Sonia Yoncheva Violetta a la Staatsoper Berlin. Fotografia © Bernd Uhlig
Avui us porto La Traviata que es va representar el dia 19 de desembre al Teatre Schiller de Berlín i que va protagonitzar l’esplèndida Sonia Yoncheva dirigida per Daniel Barenboim.
La Violetta Valéry de Yoncheva és un esclat vocal i interpretatiu notable, d’una força potser fins i tot excesiva per a una dona malalta des de que s’alça el teló en el primer acte, però no hi ha dubte que l’esplendor vocal és formidable i s’agraeix una veu plena i poderosa que s’apodera absolutament de totes les escenes que protagonitza, que és ni més ni menys el que sempre esperem d’una Traviata.
En el primer acte aclapara per aquest vigor i ganes de viure que esclata en l’escena final, malgrat que ella ja se sap condemnada. El cant i el fraseig són expressius i incisius, el registre és el d’una soprano lírica com cal, és a dir amb un registre agut sa i ample, un centre poderós i un greu suficient per fer front als actes segon i tercer sense cap mena de temença. Tècnicament no resolt amb tota la claredat i nitidesa els passatges de coloratura a la cabaletta cionclussiva de la seva gran escena, quelcom més important, al menys per a mi,, que no pas que obvií el sobreagut no escrit al final del “Sempre libera” i encara hagués estat més bé que ho hagués cantat tal i com Verdi volia i que tan poques sopranos respecten (Scotto amb Muti), és a dir descendent al greu com una primera mostra de la batalla perduda davant la malaltia . Yoncheva no ens ha de guanyar per aquest agut, perquè prèviament ja ha demostrat que és una autèntica Violetta, i en els actes successius deixarà ben palès com el domina, no tan sols en la part tècnica, sinó també i sobretot en la complexa i variada gamma expressiva d’una lluita abocada al fatal desenllaç.
No cal dir que totes aquelles frases que concentren l’adn de qualsevol Violetta que vulgui deixar empremta Yoncheva les resolt amb gran convicció, sent “L’amami Alfredo!” el paradigma d’una interpretació exemplar pel que fa a emotivitat i recursos vocals.
El baríton Simone Piazzola torna ha demostrar que és la gran esperança de la corda baritonal, cantant un gran duo amb Yoncheva i en solitari oferint una ària i cabaletta magnífiques, irreprotxables.
El tenor marroquí Abdellah Lasri, ara per ara no té el nivell per cantar amb un cast de primer teatre. Ho deixo aquí per no ser cruel.
Mai m’ha agradat Daniel Barenboim dirigint Verdi, aquesta vegada tampoc, però les condicions de la gravació no permeten fer una valoració objectiva d’una interpretació que sembla més càlida que altres vegades.
Us deixo escoltar a Yoncheva, que és el més important, al costat de Piazzola, en tot el gran duo del segon acte.
Giuseppe Verdi
LA TRAVIATA
Violetta Valéry: Sonya Yoncheva
Flora Bervoix: Cristina Damian
Annina: N.N.
Alfredo Germont: Abdellah Lasri
Giorgio Germont: Simone Piazzola
Gastone: Florian Hoffmann
Barone Douphol: Dominic Barberi
Marchese d’Obigny: Grigory Shkarupa
Dottor Grenvil: Jan Martiník
Staatsopernchor
Staatskapelle Berlin
Director musical: Daniel Barenboim
Teatre Schiller, Berlín 19 de desembre de 2015
En aquestes representacions berlineses estava previst que Annina fos cantada per Luisa Mandelli auna soprano que ja va cantar aquest rol en la producció dirigida per Visconti a la Scala en les mítiques representacions amb Maria Callas, però els seus 93 anys que no semblaven ser inicialment un handicap no ho han pogut fer possible.
Malgrat que les condicions de la gravació no són òptimes aquí de moment no en tenim un altre.
Bon diumenge!
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2015 | Beckmesser
A Yoncheva y Piazzola ya les escuchè una muy notable Traviata harà unos dos años atràs en Les Arts de Valencia, disfrutando mucho de ambos y obviamente, de la orquesta de Les Arts.
Yoncheva , fue descubierta como no por P.Domingo , ganando hace unos años el Operalia y he tenido el gusto de vele y escucharle dos Juliette ( en Viena con Beczala y en el Real con Alagna ), màs un excelente segundo reparto de Lucia di Lamermoor en Bastille ( como Lucia de cierta fuerza, se nos ” a la Mosuc con patatas ” )
Es ya casi una lírica, con fuerza y creible escenicamente, tan notable para ópera italiana como francesaa
Como no se espabile la Sra. Schepellmann, va a ser costoso y difícil tener a la Yoncheva por el Liceu
M'agradaM'agrada
Queria haber dicho que Yoncheva como Lucia, ” se nos come a la Mosuc con patatas y con triple ración “😀
M'agradaM'agrada
Esperemos que tenga un rinconcito en su ya demasiado apretada agenda para el Liceu, pero tal y como estan las cosas ¿Quién se creerá, aún anunciándola, que venga?
M'agradaM'agrada
El 27/12/2015 01:17, “IN FERNEM LAND” escribió: > > Joaquim posted: ” Avui us porto La Traviata que es va representar el dia 19 de desembre al Teatre Schiller de Berlín i que va protagonitzar l’esplèndida Sonia Yoncheva dirigida per Daniel Barenboim. La Violetta Valéry de Yoncheva és un esclat vocal i interpretatiu n” >
M'agradaM'agrada
M’agrada molt Sonya Yoncheva ja totalment llençada a una carrera internacional de primer ordre i m’avorreix una mica Simone Piazzola (un bon cantant)que dona la sensació que quan ha d’apianar fa fum…i la veu gairebe desapareix…
En el moment actual hi ha un munt de Violettes excel·lents amb un físic força compatible amb el rol com per exemple Marina Rebeka ,Ermonela Jaho,Diana Damrau,Sonya Yoncheva i la deliciosa Anita Hartig.
A part de totes elles us recomano la Violetta d’Aurelia Florian que en el primer acte està extraordinaria.Ella ja ha fet aquest rol a Zurich,Berlin DOB, Munich BSO,Oslo,Savonlinna,Tokyo,San Francisco,Tel Aviv,Brasov,Bucarest,Novara i Pamplona!
La producció procedent de Riga i signada per Andrejs Zagars és molt més efectiva i emotiva que la del abans arriscat i ara rutinari David MacVicar.Alfredo el canta un tenor que tambe actua sovint als grans teatres i canta de fàbula nomenat Jean-François Borras.Aquí ho teniu:aixó es que podriem dir un final d’acte “exciting”
M'agradaM'agrada
T’has deixat a Venera Gimadieva, una Violeta meravellosa.
M'agradaM'agrada
Ja ho deia jo que es parlaria i bé de Sonia Ioncheva. La seva Desdemona no em va fer oblidar la Stoyanova però, vaja, també me la vaig creure en la seva innocència i sofriment i en aquell “cantiamo” que anuncia la mort imminent.
Lameva darrere Traviata va ser Harteros. Esplàndida. Però no dubto que Ioncheva i Hartig fan també una excel·lent creació del rol de la formosa tísica.
M'agradaM'agrada
Ioncheva està predestinada a ser LA IONCHEVA, que amb l’article al davant, tot i la incorrecció, és el distintiu que estem davant d’una gran. Tant de bo no s’espatlli.
M'agradaM'agrada
Nadine Koutcher was a second Violetta it this production!
NOT ANNINA!!
M'agradaM'agrada
Thank you Mot, Forgive the mistakes
M'agradaM'agrada