IN FERNEM LAND

TOSCA A VIENA (Gheorghiu-Kaufmann-Terfel;Wallmann-López Cobos)


Terfel, Kaufmann i Gheorghiu al segon acte de Tosca, `Staatssoper de Viena 16 d'abril de 2016

Terfel, Kaufmann i Gheorghiu al segon acte de Tosca a la Staatsoper de Viena, 16 d’abril de 2016

I la causalitat va voler que el streaming fes d’advocat del diable i deixés per a la posteritat un d’aquells moments de ridícul històric que posen en evidència que les maneres antigues d’entendre i fer l’òpera no tenen cabuda en el teatre modern. No hi havia millor producció que aquesta antigualla estrenada a la Staatsoper de Viena l’any 1958 per emmarcar una representació que posa en evidència aspectes que jo creia quasi oblidats, però que ves per on, són motiu de gatzara a les xarxes quan jo crec que haurien de ser motiu de reflexió.

Jo per sort he presenciat representacions de Tosca millors que aquesta de dissabte passat i no recordo una bogeria similar (amb protestes incloses, crits de “diva i suposats orgasmes col·lectius a jutjar per les imatges de la platea) com la que es produeix al finalitzar la representació, incomprensible si tenim en compte que pocs minuts abans havíem assistit a un fet esperpèntic que ha donat la volta al món.

Jo no sé quin va ser el motiu per el qual la senyora Gheorghiu no va sortit quan tocava i per tant fer hipòtesis sobre un més que probable atac de banyes després del incomprensible i injust allau d’aplaudiments després del primer “e lucevan le stelle”, és inútil. Per a mi el bis és injustificat, és tan injustificat com l’aplaudiment interminable, perquè crec que tots hem sentit i gaudit d’aquesta ària millor cantada, fins i tot pel mateix Kaufmann, però tocava bis, i com va succeir en aquella La fille du règiment amb Flórez al Liceu, com que el primer dia va fer el bis, tots els altres torns es sentien agreujats si a ells no els regalava la perleta, encara que la interpretació no ho justifiqués.

A l’antigor de concedir un bis en mig d’una representació, quelcom que hauria de ser un fet excepcional i no quotidià, s’ha d’afegir el lamentable espectacle que es produeix quan Kaufmann desconcertat s’afegeix al ridícul trencant definitivament una acció dramàtica que era impossible recuperar fins i tot amb l’arribada tardana de l’Angeleta que va possibilitar l’afusellament i el posterior salt al buit. Tot plegat caspós i lamentable.

Quan el teló va caure definitivament i va començar les interminables salutacions i protestes insistents contra la diva per part d’algú que li va semblar que allò que acabava de succeir suposava traspassar totes les línies vermelles permeses, la Gheorghiu més propera i riallera que mai, va petonejar i abraçar a Kaufmann i al mestre López Cobos, continuava fent “come la Tosca in teatro”, però quan ho va intentar amb Terfel aquest amb cara de Scarpia va refusar-la, estava visiblement molest i enfadat. Ell sabrà de primera mà tot el que es va coure entre caixes de la Staatsoper mentre el públic embogia amb un adéu a la vida discretot.

El mestre López Cobos va ser cridat per substituir corre-cuita a Mikko Franck, i això va propicià diversos i notables desajusts entre el fossat i l’escenari, però l’experiència del mestre zamorà va fer que tot arribés a bon port malgrat els entrebancs que va tenir de superar. Encara que tampoc hi va haver una direcció especialment notable, tensa o dramàtica. Va complir molt bé una tasca no pas fàcil tenint el que i el qui tenia sobre l’escenari.

Angela Gheorghiu té una veu preciosa, amplia i encara força sana. No té el volum per ser una Tosca imponent i això ho sabem els que l’hem vist sobre l’escenari, ja que no té precisament el volum i la projecció que una Tosca necessita, però en el streaming això no s’aprecia i el que escoltem és notable, però no excel·lent. Fa coses magnífiques, però està massa pendent de fer Tosca i no de ser Tosca, tot és un gran guinyol i els seus gests, sovint exagerats, no poden convèncer. El seu “Vissi d’arte” està mancat de volada i de veritable sentiment i després de l’esforç vocal del segon acte i del que va passar i no sabem, al tercer acte va arribar justeta de forces. Si no fos com és, la Gheorghiu m’agradaria més, però com que tenim sopranos que canten millor la Tosca que ella, tampoc em preocupa gaire que continui volen ser la diva que en realitat no és. Fa la diva, que és molt diferent

Coneixem millors nits de Kaufamnn cantant Cavaradossi que aquesta vienesa, però d’antuvi estava escrit que havia de ser una altra nit històrica de la Staatsoper i a fe de déu que ho va ser, malgrat que la veu no responia sempre a tot el que Jonas Kaufmann volia fer. El registre agut en forte és ferm, espectacular i segur, tota una garantia per poder coronar les frases esperades, a banda de les àries i duos, com “la vita mi costase” en el primer acte o el famós “Vittoria, Vittoria” del segon acte.

Va tenir moments de delicat i convenient romanticisme, amb les seves mitges veus i els seus preuats pianíssims, que a “e lucevan le stelle” no van acabar de sortir, ni en el primer intent ni molt menys en el segon, amb el resultat esperat, però Kaufmann connecta i connecta bé, amb risc, fascinació i aquesta bonhomia que sempre desprèn i que el fan més irresistible.

Ha estat sis mesos aturat per un misteri encara no del tot aclarit, però la veu no està al 100%.

Bryn Terfel ja fa temps que denota signes d’esgotament vocal, passen els anys i la veu ha perdut vellut. Emfatitza excessivament els sons oberts en algunes vocals i això produeix una vulgarització del so que abans no s’apreciava. És un actoràs que quan fa de dolent es creix i Scarpia és el paradigma de la dolenteria teatral. Té moments gloriosos, com a actor i com a cantant, però vocalment denota uns punts de feblesa notoris, fins ara mai evidenciats com en aquest Scarpia.

La resta de cantants formen part de la companyia vienesa, amb un gastat sagristà d’Alfred Šramek i un ininteligible Angelotti de Ryan Speedo Green difícilment defensable en el context teatral d’una producció tan clàssica amb un aspecte físic molt saludable malgrat que el llibret diu que la presó l’ha canviat tant que el seu amic Cavarossi no el reconeix, a banda que és poc probable que la seva germana sigui tan rosa com la noia del quadre (horrorós per cert) i ell tan morenet.

No cal dir que hem vist Spoletta millors, però ara tampoc vindrà d’aquí.

58 anys veient la mateixa Tosca deu ser, a banda d’un exercici venerable de la tradició finisecular dels vienesos, quelcom veritablement curiós. Hi haurà vienesos que en la seva vida no hauran pogut veure altres opcions que la que Wallmann amb els decorats i vestuari de Nicola Benois van fer en l’esplendorosa època del kaiser Karajan. Ho trobo malaltís.

Giacomo Puccini
TOSCA

Angela Gheorghiu, Floria Tosca
Jonas Kaufmann, Mario Cavaradossi
Bryn Terfel, Baron Scarpia
Ryan Speedo Green, Cesare Angelotti
Alfred Šramek, Sagristà
Benedikt Kobel, Spoletta
Marcus Pelz, Sciarrone
Il Hong, carceller
Bernhard Sengstschmid, pastor

Direcció musical: Jesús López Cobos
Direcció d’escena: Margarethe Wallmann
Escenografia i vestuari: Nicola Benois

Staatsoper de Viena 16 d’abril de 2016

El penós incident

No m’agradaria creure que aquesta Tosca que monopolitza també aquí, a IFL el protagonisme d’aquests darrers dies, sigui no ja la millor Tosca possible, sinó una gran Tosca, però sembla que tothom s’hagi posat d’acord en fer-nos-ho creure.

 

Un comentari

  3. Arnau

    Que diu exactament Kaufmann en alemany despres del “Non abbiamo soprano”? Jo trobo que el tenor va aconseguir sortir del pas amb més o menys gracia. Ara, qui demostra 0 professionalitat és la Gheorgiu, sigui veritat o no que hagi anat al camerino, el seu lloc és estar al lateral per fer l’aparició. Entre els modelets de l’Elisir, les moneries i aixo, tot plegat fa vergonya aliena.

    M'agrada

    Respon
  4. alex

    Una TOSCA de diva que lo es más por sus numeritos ( conozco alguno de ellos) que por ser una Fioria Tosca vocal y dramáticamente creible. No es voz de Tosca
    Y Kauffmann ( bisando a lo Nucci), en un lucevan le stelle vocalmente poco convicente con esos aparentes pianissimi convertidos en falsete, de gusto más que dudoso
    Lo mejor de esta TOSCA y a veces pese a su cantar en muy forte y abriendo los agudos, Terfel como un Scarpia perverso, más que un Scarpia barone como si lo fue Carlos Alvarez en Torino

    Liked by 1 person

    Respon
    • Joaquim

      A la Nucci no, Nucci después de 30 segundos ya le dice al maestro que bisa la “vendetta”, Kaufmann bisa después de casi seis larguísimos minutos de histeria, nada que ver Alex, las cosas como sean.

      M'agrada

      Respon
      • alex

        histeria….injustificada vocal e interpretativamente
        Tales “cridaners”, deberían escuchar los Cavaradossi de Corelli, Pippo, Tucker, Domingo (tenor de la buena época), Carreras, etc…
        Es lo que hay….hoy en día

        M'agrada

        Respon
        • Joaquim

          No creo que Kaufmann desmerezca en nada a los citados, será diferente, claro, pero no por ello debemos menospreciarle, en absoluto.
          Por ejemplo, ninguno de los ciotados era capaz de cantar un Lohengrin o un Winterreise como los que canta Kaufmann y lo mismo podría decirte de su Werther.

          M'agrada

  9. jround

    Quina vergonya! Les dives i divos resulten absolutament ridículs en els nostres temps. Alguns es pensen que encara viuen a l’època de la Callas. Glamour patètic i caspós.

    M'agrada

    Respon
  10. gloria aparicio

    Que fort , i no es va demanar disculpa es clar…..es el que té ser “diva” a mi m’agrada Kaufman moltíssim i també la Gheorghiu ( no tant) amb la teva crítica ja no em sap tant greu haver-m’ho perdut però…de poguer hagués assistit…..

    M'agrada

    Respon
  12. Marta B

    Dissabte al vespre se’m va acudir d’escoltar la retransmissió en directe d’aquesta Tosca per Catalunya Música i no vaig entendre el perquè de tanta riota després de tanta tensió dramàtica, com que no se alemany no sabia que deia J. Kaufmann i ara al veure les imatges ho entenc tot.

    Sincerament ho trobo molt lamentable, quan el públic paga fortunes per a veure determinats cantants, crec que el mínim que se’ls ha d’exigir a aquests és que siguin professionals, la Sra. Gheorghiu on havia d’estar era al lateral preparada per a sortir quan li tocava, no estar al camerino que en aquests teatres sol estar bastant lluny de l’escena. No l’he sentit mai en directe i crec que encara que en tingui l’oportunitat, me l’estalviaré. Si hi ha una cosa que no suporto gens és la manca de professionalitat-

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Mira que et dic, una gran part del públic segurament va estar encantat de ser testimoni de primera mas d’una ridiculesa com aquella, Van pagar una fortuna i els hi van donar un afegitó que els podrà fer dir, jo hi era. És tan trist i lamentable que encara estaran contents i feliços. La immensa majoria una Tosca normal, sense bis, tot i una actuació memorable hagués estat un fracàs.

      M'agrada

      Respon
    • Joaquim

      Potrebbe essere, ma non sono assolutamente sicuro, forse avrebbe fatto cantare Brünnhilde a Gheorghiu e Siegfried a Kaufmann, Dopo la Turandot di Ricciarelli e la Liu de Hendricks tutto sembrava possibile.

      M'agrada

      Respon
  14. nachoferrer

    L’Aturada en mig de la representació va ser lamentable. A casa, ens vam quedar tots a quadres. Jo, que sóc l’únic que parla una mica d’Alemany, per la ràdio vaig ententre “entschuilbigeng sie, bitte” (Perdonin-la, siusplau.) Com molt bé diu el comentari que tinc a dalt, Karajan els hagués esbroncat.

    Respecte a la representació, com molt bé dius, no va ser una de les millors de Kaufmann. Ja es notava en els primers aguts del “Recondita Armonia”. Els vaig trobar massa nassals per ser Kaufmann. Per cert! Els Mestres Cantaires que cantarà ara a Munich, em fan una mica de por (no sé vosaltres). La Gheorghiu, tampoc passa per un bon moment. Ja no és la Tosca que era. Vaig notar que cantava amb poca força. En algun moment del dúo d’amor del 1r Acte, em va recordar més a la Mimí que no pas a la Floria Tosca. En Bryn Terffel, en la meva opinió, va estar pletòric. De moment per a mi, és el millor Scarpia que he sentit en aquest 2016 (deixant de banda gravacions) després del de Carlos Álvarez.

    Igualment, ja ens agradaria tenir un repartiment com aquest al Liceu de tant en tant!!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      D’aquella representació amb Pappano a la ROH a aquesta de Viena hi ha una baixada considerable tot i ser el mateix tercet estelar, ara parlem encara d’aquesta Tosca vienesa gràcies al lamentable incident.

      M'agrada

      Respon
  15. simone

    Diu que esta igual de estupefacte que el public però que ja li donen la senyal qde que poden continuar i es disculpa.
    Reaccio força professional trobo.
    🙂 Gràcies per el post Joaquim. una abraçada.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari