IN FERNEM LAND

Ein  Deutsches Requiem de Johannes Brahms. Un nou repte per al Cor Vivaldi.


 

EL Cor Vivaldi a l´Hospital de Sant Pau, maig del 2015. Fotografia de J.A.Tajadura

EL Cor Vivaldi a l´Hospital de Sant Pau, maig del 2015. Fotografia de J.A.Tajadura

El proper dissabte 16 d’abril, a les 19.00, a l´Auditori Axa, el Cor Vivaldi, acompanyat de les veus greus del Cor de cambra Anton Brucker que dirigeix Júlia Sessé, juntament amb el baríton Néstor Pindado, amb l’ acompanyament al piano de Josep Buforn i Josep Surinyach i sota la direcció d’Òscar Boada, interpretaran una de les “catedrals” més impressionants del repertori simfonic-coral de tots els temps: Un Rèquiem Alemany op. 45 de Johannes Brahms.

L’obra, no cal dir-ho, és d’unes dificultats i dimensions més que considerables. Un autèntic repte, un veritable “tour de force” per a tots, més si tenim en compte que el Cor Vivaldi és un cor de veus blanques i no sembla que el mestre d’Hamburg pensés, en cap moment, en un tipus de sonoritat “blanca” per aquesta obra tan plena de passió i de grans moments musicals.

vivaldi 2

Ariadna Ruiz. Fotografia de Carlota Pié

Un nou repte a afegir a la carrera “vivaldiana”, curulla d’obres dificultoses,sens dubte, però és que encara hi ha més coses! La soprano solista serà, finalment, Ariadna Ruiz, de setze anys d’edat, coneguda a ca’n Vivaldi com a la “Petita Diva”. Si per un cor de nens i nenes, cantar el Rèquiem Alemany és el que ja hem comentat, per a una soprano solista, la intervenció del número 5 ( Ihr habt nun traurigkeit/ Ara esteu tristos) és d’una immensa dificultat, tant per la tessitura com per la paleta expressiva que demana en tot moment. Pregunteu a les més grans sopranos què en pensen d’aquest número! Si, a més, la soprano te només setze anys, la cosa es complica encara més!

Per aquests nens i nenes, que treballen cada dia una hora, Brahms ha representat, en paraules del seu director, un descubriment del que és la música en majúscules,  o millor dit, allò que és transcendent…com si mai haguessin fet grans obres, ells que fan quatre diferents repertoris a l’any. Però Brahms ja ho te això! És com si, de sobte, haguessin entès allò que significa la profunditat, la transfiguració en l’art, amb aquesta gran, immensa, majestàtica obra.

Aimez vous Brahms? Si, oi? Doncs reteniu aquesta data: dissabte 16 d’ abril de 2016, a les 19.00, a l´Auditori Axa. Un concert amb el suport d’ Amnistia internacional, dedicat a la memòria de tots aquells que, buscant una vida millor, han trobat la mort.

-I doncs? Això el dia 16 però…que ja no en fareu cap més?

-No, és que Brahms no “mola” prou. De fet, la resta que fem no és que ens la treguin de les mans, però això de la música seriosa….no ven, no….potser si el cantéssim submergits dins d’una piscina, de cap per avall i amb el piano també submergit….

-Ah, clar!

Única oportunitat, doncs, meine Damen und Herren! Els “infernemlandaires” tenen, en aquesta ocasió, un preu superespecial de només 6 euros ( comissió inclosa) comprant les entrades al link

Un comentari

  1. Jo sacrificaré el Roberto Devereux (ja hi haurà manera de recuperar-ho 😉 de manera satisfactòria) per no perdrem aquesta ocasió única.
    No acabo d’entendre com tant d’esforç es quedi només en un únic concert. Espero i desitjo que els promotors locals demostrin que també són arriscats i sobretot estimen la música i us cridin per interpretar aquesta obra meravellosa .

    M'agrada

    • Oscar Boada

      Humor britànic, Joaquim, això és humor britànic!! Programadors interessats en Brahms? On, on, on? Avui només es venen ( ep! i quan hi ha sort) programes familiars tipus “La màgia del Cor Vivaldi”. Ni Brahms ni Mendelssohn, ni res de res.

      M'agrada

      • T’entenc, però hi ha uns quants il·luminats, entre ells jo, que quan veiem anunciat el Deutsche Requiem correm a comprar entrades i si la proposta és tan interessant com la vostra… segurament com altres coses, dec estar molt equivocat.

        M'agrada

  2. nachoferrer

    Té molt bona pinta això!!! Pena que pels que no som de Barcelona ems quedi una mica lluny. Per una altra banda… Una soprano de 16 anys… A veure si estem presenciant el debut d’una futura gran figura… Això mai se sap. A veure què diu la crítica…

    M'agrada

  3. Oscar Boada

    Tant de bo sigui així! En tot cas, el públic assistent al concert presenciarà una bona dosi de treball i dedicació. No sabem què passarà d’aquí a uns anys, però és ben clar que fer coses com aquesta a una edat tan jove marquen i molt!

    M'agrada

  4. El compte

    Magnífica versió del Requiem de Brahms, el Cor Vivaldi canta com si fós un cor professional i avui han estat molt ben acompanyats pel Nestor Pindado i en Cor de Cambra Anton Brucker. I l’Ariadna Ruiz ha cantat com els àngels: què més es pot demanar als 16 anys?
    Què més es pot demanar per un dissabte a la tarda?
    Bona nit!

    M'agrada

    • Canten com a professionals perquè treballen com a professionals i els resultats són per aquest motiu, molt professionals, però sobretot molt valuosos i sincers, aquí no hi ha especulacions de cap mena, saben d’antuvi que ni el seu immens treball els aportara un cèntim d’euro i tampoc cap ressò mediàtic de veritable repercussió.
      Jo faig el que puc, però tinc la repercussió que tinc, cal tocar de peus a terra,,

      M'agrada

Deixa un comentari