IN FERNEM LAND

EL PIERCING DEL LICEU


Liceu AMAT

Tocava preparar l’Otello però des d’ahir quan La Vanguardia va publicar a plana sencera la noticia de l’operació estètica que està previst fer a la façana del Liceu, anem una mica revoltats.

No em sembla pertinent, i us ho dic des de la més radical oposició estètica al projecte presentat, discutir sobre la idoneïtat artística de la proposta, en aquest sentit no ens posarem d’acord entre aquells que no ens agrada gens i aquells que com a mínim ho troben interessant.

Crec que abans d’arribar a aquest punt de la controversia seria bo que parléssim del que i del com ens ha portat fins aquí,

Quan el Liceu es va cremar l’any 1994 es va decidir encara amb les runes fumejant de  fer-lo on era i com era, i aquí, com ja hem dit moltes vegades, rau l’inici de la controversia actual.

El senyor Guasch em va dir personalment quan va prendre possessió del càrrec. que volia que el Liceu lluís com lluïa el Majèstic al Passeig de Gràcia (sic). Em va sorprendre, però tal i com m’ho va dir o així ho vaig entendre jo, la cosa afectava a la visió nocturna de l’edifici i a una nova il·luminació de la façana, tot i els problemes que podria haver de contaminació lumínica.

El nou Liceu es va aixecar respectant la façana històrica, que no va resultar malmesa per l’incendi i amb l’edificació d’una nova estructura en tot l’espai que ocupaven els edificis de vivendes colindants que van ser enderrocats per fer-hi l’edifici de nova planta. Curiosament l’arquitecte Solà Morales no va donar cap rellevància a aquesta nova façana, més similar a un edifici administratiu sense cap personalitat, pla amb una façana  de vidre i formigó que no alterava l’anodina irrellevància de les edificacions de la popular rambla barcelonina, un passeig conegut per la seva vida, no pas per els edificis que la voregen.

A Barcelona hauria d’arribar el modernisme per tal de que els edificis sortissin de la discreció externa que sempre han caracteritzat l’arquitectura civil de la ciutat. Els grans palaus, que els hi ha, les grans mansions del carrer Montcada, del barri de Ribera o del carrer Ample, tenen unes façanes que no deixen entreveure la magnificència dels seus interiors.

Al llarg de tota la Rambla hi trobem palaus tan emblemàtics com la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (potser al costat de la casa de Bruno Quadros, l’edifici de façana més singular), el Palau Moja, l’església de Betlem (un dels pocs exemples del discret barroc barceloní), el Palau de la Virreina, la porta del mercat de la  Boqueria, El Teatre Principal, la seu de la Conselleria de Cultura a la Rambla de Santa Mònica al davant de l’església que dóna nom al tram i veïna del Centre d’Art, acabant amb l’edifici de Capitania General o l’edifici amagat del Museu de Cera, tots ells, tots,  d’un anodí anonimat.

Els edificis de la Rambla són lletjots, la importància mundial del passeig no es deu a la magnificència arquitectònica, ni tampoc al luxe dels seus establiments, ni a l’aristocràtica elegància de la gent que si deixa veure fora d’aquelles nits, ara sembla que enyorades, que la gent popular s’amuntegava al passeig central per veure l’entrada luxosa de les classes altes a l’entrada i sortida del teatre. Per tant voler donar una rellevància arquitectònica a una façana històrica, “senzillament discreta” amb una operació estètica no sembla del tot encertat, perquè si ja en els seus orígens de teatre privat els seus propietaris, seguint les tradicions domèstiques, van tapar el luxe intern amb una façana discreta, no sé perquè ara tenim que cridar l’atenció amb els piercings que Frederic Amat a encolomat a la direcció actual. Què es pretén?

Quan es va decidir el on era i com era maleït, s’hagués pogut ser més agosarat i decidir fer el nou Liceu al costat de l’Auditori (edifici també de façana discreta) i  del TNC, aquest molt criticat per la grandiloqüència (quin contrasentit, oi?) megalòmana de l’arquitecte Bofill, aquest sí un edifici digne d’una eina d’estat. Però no, es va decidir que es quedaria a la Rambla i per això l’arquitecte Solà Morales no va voler agredir la grisor que el caracteritzava, si bé es cert que la façana del teatre no te gaire perspectiva en l’estretor del tram dels Caputxins i els plataners gegantins tampoc ajuden gens a guanyar-la. Pretendre ara que les brillantors i les ombres que els piercings projectaran a la façana facin al conjunt més admirable, és si més no un somni petit burgués.

Nosaltres no som París, ni Viena, ni Munic, ni Budapest, ni Praga, ni…i com que no hem estat mai capital de cap Estat no hem tingut edificis per demostrar-ho. Tampoc hem tingut en la historia un Estat espanyol amb un interès per la cultura, la musica i l’òpera, més enllà de la centralitat jacobina, fins i tot paisos tan centralistes com França van dotar de cases d’òpera notòries a les “capitals de provincia”, edificis per fer-hi música arquitectònicament rellevants, però a Espanya no, i la vida operística a banda de Madrid que no hem d’oblidar que va tancar el seu teatre Real durant 70 anys, la va fer la societat civil.

Amb l’arribada de la democràcia i amb uns governs progressistes que van voler recuperar els segles perduts, les capitals més abandonades es van dotar d’auditoris i algunes de teatres d’òpera, però a Barcelona l’òpera no li calia, només s’havia de comprar el teatre a uns propietaris poc involucrats que havien deixat degradar el teatre fins quasi la desaparició i fer-lo públic (amb certes peculiaritats incomprensibles que tampoc venen al cas en aquest tema).

El Liceu per tant, va ser un teatre privat que va inaugurar-se per competir amb un altre teatre privat, el Principal, que feia molts més anys que ja portava l’òpera a Barcelona i que tampoc tenia una façana rellevant tot i que perspectiva de la seva façana fos més notòria que la del Liceu.

Madrid, és a dir l’Estat, va fer el seu teatre d’òpera real més tard, encara que ara s’han tret de sota el barret  una antiguitat bicentenària, i ells si que van fer un edifici, lletjot també, però de planta majestàtica als quatre vents, en un entorn monumental i aristocràtic a imatge de les grans cases operístiques de les ciutats més operístiques de la vella Europa.

Amb l’incendi “fortuït” i desgraciat del Liceu,  varem tenir una oportunitat de fer un teatre modern, ampli, còmode fins i tot d’edifici ostentós que competís amb el temple grec de Bofill, però no es va fer. Molts ho lamentem, no tant l’ostentació de la façana, però si que trobem a faltar la comoditat d’una sala de visió bayreuthiana, molt més democràtica i total de l’escena fos quina fos la butaca que s’ocupés.

Com que amb tot això ja no hi podem fer res, l’actual direcció ha decidit donar rellevància a una façana per dotar-la d’una visió més impactant al passavolant, al turista que despistat pot passar per davant sense adonar-se’n, acostumat a les grans edificacions arquitectòniques dels teatres d’òpera, també els moderns (Metropolitan, Sidney, Les Arts, Oslo, La Bastille, Florència…), no pas als barcelonins i catalans que estimem la casa com és. Aquesta operació epidèrmica és el veritable símbol del nostre actual Liceu..

Jo diria que la notorietat del teatre ha de venir del que es faci en el seu interior, de fet el prestigi guanyat pel Liceu sempre s’ha obtingut per les seves temporades d’òpera, no pas per la importància de la seva façana. L’epidermis als barcelonins i catalans en general, tan discrets i poc ostentosos com som, ens importa poc. Potser per això l’obra de Gaudi, aquesta si revolucionària i trencadora, no acabava d’agradar ni als seus mecenes.

Tenim dues catedrals d’interiors bellíssims amb façanes irrellevants, tenim un dels salons gòtics més esplendorosos amagat en un contenidor neoclàssic del Palau de Llotja,per no parlar de la Casa de la Ciutat o el Palau de la Generalitat ambdós a la Plaça Sant Jaume, una plaça arquitectònicament ben anodina, per tant en un país de façanes discretes, el piercing ara proposat per a la façana del Liceu, més enllà de si és bell o horrorós, em sembla innecessari, ridícul i inconsistent com a projecte artístic o com reclam publicitari.

La idea sembla ser que és una iniciativa del propi artista, Frederic Amat, que es veu que té molta traça en encaterinar als seus clients, i que darrerament s’ha especialitzat en fer tattoos a les façanes (Casa Vilardell a la Laietana, Mercat de les Flors, escala del Teatre Lliure), posant ulls, crustacis de tota mena o llàgrimes de cristall com a sublim aportació artística a murs vulgars. Sabent que el Liceu feia una rehabilitació de la façana  va vendre la seva genialitat a la direcció, i ves per on li van comprar.

La façana del Liceu està catalogada, i tothom sap el que passa amb les façanes i edificis catalogats,sobretot ho saben tots aquells que tenen la sort de viure en un edifici que l’administració ha escollit entre el bo i millor de la ciutat. No et deixen fer cap intervenció que alteri l’estètica original, s’ha de preservar tot, color i materials

Com s’ha fet i com ho han fet per tal de que l’Ajuntament i la Generalitat hagin comprat la idea, és un misteri, i ves per on, ja que a la senyora Colau i la seva Barcelona en Comú,  com també els cupaires que tenen representació a la Casa Gran, els agrada fer assemblees per a tot i votar-ho tot, no etaria gens malament que ens demanessin opinió. I per acabar-ho de fer del tot bé, no estaria gens, però gens malament, que un projecte d’aquesta mena, en el cas que calgués, es fes mitjançant un concurs públic.

Fer-ho com ho han fet jo diria que és il·legal.

No diré res del cost, ja que si és veritat el que va dir ahir La Vanguardia, http://www.lavanguardia.com/…/3014…/liceu-muda-piel.html, tenim un mecenes, Josep Suñol, que se’n fa càrrec.

Ara bé, ja que tenim un mecenes que es mostra generós amb el teatre, em sap greu que la direcció del Liceu no hagi cregut que aquests 284.000€ aportats per pagar al genial Amat els 170 piercings que quedaran clavats a la façana, això sí, de manera reversible per si algun dia algú amb quatre dits de front decideix rentar-li la cara, fossin més importants per altres projectes no tan epidèrmics de millora interna, potser visualment menys evidents, però auditivament més plaents i rellevants.

Com diu Rossa Massagué en un excel·lent artícle a El Periódico http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/liceu-fachada-calcetin-4825562, aquest mecenatge hauria estat molt ben rebut per a renovar instruments de l’orquestra, per exemple. Jo crec que al senyor Suñol si li expliquessin bé els donaria de bon grat, però potser és el senyor Guasch qui no ho veu oportú.

Total, potser quan faci 5 anys que patim les anelles a la façana i quan ens adonem que el cost de manteniment i neteja és insostenible (diuen que estan fets d’un material que evitarà que el coloms o les gavines, hi facin niu), però potser hi deixaran mostres d’excrements que barrejades amb la pols i la pol·lució ocasionada per els cotxes, autobusos i tota la circulació rodada a motor, pot deixar el material ceràmic fet un nyap i amb ell a tothom que hi passi per sota.

Finalment que ens pintin la façana de color rosat potser ens ho pagarà el govern argentí, però no deixa de ser, i aquesta si que és una opinió purament estètica, una vel·leïtat que poc o res tenen a veure amb els colors d’una Rambla que ha perdut des de fa uns anys aquella personalitat abassegadora que malgrat no tenir el pedigrí dels bulevards parisencs, ni les botigues de luxe de la cinquena avinguda, ni el palaus  de façanes imperials del Ring vienès, era l’admiració e tothom.

Si voleu signar en contra d’aquesta operació estètica, ja hi ha qui ha organitzat una recollida d’assignatures a Change Org.

https://www.change.org/p/ajuntament-de-barcelona-barcelona-en-com%C3%BA-no-a-la-fachada-de-el-liceu-con-anillos-frederic-amat-planea-una-obra-con-170-anillos?recruiter=54188433&utm_source=share_petition&utm_medium=copylink

En veurem de coses….

Un comentari

  1. Vicent

    Surrealista! Quan en moltes esglèsies estan treient el farcit barroc o neoclàssic per tal de deixar al descobert l’estructura gòtica original aquí farcim l’original per fer-lo més “guay”. I més enllà de nyaps estètics i atemtats patrimonials-culturals, encara que sobre fac,anes com ben dius, anodines, la sensació que donen és de poca seriositat i que l’únic objectiu de la política cultural dels nostres dirigents és precisament ser “guays” i res més. Lamentable.

    M'agrada

    • Insisteixo que no vull entrar en valoracions estètiques, la meva queixa és per què? i per quèd’aquesta manera tan poc transparent? És quelcom que sembla que no calia, sobretot quan el Liceu té encara tantes mancances internes

      M'agrada

      • Vicent

        En teoria i com a mínim, ha de redactar-se un projecte que tras la seva aprovació inicial hauria de sotmetre’a al tràmit d’informació pública, almenys mitjanc,ant la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província, i obrir-se un termini per a la presentació d’al-legacions i suggeriments. En base a aquest se n’hauria de fer l’aprovació definitiva.

        M'agrada

        • Em sembla que no és així Vicent. Hi ha una lletra petita que els permet fer coses així, perquè com que se suposa que aquestes anelles són art, en estat pur, la legislació ho permet.

          M'agrada

  2. simone

    millor invertir aquests 284.000 euros en fomentar l’interes per l’opera en el joves i molt joves. Quin desproposit! Ho sento pel artista, no es que em desagradin aquest tipus d’idees però en aquest cas i la actual situacio económica penso que hi te que haver altres prioritats amb mes visio de futur. No crec que aquesta intervencio atraigui public interessat per l’opera ni ajudi a omplir el Liceu.

    M'agrada

  3. Montserrat

    Exacte! Quin despropòsit! Mai m’havien agradat els ulls de la casa Vilardell ni les llàgrimes de l’escala del Lliure de Gràcia, que enfarfeguen uns espais anodins, sí, però nets. Aquestes idees apliqueu-les a edificis moderns; si us plau, al Liceu NOOO gràcies! Més val donar els diners per arreglar el contingut i no pas el continent. Es qüestió de prioritats.

    M'agrada

  4. alex

    Totalmente de acuerdo con tus comentarios , Joaquim y de momento con los aquí aparecidos. Aunque no sé si servirá, he firmado y reenviado el formulario de oposición que has adjuntado
    En el mundo de los seguros, un experto diría que si el continente es seguro ( no hay peligro de demolición o de filtraciones ), lo importante es el contenido ( es decir, lo importante lo que debe asegurarse de valía o de valor dentro)
    Y en este caso, con la deficiente reconstrucción del Nou Liceu, existen prioridades a resolver con mayor urgencia y necesidad, antes que ese “piercing” de dudoso gusto : zonas ciegas y numerosas de la sala; deficiente acústica sobre todo en la parte derecha de la sala – la de los números pares -; irregularidad y deficiencias de la orquesta, por ejemplo y por citar 3 solamente)
    Que este Proyecto tenga al parecer el vºbº de las administraciones públicas implicadas, es ya mala señal y de desconocimiento de como está técnicamente la sala principal en cuanto a teatro de ópera y algunas importantes deficiencias que ya he citado

    M'agrada

  5. Pep

    Fa quatre dies els empleats del Liceu van estar a punt de fer una vaga perqué l’empresa els hi devia varies pagues extres. Desconec si ja han cobrat la totalitat del deute, però encara que així sigui, es que ara ja els hi sobren els diners per fer aquesta ……. (No trobo la paraula més adecuada, per no ferir sensibilitats). En fi. Espero que el seny s’imposi i ens arreglin la façana com cal, i passi tan desapercebuda com fins ara i es fixin més en el que es fa a l’interior que el cap i a la fi és el que a nosaltres ens interesa i no que uns quants turistes es dediquin a fotografiar-lo per fora sense saber ni tan sols que a dins s’hi fa òpera.

    M'agrada

    • Segurament fem malament barrejant les dues coses, perquè aquesta intervenció no sembla que hagi de malbaratar el pressupost, ara bé jo m’estimaria molt més que la direcció busqués l’esponsorització de projectes menys sumptuaris i molt més operatius.

      M'agrada

  6. Josep Olivé

    El “on era i com era” va ser proclamat per les institucions del pais i les seves patums més suades de diner públic (i no tan públic, com ja se sap a les fosques i algún dia se sabrà a la plena llum del dia). Els capitostes d’aquestes institucions (i les gran patums del pais) mai sabran el que és anar a l’òpera sense tenir apenes angle de visió, per posar un exemple sense metàfora ni cap mala intenció. Sempre ho faran amb total comoditat. Faltaría més. Tampoc crec que sàpigan com treure’s una entrada per internet ni al taullel, ni molt menys el que val. Tot gratis per la cara. I és clar, “on era i com era”, perquè lo important no és l’òpera, ni l’orquestra, ni el cor sinó l’emboltori, el figurar i lluir quan ens canta el divo/diva de torn i poca cosa més. És obvi que aleshores, preocupatas per l’emboltori, perpetrin un atentat contra el bon gust a la façana. Ja res em sorpren.

    M'agrada

  7. Ho trobo una indecència històrica i patrimonial de primeríssim nivell. L’objectiu, entenc, és renovar i fer més moderna la façana, però el que s’estan fent és una intervenció arquitectònica tant retrograda i incongruent, que no té cap mena de sentit dintre de l’àmbit de la teoria de la conservació. He llegit en l’entrada, que és un procés reversible. Hi veig molt bona voluntat, i això està bé, però tota intervenció arquitectònica on es treballa sobre la mateixa obra sempre té aspectes irreversibles. Tot això ho dic, perquè la llei de patrimoni de l’estatut prohibeix la modificació i la intervenció directa d’aquells monuments patrimonials que no necessiten una restauració. Conclusió: és una aberració, i el que hem fa més ràbia és que és completament innecessari, ja que no perilla (que jo sàpiga) la integritat i l’estrabilitat de la façana. Això és IL·LEGAL!

    M'agrada

    • Sembla ser que la façana està en molt mal estat. La intervenció original no preveia cap piercing, el senyor AMat va veure que hi havia una escletxa per deixar la petjada que no va poder deixar en el projecte de re-construcció i va vendre tan bé el seu projecte que li van comprar, sense concurs i segurament saltant-se les estrictes normatives de rehabilitació del patrimoni. Per què s’ha fet i com s’ha fet no m’agrada, l’obkecte de la reforma no deu estar ben explicat perquè aquest enrenou no tindria lloc si molta gent ho hagués entès.

      Liked by 1 person

  8. Podría ser malo o caustico….pero creo que seré práctico….
    Me dirijo al Sr. Suñol el mecenas (alias el que pone la pasta…porque le sobra..y no sabe que hacer con ella….)….

    Sr. Suñol…..si quiere restaurar o dignificar una fachada……le presto mi cara para dicho menester…..Es que verá….me han salido unas arrugas de expresión, que me afean y no me reconozco en el espejo……Espero que que me entienda y me ayude…… Gracias de antemano…..

    A ver si cuela…..yasí nos quitamos el bodrio de en medio…..me refiero a la fachada del liceo………
    Ya os contaré…..

    Besos a todos/as…

    M'agrada

  9. Rosa

    Completament d’acord entot el que dius, Joaquim.
    No es pot fer atemptats al patrimoni.
    Qui vulgui aquests adornaments que els pengi a casa seva, no a un edifici públic i patrimoni.
    D’alta banda els diners que es donin han de ser per millorar la part musical del Liceu, cada vegada més deixada de la mà de Déu per una direcció que vol estalviar en la música i només mira de portes en fora.
    He signat la petició i la comparteixo.

    M'agrada

    • Francesc

      Jo tampoc crec que a part de dur a terme una restauracio normal, s hagi de modificar l envoltura de la casa. Amb el que s han d invertir diners i buscar mecenas, es amb el contingut. La programacio i els projectes estan convertint el Liceu en un teatre europeu de, possiblement, quarta categoria, quan fa pocs anys erem a segona. Es una vergonya que es vulgui netejar per fora una cosa que perilla per dintre!
      francesc

      M'agrada

  10. jround

    Tots coincidim: no s’entén que amb la precària situació econòmica del Liceu ara s’hagi d’abordar aquesta obra. Qualsevol aficionat preferiria que es comencessin a solucionar els problemes que tots coneixem, malgrat probablement es necessitarien molts més diners dels que ara estem considerant. Si no fos per això, qui sap, potser fins i tot estaria d’acord (també del Palau es va dir fa 100 anys que era més aviat el Palau de la Quincalla que el de la Música… es clar que els casos no són comparables). Sembla, però, que dins el projecte està també contemplada la restauració dels vitralls wagnerians del carrer Sant Pau. Potser això sí que té sentit, atès que es tracta d’un patrimoni que es va tenir que ocultar durant la guerra civil i semblaria oportú recuperar-los amb la seva qualitat original.

    M'agrada

    • L’obra no hauria d’afectar a la tresoreria actual, però ja que hi ha un generós mecenes que vol ajudar al Liceu, millor que els diners que ens dóna es destinessin o el convencessin per tal de que servissin per a altres projectes infinitament més prioritaris.

      M'agrada

  11. lamarula

    Buenas tardes. Leo admirada los comentarios del Sr. Joaquin este.
    Según él, parece ser que Barcelona es un pueblo de la periferia o algo similar. Qué no somos ni Praga, ni Viena??? Sr. mio. Perdóneme. Somos bastante más que eso. Una ciudad icónica, con unas referencias MUNDIALES en cuanto a estilo y, si usted quiere, hasta me atrevo con la palabra extravagancia. Por eso nos conocen en todo el mundo.
    Me puede explicar usted en que otro lugar hay una construcción tan extraña como la Sagrada Familia? Bueno…quizás es que usted no ha viajado…por lo que parece ser…ya que me compara usted a Barcelona con un pueblucho. La actuación del Liceu gustará más o menos hoy por hoy, porqué es chocante, eso no lo niego, pero que quedará como una referencia mundial más de la genialidad y el hacer diferente de Barcelona, eso está claro. Mi consejo es que se deje de tanto hablar de lo que no sabe y se vaya a viajar un poco por el mundo, que creo que lo necesita.

    M'agrada

    • El Sr Joaquin este, le da la bienvenida porqué asñí lo tiene establecido con todos los que aparentan comentar por primera vez, aunque en su caso tenga mis dudas.
      El señor Joaquin este una vez ha leído detenidamente su comentario y habiendo comprendido que o bien no ha entendido nada de lo que he escrito o bien no se lo ha leído, ha decidido que no va a comentar nada más con entes anónimos, creo que no vale la pena que le cuente nada más.

      M'agrada

    • colbran

      Prejuzgar el criterio de una persona como lo hace usted es de muy mal gusto y muy propio de alguien como usted se manifiesta. Se retrata de cuerpo entero.

      La porquería que se pretende clavar en la fachada del Liceu, aparte de fea e inútil es un despilfarro, cuyo importe mejor iría destinado a superar carencias artísticas vitales de los elementos principales de un teatro destinado a la música y al canto, es decir coro y orquesta. Esto sin movernos del Liceu porque muchó más humano sería destinar el dinero del supuesto mecenas a comedores solidarios y ONGs.

      Las “argollas” que se pretenden añadir a la fachada, a mí me sugieren accesos destinados a ascender a Spiderman a la azotea del Liceu o icluso a practicar alpinismo, no moderniza nada, lo afea y molesta.
      .
      Pero qué cosa más estúpida e inútil se les ha ocurrido!, me proporciona repelencia visual. Quizás esas modernidades quedarín bien en un edificio actual, pero en una fachada de 1847 es un auténtico despropósito.

      M'agrada

    • En això et dono la raó, són qüestions estètiques que ja dic des de l’inici que no m’interessen tant com la necessitat o prioritat de gastar el que un mecenes ens cedeix generosament, en un projecte secundari quan en tenim tants imprescindibles per resoldre.
      Tampoc m’agrada que per fer aquesta intervenció no es sigui tan estricte com acostuma a ser l’administració amb el patrimoni, i finalment com no em cansaré de dir, que totes aquestes intervencions que està fent el nou Liceu no es facin en un concurs obert.

      M'agrada

      • nachoferrer

        Sí. És veritat. Acavo de veure a l’Ara (ho porta en primera plana), que l’Ajuntament ha denegat el permís per fer el projecte. Al.leluia!!!!!!

        Esultate!
        L’orgoglio musulmano,
        è sepolto in mar.
        Nostra e del cel,
        è la gloria!

        M'agrada

        • No cridis victòria que al segon acte hi ha allò de:
          Credo in un Dio crudel
          che m’ha creato simile a sè
          e che nell’ira io nomo.
          Dalla viltà d’un germe
          o d’un atomo vile son nato.
          Son scellerato perchè son uomo;
          e sento il fango originario in me.
          Sì! Questa è la mia fè!
          Credo con fermo cuor,
          siccome crede la vedovella al tempio,
          che il mal ch’io penso
          e che da me procede,
          per il mio destino adempio.
          Credo che il guisto
          è un istrion beffardo,
          e nel viso e nel cuor,
          che tutto è in lui bugiardo:
          lagrima, bacio, sguardo,
          sacrificio ed onor.
          E credo l’uom gioco
          d’iniqua sorte
          dal germe della culla
          al verme dell’avel.
          Vien dopo tanta irrision la Morte.
          E poi? E poi?

          M'agrada

  12. Rosa Gelpi

    Coincideixo amb tot lo que has escrit, es horrible, lleig, aberrant. Sembla mentida que els nostres politics tinguin tan poc gust, nomès escoltan a la gent, o ho fan veure, quan s’ acostan eleccions. Estem en mans de ineptes i persones de nula sensibilitat. El Liceu necessita millorar la orchestra, aixó es prioritari si no volem esser aviat, si es que ja no ho som, un teatre de segona o tercera categoria. Mirar la foto del projecte dels piercings, que be ho descrius, fa mal els ulls. Algú ha perdut l’ enteniment

    M'agrada

    • Efectivament, cal actuar segons una llista de prioritats.
      És prioritari refer la façana perquè queia, però no calia més intervencions i en canvi els diners que un mecenes cedeix els podria cedir per una altra mena de necessitats.

      M'agrada

  13. L’any 1991, com a estudiant d’arquitectura, vaig fer front a la contradicció llegint “Aprenent de Totes les Coses” (recull d’articles escrits per Denisse Scott Brown i Robert Venturi entre 1968 i 1970). Entre aquest articles escollo, per a l’ocasió, el titulat “Poca-soltades i decoració”.
    Una vegada posats tots en situació em permeto afirmar: Barcelona és fora de les avantguardes artístiques des de fa més d’un segle. I ara per ara, resta totalment al marge de qualsevol mena de moviment artístic.
    Convido a la reflexió, tot agraint aquest debat a la Direcció del Liceu.
    Cal que els arquitectes aprenguem de totes les coses i sobre tot que, amb humilitat, tornem a anar de la mà d’altre mena d’artistes. Com ara a finals del XIX.

    M'agrada

  14. Jaume

    Enhorabona Joaquim per l’escrit que has publicat avui i l’anàlisi subtil que hi fas. Més enllà de la qüestió estètica, els veritables problemes de fons són realment preocupants. Llegint les respostes, penso que no ens hauria de preocupar tant si la intervenció a la façana és un nyap (o no), com els problemes de la deriva artística i possiblement, en bona part, de gestió del Liceu. Deriva interna no epitelial.

    M'agrada

  15. Mingu

    Al professionals i als afeccionats, el que ens interessa es el que passa dins del teatre, no a fora.
    Tot i d’interès artístic que hi ha en la façana es sol arquitectònic, no musical. I encara que, Joaquim, et veig molt posat en arquitectura barcelonina, prefereixo que els administradors es gastin els diners dins el teatre:
    1: A dal del escenari: no hi ha color que es pot millorar la gestió artística del teatre, des de la teva web ho podem llegir al llarg i ample. Ho deixo aquí.
    2: Fora del escenari: Si quan es va fer la reconstrucció es va voler reproduir fidelment el teatre que teníem, ara no el modernitzarem pas per la estètica, i deixarem els errors de teatre com: masses butaques sense visió, o moltes amb una visió molt dolenta, la molesta ubicació dels fanals, que alteren la visió en molts seients, o la estretó de les butaques de platea, on la gent ample de espatlles toca banda i banda, sense comptar que la pendent de la sala no es suficient per que les senyores evitin els caps dels senyors en la visual.(Tinc una filla arquitecte i una aparelladora, i es posen negres veien coses com les que et dic)
    I per acabar amb bon humor, les argolles de la imatge, em recorden la gran arracada en que usualment es presenta en moltes produccions al Moro di Venezia, i per altra banda crec que els coloms ens venjaran.

    M'agrada

    • Les argolles han estimulat tota mena de fantasies i acudits,m quelcom bastant habitual a casa nostra,
      la preocupació, a banda de la nula necessitat de dotar a la façana d’una notorietat que unes argolles mai li podran donar, em preocupa molt la manera que tenen de fer i presentar els projectes , sense acabar de solucionar les mancances, algunes greus, que té el teatre.
      Hi ha a la sala un tema pendent en la reforma complicadissima del fossat i un estudi que mai s’acaba de materialitzar de millora de l’acústica, temes més prioritaris qi que els diners del senyor mecenes de ben segur ajudarien a tirar endavant.
      Per altra banda no hem parlat del tema vitralls del cercle, inclòs en aquesta operació. Cal recordar que el Cercle és una entitat privada i per tant la restauració dels vitralls i visualització pública de cara al carrer Sant Pau hauria d’anar sempre a càrrec del cercle i les seves fonts de finançament, barrejar-ho en tot això i en la millora de l’entorn pot provocar malentesos.
      Si el Liceu vol fer sessions d’òpera de gala, amb estels mediàtics i amb sopars posteriors a la funció a 1000 euros el cobert i troba qui ho pagui, per millorar les arques i fer front a les prioritats bàsiques, ho aplaudiré, el que no puc aplaudir és que aquestes prioritats passin a segon terme i que un mecenes que tenim pagui uns piercings en lloc de les altres prioritats esponsoritzables.
      La manera de fer-ho, com ho promocionen i anuncien, només fa que crear sospites, i si a més a més les administracions normalment tan curoses en aquestes coses patrimonials, miren cap a una altra banda, aleshores és normal que s’esvaloti el galliner.

      Liked by 1 person

    • Sigue sin leerme, los argumentos estan expuestos en el post y en los comentarios realizados a comentaristas que se identifican y lo hacen con los modales de los que Usted no ha hecho gala precisamente. ¿Qué pretende que le haga parabienes? Mucho ya he hecho con contestarle las dos veces que lo hecho, con bienvenida incluida.
      Passi-ho bé, estigui boneta, que diuen a l’auca del senyor Esteve.

      M'agrada

    • Carles Quintana

      El Sr.Joaquin (que no Joaquin este) hace gala de una educacion, paciencia, modales y saber estar de los que carece lamarula. Este personaje anonimo o es afin al proyecto o participante en el. Al leer su opinion y ver que despues de un zas en toda la boca que le da el Sr. Joaquin, vuelve a por mas se deduce que tambien puede tratarse de lo que en internet se conoce por un trol, una persona que solo busca provocar. Por lo que opina es evidente que o no se ha leido en su totalidad el articulo ( porque solo habla de Barcelona y no expone argumentos validos en favor del proyecto) o no lo entiende o solo quiere provocar. Se atreve a recomendar al Sr. Joaquin que viaje mas, yo me atrevo a recomendarle a el que lea mas, porque si ha viajado mucho no ha aprendido ni educacion, ni cortesia ni diplomacia. Es posible que leyendo mejore su comprension lectora, su educacion y modales y llene su vida aburrida, monotona y solitaria con otras aficiones mas provechosas que trolear los blogs de los que si amamos al liceo de verdad y lo queremos tal y como esta, sin obras que solo quieren satisfacer los deseos megalomaniacos de algunos personajes.

      M'agrada

  16. migroscan

    No entraré en la qüestió estètica perquè res més subjectiu i divers que els gustos de cadascú.. ..de fet aquesta actuació podria reflectir a la façana el que a vegades es veu a dintre en certes posades en escena i escenografies d’alguns il.luminats. Segur que si el Sr. Bieito (amb tot el respecte, és el primer que m’ha vingut al cap recordant el seu don Giovanni) hagés fet el disseny d’aquesta renovació estètica l’agués farcit de consoladors o de tifes. Tot és “art”, no?. Però com que no hi ha concurs, no es pot presentar. Jo a la fotografia publicada del projecte del sr.Amat, veig els zeros dels diners que s’hi han destinat a fer-la encastats a la façana, a la vista de tothom. Pel que fa als permisos per fer-ho a un edifici catalogat, no crec que sigui cap problema, veient les instal.lacions de les capses negres i cablejat de fibra òptica que fa la Telefonica cada dia a qualsevol façana, sigui d’un edifici del Barri Gotic del S.XV, sigui un modernista del barri de Gràcia, sigui el que sigui. Això si: si estens la roba al balcó del carrer encara et poden multar!
    http://www.20minutos.es/noticia/14040/0/Multa/tender/ropa/
    Vaja, sembla que m’he desfogat una mica…
    Sigui el que sigui amb la façana, lo important és el que es podrà veure i sentir a dintre del Teatre!

    M'agrada

    • Hola migroscan.
      Una intervenció artística a la façana podria ser una operació més de màrqueting, d’aquestes que tant agraden a la direcció actual, de les que tenen com a objectiu vendre, però ara per ara el Liceu necessita millorar el producte que es ven a la botiga, i si el producte no és del tot bo,, per molt maca que sigui la façana o l’aparador, un cop s’ha tastat el que hi venen difícilment fidelitzarem la clientela.
      A mi els piercings escollits no m’agraden, però aixìo no té importància,, ara b´´e quan es desatenen aspectes fonamentals per la continuïtat del negoci, trobo que aquesta mesura és com una presa de pèl.
      Més valdria que ens expliquessin el projecte bé, que el posessin en concurs públic i que la millor opció, segons un tribunal competent decidissin quin cal fer quan el teatre s’ho pugui permetre, no el que presenta l’amic d’aquest o aquell altre, o el que s’ha sabut vendre millor.
      Tot plegat semblaria molt lògic, però no ho deu ser quan encara hi ha qui pensa que els que estem en contra d’aquest projecte som retrògrads i carques que estem en contra de tota modernor, la modernor que ho fa tot tan de consumir i llençar.
      Gràcies per dir-hi la teva

      M'agrada

  17. OLYMPIA

    Quina llàstima de tants diners llançats! Com bé dius, Joaquim, l’estètica és subjectiva i jo sóc de les que també penso que potser d’aquí uns anys despertarà entusiasmes. A mi, el Palau no m’agrada gens pel que fa a la façana si exceptuo la de l’entrada que va fer Òscar Tusquets que em sembla un clàssic.
    El projecte de les anelles és una presa de pèl.

    M'agrada

    • No tinc prou visió futurible per saber veure si l’any 2125 els piercings de l’Amat al Liceu siguin motiu d’estudi a les millors universitats i motiu de tesis doctorals, això poc m’importa, possiblement sóc, segons un comentarista, tan ignorant i curt de gambals, que possiblement d’haver nascut a finals del XIX hagués trobat el Palau una mona de pasqua, i possiblement tindria raó.

      M'agrada

  18. Yo no me voy a meter en temas estéticos, porque sin ver el proyecto realizado no puedo saber si me gustará o no. Le daré un voto de confianza al artista. Lo que no me parece adecuada es la gestión del teatro. Nos ha tocado sufrir a un director que puede ser competente en temas económicos, pero que no lo es a la hora de gestionar un equipamiento cultural. Está dejando caer el nivel artístico del Liceu a un nivel lamentable, echando al traste el trabajo de muchos profesionales que ayudaron a convertirlo en un teatro de referencia. Perder el prestigio es muy fácil, y recuperarlo francamente difícil. Una temporada más al nivel de la que estamos sufriendo ahora y no querrá venir a cantar ni dios. Me da la sensación de que este señor está tratando de ocultar sus carencias a base de maquillaje (piercings, gastronomía, helados de los hermanos Roca, etc), y debería saber que un teatro de ópera no es fachada, lo que importa es el interior. Los museos, teatros y auditorios se hacen famosos por su contenido, no por el continente. Hay que dejarse de botox y empezar a hacer cirugía, señor Guasch.

    M'agrada

  19. Marc

    Si que és lleig, està col·lapsat. La notícia deu ser un globus sonda, no crec que facin aixó sense un mínim de quòrum barceloní.

    Existeix una solució força lluminosa per resoldre els problemes que neixen del mal original. Es diu: “a la tercera va la vençuda”

    M'agrada

  20. katia

    Ja he signat.El programa Polònia no tardarà ni dos telenoticies a vestir-se de espeleologs i tirar amunt.La alcaldessa ha dit que NO,a veure qué diuen els seus colegues.

    M'agrada

  21. Mercè

    Ho he vist avui a la TV. Se m’han posat els pèls de punta.

    Amb una bona neteja de la façana i un bon manteniment, n’hi ha ben bé prou.
    I amb una programació que toqui l’excel·lència també; que això és el que més falta ens fa. I amb uns preus que no siguin abusius com ho són ara.

    La façana del Liceu és com és; i el que importa és l’activitat que s’hi fa a dins. És clar que potser als Amat, Vila, Suñol (no ens deixem pas el/la Lamarula) només els importa l’exterior de les coses, la façana que deixi amb la boca oberta als guiris encara que sigui la cosa més estrafolària i lletja del món.

    Estic emprenyada de debò. Firmo la petició de change.org i la faig córrer.

    Que el senyor Amat, el senyor Vila, el senyor Suñol i aquest, o aquesta Lamarula es posin aquests piercings “en semejante parte” o allà on els plagui: menys al Liceu.

    M'agrada

  22. gloria

    es atenta contra el patrimoni cultural,que facin millors produccions i millors cantants i no malgasta els diners destruin una façana emblemática,a Paris no o farian mai…..

    M'agrada

Deixa un comentari