IN FERNEM LAND

INSISTINT AMB LES PÊCHEURS DE PERLES


Pecheurs MET

Necessitava fer aquesta regressió a allò viscut fa justament una setmana, per tornar a creure en l’òpera, en els cantants, en els teatres seriosos…

Retornem doncs a l’equilibri de la mà de l’elegant música francesa, dels cantants amb estil i musicalitat, tornem a la qualitat, al rigor, a l’emoció, a la sensibilitat.

Que quedi clar que no reivindico el Met com  a teatre de referència, aquesta temporada no els està sortint del tot reeixida, però si que reivindico aquests “Les pêcheurs de perles” com antídot a la sensació de frustració que és possible que a alguns del habituals del blog us pugui envair en els propers dies.

Georges Bizet
LES PÊCHEURS DE PERLES
llibret de Michel Carré i Eugène Cormon

Léila……………….Diana Damrau
Nadir……………….Matthew Polenzani
Zurga……………….Mariusz Kwiecien
Nourabad…………….Nicolas Testé

Director musical……………Gianandrea Noseda
Direcció escènica…………..Penny Woolcock
Escenografia…………Dick Bird
Disseny de vestuari……..Kevin Pollard
Disseny de llums…….Jen Schriever
Disseny vídeo…….59 Productions
Moviment escènic…….Andrew Dawson

Metropolitan Opera House, 16 de gener de 2016

Apunt relacionat

Ara i aquí no se m’acut millor manera de acabar de pair l’indigesta d’ahir.

Un comentari

  1. Ordet

    Ai sí. Recomanable 100%. Plena de detalls interessants i amb unes veus en estat de gràcia. Una posada en escena moderna hauria de millorar sempre lobra. Per empitjorarla prefereixo el paper pintat… Prou gabies i nazis a les òperes!

    Liked by 1 person

  2. Marc

    Diana Damrau…. La vaig escoltar aquest estiu a Peralada, és deliciosa. Caldrà entrar en aquesta representació.

    Parlant però de les nostres antípodes, quins serien per tu els teatres de referència a Europa? N’hi ha algun als USA, a Chicago per exemple?
    Estic buscant una bona relació entre qualitat artística, preu, visibilitat i bellesa arquitectònica.
    Moltes Gràcies per tot.

    M'agrada

    • Pregunta complicada i resposta impossible, no en conec tants, i quan són imponents com el conseller vol, la visibilitat és discutible, i quan són magnífics l’arquitectura és mediocre. El primer cas Paris (Garnieer), el segon Torino o el mateix París (Bastille).
      No cal que et digui que jo sóc de la segona opció.

      M'agrada

  3. Salvador i Conxa

    Moltes gracies Joaquim. Ho has fet com si forem al mateix Met. Nosaltres no puguerem anar-hi per que teniem l’embolic d’un nou net. Aixi que doble felicitat. A Valencia la feren fa poc en versió concert, dirigida pel Plasson i va servir de bon entrenament

    M'agrada

Deixa un comentari