lammermoor, torn C, primer repartiment. Comença la funció a les 20:00 h en punt, acaba la funció a les 23:20 h fruit dels aplaudiments i ovacions. Elena Mosuc extraordinària. No és per portar la contrària, és tot el Liceu que l´ovacionava (orquestra inclosa) fins i tot amb repicar de peus després de quasi bé cada escena, d´aquí el retard de la sortida. Juan Diego Flórez immens i brillant. Simón Orfila triomfador. Ni rastre de planor, ni rastre de fredor. Molt bé el cor i correcte l´orquestra. Resum … com s´anomena el trastorn de quan algú va en direcció contrària per una autopista i exclama als que l´acompanyen “caram, mireu aquests burros com van tots en direcció contrària !! ” ?
M'agradaM'agrada
El món està farcit de ramats de tota mena d’animalons 🙂
M'agradaM'agrada
Lluc, jo crec que la direcció no s’hauria de prendre malament que les crítiques no donin un excel·lent a cada espectacle. El teatre fa una proposta, i després aquesta pot resultar pitjor o millor. Sempre que la proposta sigui honesta, i les crítiques ben fonamentades, no passa res. I a més, tampoco no són suspensos. El Cellini va ser unanimement aclamat, però és molt difícil tocar sempre el cel.
Altra cosa és el tema d’anunciar cantants molt solvents i que molts caiguin de la cartellera, substituïts per mediocritats.
Et deixo unes crítiques que van totes més o menys en la mateixa direcció. Jo personalment intentaré escapar-me a veure una Lucia amb l’Ismael Jordi, que molta gent m’ha dit que fa molt millor el paper.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/12/05/catalunya/1449346250_906027.html
http://www.nuvol.com/opinio/lucia-esperada-al-liceu/
http://www.ara.cat/cultura/Edgardo-novell-davant-Lucia-experta_0_1480651934.html
M'agradaM'agrada
Perdó, sóc del torn A.
M'agradaM'agrada
… i Messi SI que pot jugar d´allò que ell vulgui (menys de porter). Fins i tot coix, és 10 cops millor que els demés encara que jugui de lateral dret.
M'agradaM'agrada
Suggereixo al Liceu que li ofereixi a Flórez l’Otello que Antonenko ha abandonat, segons la teva teoria coix, però 10 vegades millor que els demés. De bon rotllet
M'agradaM'agrada
Zasca!!😂😂😂
M'agradaM'agrada
pos si
M'agradaM'agrada
Titllar de “ramat” en to pejoratiu qui no pensa com tu diu molt en favor del grau de tolerància i de l´educació familiar rebuda per una persona. Potser dir “a mi no m´ha agradat i no estic d´acord amb la majoria que li agrada” seria més adient i respectuós. Però cadascú té la seva educació i els seus valors.
M'agradaM'agrada
El to pejoratiu el poses tu, el ramat pot ser dócil i fins i tot entendridor, això sí, no deixa de ser ramat.
Cal que recordi com va ser la teva targeta de visita a IFL?. No fa tant
M'agradaM'agrada
Realment hauriem de creure que aquest tal “Lluc” que el seu únic objectiu és defensar la direcció del teatre i anar sempre en contra de l’opinió experta d’aquest blog és un personatge real i no un talp del teatre??
M'agradaM'agrada
Jo diuria que és un talp real
M'agradaM'agrada
Pot sonar pòc respectuós però, entenc que no m’he perdut gaire i això personalment em consola ……encara que m’estimaria més per bé de l’Opera i els amics que tenen la sort d’assistir que hagués estat una extraordinaria funció, doncs llavors sempre hi há la possibilitat de que ens caigui algún bombonet de “strangis”…….
M'agradaM'agrada
Cada representació és un món i cada espectador un altre, el que per a mi va ser una representació millorable o més aviat poc rellevant, per un altre, i de fet ha estat així, és una funció memorable. Qui té raó? ÉS important això? No, vosaltres sabeu la meva opinió, només això, i també us deixo dir la vostra, cosa que sembla que a algú no li agrada, ni una cosa ni l’altra, però ja som grandets. Dubto que la meva opiniño acabai condicionant a ningú, perquè un cop s’alça el teló ningú ho recorda.
El dia 17 la Lucia va per la Radio (Catalunya Música i Rpadio Clásica)
M'agradaM'agrada
No me la pierdo ¡Gracias!
Estaré atentísima…
M'agradaM'agrada
El Liceu ha sacado entradas de las denominadas “seient secret” a 30 €uros para la función del sábado 12 de diciembre. Por si alguien se anima a ver el segundo cast. Ahora mismo ofrecen unas 47 localidades.
Saludos.
M'agradaLiked by 1 person
Qué hay que hacer? No veo el anuncio por ningún sitio.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació
M'agradaM'agrada
rosetapiccina. tienes que entrar en la web del Liceu y ir a comprar entradas para Lucia di Lammermoor. Selecciona cualquier función y una vez te sale el plano del teatro con la disponibilidad vas abajo y seleccionas el boton “canviar espectacle” entonces te saldrá el “seient secret” como primera opción antes de Lucia.
M'agradaLiked by 1 person
ja les tinc, Gràcies!!
M'agradaM'agrada
Gràcies
M'agradaLiked by 1 person
Ja vaig veure el segon repartiment i m’hauria agradat molt si no fos per l’Enrico, per a mi insofrible. Espero el teu apunt per mes detalls.
Per cert, a mi la torre em sembla bonica i bona idea.
M'agradaM'agrada
Més enllà de la torre, que ara no comentaré, espero poder gaudir del segon cast el dia 29
M'agradaLiked by 1 person
Más o menos en la línea de lo que la mayoría ha escuchado del primer cast
Función del viernes 11 dic :
JDF aun brillando y luciéndose en su última gran escena ( fundamentalmente . en el recitativo y aria ), no creo sea voz de Edgardo por volumen o peso de la voz ( las dinámicas y el color se pierden un poco en el sexteto y en el concertante final donde es tapado por el resto ). Pero sigue siendo un tenor con una voz y una línea de excelsa categoría, aunque claro un tenor eminentemente rossiniano como él , cantar el Edgardo le pesa o le provoca un sobre esfuerzo
Mosuc ya algo veteranilla y que es una especialista en el rol, es una belcantista rigurosa pero “tutto catenaccio”, es decir exceso de control y sin riesgos ( huye de la coloratura y marca la mayoría d e los agudos a media voz). Aburrido su canto
El barítono Caria, confunde el rol de Enrico con el del Alfio de la Cavalleria (todos los agudos entre chillados y abiertos).
Orfila mostrando que es un notable bajo belcantista, conocedor del estilo pero a veces y en la zona de paso, la emisión le resulta algo engolada
Los coros bastante bien, la orquesta bastante deficiente ( metales principalmente) y el Maestro Armiliato más que un concertador, parecía el maestro repertorista al servicio de los cantantes y NO de la Lucia de Lamermoor ( salvo el buen concertante final del 2º acto donde existió vivacidad), tempi exageradamente lentos. Exasperante a ratos
La producción un m…… ( entre el cubo de fregar del primer acto, la muerte de Fioria Tosca – perdón de la Lucia lanzándose al vacio, la acompañante figurante y sus rosas, para silbarla fuertemente) .
y además, la pobre Mosuc cantando la cabaletta de la Pazzia, medio colgada del segundo o tercer piso de esa “torre de Pisa”, un riesgo físico que otra soprano hubiera juiciosamente rechazado
El martes, iremos a por el segundo cast y ver si Armiliato sigue con los mismos tempi o no
M'agradaM'agrada
Ho he dit en més d’una ocasió: no sóc entesa en música ni en òpera com la majoria dels que aquí escriviu i de’n Joaquim estic a kilòmetres de distància.
Vaig trobar l’única entrada de 4rt pis 1a fila centre per al dia 7: no la vaig deixar escapar.
En Flórez, bonica veu i emocionant en alguns solos, però en ocasions tapat per l’orquestra i també en el concertant. Una actuació avorrida, massa estaquirot si el comparo amb l’Almaviva o El Comte Ory que li he vist al MEZZO.
La senyora Mosuc va cantar molt bé, penso jo, però no em va emocionar com m’emociona, quan la veig, (la tinc gravada) Nathalie Dessay; allò és bogeria pura, esquinçament anímic total.
En Simón Orfila el vaig aplaudir amb ganes; impressionant!!
La resta, ni fu ni fa.
La galleda; Déu del cel! Amb la d’estris d’atretzo que hi arriba a haver, no podien posar una mena de fonteta amb un rajolí d’aigua en circuït tancat i unes herbetes al voltant?? Penós.
I la torre…KIO?? Li faltava la seva bessona. Com a símbol d’una societat opressora, masclista i canallesca, està bé, però no ajuda a crear l’ambient més adequat per a una Lucia.
Després de la crònica de’n Joaquim he entès perquè l’orquestra no em va satisfer. Jo no hagués sabut explicar-ho.
Nota final: 8 sobre 10
Salut!
M'agradaM'agrada
Trobo que tal i com ens descrius, magníficament per cert, la teva experiència amb aquesta Lucia ets prou generosa amb la puntuació, perquè un 8 sobre 10 és un notable generós.
Gràcies per compartir-ho.
Ah! i tot que Dessay en les darreres Lucia estava a les últimes, l’emoció que hi posava valia per a totes i cadascuna de les notes que Mosuc coloca bé però sense ànima.
M'agradaM'agrada
Aquesta vegada estic tant d’acord amb tu que em preocupa i tot. Per cert, el dijous vo va dirigir Armiliato però poc hi devia poder fer de diferent Gil de Tejada.
M'agradaM'agrada
Oh què bé!, ja falta menys per agradar-te la Rusalka de Herheim 😉
M'agradaM'agrada
El Liceu acaba de subir a youtube el espacio L’artista respon de la Lucia.
Para el que lo quiera seguir:
Sobre el min. 39 un asistente pregunta al maestro Armiliato sobre recientes críticas referentes a las dificultades de la producción con la musicalidad de esta ópera. Me sorprende ver como el maestro reacciona de una manera peculiar, casi ofendida a la crítica que, insisto, no era a su dirección musical, que perfectamente podía haberlo sido, sino una cuestión al respecto de la producción y las dificultades que esto podían suponerle como director.
La “crítica”… esa subjetividad a la que muchos artistas se acogen para no querer aceptarla e incluso sentirse ofendidos por su causa. ¿Por qué? ¿por qué no aceptar la realidad o saber reconocerla? ¿Qué hay de malo en ello?
M'agradaM'agrada
Gracias por el enlace Felipe.
No hay artista y yo no he conocido a ninguno que encaje de manera digna una crítica, ni que sea argumentada y con fundamento, ninguno. Su ego no se lo permite. Todos ven los defectos ajenos y ninguno los propios.
Los artistas, incluso los mediocres, se creen divinos
M'agradaM'agrada
Acabo de sortir del Liceu, i de llegir aquest “post”. No puc estar més d’acord amb tu, Joaquim. Mosuc fa totes les notes, però amb una fredor tremenda. A més, tė algun problema amb la respiració, sobretot en el primer acte. L’Edgardo de Flórez, molt ben cantat, desapareix en els concertants. Orfila, espectacular, per mi el millor de la tarda. De la galleda, millor no dir res, i del fantasma omnipresent… tampoc. En resum, no ha estat malament, peró tampoc bé… Indiferent, vaja.
M'agradaM'agrada
Jo també hi vaig ser en aquesta representació de diumenge i Mosuc em va semblar que calava més d’una nota.
Pel que fa a Flórez ja ho hem dit tot i em sembla que som olts els que creiem que malgrat cantar com els àngels el seu Edgardo no podrà passar a la història de la mateixa manera que ell ha fet passar altres rols, senzillament perquè la seva veu és justeta per aquest rol.
M'agradaM'agrada
No havia entrat mai en aquest lloc, i a partir d’ara no penso deixar de gaudir-lo.
Com a assistent regular al Liceu, però gairebé un total analfabet en música, a vegades un no s’atreveix a opinar i cerques confirmació de les teves impressions a la premsa. Tinc la impressió que aquesta és una mica edulcorada i tendeix a no ressaltar (massa) els aspectes negatius. Aquí s’opina amb molta més llibertat.
I, finalment, i com a membre del “ramat” que mai s’atreviria a xiular un cantant (a més que potser el pobre tampoc s’ho mereixi, sinó el que l’ha contractat), jo diria que (com diu un opinant) sí que a vegades sembla que hi hagi claca.
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi i benvingut a IFL, Espero que et trobis coma casa i t’animis a compartir amb tot nosaltres la teva opinió sobre els temes que proposo, sempre que en tinguis ganes.
Tots hi sortirem guanyant
M'agradaM'agrada
Ahit vaig escoltar la Lucia de Mosuc a Maó. Crec que és d’agrair que encara doni els aguds que dóna i no ens faci patir. Si és veritat que no té la frescor d’una soprano de trenta anys però dóna una seguretat que s’agraeix. Per altra banda Celso Albelo va donar una llissó de cant. El Teatre Principal és ideal per a la seva veu. I el que ha millorat molt és Simon Orfila. Quan va obrir la boca no el vaig reconèixer. Es veu que les classes amb Joan Pons l’han fet tornar un baix de veritat. En sentirem a parlar més d’ell.
M'agradaM'agrada
El problema de Simon, si és que això és un problema, és que va començar molt jove i aleshores era un baríton greu.
Mosuc no em provoca res, és un glaç
Gràcies per fer-nos aquesta petita crònica
M'agradaM'agrada
pues años después en YouTube está la transmisión por Mezzo con muy buena calidad de imagen de la ópera completa y subido en un canal denominado elena mosuc, desde Enero de este año. 1080p.
M'agradaM'agrada