El proper 17 de març es complirà el 65è aniversari del debut de Victoria de los Ángeles al MET de Nova York cantant Marguerite del Faust de Gounod.
El teatre novaiorquès li dedicarà la representació de Madama Butterfly que tindrà lloc el mateix dia, una òpera de la que ella va deixar referencial petjada i que amb Opolais de protagonista no li fa gaire favor, però que el MET recordi aquell debut després dels anys transcorreguts diu molt del teatre i la direcció del MET, sempre tan curosos, respectuosos amb els cantants.
Aquella histórica nit del 17 de març de 1951 en el Faust de Gounod acompanyaven a la soprano catalana:
FAUST
Faust……………….Eugene Conley
Marguerite…………..Victoria de los Angeles [Debut]
Méphistophélès……….Jerome Hines
Valentin…………….Frank Guarrera
Siebel………………Margaret Roggero
Marthe………………Thelma Votipka
Wagner………………Osie Hawkins
Dance……………….Nana Gollner
Conductor……………Fausto Cleva
A aquella Marguerite i durant l’any 1951 van seguir Cio-Cio-San, Mimi, la Contesa Almaviva i Manon
- 1952: Manon, Contesa Almaviva, Cio-Cio-San, Mimi i Micaela.
- 1953: Eva, Mimi, Micaela, Marguerite i Mélisande
- 1954: Mimí, Marguerite, Mélisande, Micaela, Gala inaugural (acte 1er La Bohème), Cio-Cio-San i Manon
- 1955: Marguerite, Cio-Cio-San, Manon, Gala (1er acte Madama Butterfly)
- 1956: Contesa Almaviva, Marguerite, Mimi i Eva
- 1957: Violetta Valery, Marguerite, Rosina i Mimi
- 1958: Violetta Valery, Desdemona, Cio-Cio-San i Mimi.
- 1959: Manon, Violetta Valery i Mélisande
- 1960: Mélisande i Manon,
- 1961: Elisabeth (Tannhäuser), Martha i Mimi
- Van ser 10 anys intensos amb la companyia del MET actuant tant a Nova York com a Detroit, Chicago, Boston, Dallas i Baltimore amb les gires de la companyia.
Va tornar posteriorment a Nova York i als Estats Units, però mai més al MET, i per tant mai va actuar a la nova seu del Lincoln Center.
El record d’aquell debut tindrà, a banda de la representació de Madama Butterfly, la projecció del magnífic documental de Maria Gorgues “Brava, Victòria!” a diferents conservatoris nord-americans i la retransmissió de gravacions llegendàries de Victoria per l’emissora radiofònica del MET.
Aprofitant que tinc alguns fragments de representacions novaiorqueses de Victoria, i sabent que aquestes regressions al passat de la mà de les veus mítiques i llegendàries darrerament tenen molt bona acollida, us vull deixar uns quants fragments d’aquells anys d’esplendor al MET, començant per “E Susanna Non Vien…Dove Sono” dirigida per Fritz Rainer l’any 1952.
De l’any 1953 escoltarem la seva famosa Marguerite de Gounod “Il Était Un Roi De Thulé / ah, je ris” i el duo amb Faust (Richard Tucker)
Del mateix any escoltem ara des de “Non sono in vena” fins a “O soave fanciulla” de La Bohéme amb Victòria a Jan Peerce (Rodolfo)
Ara escoltarem “Restons ici…Nous vivrons a Paris” de la Manon de Massenent que va cantar l’any 1954 al costat de Cesare Valleti.
L’any 1956 cantava al costat de la Susanna de Nadine Corner l’encisadora “Canzonetta sull’aria” sota la direcció de Max Rudolf
Ara escoltarem la seva Traviata en l’edició de 1958 d ela que escoltarem “Ah, forse e lui…Sempre libera” i el duo “Madamigella Valery…” al costat de Giuseppe Campora i Robert Merrill dirigits per Fausto Cleva.
El mateix any va cantar Desdemona de l’Otello verdià, i així va cantar “Piangea cantando…Ave Maria”
De l’any següent escoltem el segon acte de Manon amb un Des Grieux antològic, Nicolai Gedda, sota la direcció de Jean Morel
I finalment, del darrer any de Victoria de loa Ángeles al MET (1961) escoltarem la seva Mimi amb “Sa dirmi…” del tercer acte al costat Lorenzo Testi (Marcello), Barry Morell (Rodolfo) i Heidi Krall (Musetta)
La dolçor, el timbre lluminós, la cura en l’exquisida musicalitat, la sensibilitat en el fraseig, el sentit dramàtic del text, l’esplendor vocal dels millors anys de la seva carrera es resumeixen en aquests 9 fragments que de ben segur us ha agradat escoltar. Victòria de los Ángeles continuarà sempre viva mentre hi hagi algú que escoltant les seves actuacions o discs d’estudi senti un calfred d’emoció.
Les fotografies que encapçalen l’apunt són gentilesa de la Fundació Victoria de los Ángeles que me les ha fet arribar per poder il·lustrar aquest apunt commemoratiu.
Les actuacions de Victoria al MET:
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de marzo 2016 | Beckmesser
Para quien no lo supiera , Victoria de los Angeles fue la anfitrióna en Barcelona ( incluso le acompañó en un viaje turístico por Málaga y la Costa del Sol), del gran tenor Richard Tucker cuando éste debutó en el Liceu en 1.965 con Ballo in Maschera
Efectivamente , que poco favor la hace musicalmente a Victoria que la Butterly dedicada, la cante la sobrevalorada y bastante bluff que es la Opolais
Pero al menos yen el Met, saben cuidar las formas y reconocer a los grandes artistas que por allí han dejado su arte, NO como en los teatros españoles ( Liceu incluido)
M'agradaM'agrada
Y, ya que estamos, tantos aficionados a la Lírica (que nadie se dé por aludido) precisamente por el carácter humilde y la actitud tan honesta de Victoria de los Ángeles; ya guste o no agrade tanto (yo la adoro, para que quede claro), es exponente claro de una gran soprano, versátil, exquisita, dama en la dicción y en el fraseo que abrió camino a tantas otras (y no olvido a las que la precedieron, pero mi Victoria es muy grande) ¡Viva la “Rosa del MET”!
¡Gracias, Joaquim! Estos fragmentos son maravillosos.
¡Buen fin de semana, infernems!
PD: ese viaje con Tucker no sería de extrañar pues el padre, bedel de la UB, era oriundo de Fuengirola, por lo que me comentan amigos bolicheros (de Los Boliches, Fuengirola, Málaga).
M'agradaM'agrada
De nada querida Leonor, es un placer hacer estos apuntes
M'agradaM'agrada
El MET disfrutó de la mejor Victoria, el Liceu no tanto, però el gran homenaje a Victoria continua siendo una asignatura pendiente.
M'agradaM'agrada
Aquest apunt és meravellós, com la Victoria del Àngels i com el record que el Metropolitan li fa.
Escoltant els audios se’m cau la baba.
Gràcies per portar-la al blog i fer-nos-ho saber.
M'agradaM'agrada
De res, me n’alegro i els audios no caduquen 😉
M'agradaM'agrada
Fantàstic treball Joaquim. Felicitats al MET pel record de la nostra estimada Victoria de los Angeles. Coincideix amb una actuació que cosiderem no gaire bona, és igual, el que realment compta és l’esperit, el fet de recordar una cantant i una persona magnífica.
M'agradaM'agrada
I tant, però millor amb una soprano que l’honori com cal 👿
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim!
M'agradaM'agrada
De nada
M'agradaM'agrada
GraciasJoaquín por el homenaje a Victoria quién permanece en un rincón de nuesro corazón y a la estupenda página del Met
M'agradaM'agrada
Las granes grabaciones son para siempre y ese legado la hace que siempre esté presente
M'agradaM'agrada
Es una de las grandes olvidadas en su pais de origen, mientras en el mundo entero se la considera una de las mas grandes, aqui solo existen Placido Domingo Y la Caballe, como siempre, la cultura y sus representates para España no significan nada….
M'agradaLiked by 1 person
Yo no diría que sea olvidada.
¿Alguien se acuerda de la gran Supervia? Las carreras tienen sus momentos álgidos y solamente el recuerdo de los más grandes y ella lo fue. Queda su magisterio y su arte gracias a las grabaciones, imposible olvidar eso, y los años no harán más que incrementar su valor.
Caballé y Domingo son dos grandiuosos artistas que aun viven, y que sea por muchos años, las generaciones son distintas y eso también tiene su importancia
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim. Un treball excel·lent.
M'agradaM'agrada
De res Àngela, és un absoluta plaer compartir-ho
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquest apunt.Magnífic.Jo vaig estar al seu debut al Teatre Victoria amb la Bohème premi del concurs de Radio Barcelona Joves cantants patrocinat pel coñac Tres cosacos
M'agradaM'agrada
moltes gràcie sper recordar.ho. Ets la memòria de IFL
M'agradaM'agrada
Tots els homenatges són pocs per a Victoria de los Àngeles. Actriu dúctil de veu muntada amb diamants. Gràcies, Joaquim.
M'agradaM'agrada
De res Olympia
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquest apunt tan merescut. Els teus comentaris fan justicia a la gran artista, que no sols cantant, que va ser Victoria. Grabacions antològiques. Un reconeixement per al MET que si sap retre homenatge a les grans figures que han actuat en el Teatre, no com aqui.
M'agradaM'agrada
Aquí es repartiexen medalles d’or, no ho oblidem
M'agradaM'agrada
La seva dicció era perfecta. No sentirse Victoria cantant Manon, la Comtessa, Elisabeth o Marguerite, no. Només senties Manon, la Comtessa…, cadascuna amb el seu caràcter, els seus dolors i alegries. Era única.
M'agradaM'agrada
Era una de les grans precisament per això, i amb senzillesa
M'agradaM'agrada
Crec que és un homenatge o un reconeixement digne de tenir-lo en compte. La llàstima és que aquestes coses no les poden gaudir personalment els homenatjats.
Per això jo sempre he dit que els reconeixements s’han de fer en vida, així els enteressats poden
correspondre a la simpatía dels seus admiradors.
Malgrat això, sigui ben vingut aquest memorándum.
M'agradaM'agrada
En vida han rebut l’aplaudiment i l’adoració del públic, que no és poc.
M'agradaM'agrada
No me perdonaré mai no haver la sentit en directe.
Les gravacions son un bon consol.
M'agradaM'agrada
L’edat ens condiciona JaumeM i jo quan la vaig veure era una ombra, malgrat que el seu art sempre acabava imposant-se per sobre d’una veu deteriorada.
M'agradaM'agrada
Gràcies pel magnífic regal. Victòria de los Angeles sempre em maravella.Es un acumul de qüalitats ben difícil de igualar: musicalitat, suavitat , dicció .sensibilitat ,expressivitat ,bellesa vocal, absència de vulgaritat i potser sobre tot intel·ligència .A la seva lliga hi ha molta reflexió + estudi i poca exhibició “cateta”
M'agradaM'agrada
exhibició “cateta”, mande? 🙂
M'agradaM'agrada
Muy merecido este recuerdo para una de las grandes de la lírica hispana del siglo pasado. Además de las múltiples cualidades vocales e interpretativas que tenía y que citas, en estos primeros años de su carrera sus agudos eran fáciles y espléndidos. Siempre es un placer escucharla por lo comunicativa y sensible que era con la música que interpretaba.
M'agradaM'agrada
El MET disfrutó de la mejor Victoria, sin duda alguna.
M'agradaM'agrada
No la vaig mai veure en directe,però en la meva família hi ha una anécdota.La meva mare es posava hàbit cada vegada que m’operàven del que fòs (he passat pel quiròfan 9 vegades)En funciò de l’hàbit no podien anar a sopar,al cinema ni de festes fins que acabava la promesa.aleshores el meu pare comprava entrades pel Liceu i tenien la sort que Victòria cantava en moltíssimes ocasions,deu ser per això que m’agrada tant la popera i en concret Victoria.Un bon record,ara mateix em posarè a escoltar les meravelles que ens ha deixat Joaquim.
M'agradaM'agrada
Merescut homenatge a aquesta gran senyora (com artista i com a persona), que
els amants de la música no podrem oblidar mai.
Referent absolut per moltes cantants que s’han enmirallat amb el seu art incomparable.
Les seves interpretacions de Faust, Butterfly, Bohème, Manon, Otello, Tannhauser, Nozze de Figaro, han marcat un abans i un desprès, sens dubte. Reclinatori absolut.
I no oblidem els lieder de Schubert, Brahms, Wolf, Falla , Granados, Mompou, etc.
La llista ès inacabable.
Un reconeixement especial per al Met, que ha tingut la sensibilitat de tenir un record
per l’estimada Victoria de los Àngeles. Un exemple a seguir. ??.
Moltes gràcies, una vegada més, Joaquim, per la teva sensibilitat i per la tria de fragments, que és esplèndida.
M'agradaM'agrada
M’hagués agradat trobar una gravació del Faust del seu debut, però no l’he trobat i això que jo creia que la tenia.
En qualsevol cas els fragments triats li fan molta justicia.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim. Estoy segura de que a Victoria le hubiera encantado. Hubiera dicho “no hay para tanto” pero sé que estaría encantada con tu trabajo. Gracias de corazón por ayudarnos a mantener vivo su recuerdo. Su victoria es que se la siga queriendo y admirando de esta manera. Un fuerte abrazo porque gracias a ti y a personas como tú es más fácil que siga cantando siempre.
M'agradaM'agrada
Somos todos los amantes del arte somos los que tenemos que agradecerle “forever and ever” a ella lo felices que nos continua haciendo.
M'agradaM'agrada