Oficiosament a Catalunya ja tenim un nou govern de la Generalitat, un govern que ja estava pactat i fet a imatge i semblança del President que havia de ser i no ha acabat sent, i per tant jo crec que s’hauria de deixar al molt Honorable Carles Puigdemont que respectant aquestes tres macro-àrees pactades, la resta de l’equip podés acabar sent una mica més a la seva imatge que no a la del molt Honorable President Mas.
És igual, o no, però no ens barallarem per això, amb el nou govern marxa el que fins ara havia portat la Conselleria de Cultura, el senyor Ferran Mascarell, que no crec que acabi sent recordat precisament per la seva gran tasca al davant d’aquesta conselleria, mentre encara tothom recorda el seu pas per l’Ajuntamment barceloní. A ell li va tocar en aquell “govern dels millors” fer de trànsfuga i fer-se càrrec de la conselleria més engrunaire de totes. Caram! ja sabíem que amb la situació econòmica que patíem i patim la cosa no donava gaire de si, però una mica millor si que m’hagués agradat que ho hagués fet, sobretot pel que fa a la gestió “rajoyesca” que va tenir amb el Gran Teatre del Liceu i la destitució del seu director general, és a dir, va deixar que la situació s’anés enrarint fins a degradar-se a límits intolerables, sense prendre decisions valentes i necessàries davant la nefasta gestió del director general, i no serà perquè no li diguéssim, però ell res, com Rajoy en tantes coses, anava deixant passar el temps tot esperant un miracle, com el conseller Baltasar amb la pluja en temps de saquera, tot i que aquell es va encomanar públicament a la moreneta i li va funcionar, però Mascarell no ho va fer amb Santa Cecilia i així ens va anar.
Per altra banda, d’un home tan ben considerat en l’àmbit dels llibres (la xarxa de biblioteques municipals a Barcelona és una obra seva exemplar), n’esperava si més no, una sensibilitat especial en vers la música, i no va ser així.
La música no sembla que fos una de les seves grans passions, jo sempre el veia desaperèixer després de la primera meitat de concerts i representacions operístiques a les que assistia i coincidíem, però això no significa que malgrat les engrunes que li queien dels pressupostos anuals, no pogués portar endavant un projecte musical més potent, un projecte que esdevingués una eina d’estat possible, tenint en compte els vaixells insignia que Catalunya té, per projectar totes les nostres potencialitats a nivell territorial, ja que no crec que la música arribi a cobrir les necessitats de tots els racons geogràfics, i també a nivell internacional, aprofitant molt millor tot allò pel que som coneguts i valorats arreu.
Jo no he tingut la sensació que això fos així. Sempre m’ha donat la sensació que el conseller presidia els actes culturals i inaugurava coses, però que al darrere no hi havia res, i si hi havia un programa de govern ni el va explicar, ni es va notar. Possiblement la seva obra s’hagi limitat a repartir de manera discutible el pressupost en forma de subvencions, que és la manera perversa i habitual de funcionar ara i aquí.
Marxa el senyor Mascarell (ja era hora!) i bo seria que li agraíssim, si més no per contrarestar la descortesia que altres tenen, els serveis prestats, però la veritat és que no crec que l’enyorem gaire.
Ens arriba l’honorable Santi Vila, fins ara conseller de Territori i Sostenibilitat.
Que els consellers passin d’una cartera a un altre em sembla poc saludable malgrat que és una pràctica d’aquelles pròpies de la vella política que jo creia que en la nova Catalunya no hi tindrien cabuda.
Sempre he pensat que al davant de cada conselleria o ministeri hi hauria d’haver un perfil absolutament referencial en l’àmbit que haurà de gestionar. Recordeu allò del govern dels millors?
Hi ha qui diu que si són bons polítics, no cal ser especialista en res en concret, deixant les gestions del dia a dia en mans de l’equip de tècnics mentre ells es dediquen a politiquejar, n’hi ha ben bé prou, però no hi acabo d’estar d’acord, i com que per a mi la Conselleria de Cultura és cabdal com qualsevol altra, penso que al capdavant hi ha d’haver no només un bon gestor, sinó un home referencial que defensi un projecte polític d’ample abast.
Un dels greus problemes que jo penso que aquest govern nou de trica té, és que només té una prioritat i per tant segons el full de ruta que en realitat ni coneixem, de ben segur la majoria de conselleries durant aquests mesos que els més insensats diuen que seran 18, només faran que seguir la inercia dels darrers anys. Per tant, a la majoria ens els podríem estalviar, no us sembla?
Quin programa cultural hi havia o quin s’ha pactat? Ho coneixem això? Hi havia en el programa electoral de JxS un apartat dedicat a la cultura? Algú el coneix? En les negociacions d’aquest darrer trimestre amb la CUP algú deu haver posat sobre la taula, a part de les guillotines de doble tall, el tema cultural?. No cal ser gaire espavilat per imaginar la resposta, aleshores l’honorable Santi Vila que farà durant aquests mesos?
Em costa imaginar, i no crec que jo sigui un espécimen més rar que la majoria de tots vosaltres, com funcionarem els propers mesos en àmbits estratègics cabdals, per tant tot i que per a mi la cultura ho és, no crec que el senyor Santi Vila ens sorprengui amb coses veritablement consistents. Possiblement d’ell n’esperen la lleialtat que ha demostrat fins ara i qui sap si amb aquest nomenament se li premia la paciència que ha hagut de tenir aquests darrers anys amb la seva amiga Ana Pastor, però no sé si ens sorprendrà, i encara menys si aquesta sorpresa serà positiva, perquè llegint un article sobre la seva activitat cultural quan era alcalde de Figueres m’he posat una mica nerviós.
Aquí el teniu:
http://www.lafissura.cat/la-gestio-cultural-de-lera-santi-vila/
Tot i que cal atorgar la deguda confiança a tot el nou equip amb un repte per endavant que ni els mes agosarats poden arribar a imaginar, no espero en els propers mesos, 18, 36, 72 o els que calguin, res especialment notable. No tinc cap idea feta del senyor Vila en l’àmbit cultural i com que com a conseller de Territori el veia com la resta de consellers, agenolladet, no sé si ens sorprendrà positivament, ja que mentre als programes electorals i sobretot en els programes de govern, la cultura no tingui un protagonisme real, continuarà sent aquella conselleria d’obligada existència i poc recorregut.
Si sobren engrunes en el pressupost, aniran cap a cultura, i si no, aquesta l’aniran privatitzant, com tantes altres coses, per a gaudi de qui se la pugui pagar. Mi jugo un pèsol com diuen els de l’equip den Puyal a la ràdio.
Benvingut Sr Vila! ja ens anirem coneixent, no s’amoïni.
IN FERNEM LAND 
Bé…
Jo crec, que ens hauríem de entregar a Santa Cecília, a Wotan i tothom que se t’acudeixi.
Esperem que en Santi Vila hagi aprés alguna cosa de l’etapa del Sr. Mascarell. I que almenys, tingui prou paciència, respecte i dignitat; com per estar a la Sala durant tot el Concert/Òpera. O almenys per enviar-hi un representant.
(Eh, Sra. Colau? Vol que li recordi l’Inauguració de Temporada del Liceu?)
En fí.
Com diu la meva professora d’Alemany abans de començar un exàmen,
“Que les Valquíries us amparin!!!”
M'agradaM'agrada
Els polítics no cal que vagin a les inauguracions, sobretot si només es per a lluir, només cal que tinguin un bon projecte i el portin endavant.
Espero que Vila en pugui fer un, i que aquests s’assembli al meu ideal, però com que no hi havia projecte inicial o programa inicial de res, a banda del procés, per això tinc dubtes.
M'agradaM'agrada
Bon dia Infernems!
Joaquim, Catalunya està d’orgasme, donem-nos uns dies per acabar de ruixar el món amb la nostre bona llet.
No m’agrada gaire en Santi Vila, no me’n refio. Però va treure els camions de la N-2 salvant bastantes vides. Potser també li dona per salvar la cultura. Deixem-los uns dies per demostrar que son honorables.
Ah! 18 mesos? Possiblement en menys de tres ja tindrem que executar la DUI. O això o ens agenollem perquè ens tallin el cap, i les mans.
M'agradaM'agrada
L’expressió felliniana és discutible, no tant per l’estètica com pe rla veracitat de l’orgasme, però aquest no és el tema.
El problema és que no hi havia programa, i sense programa que farà, acaba allò engegat per Mascarell i poca cosa més, Tinc dubtes
M'agradaM'agrada
Suposo que el que ha de fer (a part de baixar la bretolada de preus del Liceu) és preparar-ho tot per engendrar un estat culte. Una bona coordinació de les conselleries d’Ensenyament i Cultura per exemple.
No coneixia en Frederic Soler, el serafí. Potser em fa entendre millor el meu brutal precipici de flors i violes.
M'agradaM'agrada
Impossible que un Conseller de Cultura pugui fer això si abanns , molt abans, generacions abans, no hem tingut una conselleria d’educació que ha educat per fer-ho possible.
M'agradaM'agrada
Possiblement la nostra generació ja estigui perduda, fa molt mala cara. Però si tot va bé ara entrarem en un punt d’inflexió que ho canviarà tot.
Per cert, tremendu en Serafí, quin riure amb los collons del Rei Jaume.
M'agradaM'agrada
Possiblement, però discrepem en una cosa, serà però no serà ara, aquesta immediatesa jo la veig una mica més llunyana
M'agradaM'agrada
Jo he vist el Sr. Vila a la platea del Liceu més d’un cop i amb la seva parella. Recordo particularment un dia que duia uns pantalons vermells llampants… (no estic segur si era el recital del Jaroussky o de la Koszena)
M'agradaM'agrada
També l’he vist jo.
M’agrada que li agradi l’òpera, però això no és cap garantia de que sigui un bon conseller. No et sembla?
La cultura és molt més que el Liceu, però la qüestió és saber que faran en aquests propers 18 mesos, perquè si només s’ha de seguir amb el que hi havia engegat, amb un govern sota mínims (3 consellers) i els alts funcionaris garantint la continuïtat dels projectes, potser estalviaríem.
Aquest govern sense ideologia definida no pot fer un programa clar.
Esperem que el conseller Vila sigui més plural i menys neoliberal.
M'agradaM'agrada
Llegint l’article que has enllaçat, Mascarell no era tan dolent comparat amb aquest Santi Vila. Ja fas bé de posar-te nerviós, i molt!!
M'agradaM'agrada
No és una qüestió de bons o dolents, més aviat ara es tracta de saber quin programa farà, perquè JxS no en tenia
M'agradaM'agrada
Al Wilaweb d’avui (Bye Bye Mascarell), ja es pregunten si el Liceu ha de seguir mantenint l’hegemonia pressupostària en l’àmbit de la cultura? Si és així i ja va com va, i alguns encara esperen que li treguin més recursos…
M'agradaM'agrada
Aquest és un dels possibles drames, i tenint en compte que el Sr Vila i el Sr Guasch estaran d’acord amb gestionar el Liceu com una empresa, i no ho dic per l’eficiència que en això estarírm d’acord, sinó amb el concepte de mercat i rendibilitats, perquè aleshores la privatització d’un equipament cultural com el Liceu està molt més a prop que mai.
M'agradaM'agrada
Aquesta temporada Santi Vila va assistir a la galdosa funció de Nabucco que vam poder “gaudir” el 18 d’octubre (torn T). Els meus veins de butaca i jo vam tenir l’oportunitat de fer-li alguns comentaris sobre la funció durant l’entreacte. Va ser molt amable i atent però em va donar la sensació que no és precissament un entès en òpera, doncs li vam dir que havia triat mal dia per venir al Liceu i ens va respondre “Per què? Voleu dir que no ho fan bé?”.
Li desitjo encert en la seva gestió i espero que no acabi fent bo a Mascarell.
M'agradaM'agrada
Insisteixo, no per ser espectador del Liceu elol fa un bon conseller. Jo seria un nefast conseller.
Calen més coses i jo ja em conformaria que li agardés el repartiment d’aquell Nabucco i gestionés la cultura d’una altra manera com s’ha fet fins ara.
M'agradaM'agrada
Para ser Conseller de Cultura, no hace falta ser entendido en ópera sino tener un cierto interés, conocimiento y dedicación efectiva a su cometido y saber gestionar todo ello
Pero lo principal, es saber como manejar y priorizar los presupuestos y la financiación pública de lo que le corresponde y ser dialogante en este aspecto hasta ” con sus enemigos”, además de ser imaginativo y buscar o captar recursos como por ej. sponsorizaciones , mecenazgos, del sector privado
De otros asuntos al margen de este post cultural y que podrían extrapolarse a la convulsa situación política EN GENERAL ( no solo la local), utilizo de momento, ese término tan british de ” No comment o No more comments”, je..je…
M'agradaM'agrada
Más que el conseller, que tiene otros trabajos,, el que tiene que buscar dinero debajo las piedras es el Presidente y en menor medida el Director General.
El Conseller lo que tiene que tener claro és lo que significa el Liceu para la cultura catalana y tratarlo y dotarlo como se merece.
M'agradaM'agrada
Sincerement Joaquim, de tant en tant cal protegir un magnific blog de la provocació més insultant i grollera. Volia intervenir però se m’en tret les ganes.
M'agradaM'agrada
Doncs aquesta vegada no he estat jo, que encara no he dit ni mu, eh…
M'agradaM'agrada
Josep, vols dir que no exageres una mica?
Només son metàfores innòcues i esbojarrades, sense cap mena de mala intenció.
M'agradaM'agrada
Opino como tu Josep en esta temática provocadora
Por eso dije esta vez a la inglesa..no comments…
M'agradaM'agrada
En aquest cas no estic d’acord Josep, és una expressió felliniana o si vols tu, pitarriana, que tampoc és per fer aquests escarafalls, t’ho dic des del respecte i consideració que saps que en tinc.
Calia? potser no, però no per això em sembla que tingui que prendre un posicionament torquemadesià
No deixis de comentar mai, si us plau.
M'agradaM'agrada
Li donarem 100 dies de gràcia. Em sembla un paio honest i preparat. Tal com tenim el pati dels polítics, no és poca cosa.
M'agradaM'agrada
Només vull saber quin programa cultural defebnsarà, i això no ho sabíem ni amb Mascarell, ni en el programa de JxS ni ara.
Espero
M'agradaM'agrada
Jo tampoc ho veig clar,Mascarell sense diners va engegar projectes,El Sr.Vila es un afegitó pero s’entenia prou bé amb Ana Pastor encara que ella concedia les demandes amb conta-gotes.Tampoc tinc clar la conselleria de salut però no per Comín que es periodista pero té tanta “ilu”.Estic segura de que ho farà bé o al menys ho intentarà,es un home honest en canvi Boi no tenia cap de les meves simpatíes.I el que diu Joaquim de que el nou “Presi” s`ho ha trobat fet tampoc m’agrada,però això es la política.
M'agradaM'agrada
No entenc aquest govern.
Comin? Junqueras conseller d’economia? Els desitjo molta sort a tots.
M'agradaM'agrada
Junqueras es Doctor en Economia,de passada es Filòleg i també es professor de geografia d?Història i Geografia xinesa.En a mí personalment m’agrada molt,a veure com s’ensurt
M'agradaM'agrada
Però de l’economia historicista que l’ha doctorat, no crec que es pugui posar a l’alçada d’un home com Mas-Colell. Crec sincerament que el perfil que necessitàvem era tot un altra, també pensant en la venda internacional del projecte o producte, digues-li com vulguis.
La intel·ligència de Junqueras està fora de tot dubte, però mentre anem amb quotes a repartir, poca feina farem, així ho penso jo.
M'agradaM'agrada
No veig cap provocació. Tothom s’expressa lliurement i no falta al respecte. Santi Vila és un home intel·ligent que haurà de treballar amb pocs diners i que no serà del gust de tothom.
M'agradaM'agrada
Però quin programa cultural defensarà?
M'agradaM'agrada
Anirà a l’estela de Mascarell,total son 18 mesos
M'agradaM'agrada
Santa Innocència! Ora pro nobis
M'agradaM'agrada
Mascarell va tenir un nefasta gestió a l’Ajuntament – ho conec molt bé – i ha continuat així a la Generalitat. La seva actuació envers els problemes del Liceu ha estat deplorable i també envers altres entitats culturals.
Que no hi ha un programa de cultura és evident en totes les estructures polítiques, a nivell de l’Estat Espanyol – del qual esperem alliberar-nos – ni – malauradament per a nosaltes – de Catalunya i les seves institucions. Molts són els exemples que ho demostren i la manca d’un projecte i un programa n’és una evidència. Cap institució pot tirar la primera pedra – de manera metafòrica – no oblidem que l’Ajuntament de Barcelona ha considerat que no cal una Regiduria de Cultura.
El nomenament del nou Conseller de Cultura no ens pot animar.
M'agradaM'agrada
De fet no hi ha programa de res, o més ben dit d’una cosa sí, hi ha un full de ruta, però em sembla que ni ells mateixos se’l creuen. Pensar en programes de govern i en particular de cultura, forma part d’un gènere conegut com a ciencia-ficció.
M'agradaM'agrada