Otello al Festival de Pasqua de Salzburg 2016. José Cura (Otello) Fotografia copyright Forster

Karajan, al qui Thielemann venera i vol imitar i seguir fil per randa, no hagués comés mai un error tan flagrant  escollint un cast tan poc apropiat per Otello, com el que ha escollit el director musical i artístic del  Osterfestspielen, i això que Karajan havia comés veritables errades de cast, però en aquest cas i tret de l’immens Iago de Carlos Álvarez, res ha funcionat, ni tan sols la pròpia direcció musical, excessivament analítica, freda i distant, sense ànima, no tan sols verdiana, sinó de cap mena. L’orquestra sona espléndida, però i prou. Cap emoció, cap tensió o recreació dramàtica, només una lectura luxosa sense esperit.

El cast principal és un despropòsit, no tan sols per anar a buscar un Otello galdós que substituís al greument malalt Johan Botha, sinó perquè Dorothea Röschmann és una Desdemona impossible per veu, estil i recursos, que només intenta aixecar el vol en les frases líriques sense que mai acabi una frase sense forçar la veu fins al crit. Tenint a Stoyanova a l’abast no s’entén com va triar a Röschmann.

Res a afegir el que vaig dir de José Cura arran de la desgraciada actuació al Liceu, només que un festival que pretén honorar el llegat de Karajan, no es pot permetre un ultratge d’aquesta mena. Cura és indigne de figurar en qualsevol cast d’un teatre que vol ser alguna cosa, però en un festival que vol ser luxós i elitista, també artísticament, esdevé una provocació o directament un insult. El desgast vocal és tan greu que no hi ha manera de dissimular el mal cantant que sempre ha estat i que els recursos d’any enrere dissimulaven. Un cantant incapaç de seguir al director musical i segurament a l’escènic, no té cabuda en cap teatre modern.

Queda Carlos Álvarez, que substituïa al món més mediàtic i estelar Dmitri Hvorostovsky, però jo no tinc cap dubte que el baríton malagueny deu ser segurament el millor Iago de l’actualitat i també el millor baríton verdià, per tant en això i només en això el públic salzburguès, segons la meva esbiaixada opinió, hi va sortir guanyant. El baríton espanyol té un cant noble, incisiu, elegant, detallista en el dir i en el cantar, perquè ell sempre canta. Fa fins i tot patir veure’l tan mal envoltat i enmig d’una producció tan devastadora, i és que la producció escènica és la cirereta amargant d’un pastís indigest.

La resta del cast compte amb noms de prestigi com Georg Zeppenfeld o Christa Mayer en rols massa petits per millorar alguna cosa, quan dos dels tres puntals fallen estrepitosament. Només el Cassio de Benjamin Bernheim mereix estar al costat de Álvarez.

La producció de Vincent Boussard juga amb la llum i la foscor, és eminentment psicològica i vol mirar en l’interior dels personatges. Tot això estaria molt bé, sinó fos perquè el resultat és erroni en la resolució i la posada en escena voreja el ridícul ja des de la tempesta inicial quan apareix un quasi omnipresent àngel exterminador, fins i tot amb ales negres que es passeja amunt i avall remenant la consciència d’Otello. No hi ha gran treball amb els cantants i Cura fa el que fa en totes les produccions d’aquesta òpera, anar per lliure i declamar amb un gest de mal actor de cinema mut, molt risible i ridícul. No cal dir que l’habitual recurs en totes les produccions modernes, que utilitzen un garbuix de vestuari que barreja estils i estètiques amb un afany “ecumènic” i universal acaba per esgotar a l’espectador que intenta tant si com no, trobar un lligam a tants enigmes o millor seria dir a tanta estupidesa,  mentre que l’escenografia quasi inexistent de murs despullats i formes geomètriques planes i simples afegeixen fredor i distància a una història que necessita sobretot un treball escènic, aquí inexistent, i que amb la pretensió de ser críptica i intelectual, esdevé pueril i buida, i volent ser estètica  esdevé pedant i farragosa.

Mentre estigui disponible a Youtube podeu patir-ho. L’edició de la retransmissió ha obviat les protestes, quelcom que després del despropòsit majúscul que suposa l’àudio i el vídeo, queda si més no, patètic.

Giuseppe Verdi
OTELLO
Llibret: Arrigo Boito

Otello: José Cura
Desdemona: Dorothea Röschmann
Iago: Carlos Álvarez
Cassio: Benjamin Bernheim
Emilia: Christa Mayer
Lodovico: Georg Zeppenfeld
Rodrigo: Bror Magnus Tødenes
Montano: Csaba Szegedi
Araldo: Gordon Bintner

Sächsischer Staatsopernchor, Dresden
Salzburger Festspiele Theater Kinderchor
Sächsische Staatskapelle, Dresden

Director musical: Christian Thielemann

Director d’escena:Vincent Boussard
Escenografia: Vincent Lemaire
Disseny de vestuari: Christian Lacroix

Großes Festspielhaus Salzburg març 2016

I si passats els dies ja no el trobeu el vídeo, el més segur és que aquí ja no se’n recordi ningú d’aquest “verdicidi”, un altre més.