Angela Denoke i Dorothea Röschmann al segon acte de Jenůfa a la Staatsoper de Viena

Encara amb els ulls mirant a Viena, avui us parlaré del streaming del passat 17 d’abril des de la Staatsoper que va retransmetre la Jenůfa de Leos Janáček, en la producció de l’any 2002 deguda a David Pountney i que va estrenar la soprano Angela Denoke, precisament la que era en un estat vocal de total declivi, intenta amb gran convicció dramàtica però amb escàs nivell vocal, interpretar la paradigmàtica Kostelnika.

El més notable d’aquest nou streaming de l’òpera vienesa és la immensa direcció musical a càrrec del director alemany Ingo Metzmacher al capdavant de la inspirada orquestra de la Wiener Staatsoper, amb tensió dramàtica i lirisme alternant-se i configurant la part orquestral de la genial partitura com el més notable de la representació, quelcom  que és molt important però insuficient.

També la producció de David Poutney és important i notable en la dramàtica narració, si bé els que busquin transgressions es trobaran amb un pam de nas davant d’un concepte molt clàssic  sota tots els punts de vista, amb una escenografia imponent de Robert Israel que recrea també gràcies al encertat disseny de llums de Mimi Jordan Sherin, l’immens molí/presó de forma bellíssima, deixant que siguin els cantants els protagonistes i el centre de tota l’atenció, seguint fil per randa la història original, quelcom que a aquestes alçades sembla una transgressió provocadora.

Vocalment la nit no va oferir tantes alegries, ja que una vegada més es constata l’error dels programadors i directors artístics i les constants  imprudències vocals d’alguns cantants assumint rols poc apropiats, començant per la protagonista, la soprano Dorothea Röschmann que després de l’error salzburguès d’una Desdemona verdiana incomprensible torna a mostrar una deriva en la seva carrera, fins ara deliciosament confortable en el repertori mozartià i barroc, assumint definitivament el que sembla ser el camí del suicidi vocal amb aquests reptes letals que l’obliguen a forçar el registre més enllà del que la seva veu pot arribar a assumir i per tant a cridar o a quedar ofegada.

Angela Denoke que en circumstàncies normals encara hauria de ser una notable Jenůfa, fa temps que va escollir el camí que ara ha escollit Röschmann i es veu obligada a assumir rols de mezzosoprano o soprano dramàtica sense ser-ho ja que no té el registre idoni, ni el l’agut petit, oscil·lant i escadusserament gasiu quan encerta en la correcta afinació, però  creient com moltes han fet anteriorment, que aquests rols de caràcter poden ser cantats amb la veu deteriorada i utilitzant els recursos dramàtics que sempre l’han caracteritzat. És un error evident. Com que el registre agut és una constat ferida oberta, Denoke utilitza tots i cadascun dels recursos dramàtics i teatrals que l’òpera i la tradició han deixat, però que no poden dissimular en cap cas i malgrat els trucs d’experta veterana, la precarietat d’un instrument que mai ha estat generós. La gran actriu pot sobre la discreta soprano en un rol sovint maltractat per cantants acabades que han decidit enganyar-se i enganyar al públic,

El tenor Christian Franz que ens ha martiritzat bastants estius amb el seu Siegfried a Bayreuth, interpreta a Laca Klemeň, amb una veu estentòria, forta i dramàtica, amb menys oscil·lacions del que és habitual, però amb oscil·lacions, i segurament impactant més en el teatre on la veu de correr més malgrat la rudesa del seu cant primari. No pot evitar aquelles fixacions que de tant en tant llença com si fossin cops de martell. Tot i així aquesta deu ser la millor prestació que l’he escoltat mai, sense ser per llançar coets. Mentre que el també tenor Marian Talaba interpreta el covard Štewa Buryjia amb correcció.

La resta del cast funciona amb precisió, però és obvi que amb dues protagonistes més idònies, el resultat m’hagués satisfet molt més, sobretot tenint en compte que tant la producció, com la direcció musical m’han semblat excepcionals.

L’èxit de públic és exagerat com també ho va ser en la Tosca.

Leos Janáček
JENŮFA

Jenůfa – Dorothea Röschmann
Die Küsterin Buryja – Angela Denoke
Laca Klemeň – Christian Franz
Štewa Buryjia – Marian Talaba
Barena – Ulrike Helzel
Die alte Buryja – Aura Twarowska
Jana – Annika Gerhards
Altgesell – Il Hong
Karolka – Hyuna Ko
Schäferin – Lydia Rathkolb
Dorfrichter – Alexandru Moisiuc
Frau des Dorfrichters – Donna Ellen
Tante –  Maria Gusenleitner

Chor der Wiener Staatsoper
Bühnenorchester der Wiener Staatsoper
Kinder der Opernschule der Wiener Staatsoper
Direcció del cor: Thomas Lang
Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Ingo Metzmacher

Director d’escena: David Pountney
Escenografia: Robert Israel
Disseny de vestuari: Marie-Jeanne Lecca
Disseny de llums: Mimi Jordan Sherin
Coreografia: Mimi Jordan Sherin

Staatsoper de Viena 17 d’abril de 2016

La ressenya que us ofereixo aquí és deguda a la visió en streaming, per tant pot diferir molt de la realitat del teatre, però ens hem passat tota la vida parlant d’actuacions i cantants mitjançant els discs i almenys en el cas del streaming podem quasi garantir que no hi fa trucs d’estudi i que el que hem vist pertany a una representació en directe, quelcom que l’ofereix molta més autenticitat.