Avui us proposo una regressió al vell Liceu, més concretament a la temporada 1988/1989 i a les representacions que varen tenir lloc durant el mes d’abril de 1989 de Die Meistersinger von Nürnberg de Richard Wagner, sota la direcció del aleshores director musical de la casa, el mestre Uwe Mund i la direcció escènica de Jean Claude Riber i que va suposar la reposició de l’espectacular escenografia de talons pintats amb perspectives sorprenents de Josep Mestres Cabanes que havien estat prèviament restaurades i que malauradament es van perdre per sempre més el trist matí del dilluns 31 de gener de 1994.
Televisió Espanyola va retransmetre una d’aquelles representacions, més concretament la del 18 d’abril que era la penúltima i avui, després de tants anys i per tal de que sigui coneguda per a molts que aleshores potser no anaven al Liceu o ni tan sols havien nascut i també per a tots aquells que ja només la teníeu en el record, segurament memorable, la porto a IFL com a regal de Reis.
D’aquelles representacions cal esmentar algunes coses veritablement memorables:
En primer lloc el debut al teatre del gran baríton alemany Hermann Prey en el rol de Sixtus Beckmesser, una creació difícil d’oblidar. Malauradament Prey ja no tornaria a cantar al Liceu però aquest debut va ser per la porta més gran.
En segon lloc perquè Hans Sachs va ser el millor cantant del moment per fer-ho, el també baríton alemany Bernd Weikl, que aquest sí, ja havia cantant al Liceu anteriorment (va debutar la temporada 1981/1982 cantant el Posa d’aquell Don Carlo estelar de Pro Musica).
En tercer lloc perquè el Cor del Gran Teatre del Liceu aleshores estava en el seu màxim esplendor històric sota la direcció del tàndem luxós i caríssim, format per Gandolfi-Sicuri. En aquesta òpera el cor és fonamental i en aquesta ocasió es va lluir de valent.
En quart lloc, perquè es va homenatjar al darrer gran escenògraf de la vella escola catalana, Josep Mestres Cabanes, recuperant els decorats que va pintar l’any 1944 per a aquesta òpera. Un treball magnífic que potser l’any 1944 ja eren fruit del passat, però que eren d’una bellesa, sobretot els interiors (acte primer i primera escena del tercer), aclaparadora, amb un detall i un tractament de la perspectiva admirables.
Per a tots els liceistes de fa anys també representarà un entranyable record, ja no només per el retrobament amb aquell vell Liceu que es va cremar i que grinyola música entre fustes i velluts gastats, alhora que traspuava mites per tots els mil i un racons empolsinats de nits memorables que encara guardaven els ressons de les veus mítiques, el bravos més abraonats i les protestes més irades, sinó perquè el vídeo malgrat que la definició de les imatges de la transmissió de 1989 té unes connotacions més aviat impressionistes que no pas hiperrealistes, ens permet reconèixer en els primers planos a músics de l’orquestra, cantants de la casa i coristes que ja no hi són i això sempre sol entendrir.
Jo crec que també és un regal que s’ha d’acceptar amb la benevolència deguda a tots els materials de valor que sobrepassen els 25 anys d’antiguitat, ja que respecte a la tecnologia els quasi vint-i-set anys que ens separen d’aquella transmissió representen una eternitat.
La representació va ser bona, a moments molt bona, sobretot per els que ho varem viure i reconeixem en les seves imatges part de la nostra vida, és quelcom inevitable, s’acostuma a anomenar nostàlgia, però què millor per la nit més nostàlgica de l’any, no us sembla?
Richard Wagner
DIE MEISTERSINGGER VON NÜRNBERG
Opera en 3 actes
Hans Sachs: Bernd Weikl
Veit Pogner: Kurt Rydl
Kunz Vogelgesang: Volker Vogel
Konrad Nachtigall: Rainer Buese
Sixtus Beckmesser: Hermann Prey
Fritz Kothner: Gerd Feldhoff
Balthasar Zorn: Josep Ruiz
Ulrich Eißlinger: Antoni Comas
Augustin Moser: Alfred Heilbron
Hermann Ortel: Vincenc Esteve
Hans Schwarz: Kieth Engen
Hans Foltz: Stefano Palatchi
Walther von Stolzing: Paul Frey
David: Ulrich Ress
Eva: Sue Patchell
Magdalena: Marga Schiml
Ein Nachtwächter: Rainer Buese
Cor del Gran Teatre del Liceu (Directors Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri)
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Director musical: Uwe Mund
Director d’escena: Jean Claude Riber
Escenografia Josep Mestres Cabanes
Producció original de 1944
Gran Teatre del Liceu, Barcelona 18 d’abril de 1989
Enllaç vídeo: Die Meistersinger von Nürnberg Liceu 18/04/1989
Potser molts us pensàveu que el reis us deixarien una joguina 5.0, la darrera de les novetats i en canvi us han deixat una antigualla que només alguns brocanters sabran apreciar com es mereix, espero de tot cor que estigueu entre aquests i també espero que en el balcó de casa vostra us hagin deixat el que us mereixeu, ja no dic el que heu demanat a la carta, perquè això ja fa anys que vaig aprendre que no era ben bé així.
Bona diada de Reis, amics de IFL.
IN FERNEM LAND 
Gràcies Ximo! però l’enllaç no funciona, em diu “Empty Folder” o es que no faig bé alguna cosa?
M'agradaM'agrada
Hola Lluis
A vegades a les joguines els hi falten les piles.
Ja està, perdona, espero que t’agradi
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Fantástic, ja funciona! M’ha fet molta il.lusió rebre aquest egal de Reis, guardo el programa de quàn la vaig veure, inoblidable. Em considero afortunat d’haver vist aquesta ópera amb els decorats de Mestre Cabanes, com també un Tristan i Isolda amb Gertrud Grob Prandl també amb decorats de Mestre Cabanes…anys 60’s… Temps era temps! Felicitats per la feina i Bon Any!
M'agradaM'agrada
Gràcies Lluis, jo a la Grob Prandl malauradament no la vaig poder gaudir, i no spas el greu que em sap.
Bon Any també per a tu
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies pel regal. Van ser unes representacions memorables. Me’n recordo que Mund -a lo Thielemann- va fer una pausa de varis segons al “Wacht auf!” entre totes dues paraules de la frase que va causar un gran impacte. Recordaràs també que Cheryl Studer havia estat anunciada originalment i que, malauradament, va cancel-lar-ne el compromís.
Mirant el repartiment que publiques em sorpren veure el nom de Kieth Engen, (http://www.bach-cantatas.com/Bio/Engen-Kieth.htm) en aquell temps absolutament desconegut per a mi, fent de Hans Schwartz. Engen és conegut sobretot, pel seu Jesucrist a la Primera Passió segons St. Mateu de Richter i per haver fet el rei Enric del Lohengrin de Bayreuth amb Cluytens, Konya i Grümmer, en tots dos casos, en els anys 50. No era una veu especialment personal ni un cantant carismàtic però era un bon professional. En el temps de la representació que ens brindes ja debia de ser grandot i el paper que canta no requereix grans prestacions vocals, però tot i així no deixa de ser un nom de prestigi en el repartiment de l’època.
Amb les produccions em passa com amb els quadres de Kandinsky, que en les fotografies semblen impressionants i al natural perden moltíssim. A mi, la producció de Mestres Cabanes, em va decebre notablement, especialment l’últim quadre. El més ben aconseguit, com dius era el de la casa de Sachs. I la direcció d’actors de J.C. Riber també molt decebedora, no perquè aprofités els tòpics de la producció de Wolfram a Bayreuth (Sachs madur però no vell versus un Beckmesser guaperas) sinó tal vegada per falta ja no d’imaginació sino per la ridícula resolució d’alguns moments, en particular l’entrada dels mestres en pla lliga americana de basket, d’un en un a través del ridícul pont de cartró pedra, aclamats pel poble. Tot i així, l’acte II i la baralla em van agradar molt. D’ell s’esperava més tenint en compte que havia deixat molt més alt el llistó amb un també memorable Wozzec amb Walter Berry i també Uwe Mund.
En tot cas, un document històric importantíssim que t’hem d’agrair.
M'agradaM'agrada
Et podràs creure que aquell “Wacht auf!” del Liceu continua sent per a mi referencial?. Ni a Bayreuth em va colpir tant com al Liceu en aquests meistersinger, va ser excepcional.
Els decorats de Mestres Cabanes eren tota una filigrana arqueològica que en un muntatge modern grinyolaven, com succeeix en la Aida, on un moviment inesperat del cor pot fer trontollar carrers de Nürnberg sencers o columnes imponents de temples egipcis.
Va ser una representació que encara recordem avui, per alguna cosa serà,, i no només els quatre nostàlgics de l’ortodòxia escènica, va ser una bona representació per l’equip reunit, i fer un bon nivell en una òpera tan difícil com aquesta és tot un repte.
M'agradaM'agrada
Moltes Gràcies Joaquim, es un excel·lent regal, no l’esperava, em fa molta il·lusió.
M'agradaM'agrada
Gaudeix-lo Jordi, l’han portat els reis.
M'agradaM'agrada
Quins Reis Joaquim!!!!
Jo tenia l’enregistrament en cinta de vídeo vhs i es va espatllar, com totes.
Estic veient el primer acte i es veu prou bé, però és veritat el que dius, l’avenç amb la qualitat actual és enorme.
L’emoció en veure el regal ha estat com la dels nens. Ets genial!
Espero que amb tu els Reis hagin estat generosos.
Aquests mestres eren els primers que vaig veure a la meva vida i van influir molt en la meva afició wagneriana.
Els decorats són un cromo i només resisteixen la visió frontal, des de qualsevol lateral perdien tota la màgia però eren una meravella, tret del darrer quadre com diu Vicent
Estic emocionat
Gràcies
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que t0hagi agradat i encara més que t’hagis emocionat. És quelcom inherent a la diada del Reis.
Que hagis pogut recuperar la gravació gràcies a la carta que vaig escriure a ses majestats em fa especial il·lusió.
M'agradaM'agrada
Gran, gran, gran regal! Van ésser uns Mestres tan macos… L’escena tenia moments molt aconseguits, especialment perquè la il·luminació els reforçava; en d’altres grinyolava massa, però també calia mirar-s’ho, com ara, amb ulls de “així eren les representacions fins fa quatre dies”. En comptes de fer una funció amb instruments originals o històrics, es va fer amb “decorats històrics”, per a imaginar-nos al Munic de 1868. I musicalment van ser memorables. Gràcies!
M'agradaM'agrada
M’ha agradat aquesta comparança amb les representacions musicalment historicistes, tot i que estarem d’acord que imaginar-nos Munich 1868 mb uns decorats pintats l’any 1944 ja denotaven que Josep Mestres cabanes ja era antic en aquell moment, on Emil Pretorius feia coses més “innovadores” dintre del formalisme estètic prèvia a la revolució de Wieland
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. Un regal de Reis fantàstic i nostàlgic. És tot un plaer recordar aquesta representació en el Primer Liceu que vaig conèixer i per a mi irrepetible i crec que molt millor que l’actual. Completament d’acort amb les teves opinions…un cor explèndit i un Prey i Weikl magnífics. Molt bons Reis!!!
M'agradaM'agrada
Això de que millor que l’actual podria ser dolent i dir que no costa gaire, però no ho asseguraria gaire per què els dispendis eren brutals i els dèficits també. Lluis ANdreu portava grans noms a cop de talonari, i amb Lluís Portabella amb ganes de fer del Liceu un teatre de primera es vab gastar diners a cabassos, ara bé, el públic ens ho varem passar molt bé, i ara si que et podria dir,molt millor que ara.
M'agradaM'agrada
Buenos días Joaquim.
Maravilloso regalo de Reyes, un abrazo.
AlbertoG
M'agradaM'agrada
Gracias Alberto, me gusta que te haya acertado en la carta que escribí a us majestades
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim, esplendido regalo de Reyes, sin dudas a veces los juguetes vintage, se disfrutan mas que los 5.0.
M'agradaM'agrada
Sin duda los que van con cuerda se venden a precios astronómicos en las tiendas de anticuarios, por algo será.
M'agradaM'agrada
De buena mañana fui al balcón… que digo, al ordenador y ualá, el mejor regalazo que podía esperar. Gracias tengo preparada una tarde estupenda viendo esta joyita. Deseo que a tí también te hayan traido los Reyes Magos cosas maravillosas, de momento por lo menos tienes el cariño de todos los lectores que esta mañana han acudido a ti.
M'agradaM'agrada
Me hago eco de tus palabras, pero no es una “joyita”, es una “JOYA” de que Joaquim, nos tiene guardadas,,,,,, pero a buen recaudo……
M'agradaM'agrada
Dosificando el tesoro se aprecia y disfruta mejor. Tú si que sabes 😉
M'agradaM'agrada
De momento los Reyes me garantizan una parroquia de incondicionales que es un lujo.
Gracias Nuria.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest regalàs.
M'agradaM'agrada
Imagina qui m’ho diu! qui no para de regalar-me coses magnífiques.
És un plaer compartir-ho, ja ho saps
M'agradaM'agrada
¡Regalazo! ¡Qué maravilla, ese Liceu! 😀
¡Muchas gracias, vale muchísimo! Ay, qué reparto…
¡Un beso a todos los infernems y muchas gracias al señor Joaquim, hoy Rey Mago con este regalo! 🙂
PD: como dicen mis chicos, “flipando” con “Zauberflöte”.
M'agradaM'agrada
Hemos empezado el 2016 flipando, soy feliz, intentaré seguir así, però no es nada fácil, sois muy exigentes y luego decís de mi 😉
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim. Quants records!
Va ser un “Die Meistersinger von Nürnberg” inolvidable.
Moltes gràcies pel teu regal de Reis. Ets el nostre Rei d’InFernem Land
Que ells ho hagin estat amb tu i el Fede. Espero que us hagin portat l’anunci de la seva ràpida recuperació.
M'agradaM'agrada
De moment els nostres reis estan a “terres llunyanes”, tenen molta feina, però espero que aviat ens ensenyin les corones i sota d’elles el regal més esperat.
M'agradaM'agrada
En aquell temps Wagner encara m’imposava. Anys abans un Siegfred em va donar a entendre que el músic alemany no devia ser per mi. Però, a poc a poc, he anat treballant, sense forçar-me i deixant que l’esplèndida música em seduís.
Fa pocs anys, molt pocs, va veure aquesta òpera a Zuric i em vaig divertir molt.
Gràcies, Joaquim.
Segur que els reis t’hauran estat propicis.
M'agradaM'agrada
Es que iniciar-se amb Siegfried no deixa de ser temerari.
Els reis de moment no m’han portat el que vaig demanar. De petit ja em passava, ni tren elèctric, ni bicicleta, ni…ara m’he tornnat més exigent encara, a veure si llegeixen detingudament la meva carta. Venen amb retard
M'agradaM'agrada
Un regal de Reis maravellos.Tinc un molt bon record d’aquella representació.Inoblidable les actuacions de Hermann Prey i Bernd Weikl.Gràcies Joaquim pel regal.
M'agradaM'agrada
M’imaginava que per a molts liceistes amb historial prolongat, aquest regal els faria, com ha estat, molta gràcia, però la resposta ha estat més que satisfactoria, quelcom que m’omple de goig.
M'agradaM'agrada
Ara mateix no puc baixar-me res, així que m’hauré de conformar amb la caixa. Però, noi, Weikl/Prey/Rydl… quin paper de regal!!!
M'agradaM'agrada
Es nota que es de botiga de categoria, oi?
M'agradaM'agrada
Bravo, Joaquim! Els companys del cinquè sovint m’explicaven funcions memorables que havien vist quan jo no ni caminava i agraeixo molt poder-ne fer un tastet. Havent començat a anar al Liceu a mitjans dels 90, em va quedar la impressió d’haver-me perdut els anys d’esplendor (sobretot pel que fa a veus). Segur que part d’aquells relats tenia un component nostàlgic i no del tot acurat però també cal. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Cadascú es fa la seva història i els meus records a vegades compartits i a vegades només meus són els que m’ha fet com sóc, cadascú té el seu bagatge i per a molts aquell va ser el millor Liceu, altres, més grans, parlaven meravelles de l’època daurada de l’empresari Pamias, i això podríem anar tirant enrere.
Per sort hi ha vídeos que poden constatar algunes de les coses que no ens hem cansat de repetir els que ho varem viure, tot i que és clar, un vídeo mai podrà transmetre l’ambient irrecuperable i genial de le cues del carrer Sant Pau, l’olor i el color d’aquella sala vella i decadent, l’acústica i el classisme fastigós d’aquell Liceu amb liceístes de primera, segona, tercera i quarta categoria. H ha d etot i força, però d’aquell Liceu en guardo records preciosos, musicals i personals.
M'agradaM'agrada
Un gran regal de Reis Joaquim, moltes gràcies, representa per a mi una curiositat enorme el poder gaudir d’un enregistrament en imatge d’una òpera sencera en el Liceu pre-incendi. Segur que serà molt emotiu…i a sobre un Wagner! Gràcies tot cor!
M'agradaM'agrada
De res, era emotiu per a tots els que ho varem viure, i curiós per els inquiets que no ho varen poder viure, com que de tot hi ha a les terres llunyanes, el vaig demanar i no sé quin dels tres reis és el més melòman, però aquí el teniu.
M'agradaM'agrada
Quin Regalàs, Joaquim!!!
Moltíssimes gràcies!!
Tinc 13 anys i tot i que no vaig viure aquesta representació, hem fa molta il.lusió de veure-la perquè els decorats de Mestres Cabanes, són una preciositat.
Gràcies!!!!
M'agradaM'agrada
Has dit 13 ANYS!!!! marededeudelempenta, MAREDEDÉUDELEMPENTA, et felicito i m’agrada en primer lloc que visitis el blog (deus ser del més joves que ho fa o dels que jo en tinc constància, i encara m’agrada més que comentis i que t’agradin les coses que comento.
Gaudeix d’aquest “juràssic park”.
M'agradaLiked by 1 person
Jajajajajajajajajaja
Ja l’he gaudit el “Juràssic Park)
M'agradaM'agrada
Buuufff que tard que vaig oi? Joaquim, et tinc una carpeta separada on arriben automàticament tots els teus correus, i en tenia més de 90 per llegir!!! Han estat uns mesos frenètics que no m’han permès de seguir el blog. Tot i així, m’estic posant al dia i sempre fa il·lusió veure que algú t’ha fet un regal!!! I sobretot veure-ho avui que no ho esperava!!! el poso a la cua per què tinc unes quantes cosetes més en descàrrega. Tu diràs, tres mesos de feina teva, com no haig de tenir coses pendents!!!
Gràcies,
JordiP
M'agradaM'agrada
No t’amoïnis Jordi, ves fent, no hi ha presa.
M'agradaM'agrada