La Donna del Lago. Joyce DiDonato-Lawrence Brownlee
L’edició que us porto de La donna del lago, la deliciosa i bellíssima òpera de Gioacchino Rossini del mes de desembre al Metropolitan Opera House, repeteix el repartiment de l’edició ja comentada a IFL del mes de març d’aquest mateix any, amb la important variació, i per això torna a ser protagonista d’un apunt, del Giacomo V de Lawrence Brownlee en lloc de Juan Diego Flórez.
El canvi és sensible, però no per això aquesta producció deixa de tenir molt interès i atractiu, ja que el Giacomo/Umberto de Brownlee és extraordinari i com que a la resta ja els coneixeu, la festa està garantida.
Escolteu a Lawrence Brownlee i Joyce DiDonato en el magnífic i espectacular duo del primer acte “Sei già sposa?”
I ara escolteu al tenor nord-americà en la seva gran escena que inicia el segon acte “O fiamma soave” seguida de l’espectacular duo i posterior tercet amb Elena i Rodrigo “Alla ragion deh rieda…Qual pena in me già desta” amb DiDonato i John Osborn.
A banda que La donna del lago és una de les millors i més belles òperes de l’esplèndid catàleg rossinià, quan està cantada d’aquesta manera el goig i el plaer es multipliquen fins la luxúria.
La veu de Brownlee té un registre més ampli que Flórez, potser no té el grau de mestrívola i exquisida excel·lència canora del tenor peruà, però no hi ha dubte que estem davant d’un altre dels grans cantants rossinians de l’actualitat, cantant que malauradament no veurem al Liceu amb el Rodrigo del Otello tal i com ens van malvendre quan van sortir els abonaments i les localitats, i que va ser el primer en caure d’aquesta llarga llista de canvis de la temporada 2015/2016.
La donna del lago està prevista en el ROF del 2016 amb Mariotti i Michieletto dirigint, Flórez, Spyers, i les incògnites de Salome Jicia i Varduhi Abrahamyan com a Elena i Malcolm. Molt temptador!
Gioacchino Rossini
LA DONNA DEL LAGO
Elena: Joyce DiDonato
Malcolm: Daniela Barcellona
Giacomo V: Lawrence Brownlee
Rodrigo: John Osborn
Douglas: Oren Gradus
Albina: Olga Makarina
Serano: Eduardo Valdes
Bertram: Gregory Schmidt
Chorus & Orchestra of the Metropolitan Opera
Director musical: Michele Mariotti
Metropolitan Opera House de New York
19 de desembre de 2015
No cal dir que el Liceu no hagi mai representat aquesta immensa obra d’art és una de les taques més negres de la seva història. tenint com tenim a DiDonato tan predisposada…
I aquí ho gaudireu amb la plenitud d’una representació de gaudi garantit
IN FERNEM LAND 
gracias por tu comentario.
acabo de asistir a la representacion en el MET y me ha fascinado pero al mismo tiempo estoy tristemente sorprendida de que no se haya representado nunca en el Liceu……..
M'agradaM'agrada
El Liceu tiene muchas carencias, pero esto sucede en casi todos los teatros, sin ir más lejos y como ya comente en el post correspondiente, Viena acaba de representar por primera vez en la Staatsoper El caso Makropulos
M'agradaM'agrada
Una pena o hasta cierto cabreo que Brownlee no nos venga al Otello rossiniano liceísta .
Por cierto y ante mis quejas que ya comenté aquí en su dia y que iba a trasladar por escrito a la dirección del Liceu sobre los continuos cambios de programación, recibí una muy educada contestación de la Sra. Scheppellman pero sin mojarse y comentando que esos cambios por razones personales eran comunes entre los artistas y acostumbran a suceder…bla…bla…
M'agradaM'agrada
Y espérate porqué aún no lo sabes todo…
M'agradaM'agrada
Hay que tener en cuenta que el Rossini serio acaba de empezar a representarse hace muy poco, Sobre todo por falta de cantantes adecuados y directores sensibles.
M'agradaM'agrada
Ante todo bienvenido a IFL Sr. Banus, es todo un honor recibirle y contar son su colaboración.
Aunque poco, pero algo del Rossini serio ya hace tiempo que se representa, Guglielto Tell no ha dejado de representarse aunque es cierto que durante mucho tiempo más cerca de Verdi que de la verdadera esencia rossiniana, Armida con Callas en Florencia (1953), Tebaldi (Mosé i Assedio di Corinto en el San Carlo, las Semiramides con Sutherland en los 60’s y posteriormente y gracias a la sensación en Aix con Caballé, Horne, Ramey y Araiza en los 80’s, L’Assedio di Corinto con Sills i Verrett en los 70’s, La donna del lago con Caballé para la RAI y la Elisabetta (Gencer y Caballé) luego a partir de los 80’s y gracias al ROF de Pesaro ya nos ha llegado todo, sobre todo con las deslumbrantes aportaciones de los 80’s y 90’s.
Ahora, lo que son las cosas, parece más fácil hacer un Rossini serio que un Verdi.
Muchas gracias por comentar y desde luego repita cuando le parezca, yo y todos los habituales estaremos encantados de leerle.
M'agradaM'agrada
Beverly Sills cantó “L’assedio di Corinto” con Marilyn Horne en 1969 en La Scala y luego la grabó con Shirley Verrett en 1974. Al año siguiente la volvió a cantar en el Met con la citada Shirley Verrett, tal como señala Joaquim. Y siempre con Justino Díaz como Maometto.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació complementària
M'agradaM'agrada