Ahir finalment es va presentar la temporada 2016/2017 del Gran Teatre del Liceu, i m’he estimat més pair-la i valorar-la en la vessant artística, en fred, que deixar-me endur per la primera impressió que he tingut en llegir-la, tant en la vessant òbviament positiva que provoca llegir-la, com la preocupant impressió que també produeix aquesta lectura a primera vista, perquè el Liceu, encara amb alguna notòria i gloriosa herència de la programació de Joan Matabosch (Elektra), denota el que ja em temía, la recerca de la plena ocupació mitjançant una programació ultra-popular i per tant molt conservadora, lluny del que hauria de distingir un teatre d’òpera finançat en gran part per recursos provinents de les administracions públiques.
La temporada 2016/2017 incrementa el número de títols, quelcom que em sembla extraordinari i que agraeixo, tres títols més escenificats, de 9 de la 2015/2016 a 11 a la propera, a els que hem d’afegir els dos títols en versió de concert, perquè em nego a dir que una única funció en versió reduïda de la partitura (a la manera d’aquell vergonyant Faust inaugural?) i en versió de concert de l’opereta “Die Lustige Witwe” no la podem acceptar com el catorzè títol de la temporada.
Jo amb els anys he anat canviant l’eix dels meus interessos operístics, i si el cantants que conformen una temporada m’interessen molt (exclusivament els molt bons), el que em motiva especialment són els títols que la conformen, perquè és aquí on rau sobretot el projecte cultural que hauria de definir una casa operística com el Liceu.
13 títols operístics donen un cert marge per fer una temporada equilibrada, on s’alternin estètiques, repertoris i interessos, satisfent al públic que durant els darrers anys ja havia paït la programació d’autors i escoles musicals no gaire habituals en la història del Gran Teatre, un dels mèrits que la història haurà de posar en l’haver del període mataboschià.
La temporada 2016/2017 sorprèn no tan sols per l’aposta quasi exclusiva d’un període concret del repertori amb:
- 1 Vivaldi (Teuzzone)
- 3 Mozart (Die ZauberflÇote, Le Nozze di Figaro i Don Giovanni)
- 3 Verdi (Macbeth, Rigoletto i Il Trovatore)
- 2 Massenet (Werther i Thaïs)
- 1 Donizetti (La fille du règiment)
- 1 Wagner (Der Fliegende Holländer)
- 1 Strauss (Elektra)
- 1 Francesconi (Quartet)
O el que és el mateix:
- 4 òperes del segle XVIII (Vivaldi i MOzart)
- 7 òperes del segle XIX (Donizetti, Verdi, Wagner)
- 1 òpera del segle XX (Strauss)
- 1 òpera del segle XXI (Frascesconi)
Després de pensar-ho de manera tranquila no em ve altre cosa al cap que DESEQUILIBRI
I no tan sols això, sinó que aquest desequilibri és tradueix en un conservadorisme preocupant, ja que tot i triar autors que no espantin a la taquilla, s’ha optat per títols fàcils i en més d’un cas, massa recents en les programacions del propi teatre.
Òbviament no diré res, perquè ho trobo un encert absolut, que es programi un títol rar de Vivaldi, fins i tot ara que l’obra del venecià està tan re-valorizada i programada, però amb Mozart podrien haver estat una mica més originals. Començar amb la mateixa òpera que acaba l’actual temporada, per molt reeixida que sigui la producció,, sobretot si el repartiment no ofereix atractius suficients, ho trobo excessiu, però és que fer coincidir en una mateixa temporada dos títols tan representats com Le nozze di Figaro i Don Giovanni, podent programar títols més infreqüents que atorguin a la programació un caire cultural més excepcional, em sembla artísticament preocupant. I el que diem per Mozart encara ho podem dir amb més preocupació amb Verdi, perquè el opus verdià tè unes carències de títols en els darrers anys, forá preocupants. En lloc de insistir amb Macbeth, Rigoletto i Il Trovatore, bé haguessin pogut proposar Les vêpres siciliennes, I Lombardi o encara més Jerusalem, per no parlar de I Masnadieri, Ernani o La bataglia di Legnano. Tenim molt presents els títols finalment programats com per incidir-hi, sobretot perquè tret del Rigoletto, els altres repartiments ofereixen alguns notables dubtes.
Em sembla del tot incomprensible tornar a programar Thaïs en versió de concert, sobretot quan la protagonista de la versió del 2017 ho tindrà difícil per desbancar a la de la temporada 2007. I si em diuen que es programar per a satisfer a Plácido Domingo, em comença a preocupar que en l’estat vocal actual del tenor madrileny, ens permetem fer concessions d’aquesta mena. Només s’entén la programació perquè el Liceu sap que per sobre del nivell i interès artístic d’aquest programa hi ha la convicció que segurament penjaran el cartell de “esgotades les localitats”, objectiu que sense res més al darrera és quasi pornogràfic. En canvi que torni Werther a la programació em sembla magnífic. Amb un Massenet n’hi havia ben bé prou, sobretot tenint les greus mancances d’altres compositors i estils que brillen per la seva absència.
Tornar a una obreta deliciosa com “La fille du règiment” en una temporada tan “revival” i sense tenir en compte els cantants, dels que en parlaré després, és reincidir en el mateix, sobretot perquè es podrien programar uns quants Donizetti amb molt més interès (Poliuto o Les Martyrs si es prefereix la versió francesa, Il Ducca d’Alba o Don Sebastien, per exemple, totes elles del millor que va sortir de la ploma donizettiana).
L’aposta wagneriana, després de témer durant un temps, l’absència de cap títol del compositor, em sembla un regal diví, mentre que el títol straussià i gràcies a la producció i als cantants anunciats, juntament amb el Vivaldi i el Francesconi, em sembla el més lluït de la temporada. Pel que fa a aquesta Elektra, el poc que ja ens queda de l’herència respectada de Joan Matabosch, amb una coproducció amb teatres de primera i un cast que si es respecta, almenys en els tres rols femenins, és per treure el reclinatori.
Ni hi són ni se’ls espera, noms com Rossini (sempre tan maltractat tot i la quantitat de títols imprescindibles que fa anys i panys que no es representen, si és que s’han representat alguna vegada), però tampoc de música eslava, o compositors centreeuropeus, sempre tan injustament postergats, per no parlar de música espanyola o catalana, absent de manera incomprensible en una institució que jo juraria que es tracta d’una eina d’Estat.
Tot i que ja he dit que no ho considero com un títol a tenir en compte, no me’n puc estar de dir, que una àmplia selecció de La vídua alegre, en versió de concert, em sembla un despropòsit de difícil digestió, i si calia ser originals potser s’hagués pogut pensar en oferir-la escenificada en versió catalana i així donar oportunitat de cantar a l’escenari del Liceu a cantants del país.
Pel que fa a directors d’orquestra, celebro que el nom de Josep Pons figuri en tres produccions, i que en dues siguin seguides, ja que el treball del director de la casa podrà ser més incisiu. A banda també dirigirà dos concerts simfònics, el Rèquiem de Mozart i aquesta vídua fantasma. Jo i no només jo, reclamàvem més presencia del director musical del Liceu i aquesta propera temporada sembla que serà així.
A banda del mestre Pons, figuren els noms d’Antonello Manacorda (Zauberflöte), Giampaolo Bisanti (Macbeth), Alain Altinoglu (Werther), Peter Rundel (Quartett), Jordi Savall (Teuzzone), Patrick Fournillier (Thaïs), Riccardo Frizza (Rigoletto), Oksana Lyniv (Der Fliegende Holländer), Giuseppe Finzi (La fille du règiment) i Daniele Callegari (Il Trovatore). A banda de posteriors rectificacions per resultats tant de bo sorprenents, la nònima de directors d’orquestra no em sembla gaire estimulant, tret de Altinoglu i potser Frizza i Lyniv.
Pel que fa a directors d’escena tenim de tot, però sembla que l’aposta va decididament a la recerca d’Épater le bourgeois, a la manera cellinesca d’aquesta temporada, per tal de captar públic que mai sabem si assistirà atret pel happening teatral que li venen les campanyes publicitàries on quasi sempre hi és absent la vessant musical o vocal. Al Barrie Kosky inaugural, els seguiran, Christof Loy (Macbeth), Lluís Pasqual (Le Nozze di Figaro), Patrice Chéreau (Elektra), Willy Decker (Werther), La Fura dels Baus branca Ollé (Quartett), Monique Wagemakers (Rigoletto), Philip Stölzl (Der Fliegende Holländer, Laurent Pelly (La fille du règiment), Kasper Holten (Don Giovanni), Joan Anton Rechi intentant donar rendibilitat artístíca a uns cortinatges que valien una fortuna i que van suposar un dels fracasos escènics més importants que ha produït el Liceu de la mà de Gilbert Defló per Il Trovatore.
D’aquesta proposta escènica no sé si esperar alguna cosa, millor deixar-me sorprendre, tot i que els muntatges de Holten i Chéreau els infernemlandaires ja el coneixem, i les reposicions de Le nozze de Pasqual, La fille de Pelly són una garantia. Ara bé un Werther que les fotografies ja ens l’albiren gèlid com només Decker sap fer-ho o un Rigoletto minimalista, em fan pujar el grau d’escepticisme, mentre que el tema Trovatore el miri com el miri, em costa digerir-lo. Caldrà veure si Loy i Stölzl estan inspirats i deixar-nos endur per Ollé en el que segurament serà un del punts més àlgids de la temporada.
Els noms que avui apareixen a la pàgina web del Liceu fan goig, perquè negar-ho. La senyora Scheppelmann sap que hi ha una tradició liceista que cal respectar, i ara només cal esperar que a mida que s’acostin les representacions de cada títol, i quan els abonats ja s’hagin compromès amb el que el teatre ens proposa, no hi hagin sospitoses malalties i canvis de darrera hora.
Jo mai hagués contractat a Serafin per fer la Lady i en canvi hagués posat a Terjan a la nit inaugural. Posat a fer canvis en el títol inaugural, no hagués contractat ni a Tézier, ni a Salsi, el primer l’hagués reservat per un rol més “belcantista” com el conte di Luna i com a Macbeth hagués buscat una veu més sòlida i dramàtica.
Equilibrades Nozze amb Ketelsen repetint Figaro i la deliciosa Bonitatibus debutant al teatre com a Cherubino.
Per l’Elektra, ja he posat un altar a casa per tal de pregar cada dia perquè cap de les tres santes agafin una grip, és EL repartiment de l’any.
Pel que fa al primer Werther molt il·lusionat en veure una parella com Beczala i Antonacci junts, mentre que Bros em suscita masses temors. Tant bon Werther que hagués pogut ser si no hagués maltractat la veu amb un repertori poc apropiat que només cal veure quins devastadors resultats han comportat en la veu del tenor català. mentre que és un goig veure com Joan Martín Royo tornar al Liceu amb un rol massa auster i ingrat, per l’estima que li tinc.
El repartiment de Quartett (Beczala i Cook) encara em fan agafar més ganes a l’òpera més estimulant de la temporada.
M’hagués agradat que el Teuzzone portés una empremta més arriscada. Els cantants de la factoria Savall acostumen a ser peixets sense sal, o és que el problema no són els cantants?
La Thaïs té la pretensió de ser Atahnaël, perquè Nino Machaidze ho tindrà molt complicat per fer oblidar l’entusiasme que va causar la senyora Fleming farà deu anys. És clar que aleshores Athanaël va ser un poc apropiat i afortunat Franco Ferrari, malauradament ja traspassat i que tot i tenir la veu de baríton que Domingo no té, no podrà compatir amb ell, ja que Domingo malgrat les sagnants mancances vocals i tècniques que ja fa temps que té, té el partit guanyat, com deia Helenio Herrera, abans de baixar de l’autocar. A Celso Albelo no li costarà gaire fer-ho millor que Bros i aquesta versió concertant servirà per tal de que l’emergent Sara Blanch (Crobyle) debuti al Liceu en un rol operístic després del seu pas triomfant per el Viñas 2016, en una iniciativa lloable de la direcció artística del Liceu de incloure els cantants guardonats en les temporades del teatre.
Rigoletto és un altre dels plats forts i amb més atracció vocal de la temporada, amb el debut de Javier Camarena en el rol del Duc i amb el retorn del gran Carlos Álvarez, alternant-se amb Ódena i Nucci (en un únic dia i potser tres o quatre “vendetta”). Siragusa no sé si serà la bona opció alternativa al duc, em temo que no, i pel que fa a les Gilda, Maria José Moreno es mereixia figurar en el primer repartiment. No puc entendre, i ho dic molt seriosament com en un cast liceista hi torna a aparèixer el senyor Enrico Iori, ara com Sparafucile del segon repartiment, després de desgraciar-nos el Zaccaria aquesta temporada. Ho sento, no és res personal, senzillament no ho puc entendre. Es burlen de nosaltres?
Amb els Wagner el Liceu sempre ha tingut molta cura i en aquesta ocasió també és així. amb el debut barcelonès de Emma Vetter com a Senta, amb Anja Kampe cantant les dues últimes representacions i el holandès de Thomas Johannes Mayer.
Camarena tornarà en un doblet molt més que luxós per a cantar “La fille du règiment”, al costat de Sabina Puértolas a qui el Liceu dóna una oportunitat d’or que no pot desaprofitar de cap de les maneres. En el repartiment també hi figura Ewa Podles en una col·laboració luxosa i el baix Simone Alberghini. Que la ex Bibi Andersen, ara Bibiana Fernández faci la Duquessa de Crakentorp ésel toc per vendre l’espectacle com almodovarià. Aneu a saber si no l’acabaran anunciant més a ella si la venda d’entrades no és l’esperada.
A Don Giovanni tindrem dos Dom de luxe, Carlos Álvarez i Mariusz Kwiecień. Com a Don Ottavio tindrem a Dmitry Korchak, triomfador a l’Otello de Rossini i l’absent Desdemona, Julia Lezhneva cantant com a Londres, una inapropiada Zerlina. Simon Orfila serà Leporello i Halfvarson el Commendatore, en un repartiment masculí més interessant que el femení, amb Remigio i Goikoetxea (Donna Anna), i Miah Persson o Myrtò Papatanasiu com a Donna Elvira.
No m’agrada el cast de Il Trovatore, tret de Yonghoon Lee com a incomprensible Manrico alternatiu, ja que el primer és el insufrible Marco Berti que ja es va estavellar en la darrera versió d’aquesta òpera i que no comprenc perquè el fan insistir en el tema, ni a nosaltres soportar-lo, les Azucena (Cornetti i Gubanova), no em semblen apropiades, com tampoc m’ho semblen les Leonora de Kristin Lewis i Tamara Wilson, tot i que aquella inoblidable Norma de Wilson em facin mantenir les esperances enfront de la gèlida Lewis. Els millors de ben segur seran Artur Ruciński i George Petean alternat-se en el Comte de Luna.
Pel que fa a aquesta Lustige Witwe “abreujada i concertant”, ens anuncien a Angela Denoke con a Hanna Glawari i Bo Skovhus com a Comte Danilo, ambdós no en el millor moment de les seves carreres.
La temporada encara ens reserva els noms de Joyce DiDonato, Simon Keenlyside, Dmitri Hvorostovsky, Sondra Radvanovsky, Gregory Kunde i Juan Jesús Rodriguez, en concerts i recitals que prometen nits memorables, ja veurem.
Estic convençut que molts s’hauran deixat endur per la llista de noms, noms que caldrà veure si s’acaben confirmant (és el que té jugar amb foc), però jo crec que un teatre de caire públic ha d’oferir quelcom més que una temporada de noms i obres fàcils.
Els directius del Liceu sembla que hagin confós la cultura amb l’espectacle i l’entreteniment, i són coses ben diferents. El terme espectacle no és el que s’escau millor en el que s’hauria de produir al teatre, ni l’objectiu hauria de ser l’entreteniment. Aquesta temporada la signaria un empresari privat, però mai l’hauria de signar un equip directiu d’un teatre públic, que a banda de no malversar els diners públics, ni de fer dèficit, hauria d’oferir un programa i un projecte cultural definit, amb unes prioritats artístiques i uns objectius també artístics, més enllà que una llista de títols amb la pretensió d’esgotar el taquillatge, i de cantants a priori molt engrescadora. Si els nostres gestors només busquen això i la programació presentada sembla que és molt òbvia en aquest aspecte, jo em preocupo, perquè el Liceu més que un contenidor de propostes hauria de ser una casa que produís i exportés cultura, i amb 3 Mozart, 3 Verdi, 2 Massenet & Cia res em fa pensar que això serà així, perquè el Quartett acabarà sent aquella flor que no fa estiu.
Queda, i no deu ser una casualitat, esbrinar que passa amb les entrades, abonaments, zones i altres maldecaps que l’any passat ho varan trasbalsar tot.
Diuen que “rebaixen” les localitats un 15, ves que no prenguem mal!. AMb questa manera de presentar per etapes, es pensen que s’estalvien maldecaps, però l’any passat els va sortir malament i aquest any hi tornen.
Si voleu tot el detall del que han publicat fins ara:
http://www.liceubarcelona.cat/temporada-16-17/tota-la-temporada.html
Les fotografies de l’encapçalem són gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu.
IN FERNEM LAND 
Ja veurem què passa. Per aquí repetirem. Però jo no hi compto, que sóc molt panxa-contenta i amb mi ho tenien molt fàcil. Cal esperar el veredicte del gruix d’abonats, que potser no farien un cop de puny a la taula amb el que de moment tenim anunciat, però que ja estan força escamats dels darrers anys. Respecte al projecte de teatre públic, comença a pensar que no tenen cap altre que fer anar gent al Liceu. Tal i com estan les coses, i si aconsegueixen que no siguin només guiris amb xancletes, gairebé donen ganes de comprar-los el projecte i agraïr-los l’esforç titànic. La qüalitat i demés, queda pel màster post grau….
M'agradaM'agrada
Una actitud lamentable, perquè si deixem que les administracions es relaxin, acabarem amb la privatització de la cultura. Temps al temps, perquè si ho fan amb l’educació i la sanitat…
M'agradaM'agrada
Esta producción bastante birriosa del WERTHER ya se hizo en el Real hace unos años con precisamente, Bros y S. Koch
Si Bros està vocalmente como en su reciente Duca D, Alba de Oviedo el pasado diciembre, tendremos un notable Werther ( pese a la manía que Joaquim o algunos le profesan desde hace cierto tiempo ). Precisamente, Beczala como Werther ha tenido ciertos problemas en Paris estos dias en los dos ultimos actos, con su blanquecino registro agudo ( nada que ver ni con Kauffman ni con Alagna )
Al menos, tendremos una muy buena batuta como Altinoglou
A mi en cambio, podría decir que no me gusta o me gusta poco que se le den a Pons tres o cuatro títulos y sobre todo, 2 Mozarts.
No parece de recibo que en esta temporada se programen 3 Mozarts, 3 y siempre repetición de tíulos ( creo que en mi torn PC , me caen 2 Mozarts, lo cual para mi , es un autentico coñazo! )
Indignado porque en cambio, nada de repertorio eslavo, nada de verismo, nada de Rossini y nada de Bellini!
Lo mas interesante vocalmente de la temporada, la ELEKTRA por supuesto ( si la orquesta està a tono ), el RIGOLETTO con dos buenos repartos, el MACBETH salvo la Serjan, me parece un dislate con voces inadecuadas.
En TROVATORE, cantarà el mismo tenor coreano que lo ha cantado en el Met
No es de recibo volver con una THAIS en version concierto , ni con esa estupidez de una sola función de LA VIUDA ALEGRE tambien concertante
QUARTETT no lo conozco, del barroco de Vivaldi ni siquiera opino ya que no me interesa y en cuanto al GIOVANNI buenos protagonistas en la parte masculina
Esperemos las mínimas cancelacines de los y las buen@s cantantes previstos y a esperar, precios de localidades y abonos
En lineas generales y salvo excepciones,temporada previsiblemente poco brillante y de rebajas. Para mi, bastante decepcionante con esos 3 Mozarts reiterativos
M'agradaLiked by 1 person
No es mania Alex, sencillamente es amigo tuyo y entiendo que te duela que digamos lo que decimos, pero cuando lo hago con Villazón no hablas de mania.
No me parece justo.
M'agradaM'agrada
Mas que amigo, buen conocido
Pero al margen de la cuestión personal, esta ” amistad ” que aduces, es similar a la que yo puedo aducir cuando hablas de Matabosch o de Pons, por ejemplo
M'agradaM'agrada
Con la diferencia que tanto a Matabosch como al mestre Pons los he criticado cuando me ha parecido que no lo hacían bien. Repasando posts te darás cuenta. No creo que pueda decir lo mismo en el caso que nos ocupa
M'agradaM'agrada
Mentres “written on skin” estigui buit, Gotterdammerung mig buit, Serse fagi pena, Cellini no s’ompli fins parlar de Monty Python, i anant enrere Don Pasquale estigui a mig aforament, Cosí Fan tutte justet i a Kitej no hi vagi public….. De que ens queixem?
Tot i això, em sembla una temporada engescadora, potser amb massa Mozart i Verdi però amb una proposta de direccions d’escena i de cantants molt interessant.
He d’admetre que els títols m’agraden molt i que estic convençut que gaudiré molt de la temporada, les propostes mes potents -strauss, francesconi, Wagner- em semblen fantàstiques, amb una aposta per quartet de varies funcions (no només una en versió concert).
Els Verdis i Mozarts són molt interessants i amb grans veus, mentres que el Werther em sembla una perla preciosa, i el Donizetti una reposició simpàtica i amb grans veus també.
Els recitals i concerts molt interessants, i en contra del que comentes, molt encuriosit per la vídua alegre.
Estic especialment content per l’aposta deliberada de la Sra. Scheppelmann pels cantants de la casa, pels premiats al Viñas i sorprès positivament per la seva aposta contemporània que ja varem tenir aquesta temporada amb el written on skin i que repeteix l’any que ve amb quartett ampliant funcions i portant-la escenificada.
En fi, una temporada més popular que altres anys, amb moltes grans veus i produccions molt espectaculars i amb perles menys populars com Werther, elektra o quartett que sens dubte seran molt interessants de veure.
M'agradaM'agrada
Però què dius? buit “Written on skin”? Els de màrqueting són uns ineptes perquè ja fa dies que s’hauria de parlar d’aquesta òpera i ara per ara, res de res.
Ja ens has venut la temporada, gràcies, però el problema es que el que veneu per a mi té poc interès. Hi haurà qui estarà encantat, Potser si fessiu 10 verdis també hi hauria que us aplaudiria, però el vostre Liceu i el meu difereixen massa.
Expliquem quin sentit té La vídua alegre en aquest format, per favor ho necessito saber. No creus que una òpera de Manen, Pedrell, Tarradellas o Albeniz no tindrien més sentit? Ah! d’acord no omplirem, és clar
I les òperes catalanes contemporànies? N’hi ha, t’ho juro que n’hi ha, i fins i tot alguna deu ser bona.
Quan utilitzes tant el terme interessant creus que n’hi ha prou per omplir? perquè interessants n’hi ha moltes d’òperes. Dius que el recitals i concerts són interessants?.
Interessant pot ser programar una òpera de Verdi molt poc represnetada o estrenar d’una punyetera vegada La donna del lago de Rossini al Liceu, però què té d’interessant fer Il Trovatore?.
El que dius que t’agrada tant saps que tindrà una ocupació baixa i que s’hauran de fer campanyes de tota mena per vendre.
Que encara surti Kitej a relluir, quan va ser un esdeveniment magnífic, mal venut i pitjor promocionat, fa riure. Et penses que Quartett per portar un muntatge de La Fura serà la bomba? Vas veure el Gran Macabre oi?, i saps que va passar, oi?. Una tenporada no és més bona, interessant i té repercussió per omplir més o menys, la té pel que fas, com ho fas i amb qui ho fas. I quan analitzes la propera temporada fent-te aquestes preguntes, les respostes no són tan engrescadores com tu ens vens.
Jo ja no em deixo comprar pels noms, primer perquè poden fallar, de fet ara fallen i aleshores què passa? Les òperes de repertori si no les fan cantants de primera millor no fer-ne cap. Sembla mentida que amb l’Otello no us hageu adonat que això funciona d’una altra manera.
La senyora Scheppelmann té un problema greu, i és que no li deixaran fer el que ella voldria i creia, perquè venir al Liceu era bo per a ella si el liceu tenia la projecció que tenia, però si el Liceu es queda en un teatre de repertori amb el millor dels casos amb un parell de dios per títol com a reclam, la senyora Scheppelmann sap que el prestigi que podia arribar a aconseguir venint el Liceu, desapareix.
M'agradaLiked by 1 person
Emma Vetter és una de les “mestreses” de l’Òpera d’Estocolm. És una lírica ampla que va obtenir un gran èxit de públic com a Isolda l’any passat a la capital d’Escandinàvia (ara comenc,a a fer rols més pesants). No obstant crec que hi ha dues veus d’aqueta corda (encara) amb més possibilitats i de major empatia artística: Ingela Brimberg i Elisabet Strid, incomprensiblement (sobretot la segona) desconegudes, fins i tot, a Suècia.
Interessants reflexions.
M'agradaM'agrada
Buscaré coses de la Strid perquè de la Brimberg no em cal, estic rendit davant d’ella.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de febrero 2016 | Beckmesser
Força content amb la nova temporada. M’esperava alguna cosa pitjor. Trobo a faltar Rossini, per norma desterrat del cartellone liceista. Quina enveja quan al MET fan una Italiana in Algeri, un Barbiere di Siviglia en condicions, una Cenerentola o un Comte Ory…
Confiem que la febrada de les cancelacions li agafi també al senyor Enrico Iori (si el rol del Sparafuccile ha de fer por, posant a Iori ja aconsegueixen que molts tinguem malsons pensant amb ell). I mira que el trio del final de Rigoletto és una de les meves parts preferides, i ell l’esgarrarà tot!
Content amb la resposició de les Nozze i Don Giovanni. Malgrat que és poc arriscat i tradicional, amb el poc temps que fa que estic al món de l’opera, no les he pogut veure mai en directe. Ara, que crec que patirem amb la senyora Mojca Erdmann. Una llastima que no tinguem el Basilio de Raúl Giménez ni el Bartolo de Carlos Chausson. Zapata i Lanchas em fan por…
Ganes de Werther, de la fantasmagòrica Merry Widow, i sobretot de La fille du régiment (el cast m’ha semblat molt maco, amb Puértolas, Camarena, Alberghini i Podles).
Toquem fusta que no caigui ningú…
M'agradaM'agrada
I no trobes a faltar òperes russes?. Per exemple la meravellosa Mazzepa de Txaikovski o el príncp Igor de Borodin, o Sadko i el gall d’or de Rimski. També trobo a faltar Smetana o Moniuzko de qui el Liceu no crec que hagi presentat gairebé res. És clar que també podríem parlar d’òpera alemanya que no sigui Wagner o Srtrauss, existeix, t’ho asseguro.
I sent com som un teatre català, música de compositors catalans dels d’abans i dels d’ara. Res, 3 Mozart, 3 Verdi i 2 Massenet.
Tambñe trobo a faltar molt aquelles sessions paral·leles que tu malauradament no vares viure, que es feien al Foyer i que enriquien algunes de les òperes que es programaven a la sala gran. Moltes d’aquestes sessions donaven per a fer cantar a joves que encara necessitaven un rodatge per cantar a dalt.
De fet trobo a faltar moltes coses, mases. No ens podem deixar enlluernar més per uns cantants a hores d’ara incerts i uns títols que en la majoria de vegades molts,, m’atreviria a dir els que ajudem en gran part a mantenir el teatre obert hem vist masses vegades, mentre que de les òperes que he esmentat abans, jo des de 1975 no n’he vist cap.
M'agradaLiked by 1 person
Potser és inevitable que un teatre situat a La Rambla tingui un plantejament “turistic”. Tant de bó fos una atracció turística pel seu prestigi artístic i no només per la ubicació en una ciutat que, ens agradi o no, està de moda.
Ja m’agradaria a mi ser turista a la Opera de Paris, a la ROH o al MET, per exemple…
La temporada és popular, sens dubte. Què hi farem? La situació econòmica és la que és i potser no córrer riscos és la única opció.
De totes maneres, si al final els reis no ens porten carbó i les previsions per la temporada 16-17 es compleixen, podem trobar alguns titols per fer-nos un abonament a mida dels nostres gustos i butxaques.
Gran tema, aquest. Però això ja serà una altra pel.licula.
M'agradaM'agrada
Una pregunta només. Si és tan popular per què no abaixen els preus i no regalen tantes entrades i fan tants descomptes?
la sensació d’estafa és massa gran
M'agradaM'agrada
A mi también me parece una temporada prometedora (y no digo que mantenga, de momento solo promete). Demasiados Mozart muy vistos, pero por lo menos un nuevo Don Giovanni y no el engendro de Bieito, muchas reposicinoes recientes pero empeoradas…. En fin, siento que sigas pensando que hablas de un teatro “de primera división”, este es un activo teatro de provincia, que programa una docena de operas en vez de las cuatro típicas y varios recitales pero olvida Le Comte Ory, Bellini, El Rapto y los Vespri, dejandoselos a la “primera división”, como si ya no se atreviera ni a competir con los adultos… Que lástima, pero toca conformarnos y esperar que por lo menos estas opciones populares sirvan para rellenar un poco las cajas en vista de un futuro mejor!
M'agradaM'agrada
El Don Giovanni según Kolten es otro engendro, ya pasó por IFL.
Yo no hablo de primera división, me gustaría pero no estamos en esa liga.
Creo que tu comentario va dirigido a alguien que no soy yo. ¿Me equivoco?
M'agradaM'agrada
No, perdona: de hecho sí que me dirigía a ti, pero me he expresado mal. Estoy quizás condicionado a pensar que quien ha conocido los años buenos del liceu (digamos para simplificar antes del incendio, aunque no todos fueran buenos) se quede más vinculado a la idea de lo que este teatro podría dar, porque lo ha vivido. Los recién llegados como yo (post-incendio) estamos quizás más resignados a que este teatro pueda engañarnos. Como te he dicho, es un condicionamiento, en realidad he aprendido que, por lo menos tú, ves las cosas de manera más objetiva. Yo le debo mucho al liceu, muchos descubrimientos y mitad de mi vida operística, gracias a él he visto a Jessye norman, la gran Montserrat, Hvorostovsky, Flórez, Natalie y otros, pero siempre con el temor de que la siguiente puesta en escena sería un churro y las ganas de modernidad a toda costa traicionarían la calidad artística. En este sentido ahora lo considero, con mucha pena, un teatro de provincia. Quizás mañana mismo a esta hora vuelva exhultante del walhalla con una nueva carga de optimismo… 😀
M'agradaM'agrada
No em desagrada la propera temporada.encara que haurè d’adquirir localitats per Elektra que no em surt,Beczala a Werther,Camarena a Rigoletto i no recordo ara mateix qui més.No tinc res a dir de Bros,només faltaria,però tinc certa ilu per veure Beczala.Tenim la sort de que Radvanosky sí entra en el abonament però no tinc tan clar que no pateixi un mal de ventre sobtat i ens deixi amb un pas de nas.
M'agradaM'agrada
NO crec que Radvanovsky li agafi mal de ventre, però quan una temporada només té el interès en els artistes i no en els títols, correm el risc massa exposat de les cancel·lacions. Quan l’interès rau en el títol això no és tan greu.
M'agradaM'agrada
Esta temporada actual, la que estamos (de momento) sufriendo, no me parecía nada del otro mundo sobre papel, quitando alguna cosa suelta. Esta que acaban de presentar me llama todavía menos la atención, a excepción de la Elektra (si es que se mantiene ese reparto). Me cansa escuchar los títulos de siempre. Si al menos los repitiesen cambiando la puesta en escena o con repartos de lujo, quizás haría el esfuerzo de ir, pero así no, gracias. No puedo decir que me sorprenda, porque la verdad es que me lo esperaba. Hace unos pocos años compraba dos y hasta tres entradas por título, ahora solo compro una (y algunas de mala gana, por si suena la flauta). El año que viene no estaré aquí, pero si lo estuviese, cogería tres o cuatro entradas como mucho de toda la temporada. Han conseguido que pierda el interés.
M'agradaM'agrada
Estamos de acuerdo.
Me sabe mal que la próxima temporada no estés por Barcelona, te echaremos de menos, aunque creo que disfrutarás más.
M'agradaM'agrada
Sicerament, m’interessen els Mozart, els Verdi, el Quartett, el Wagner i l’Strauss. Això sí, aquesta mareixa tarda començo a anar a missa. Frau Meier!!! Siusplau no marxi!!!!
Amén.
M'agradaM'agrada
És la gran sort de ser tan jove.
M'agradaM'agrada
Jajajajajaja!
Mol Bona Aquesta!!!
😉
M'agradaM'agrada
Quan vaig llegir el nom d’Enrico Iori em va agafar un atac de riure pensant amb la teva justificada reacció…Al menys aquesta vegada fa un rol secundari.
Hi ha rols principals força mal servits com per exemple:
Martina Serafin amb un rol força paralel al’Abigail tornarà a ser un festival de son cridats i desagradables,Ens falta Liudmyla Monastyrska o Jennifer Larmore que ja va fer la mateixa producció a Ginebra.
Werther:no m’agrada massa ni Beczala ni Bros.Hagues estat molt més interessant i engrescador Polenzani,Borras,Grigolo,Florez,Wookyung Kim ,Osborn,etc
Una Thaïs en versió concert necessitava un reclam extra a part de Domingo per convertir-se en un gran espectacle com hagues pogut ser Sonya Yoncheva de protagonista,rol que ja coneix.
L’hora de Desiree Rancatore per fer de Gilda ja ha passat.L’expectació hagues pujat amb Lisette Oropesa,Jessica Pratt o Nadine Sierra que es la que porten al Met i a la Scala.
il Trovatore necessita una soprano de mes nivell que no pas Kristin Lewis.Trobarem faltar Radanovsky,Agresta,Giannatasio si per lo vist es impossible tenir a Anna Netrebko.Ja en la darrera edició no va agradar Marco Berti com a Manrico doncs dues tasses.Una mica més d’imaginació/informació ens hagues permes contractar a Gaston Rivero que es força desconegut i ho canta millor….
M'agradaM'agrada
S’arrisquen a perdre la fidelització d’un públic que fins ara no es qüestionava mai la continuïtat de l’abonament,m en canvi ara això sembla que com tantes altres coses, ha passat a millor vida.
M'agradaM'agrada
Deixo l’abonament segur.
3 títols que m’interessen i la resta a viatjar a Madrid i Paris. He fet números i paga la pena
M'agradaM'agrada
I els que no podem viatjar?
M'agradaM'agrada
Interessant (en un tot global, música, escena, intèrprets…): de 0 (gens) a 5 (molt).
Per ordre d’aparició:
0 Die Zauberflöte (repetició de la d’aquesta temporada)
3 Macbeth
3 Nozze di Figaro
5 Elektra (el millor titol de la temporada, sens cap mena de dubte).
4 Werther (Bros va acabar la temporada passada amb un sensacional Don Carlo a El Escorial i al menys en aquella funció va mostrar un estat pletòric de veu i completament recuperat. Aquesta producció és va veure al TR fa uns anys també amb Bros).
5 Quarttet
1 Teuzzone
1 Thaïs
4 Rigoletto (també producció vista fa uns anys al TR. Una sola “vendetta”, si us plau…).
4 L’holandès herrant (espero no es repeteixi l’absurditat escènica de fa uns anys…).
1 La fille du Regiment (repetició liceística, però divertida i amb garantia escènica).
5 Don Giovanni
0 Il trovatore (tota una provocació).
0 La vídua alegre (podria ser un 5, però format concert i ratallada!).
Tres ceros i tres cincs. Com la CUP!
Mitjana: 2,57. Aprovat justet. Molt poc per al teatre que jo voldria a tota una ciutat com Barcelona.
M'agradaM'agrada
Me alegra que otro como J. Olivé haya escuchado la recuperación vocal de Bros después de ese D.Carlo ( yo tengo una grabación en audio incluso más reciente como esa d’ Il Duca D’ Alba, del pasado diciembre en Oviedo y está muy seguro vocalmente )
M'agradaM'agrada
Por respeto al cantante que te empeñas en decir que le temgo manía, no hablé en IFL de un lamentable Don Carlo en el Teatro Colón en septiembre pasado.
Fin de la cita
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja… ets un crack, Josep!
Absolutament d’ acord que lo de Il trovatore frega la provocació.
M'agradaLiked by 1 person
I quan valores hi¡o fas per l’hipotètic repartiment, perquè els títols…
M'agradaM'agrada
Doncs jo m’afegeixo al grup dels desanimats. A mi no em tornaran a entabanar aquest any. Penso comprar les entrades la setmana abans i si pot ser amb els seients secrets o els descomptes del TRESC. No tornaré a passar per la desil.lusió de tots els noms que van queient sense explicació. Els preus abusius (he llegit en el Periódico que la baixada serà d’un 1,5%, però quina broma és aquesta? no baixaran ni un euro les entrades….), la incomoditat de les butaques i la ditxosa façana amb piercings que encara tira endavant. Amb tot el que m’estalviaré ja tinc les meves entradetes per París, que allà almenys no em prenen el pèl…
Salutacions!
M'agradaLiked by 1 person
L’anunciada rebaixa de l’1% em sembla insultant.
M'agradaM'agrada
Una temporada correcta de un teatro de segunda, que es lo que hoy por hoy es el Liceu. Por supuesto que muy lejos de las eufóricas declaraciones del Conseller novato ya la salida del Otello y del siempre curioso Ducadimantova o lo que es lo mismo, el testaferro de “La voix de son maître”.
M'agradaLiked by 2 people
Els teatres amb el pressupost del Liceu no tenen els repartiments que tenim o ens anuncien aquí, això és cert i és una marca de la casa que Scheppelmann respecta sobre el paper, encara que per a mi no acaba d’arrodonir-ho bé, i en el cas de Il Trovatore està especialment desafortunada
M'agradaM'agrada
Doncs, malgrat la poca avantguarda, el programa és força atractiu i presenta veus bones.
Ara bé, vindran o no vindran?
Dinar-li “Trovatore” a Berti es voler-nos mal a tots inclòs ell mateix, home de veu tan bonica com increïblement desafinada.
Cruda sorte!
M'agradaM'agrada
Diuen que Il TRovatore necessita les 5 millors veus del moment, al Liceu NI UNA.
M'agradaM'agrada
Quarta línia: Donar-li per Dinar-li.
Desolée.
M'agradaM'agrada
Em sap greu que s’hagi de recórrer al repertori de sempre però també és cert que quan es fan propostes més innovadores o poc habituals hi van 4 gats i comencen les subhastes d’entrades a preus irrisoris la setmana abans via-web o en estranyes promocions. La programació doncs, deu respondre al que la majoria del públic vol veure, dic jo..i ho lamento. El que més m’engresca és Elektra, Holandes, Quartett i aquest Vivaldi en concert. Massa òpera en versió concert pel meu gust. Les versions concert haurien de ser per llocs on no es pugui escenificar, no pas per al Liceu.
M'agradaM'agrada
Es verdad, pero para ver ciertos horrores que ya nos tocó tragar (Trovatore, Otello, Nabucco…) yo prefiero la versión concierto. Por lo menos sabemos que se han ahorrado un dineral, que les hace falta!
M'agradaM'agrada
En esto totalmente de acuerdo, por supuesto, y si no quieren ahorrarse el dineral que se decidan por otra producción, que seguro que del mismo título hay bastante donde elegir.
M'agradaLiked by 1 person
Per aquesta regla de tres, La flauta màgica hauria d’estar plena i el teatre està gairebé buit la majoria de dies…
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Es que la flauta mágica (que además tampoco es tan fácil para el público desprevenido) nos la dieron tanto que ya ha hartado a casi todos! Lo que llena (y bien se vió en estas últimas temporadas) son ciertos Verdi, Puccini y eventualmente Carmen. Y creo que en este entido también se hizo lo posible… Claro que no vamos a llenar con Strauss y Vivaldi, pero allí creo que resida un aspecto del equilibrio del que se habló, no? Por cierto, a Britten creo que también le quede algo por ofrecer.
M'agradaM'agrada
Llenarás dependiendo de las funciones que hagas, quizás algunos títulos no deberían tener más de 3 o cuatro representaciones. ¿Nadie ha pensado en ello?
M'agradaM'agrada
Depèn del dia. Hi ha dies que està prou plena.
M'agradaM'agrada
Segurament els 4 gats són motiu d’alguna cosa que l’equip actual no sap canviar i per altra part un teatre públic també té altres obligacions que l’actual Liceu oblida.
M'agradaM'agrada
D’entrada accepto que es difícil acontentar a tothom, però el plantejament és desequilibrat, com bé dius: d’entrada em va saltar a la vista a la presentació 3 Mozart i 3 Verdi sense efemèride que ho justifiqui (¿?), repetint Zauberflöte, i estic totalment d’acord que hi ha títols de Verdi interessants que no es fan, i en tot l’any, cap Rossini !!!, ( tindrem de tornar a anar a Pesaro) ni un trist V.C. com l’Otello d’aquesta any.
En quant als cantants, has fet un estudi del panorama excel•lent, però mes val que diguem “virgencita virgencita” i no ens queixem . És clar que no tornarem a portar mai mes a la Fleming! però la butxaca mana . Com bé dius, ara podem ja començar a apostar a veure quants cantant@s es despenjaran del cartell.
M'agradaM'agrada
D’acord en tot Mingu
M'agradaM'agrada
A mi em sembla una programació equilibrada. Sis òperes molt conservadores de Mozart i Verdi, i una en versió concert de Plácido Domingo; cinq altres menys habituals de Donizetti, Massenet, Wagner, Strauss i Francesconi, i una en versió concert de Jordi Savall. Com a projecte artístic per a mi va bé. Captes el públic amb els títols més populars i després pots pensar en oferir-li opcions una mica (o molt) més agosarades.
Per altra banda, una temporada per no renovar l’abonament si no em sorprenen amb contundència amb els seus propers anuncis. Massa concerts que no m’interessen al meu torn: Domingo, el ballet, el rèquiem, i dues òperes a l’estiu quan la feina sol treure’m fora de Barcelona.
I massa decepció aquest any. Esperant a comprar cada títol després de la seva primera funció m’hauria estalviat dos nyaps verdians memorables i una Lucia molt més cara que interessant. El meu seient d’abonament, encara que relativament bo i barat, no ho compensa. Fool me once, shame on you; fool me twice, shame on me.
M'agradaM'agrada
A veure, Werther no és cap raresa, potser si per la direcció actutal,però jo des de vaig al Liceu he vist 6 produccions diferents, mentre que de Le Roi de Lahore o Esclarmonde cap.
La fille du régiment fa molt poc que l’han fet, i Der Fleigende Holländer…La Elektra també l’han feta fa poques temporades, en fi, tret del Vivaldi (en concert) i el famós Quartet que el fan més aviat per ser una producció de La Fura, no ens enganyem, la resta cap sorpresa, encara que ens ho vulguin vendre de manera esbiaixada, com sempre fan els de màrqueting
M'agradaM'agrada
Quin anunci més sinistre convidant a evitar el teatre…
Salutacions
M'agradaM'agrada
Deu ser del mateix que va fer l’anunci de la Marató passada.
M'agradaM'agrada
Els vídeos publicitaris del Liceu són molt discutibles
M'agradaM'agrada
Crec que jo també deixaré l’abonament i m’arriscaré a comprar a última hora (potser amb descompte) les funcions que demostrin que valen (per la critica IFL o per que no hagin cancel·lat els cantants)
M'agradaM'agrada
No em facis tan responsable, que m’angoixo.
M'agradaM'agrada
Primerament, felicitar-te per les previsions que ens vas anticipar,
Potser per això he tingut més temps per a pair una temporada tan popular i conservadora. A priori “no hay bonita sin su pero ni fea sin su aquel” el problema és que passi com enguany: l'”aquel” caigui de la programació i et quedis només amb la “fea”: els Otello ja ens han demostrat que poden caure del cartell tranquil.lament Herlitzius, Meier i Pieczonka i aquí no ha passat res. Caldrà ser més prudents a l’hora de comprar localitats per òperes que només determinats cantants et justifiqui tornar a escoltar: A mi, per exemple, una altra fille du regiment sense Camarena no m’interessa massa i en funció d’això escollir. Visquent a ciutat crec que es pot anar a tot i repetir algunes òperes. Venir expressament?potser per Elektra, Per títols, sense tenir en compte els repartiments a mi em fa molta il.lusió Quartett i Werther que no he vist mai en directe i de ballet Coppélia. Algú sap si amb orquestra o amb CD? Cap lector a la sala que faci un analisi dels ballets? Thanks in advance.
M'agradaM'agrada
Amb orquestra.
M'agradaM'agrada
Ballets per a aquells que hi entenguin o els agradi, jo no sóc capaç.
M'agradaM'agrada
Jo també aniré comprant quan es vagi apropant la data. A priori em fan molta il·lusió Elektra, Werther i der Fliegender. La resta, en funció de com vagin caient els cantants.
M'agradaM'agrada
un abonament a la carta dels títols que t’interessen no és una bona opció?
M'agradaM'agrada
No, per les ofertes d’última hora i les cancel.lacions. Ho he fet aquest any i no m’ha pagat la pena.
M'agradaM'agrada
Ho hauré d’estudiar quan surtin les tarifes 2016/2017
M'agradaM'agrada
Potser un dia l’òpera tornarà a ser dels compositors vius. Potser no.
La programació del Liceu és d’una tristor infinita.
Sentir dir al senyor Roger Guasch -director del Liceu- a TV3 “Nosaltres (el Liceu) reclamem el dret a ser contemporanis, tenim el dret a fer propostes contemporànies” i veure aquesta programació em fa vomitar.
Ah! És veritat que ell parlava del projecte de Frederic Amat per a la façana i del Otello de Verdi “amb una escenografía que no té res a veure amb la que va pensar Verdi”.
Potser un dia l’òpera tornarà a ser dels compositors vius, però crec que jo no ho veuré.
M'agradaLiked by 1 person
L’has clavada i has deixat ben retratat al “dire”.
L’òpera no serà mai dels compositors vius Alberto, però almenys que el compositors puguin viure també de l’òpera, no només els directors d’escena, que això sí que té delicte.
M'agradaM'agrada
Ah… i lo de Beczala a Quartett era una errada. Ja han rectificat la pàgina i és Robin Adams.
M'agradaM'agrada
Gràcies,
M'agradaM'agrada