Ildebrando d’Arcangelo, Attila a Bologna, foto Rocco Casaluci
Durant els propers dies el blog entra en una mena d’activitat automàtica, més de divulgació que no pas d’opinió.
Intentaré seguir portant l’activitat musical i operística de la més rabiosa actualitat, no sé si diàriament, ho intentaré tot desitjant que aquest període passi el més aviat possible.
Avui comencem per l’Attila que ha inaugurat la temporada del Teatro Comunale de Bologna, un teatre de gran historia, sobretot wagneriana, i que ara diguem que en termes del nostre conseller, segurament no està jugant, com tots els teatres italians, fins i tot la Scala, en la primera lliga mundial de teatres d’opera.
Tot i així i malgrat que Bologna no hi jugui i que ves per on, tampoc té una façana gaire lluïda, han programat un Verdi que si més no ens permetrà evaluar i comparar aquest Attila que avui us proposo, amb el Nabucco i l’Otello que hem vist, escoltat i en alguns caos patit, aquesta temporada al Liceu.
Us deixo amb un tast del pròleg des de “Santo di patria indefinito amor” la cavatina d’Odabella i el conseqüent duo entre Ezio i Attila “Tardo per gli anni e tremulo”el que ens permetrà evaluar a Maria José Siri, Ildebrando d’Arcangelo i Simone Piazzola.
Giuseppe Verdi
ATTILA
Dramma lirico in one prologue and 3 acts
Attila – Ildebrando d´Arcangelo
Odabella – Maria Josè Siri
Ezio – Simone Piazzola
Foresto – Fabio Sartori
Uldino – Gianluca Floris
Leone – Antonio di Matteo
Orchestra e Choro del Teatro Comunale di Bologna
Director musical: Michele Mariotti
23 de gener de 2016, Teatro Comunale di Bologna
Avui i aquí Attila, demà insistiré amb Verdi i amb un altre teatre de “lliga dubtosa”, escoltarem el Nabucco des de Chicago i seguirem comparant.
IN FERNEM LAND 
Poques comparacions. Aquest pròleg és de “Champions”.
M'agradaM'agrada
A mi la senyora Siri no m’agrada gaire, però tot plegat té una consistència verdiana que per suposat el nostre malaurat Otello no té.
M'agradaM'agrada
Ai!! es que Verdi es diferent i a més a més el senyor Attila es força guapo eh?
M'agradaM'agrada
No tens remei, hahahahahahahahaha
M'agradaM'agrada
Potser a la Odabella li queden els aguts una mica baixos… (no vull semblar purista. Sols és una qüestió de cromes). I amés, potser crida una mica massa. No creieu?
Per la resta tots molt bé.
M'agradaM'agrada
Potser?, I Tant, però és bastant normal, que no vol dir que sigui bo, que les sopranos dramàtiques tendeixin al crit.
Ja em diràs que et sembla Serjan com a Abigaille, tot un altre món, molt millor.
M'agradaM'agrada
Desitjo i espero que ben aviat puguis fer els comentaris a que ens tens acostumat.
M'agradaM'agrada
Si. I mes ara, despres de les cancelacions que ha hagut de fer en el Liceu aquest Jose Cura que sortia destacat en la publicitat. Un tenor, actualment, de Lliga Mundial!
M'agradaM'agrada
En Thielemann l’ha agafat per fer Otello a Salzburg aquesta propera Pasqua, en substitució de hohan Botha, que és el que estava previst. Ell sabrà amb qui se la juga.
M'agradaM'agrada
Jo també benvolguda Demo però ara les prioritats són unes altres.
M'agradaM'agrada
No estando casi ya en carrera Guleghina, hoy en día para cantar la Odabella solo se me ocurren 2/3 nombres de sopranos solventes : Monastyrska, Pirozzi y hasta la Tamara Wilson
Tampoco hay demasiados bajos y barítonos solventes para el Attila y el Ezzio
¿ No fue la ilustrísima Ghena Dimitrova en 1.984 la última Odabella liceistica? ( muy buena función, con dos buenos acompañantes como Nesterenko y el muy profesional Todisco )
Joaquim, recupera y cuelga este Attila del 84, vale la pena para los jóvenes que no estuvieron en el Liceo por aquellas épocas
M'agradaM'agrada
Ese Attila del que hablas Alex fué mi segunda ópera en el Liceu, la primera fué el Faust de Gounod famoso con Kraus-Freni-Díaz y Sardinero (eso si es un estreno a lo grande!!). Recuerdo que me impactó treméndamente la Dimitrova, con esa voz gigantesca, descomunal que se sobreponía a coros, orquesta y todo bicho viviente que se movía pero a la vez capaz de medias voces, notas apianadas y filados perfectos. Solo en la salida, atacando “Santo di Patria”, te dejaba clavado en la butaca.Vaya Attila!. Nesterenko y Todisco, ya quisieramos escuchar esas voces en el actual Liceu!. Del barítono Antonio Salvadori tengo muy vago recuerdo de su prestación en esas funciones. Hoy en día no podemos ni tal solo soñar algo así. Ahhh y también se represento Nabucco con Ghena Dimitrova y Silvano Carroli, no recuerdo si antes o después de Attila. Eran otros tiempos, donde todavía había grandes voces verdianas.
M'agradaM'agrada
Aquí Carrolli flojeó como Nabucco; la voz y su emisión eran marcadamente veristas más que verdianas (`para mi gusto, lo mejor que le he escuchado a Carrolli en el Liceu, su Jago – con Domingo y Dessi – y su Scarpia )
Eran otros tiempos y las voces incomparablemente mejores
M'agradaM'agrada
Jago mejor que Jack Rance? Hacía un Jago como si fuera Scarpia y creo que en nada se parecen.
M'agradaM'agrada
Empezaste a un gran nivel, sin duda, però Todisco hoy nos parecía tan vulgar como entonces, seguro, tampoco hace falta ser mega nostálgico. Salvadori era pura discreción, como los de ahora. Dimitrova no, era excepcional y lo sigue siendo ahora transcurridos los años,es más, su importancia ha crecido y se le echa en falta. En cuanto a Nesterenko, sus Verdi eran demasiado eslavos, pero la voz era auténtica. También se le echa en falta.
Carrolli si que no,, para Verdi ni hablar, Era un gran Scarpia e hizo el sheriff de esa Fanciulla inolvidable con Domingo, pero cuando cantava Verdi a mi no me gustaba nada.
Gracias por comentar
M'agradaM'agrada
Aún recuerdo con estupor los que hacían ascos, en el Liceu, a la torrencial Dimitrova. En fin, tendré presente la petición.
M'agradaM'agrada
La façana del Comunale és ben lletja (això si, amb una sala meravellosa!). Doncs aqui tenim unes argolles que potser li senterian molt güai! Però no crec que coli, donat que el conseller de cultura de l’Emilia-Romanya probablement no tingui cap necessitat de fer “autobombo cultural-nacional” gratuit i, efectivament, considera que el seu comunale no juga a la xampions. Pobrets, es limiten a fer Verdis dignes, no com al nostre teatre de xampions, on se l’ha massacrat ja dues vegades en lo que va de temporada. I per a que el públic s’en adoni d’on juguem jo proposaria que abans de cada òpera l’orquestra interpretés l’himne de la xampions. No és cap barrabassada, El seu compositor va ser un operista colossal.
M'agradaM'agrada
Ves donant idees tu 🙂
M'agradaM'agrada