IN FERNEM LAND

Die sieben letzten Worte unseres Erlösers am Kreuze de Haydn per Herreweghe


Philippe Herreweghe

Philippe Herreweghe

El dia 19, just fa una setmana us portava a IFL aquella deliciosa perla del Septem Verba a Christo in cruce moriente prolata de Pergolesi, i avui torno a insistir en el tema si bé ara és amb la versió del mateix tema, és a dir, “Les set darreres paraules de Crist morint a la creu” però en la  meravellosa i impactant versió que l’any 1796 va signar Joseph Haydn per a quatre solistes vocals, cor i orquestra, després d’haver escrit la versió original per a orquestra i posteriorment  per a quartet de corda.

Haydn va escriure en l’edició de l’obra, l’any 1801:

Fa uns quinze anys una cofraria de Cadis em va demanar de compondre música instrumental per les set últimes paraules del Nostre Salvador a la Creu. Era costum a la catedral de Cadis de produir un oratori cada any durant la Quaresma, l’efecte de l’execució no fou més gran per les següents circumstàncies. Les parets, finestres i columnes de l’església estaven cobertes amb un drap negre, i només una gran làmpada que penjava del centre del sostre trencava la foscor solemne. Al migdia, es varen tancar les portes i va començar la cerimònia. Després d’una breu missa, el bisbe va pujar al púlpit, va pronunciar la primera de les set paraules (o frases) i va pronunciar un discurs al respecte. En acabar, va deixar la trona i va caure de genolls davant l’altar. L’interval va ser ocupat per la música. El bisbe, de la mateixa manera, va pronunciar la segona paraula, després el tercer, i així successivament, i l’orquestra tocà després de cada discurs. La meva composició està subjecta a aquestes condicions, i no va ser tasca fàcil compondre set adagis que duren uns deu minuts cada un, i se succeeixen sense cansar als oients; de fet, m’ha semblat una tasca gairebé impossible de cenyir-me a aquests límits  

La versió que us proposo és la que dirigeix l’aclamat director belga Philippe Herreweghe al front del seu esplendorós Collegium Vocale Gent, fundat l’any 1970 i amb el que el director ha signat veritables fites musicals i l’Orchestre des Champs Elysées.

Joseph Haydn
Die sieben letzten Worte unseres Erlösers am Kreuze (1796)

Sarah Wegener, soprano
Maria-Henriette Reinhold, mezzosoprano
Robin Tritschler, tenor
David Soar, baríton-baix 

Collegium Vocale de Gent 
Orchestre des Champs Elysées
Direcció: Philippe Herreweghe 

Théâtre des Champs-Elysées, Paris
16 de març de 2016

Avui no és un tast, avui ho teniu tot.

La versió que avui us porto aquí és magnífica, i per a tots els que ens agrada el cant coral, escoltar el Collegium Vocale de Gent és tot un luxe i una enveja, perquè nosaltres no podem lluir d’un cor d’aquesta categoria tot i la gran tradició coral catalana que sempre ens agrada esmentar però que mai, fins ara, ha servit per acabar tenint una formació coral professional d’aquesta dimensió musical i artística.

Bona Pasqua!

 

Un comentari

  3. Josep Olivé

    Al final hi apareix lleugera agitació, però realment és, aquesta meravellosa obra, per a amants no sols de la música sacra, sinó també dels…adagis! I ves per on tot a rel d’una petició d’una cofradia de Cadis. Si més no, sorprenent. També el “modus operandi” de la seva “litúrgica”execució ho és. Tot plegat, un universal Haydn que ens és una mica més proper. Moltes gràcies i Bona Pasqua!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Jo no sempre connecto amb Haydn, a vegades m’avorreix molt, però reconec que en el seu extensíssim catàleg hi ha obres incommensurables i cabdals, aquesta m’ho sembla i la versió per a quartet de corda, també.

      M'agrada

      Respon
  6. bocachete

    Hola i bona pasqua amb retard! Cada Divendres sant, al migdia i en el marc del tradicional sermó de les Set Paraules, fan l’obra de Haydn a lloc on s’estrenà: l’Oratorio de la Santa Cueva, a Cadis (li van encarregar en aquesta església, no a la catedral, com diu el mateix Haydn). És una església molt petita, del XVIII, amb pintures de Goya, molt maca (una joia). L’entrada és gratuïta, però cal anar a buscar una invitació al mateix oratori des del dimarts anterior, i s’esgoten aviat. El mateix dia, si falla algú, poden deixar passar el passavolant. Enguany, justament, vaig arribar a Cadis el dia en qüestió… i hi havia cinc persones esperant per si podien entrar, i dos més… però, ai!, amb els cinc primers ja van omplir i ja no ens van deixar passar als dos que quedàvem. Llàstima… En fi, que si algú ha d’anar a Cadis alguna Setmana Santa, que miri d’arribar-hi abans o de demanar-li a un gadità que li busqui una invitació, que deu valer la pena.

    M'agrada

    Respon
    • Josep Olivé

      Es segueix la sequència original paraula-sermó-interpretació musical? En tot cas un lloc entranyable i preciós des del punt de vista musical-religiós per estar en un Divendres Sant a Cadis i en aquesta capella-oratori. I efectivament és un error molt extés pensar que l’origen de la petició i l’execució va ser des de la catedral. Magnífica informació. Moltes gràcies.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Gràcies per la informació. Potser a Haydn li feia més il·lusió que l’encàrrec fos catedralici i no d’una església menys notòria. En qualsevol cas si algun dia faig plans meridionals per Setmana Santa tindré en compte el teu bon consell.

      M'agrada

      Respon
  7. kàtia

    Era fora de Barna però m’estic escoltant totes aquestes meravelles gairebé de genolls.Quines ganes tenia de tornar a casa i trobar-me els regals fantàstics que ens fa Joaquim.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari