Quan ahir en arribar a casa vaig obrir el Facebook i vaig veure la en el mur de Leonor una fotografia seva amb l’Emilio, el cor em va fer un tomb, vaig intuir amb aquella precisió amb la que sempre intuïm les noticies dolentes, que alguna cosa no anava bé, i en llegir el preciós i sentit text que li va dedicar, em vaig quedar estorat.
Avui l’apunt és per a ell i vull que sapigueu el perquè, tot i que els que el coneixíeu bé, molt millor que jo, ja ho sabeu amb escreix.
L’Emilio feia temps que lluitava contra una mala salut de ferro que finalment ha acabat jugant la darrera i decisiva partida. Seguia les seves entrades i sortides de l’hospital, cada vegada més assídues i preocupants, gràcies a les cròniques que ell mateix ens deixava, sempre aparentment optimistes, sempre traient ferro a l’assumpte, positivant les adversitats i trobant la part amable que sempre ens reserva la vida. Vida que sabia viure degustant-la i fruint dels senzills plaers, de les passejades, dels raigs de sol i del seu mar imprescindible, dels àpats entre amics i és clar, de l’òpera, que va ser gràcies a ella que el vaig conèixer, poc, però suficient per agrair-li.
L’Emilio era un senyor, educadíssim, molt culte, amb una ironia sorneguera, sempre respectuosa però afilada, sempre argumentada.
Amb l’Emilio em separaven moltes coses, des de el seu pensament polític als nostres equips de futbol, fet que no evitaba que sempre em felicites quan el Barça guanyava. Fins i tot en l’òpera que tant ens unia, teníem discrepàncies, però l’Emilio em va respectar sempre, mai em va deixar de saludar, ni de parlar, ni de somriure…, si el seu exemple fos model…
M’aturava al passadís per interesar-se per coses personals que havia llegit a Facebook o a In Fernem Land, on ens havia deixat alguns comentaris sucosos. A vegades només em saludava amb un lleuger gest de cap o amb la ma quan em veia envoltat de gent, era molt educat i discret, no em volia molestar, curiosament com sempre succeeix en persones com ell, que són les que mai molesten, ans al contrari.
Sempre que jo l’anava a saludar em regalava un somriure i paraules amables, mai el vaig veure alterat, transmetia pau l’Emilio, i sapiència, educació, elegància i tolerància.
Els seus alumnes de ben segur van ser uns privilegiats.
El Facebook, tantes vegades injuriat, va fer possible que ens relacionéssim més. Jo m’interessava per la seva salut i ell preguntava per mi i també pel Fede.
A l’Emilio sempre l’associaré Alfredo Kraus, Edita Gruberova i a la seva amiga Mariola Cantarero, per tant res millor que anar a buscar al seu canal de Youtube uns vídeos que l’identifiquin i segur que no erraré el tret i també segur que a ell el farà content i li agradarà.
El Werther de Alfredo Kraus
L’Elisabetta d’Edita Gruberova a Roberto Devereux
L’Elvira de I Puritani per Mariola Cantarero
El trobarem a faltar, segur, perquè a les bones persones sempre se’ls trobar a faltar.
Adéu Emilio
IN FERNEM LAND 
Descansi en Pau.
No el coneixia. Però tenia pinta de ser una gran persona.
Amén.
M'agradaM'agrada
Ho era i ha deixat molta empremta entre els amics, què és pot demanar més?
M'agradaM'agrada
Benavides, persona muy amable, paciente, con buen humor y respetuoso. Lo siento.
Fui compañera suya enel colegio Gaudí de Sarria
Barcelona. Le recuerdo con mucho cariño. Me gustaría saludar a Margarita Vilalta ,Angels Feliu, Jaume y a Ana Cap de Vila de la escola
Andersen. Un fuerte abrazo.
M'agradaM'agrada
Hola Rosalía, han pasado ya más de cinco años de la muerte de Emilio y se le sigue encontrando a faltar.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Copio casi textualmente lo escrito esta mañana en el foro Una Noche en la Opera cuando me he enterado de esta triste noticia .
“Bastantes de vosotros conociaís a lo conocíaís desde los tiempos inmemoriales de Hispaópera, La antigua Tertulia,etc… y no sé si llegó a escribir aquí. Os comunico ( yo lo conocía desde hace años y era casi vecino de barrio en Barcelona, aunque él vivía a caballo entre Barcelona e Ibiza capital), ayer o anteayer falleció el bueno de EMILIO ( como se hacía llamar).
Era un señor ya de edad, fue director y profesor de un colegio en Barcelona del que ya se había jubilado ( profe creo de matemáticas en su tiempo) y asiduo Liceísta. Gran admirador de la ópera belcantista, amigo en su época de Alfredo Kraus y buen seguidor de los grandes belcantistas actuales ( Juan Diego Flórez entre ellos, además de Bros, Cantarero, Orfila, etc..). Admirable persona, educado, señorial y con mucha ironía fina en sus conversaciones, con el que daba gustazo debatir y discrepar inteligentemente
Descanse en Paz, el buen amigo EMILIO Benavides!!
M'agradaM'agrada
Un buen recuerdo, le hubiera gustado.
M'agradaM'agrada
No me extraña que dos buenas personas como vosotros os conocierais y os apreciarais por encima de otros motivos separadores. Gracias, pues, por este recuerdo a nuestro querido Emilio Benavides. No es cuestión de repetir lo que todos dicen y han dicho, en vida, siempre de él, que además era verdad. Yo siempre le llamé, intentando mostrar mi “dominio” de su lengua natal, “Emili” (tragándome, no sin cierta exageración, esa “ele”). Jamás hizo comentario alguno ni corrección, pero cuando, por algún motivo tenía que volver a pronunciar su nombre en mi presencia, siempre era “Emilio”.
Hasta siempre, viejo amigo. Dale recuerdos a Alfredo de nuestra parte.
M'agradaM'agrada
Eres muy amable Fuentes. Nos tratamos poco pero lo suficiente para saber que es de esas personas que dejan huella.
M'agradaM'agrada
Un record entranyable per l’exdirector, professor de Matemàtiques i company de feina del Col.legi Gaudí de Barcelona als anys 80s.
Em ve a la memòria un dia que em va dir si li volia portar una ampolla d’herbes eivissenques al seu amic Alfredo Kraus a l’hotel Princesa Sofia.
Recordo els esmorzars a la granja del Passeig de la Bonanova, al bar Victor ….
Un home culte, bo i amb un somriure sempre per a tothom.
Àngels Roquet
M'agradaM'agrada
Va ser un bon professor i director pero encara millor persona.
Despres de tants anys tohtom el recordem i el recordarem sempre.
Bon viatge senyor Benavides i gracies per tot.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Xavier per aquest record.
M'agradaM'agrada
Gràcies Maria Àngels per deixar el teu testimoni record.
M'agradaM'agrada
Descansi en pau, Emilio.
M'agradaM'agrada
Gràcies OLga
M'agradaM'agrada
Gracias, Joaquim.
Para muchos de nosotros, una pérdida irreparable: un señor, culto, amable, divertido, con una ironía fina en los labios, una sonrisa y una mirada franca y abierta, con un gran talante, un conocimiento amplio del que jamás presumió, gran amigo en la distancia, tolerante, afable y cálido.
Un muy querido amigo que se nos ha ido a muchos.
Gracias por este recuerdo, Joaquim; muchos jamás lo olvidaremos.
Mis saludos, amigos infernems.
M'agradaM'agrada
Lo sé Leonor, los que lo conocíais bien estais de luto, su pérdida és profunda.
M'agradaM'agrada
Unes paraules molt sentides, Joaquim. Esperem que puguin aportar una mica de consol a familiars i amics. Molts ànims a tots!
M'agradaM'agrada
Aquestes coses no sé si ajuden però les necessitem per viure, la mort no l’assimilem mai.
M'agradaM'agrada
Aquestes malalties tan depredadores no deixen opciò a una sortida.Ho sento molt,no es veia un home gran,però de poc serveix les ganes que tinguis de viure.El seu somriure diu molt d’ell.
M'agradaM'agrada
Era un tret identitari imprescindible que deia molt d’ell.
M'agradaM'agrada
D.E.P.
M'agradaM'agrada
Gràcies Nati.
M'agradaM'agrada
Trist. Descansi en pau.
M'agradaM'agrada
Si, estava delicat, però ens havia acostumat a les seves superacions, però aquesta vegada va dir prou.
M'agradaM'agrada
No el coneixia de res, però ara després de llegir tot el post me sap greu no haver conegut al profesor Emilio Benavides.
M'agradaM'agrada
T’hagués agradat molt, de fet no conec ningú que no hagi dit coses boniques i sobretot de tot cor.
M'agradaM'agrada
Emili, queden lluny les interessants xerrades que fèiem sobre política, teatre, òpera, llibres o qualsevol altre tema. Recordo la primera conversa que vàrem tenir al bar Rioja davant una copa de vi el llunyà 1978. Allà, entre altres qüestions me´n vas fer cinc cèntims de com anava tot allò del Gaudí. La última conversa la vàrem tenir a la sortida del teatre Romea deu fer tres estius. Vam comentar el Julio César que acabava d’interpretar en Mario Gas.
Vas saber gaudir de la vida de la ciutat, especialmente la cultural, encara que alguns cops et lamentessis que Barcelona no fos París.
Bon viatge!
M'agradaM'agrada
Gràcies Jaume per aquest condol i aquest record ple de vida
M'agradaM'agrada
Pues sí, en Hispaópera (en el foro) le conocí, y después gracias a nuestro común amigo Simón Orfila, hará unos 9 o tal vez 10 años, nos conocimos en persona. Era un lujo de persona, todo lo que se ha dicho de el es cierto y cualquiera que lo haya tratado, conocido mas o menos lo corroborara.
Venía a Menorca, siempre que podía a ver el Concierto de Alaior (de Simón en Agosto) y si podía también venía a ver alguna ópera. Siempre era un placer hablar con el, ya fuera 1 minuto o un rato.
La dos últimas veces que lo ví, en Mayo en mi querido Teatro Principal de Mahón, para la función de Carmen, estaba pachucho…muy preocupado por su hermana, lo ví tocado. Me comento que muy a su pesar ese Agosto no podría venir, le dije que lo primero era lo primero, que habría más Agostos (como me erraba) y el 7 de diciembre, en el descanso de la Lucia en el Liceu, en el pasillo lo ví, me encanto verlo…pero estaba fatigado…me dijo que había estado muchas semanas / meses sin salir, y que ese día era el primero que salía. Días después le mande un mensaje privado por facebook…comentando la Lucia, y me contesto con su “fina ironía” que “de la producción ya hablaremos, mejor con unas copas de vino de por medio”…
Emilio, somo muchísimos los que te echamos de menos y de corazón. Y aún que no vas a volver en Agosto, estarás siempre presente en nuestro recuerdo.
Seguro que andas buscando abonos ahí arriba para no perderte nada de Alfredo (como le llamabas tu).
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Antonio por este recuerdo, que proviniendo de personas que le conocíais mucho mejor que yo, tiene mucho más valor.
Lo encontraremos a faltar, como ocurre siempre con los mejores.
M'agradaM'agrada
Que suerte he tenido de conocer al gran Emilio a través de la familia Vilaplana. Culto, educado, con humor, gran conversador, interesándose por tu vida, humilde, antimaterialista… un Senorazo. Sus alumnos del Gaudi han tenido mucha suerte de contar con un Profe de tanto nivel.DEP JR
M'agradaM'agrada
Gracias Javier por dejar constancia de ello y recordarlo
M'agradaM'agrada
Emili, et recordarem sempre. Avui el mon es una mica pitjor, doncs ens ha deixat una bona persona. Que tinguis un bon viatge
Alex
M'agradaM'agrada
Gràcies per deixar constància ALEX M
M'agradaM'agrada