Opéra de Lyon “Lady Macbeth”

Opéra de Lyon “Lady Macbeth”

El director titular de l’OBC i des del 2008 director musical de l’Òpera de Lió, el japonés Kazushi Ono, és un dels principals artífexs de l’èxit d’aquesta Lady Macbeth de Mzensk que s’acaba de presentar a la capital de l’Alvèrnia Roine-Alps, amb una impactant, violenta, colpidora, polèmica i al cap i a la fi sensacional posada en escena de l’agitador Dmitri Tcherniakov.

Atenció perquè la proposta imprescindible que avui us comento compta amb un èquip vocal que no desmereix gens l’excel·lència de l’òpera i la proposta, sobretot perquè ens permet conèixer a la soprano lituana de nom complicadíssim de recordar Ausrine Stundyte, però que no serà fàcil oblidar després d’haver-la vist cantar i actuar en aquesta Katerina Ismaïlova absolutament referencial per la seva contundent presència i personalitat, tant vocal com escènica. El rol és extenuant però Stundyte no tan sols resisteix sinó que ho dóna tot com si li anés la vida en la seva intensa i versemblant interpretació, capaç d’estremir per la crueltat o emocionar per la  dolorosa tendresa  que experimenta al final de l’evolució  dramàtica extenuant exigida per Xostakóvitx i per Tcherniakov, director capaç d’extreure dels cantants aspectes i capacitats que de ben segur ni ells mateixos creien tenir.

Al costat de la personalitat abassegadora de Stundyte, l’experiència de Vladimir Ognovenko fa possible un retrat brutal de Boris Timoféiévitch Ismaïlov amb una veu que si bé denota el pas dels anys, s’adequa al rol de manera extraordinària. El tenor John Daszak encaixa bé en la rudesa d’un rol com el de Segueï, tan primari i ingrat, amb una actuació dramàtica d’impacte que defuig qualsevol intent de seducció ni tan sols físic d’un mascle primari. La veu ingrata i feridora del tenor anglès s’adequa per tant a aquest personatge fins i tot amb la oscil·lant emissió.

La resta de l’equip és molt competent, sobretot perquè per sobre de les veus, sovint crispades, hi ha una actuació escènica exemplar que colpeix fins l’inquietant enuig d’una proposta escènica sense concessions , que treballa com ja és habitual en el director rus, els més mínims detalls de tos els personatges, inclosos el del fantàstic cor de l’òpera de Lió.

El bo i millor de les produccions de Dmitri Tcherniakov ho trobem en les seves propostes de les òperes russes, que ell com ningú sap modernitzar fent-les totalment actuals, creïbles i per això més dolorosament impactants, encara que per aconseguir-ho canvií sense contemplacions aspectes del llibret, que jo no diria que el traeixin, però que exasperen als més puristes.

No cal dir que l’òpera passa als nostres dies en una empresa on no canvien gaire, per no dir gens, les situacions de l’opressió del regim tsarista, de la dictadura soviètica o de la Rússia actual tan similar com sempre i com ja ens recorda l’idiota del Boris Godunov de Musorgski, a la Rússia de sempre, independentment del règim que la “maltracti”.  Tcherniakov com ningú sap posar el dit a la nafra fins a incomodar i violentar-nos, no debades Xostakóvitx va ser el primer en fer regirar el cul de la cadira del temible Stalin en l’estrena d’aquesta òpera descomunal, i ara el director rus sap que traslladant l’acció i mostrant-nos uns personatges fàcilment reconeixibles en l’imaginari de qualsevol espectador actual, molts continuaran regirant-se incòmodes a la butaca del teatre.

Tcherniakov va dirigir per primera vegada aquesta òpera a Düsseldorf l’any 2008, però per la co-producció entre la ENO i l’òpera de Lió, l’ha tornat a revisar i signa, com sempre que profunditza en la història russa, un treball excepcional.

Us deixo un tast

Dimitri Xostakóvitx
LADY MACBETH DE MZENSK
Llibret del compositor i Alexandre Preis

Ausrine Stundyte (Katerina Ismaïlova)
Vladimir Ognovenko (Boris Timoféiévitch Ismaïlov / Le Fantôme de Boris)
Peter Hoare (Zinovy Boorisovitch Ismaïlov)
John Daszak (Sergueï)
Gennady Bezzubenkov (Le Pope / Un Vieux bagnard)
Almas Svilpa (Le Chef de la police)
Jeff Martin (Le Balourd miteux, un ouvrier dépravé)
Michaela Selinger (Sonietka)
Clare Presland (Aksinya)

Orchestre et Choeurs de l’Opéra de Lyon
Director musical: Kazushi Ono

Director d’escena: Dmitri Tcherniakov
Escenografia: Dmitri Tcherniakov
Disseny de vestuari: Elena Zaitseva
Disseny de llums: Gleb Filshtinsky

Òpera de Lió 4 de febrer de 2016

Aquesta és una òpera imponent que aquí a IFL curiosament encara no havia tingut un apunt protagonista, que sigui amb aquesta esplèndida versió em satisfà i espero que no sigui l’únic.