Després de l’èxit assolit a Viena amb un intens, dramàtic i musical Rigoletto, el baríton malagueny Carlos Álvarez, torna a demostrar-nos que està en el moment més esplèndid de la seva carrera amb un prodigiós Scarpia a Torí, prodigiós perquè és molt d’agrair que Álvarez es dediqui a cantar el seu elegantíssim Scarpia, sense oblidar la maldat del personatge, però sense renunciar al aristocràtic llinatge i sense caure en vulgaritats veristes que han utilitzat tants barítons per arribar amb el crit i els efectes melodramàtics de dubtosa qualitat musical, on no podien amb la veu i la musicalitat.
Álvarez, amb una veu esplèndida de baríton dramàtic, per tant amb tonalitats fosques i un registre greu ple, no deixa de cantar cap de les notes, mai declama, mai parla i sempre amb la claredat d’un recitatiu absolutament entenedor, gràcies a un treball esplèndid en la dicció.
No és un rol que hagi sovintejat gaire (el va debutar l’any 2014 a Genova) i ara que no anem precisament sobrats de barítons de veritat, que a més a més cantin be, trobar-nos amb aquesta interpretació de Scarpia, no gaire ben envoltat, tot cal dir-ho, i amb una direcció parsimoniosament dramàtica de Renato Palumbo, és una satisfacció més que ens regala després de la definitiva recuperació d’un cantant que i un artista que ha hagut de tornar a iniciar la carrera després d’unes dures proves que van fer témer per la seva completa recuperació, i gràcies a la seva constància, voluntat i superació, han fet que el retorn fos millor que la seva millor època abans de la malaltia.
Escolteu com és la seva entrada i l’impressionant Te Deum.
Crec que és molt interessant escoltar l’entrevista que li fan els locutors de la RAI
Giacomo Puccini
TOSCA
Melodramma in 3 atti di Luigi Illica e Giuseppe Giacosa
Floria Tosca, celebre cantante, María José Siri
Mario Cavaradossi, pittore, Roberto Aronica
Il barone Scarpia, capo della polizia, Carlos Álvarez
Cesare Angelotti, Gabriele Sagona
Il sagrestano, Roberto Abbondanza
Spoletta, agente di polizia, Luca Casalin
Sciarrone, gendarme, Nicolò Ceriani
Un carceriere, Lorenzo Battagion
Un pastorello, Fiammetta Piovano
Orchestra e coro del Teatro Regio di Torino
Coro di voci bianche Teatro Regio Torino e Conservatorio “G. Verdi”
maestro dei cori Claudio Fenoglio
direttore Renato Palumbo
Teatro Regio de Torí, 9 de febrer de 2016
L’altre dia algú em preguntava arran de l’anunci del Turandot del Festival de Peralada 2016, que tal era el tenor Aronica, el Calaf previst al festival empordanès, doncs bé, aquí el teniu com a Cavaradossi, us podeu començar a fer una idea…pel que fa a la soprano uruguaiana Maria José Siri no fa gaire l’escoltàvem cantant un Verdi molt exigent de manera irregular, ara teniu una altra evidència de la seva irregularitat amb la potent Tosca.
Si amb el fragment del primer acte no n’heu tingut prou, aquí podreu seguir insistint amb l’òpera i comprovar, aquest sí, l’estat de gràcia vocal del gran Carlos Álvarez. Espero que us agradi.
IN FERNEM LAND 
Bona nit! Sóc un gran seguidor d’aquest blog, tot i que els meus coneixements d’òpera i música clàssica són tremendament reduïts respecte els vostres i em limito a llegir, aprendre i gaudir dels vostres comentaris i opinions.
Només voldria fer una petita aportació ja que cada cop que veig o escolto el nom de Carlos Álvarez em venen uns records meravellosos a la memòria.
A l’estiu del 2012, vaig tenir la inmensa sort de viure el Festival de Peralada i l’òpera des de dins mateix, ja que em van oferir l’oportunitat de fer de traductor/enllaç en alemany de l’equip tècnic estable del Festival i el de la Deutsche Oper de Berlin, que va portar el seu Don Giovanni i a qui donava vida (i veu) el gran Carlos Alvarez.
Veure el muntatge, els assajos i l’estrena d’un muntatge com aquest, i sentir a flor de pell i a pocs metres les veus dels seus responsables (cantants, directors, escenògrafs), us asseguro que no té preu. La meva relació i admiració per l’òpera té un abans i un després d’aquells tres dies.
Però com a espectador privilegiat portes endins (o telò abaixat) no em puc estar de destacar un detall més mundà que només jo i pocs més vam poder veure, i no és altre que la qualitat humana i professional (l’artística és evident) del Sr. Carlos Álvarez. No sé si és costum o no però, acabada l’estrena va anar a felicitar i a abraçar, un per un, a tots i cadascun dels tècnics responsables del muntatge (maquinistes, elèctrics…..). I quan dic tots, vull dir absolutament TOTS. Em va semblar un gran detall, no sé si fruit de l’eufòria per haver deixat enrere recentment aquella lesió congènita a les cordes vocals que l’afectava i que semblava que podía posar fre a la seva carrera, però se’l notava molt i molt feliç… gairebé tant com jo per haver tingut l’honor d’haver posat un petitíssim granet de sorra pel bon funcionament d’aquella estrena. Tot plegat, inoblidable, tres dies i tres nits d’agost que les recordaré sempre. Queda dit, disculpeu l’intromissió però m’ha agradat molt rememorar-ho.
M'agradaM'agrada
Quina enveja!
Gracies per compartir amb els IFLandaires aquests detalls “mundans” que fan mes humans els artistes que estimem.
Jo també vaig venir al blog per que no se quasi res de musica ni d’opera, però ho feis tant be, el propietari del blog i els qui hi comenteu que te quedes enganxat per sempre.
Jo vaig tindre la mala sort d’escoltar a C. Alvarez just abans de la interrupció, per tant aquest post es un regal esplendorós.
M'agradaM'agrada
Ése es Carlos Álvarez, un señor cantante generosísimo y excepcional persona.
Qué recuerdos de los ensayos en el Teatro Cervantes y con tantas anécdotas tales como la señalada arriba.
M'agradaM'agrada
Gràcies Xavier, per escriure i per explicar una vivència tan maca, que efectivament diu molt de la bonhomia de Carlos Álvarez. Es pot ser un bon cantant i no ser bona persona, en conec algun, però si ho té tot el goig és doble.
Jo he dit moltes vegades, potser ho has llegit, que no m’interessa la vida del artista fora de l’escenari, gens, però gens, ara bé, quan saps que té detalls com els que tan bé descrius, em fa feliç saber-ho, sobretot si com és el cas, parlant bé d’un cantant que aprecio tant.
M'agradaM'agrada
Oh.
La frase d’el “prigonier distato”… Quina maravella d’Scarpia!!!
M'agradaM'agrada
Efectivament, aquí rau l’admiració, em com diu i cantant, les frases que tants Scarpia diuen cridant o parlant.
És un gran Scarpia, com no podia ser d’altra manera sent com és un gran cantant.
M'agradaM'agrada
Grande Carlos….voce splendida,sapiente fraseggio,parola scandita,….emozione! E uomo gentile e colto. Generica la Siri. Arnold von
M'agradaM'agrada
Esatto, è così e ci piace molto che sia così.
M'agradaM'agrada
Bon dia! Celebro molt la bona salut d’en Carlos Álvarez i a tu vull agrair que hagis escrit “El Scarpia de Carlos Álvarez”. Algunes de les publicacions catalanes que més es venen haurien escrit un impronunciable “L’Scarpia de Carlos Álvarez” com escriuen una altra cosa impronunciable en català com “L’Scala” quan la cosa més senzilla és “La Scala”. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Doncs ho vaig fer sense pensar-hi gaire tot i que potser el subconscient va pensar de manera pragmàtica com tu.
T’ho agraeixo.
M'agradaM'agrada
Me alegro primero por la recuperaciòn de su salud y luego, por los sacrificios y la profesionalidad de este gran tipo que es Carlos Alvarez
Muy notables estos extractos que muestran a Alvarez como un Scarpia barone è cantàbile
( nada que ver con las declamaciones y los empujones vocales del “inefable” Vratogna )
M'agradaM'agrada
Nada de nada.
No hay barítonos como Carlos y me extraña que no se lo disputen más.
M'agradaM'agrada
moltes gracies, anoche justamente vi (yo todo video, ara per ara no hi ha possibilitats de directe) una tosca de 2007 en Torre del Lago con un señor que se llamaba SAURIN, que no me transmitió mucho (él). Tengo pendiente ver la película con Plácido Domingo (que me gustó un montón en la Traviata de Zefirelli, collons guapo y todo, xé que pot amb el villazón!)
M'agradaM'agrada
No conec el tal Saurin però ja et dic que el que és fa a Torre del Lago acostuma a tenir un nivell ínfim.
Oi que no aniries mai a veure un espectacle de flamenc a un local turístic? Dons això de Torre del Lago va per aquí.
M'agradaM'agrada
En el Rigoletto de Viena em va agradar molt i en el que porto escoltat d’aquesta Tosca, també. Quina pena que Siri i Aronica no estiguin a la seva alçada
Canta Mozart de meravella, el belcanto no cal ni dir-ho, Verdi, Puccini i el que es proposi, potser repertori wagnerià?
T’agraeixo tant tot aquest esforç i aquesta generositat, no t’ho pots imaginar.
M'agradaM'agrada
Gràcies Santi.Certament, tot el que canta ho canta bé, en estil i amb intenció. És un luxe de cantant.
M'agradaM'agrada
Un bariton que sempre m’agradat. Bravo Carlos Alvárez!!!
M'agradaM'agrada
I ara està en un moment molt dolç
M'agradaM'agrada
Me alegro, me alegro, me alegro mucho por Carlos y, evidentemente, por nosotros (así podremos disfrutar más de él, aunque sea a través de la red). Añado que fui espectadora de su segundo Scarpia, en Córdoba (Norma Fantini cantó Tosca y Sergio Escobar fue Cavaradossi, con un soberbio Enric Martínez-Castignani en su breve aparición inicial de sacristán), las dos funciones: estuvo espléndido y sorprendente; mostró un personaje que es aristócrata perverso en su maldad, muy refinada y de gran seducción en el canto. Ni os imagináis su interpretación escénica, realmente fascinadora (y he de decir que aparecía mucho más interesante su personaje que en las fotos que veo aquí; mal negocio para Cavaradossi) pues era un noble cruel jamás exagerado ni exasperante, con el gesto bien medido.
Fue fantástico…Y esto de hoy…No tiene precio.
¡Gracias, Joaquim! 🙂
¡Mis saludos de siempre, infernems!
M'agradaM'agrada
Si ya lo has escuchado entero ya habrás oído que está inmenso.
Disfrútalo, tu paisano está en un momento inmejorable.
M'agradaM'agrada
Adoro la voz de baritono, y espero que Alvarez se convierta en uno de los grandes del sigolo XXI, me alegro muchisimo de su recuperacion….otra cosa sera que algun dia lo podamos volver a disfrutar en el Liceo, donde todavia guardo el recuerdo de un excelente Macbhet
M'agradaM'agrada
Y un Rigoletto también magnífico, pero ese Macbeth fue sensacional.
Ojalá no nos deje
M'agradaM'agrada
Jo segueixo dient que es la veu de bariton mes apostoflant que he sentit mai en directe. Alvarez i capuccilli
M'agradaM'agrada
absolutament d’acord
M'agradaM'agrada
Potser si, i caldria que el continuéssim escoltant
M'agradaM'agrada
Álvarez, el vaig sentir cantant el Gerard de l’Andrea Chenier a Peralada (el meu únic Liceu possible) Molt gran. Sens dubte no pot ni gratar les votes de Hotter ni les de Goerne, però bé, no tots podem ser déus.
A veure, deixa’m treure el meu optimisme a pasejar: he estat investigant a les golfes de l’IFL i he trovat un grata sorpresa teva per una actuació d’Aronica a la que vares asistir en directe. Una Madam Butterfy al Liceu del 2013. Deies: “La veu és gran, potent, de tenor d’aquells que abans sovintejaven les temporades i que ara han desaparegut. Una veu sòlida i esclatant en mans d’un cantant poc polit, dotat per les canonades” jo diria que aquestes característiques son força bones per un Calaf, idoneas per el rimbombant ritmic de Turandot.
Siguem optimistes Joaquim, ja tindrem tenps d’abofetejar la punyetera impercia humana.
M'agradaM'agrada
Es que el Calaf ha de ser polit, si em diguessis el Luigi de Il Tabarro, o el Canio o fins i tot el Turiddu, encara tindria una excusa, però el Calaf…
M'agradaM'agrada
ieri sera sono stato a teatro : condivido le lodi a Carlos Alvarez. Un grande elegantissimo baritono che nobilita lo spettacolo. Palumbo ha una direzione stanca. Aronica con buona voce canta sempre troppo forte. Siri corretta vocalmente ma con sommaria personalità.
saluti.
giorgio
M'agradaM'agrada
Grazie per racontarlo, caro Giorgio
M'agradaM'agrada