No hagués anat a aquest concert si no hagués estat per uns bons amics que no se’n perden cap d’aquestes exquisides perles que s’amaguen en els cicles de cambra de l’Auditori i el Palau, i que no hi varen poder assistir. També hagués estat una ocasió magnífica per llençar ponts d’encontre a un desencontre, però no va ser possible malgrat que la música de Mozart, la deliciosa interpretació de Bezuidenhout amb el Chiaroscuro Quartet, i la meva predisposició configuraven un marc immillorable.

El concert va començar amb Beethoven a càrrec de la formació cambrística que va programar el Quartet de corda en Mi bemoll major número 10- No us negaré que malgrat l’excel·lent nivell de la formació i dels seus integrants, el resultat no em va satisfer. Ni per la sonoritat excessivament seca i fins i tot aspre, ni per l’equilibri, ni per la manca d’afinació de la viola en un parell o tres de sorprenents patinades tonals. Imperdonable? No, però no em va satisfer.

Certament hi ha molt talent en Alina Ibragimova i Pablo Hernán Benedí (violins), Emilie Hörnlund (viola) i Claire Thirion (violoncel), però per a mi van trigar massa a trobar la sonoritat adequada a un Beethoven amb un inici poc precís. És cert que la recerca del color propi que caracteritza al Chiaroscuro Quartet, entre les sonoritats barroques i el classicisme més canònic, em va sorprendre i va fer que em costés acostumar-m’hi, però no només aquest aspecte peculiar que els dóna personalitat, va ser el motivant del meu desconcert beethovenià, perquè a la segona part tot va ser diferent.

Amb l’arribada de Mozart la meva percepció va canviar, ja que l’equilibri, la sonoritat compacte, l’afinació ajustada, la transparència cristalina i la sensibilitat, van ser les armes perfectes per interpretar el Divertimento en Si bemoll major del geni salzburguès, amb un andante inicial absolutament balsàmic.

Ibragimova va excel·lir i va ser la líder indiscutible d’un conjunt que equilibrava amb precisió.

Però com era d’esperar la perla era la darrera obra, el Concert per a piano  número 12 en La major, en la versió per a fortepiano i quartet de corda. El pianista sud-africà Kristian Bezuidenhout va ser un extraordinari solista que va fer sorgir de l’instrument un reguitzell de delicioses i fascinadores sonoritats que van trobar amb el coixí d’un quartet  compenetradíssim, els luxosos companys de viatge per fer que el concert esdevingués veritablement peculiar, lluny de la rutina fins i tot amb resultats notables, que ens sovinteja més del que voldríem i rutina al cap i a la fi. En canvi la sensació d’ahir era sortosament tota una altra.

La nitidesa del so, la varietat tímbrica que confereix al fortepiano i la sensibilitat expositiva van ser admirables i certament van esdevenir l’èxit de la vetllada, però el format amb la deliciosa propina que Kristian Bezuidenhout ens va oferir (l’Allemande de la sonata 399 de Mozart), potser van restar a última hora protagonisme al Chiaroscuro Quartet, quelcom que no crec que malgrat el meu desconcert inicial, acabés sent just del tot.

El d’ahir va ser un concert de cambra amb propostes interessants i resultats brillants, amb molta més música que no pas aspectes mediàtics que fan mobilitzar al públic fins i tot reticent a concerts de petit format. El públic barceloní va respondre, sinó de manera massiva si de manera prou satisfactòria com per que la sala Oriol Martorell presentés un bon aspecte i tret d’alguns estossecs excessius entre moviments i alguns sorolls innecessaris de butaques, va tenir una resposta que ja voldria jo en la majoria de concerts i representacions operístiques, amb silencis gratificants en acabar les obres abans de començar a aplaudir, com hauria de ser sempre,

LUDWIG VAN BEETHOVEN Bonn 1770 – Viena 1827

Quartet de corda en Mi bemoll major núm. 10, op. 74 (1809)

• Poco adagio – Allegro Adagio ma non troppo Presto Allegretto con variazioni

WOLFGANG AMADEUS MOZART Salzburg 1756 – Viena 1791

Divertimento en Si bemoll major, K137 (1772)

• Andante Allegro di molto Allegro assai

Concert per a piano núm.12 en La major, K414 (1782) Interpretat amb fortepiano i quartet de corda

• Allegro Andante Rondeau. Allegretto

Gràcies amics per aquest refinat regal