Nina Stemme Elektra Fotografia Marty Sohl © 2016 The Metropolitan Opera
Han passat uns quants dies de la darrera representació cinematogràfica de la temporada 2015/2016 del MET i quedava pendent aquesta insistència en una representació que de ben segur podem qualificar com una de les millors, si no la millor de la temporada novaiorquesa, si més no al cinema, i per tant bé mereix un retorn, sobretot si tenim en compte que la temporada vinent durant 5 dies del mes de desembre, el Liceu ha programat aquesta òpera amb aquesta mateixa producció de Patrice Chéreau que coprodueix amb el Festival d’Aix-en-Provence on es va estrenar, el MET, la Scala, Staatsoper Unter den Linden (Berlín) i Finnish National Opera (Hèlsinki). En el Liceu també comptarem amb la mateixa Klytämnestra (Waltraud Meier) i la mateixa Chrysothemis (Adrianne Pieczonka) que ja van protagonitzar l’estrena al festival francès i també al MET.
Crec que és una oportuna insistència, sobretot per a les persones que encara a hores d’ara i encara que a molts els pugui semblar increïble, la Elektra suposa un parany insalvable i m’agradaria que a força d’insistir acabés aconseguir fer algun addicte a la causa.
El que pretenc és possible perquè jo mateix la primera vegada que vaig escoltar aquesta òpera l’any 1970 en una retransmissió del Liceu, amb Enriqueta Tarrés de Chrysothemis vaig dir-me a mi mateix, aquesta òpera no m’agradarà mai. Tenia onze anyets, no va ser immediat però recordo que deu anys més tard amb l’elèctrica Elektra de Danica Mastilovic i ja en el teatre, vaig quedar-me clavat a la incòmode butaca de la general de quart pis d’aquells anys de penúries.
La meva experiència gratificant amb aquesta òpera, que ara ja és per a mi imprescindible, fa que no tan sols esperi amb ànsia la seva programació aquest proper desembre, sinó que ara que s’ha representat al MET vulgui insistir-hi per a gaudi dels convençuts i com a una oportunitat més de guanyar adeptes, ja que la versió és d’altíssim nivell amb el següent repartiment:
Richard Strauss
ELEKTRA
Llibret d’Hugo Von Hofmannsthal
Elektra………………..Nina Stemme
Chrysothemis……………Adrianne Pieczonka
Klytämnestra……………Waltraud Meier
Orest………………….Eric Owens
Aegisth………………..Burkhard Ulrich
Die Aufseherin……………….Susan Neves
Magd…………..Bonita Hyman
Magd…………..Maya Lahyani
Magd…………..Andrea Hill
Magd…………..Claudia Waite
Magd…………..Roberta Alexander
Die Vertraute……………..Susan Neves
Die Schleppträgerin…………….Andrea Hill
Ein junger Diener…………..Scott Scully
Ein alter Diener…………….James Courtney
Guardian……………….Kevin Short
Director………………Esa-Pekka Salonen
Direcció d’escena……………..Patrice Chéreau
Escemografia……………Richard Peduzzi
Disseny de vestuari………..Caroline de Vivaise
Disseny d ellums……….Dominique Bruguière
Metropolitan Opera House, New York 30 d’abril de 2016
Un petit tast d’un dels moments estel·lars
Per tornar a l’apunt original:
Per anar al web del Liceu a veure l’enllaç de l’Elektra 2016/2017
Si aquí i amb aquest apunt no ho aconsegueixo, espero que amb les properes representacions liceistes els “Elektra escèptics” s’acabin convertint en “Elektra addictes”.
IN FERNEM LAND 
ELEKTRA, es uno de los diversos Strauss imprescindible siempre y cuando la orquesta u orquestación sobre todo, funcionen
M'agradaM'agrada
Será el éxito de la próxima temporada, se intuye.
M'agradaM'agrada
És una òpera brutal, en el sentit més elevat de la paraula. (Més que) Una Salomé descarnada, sense ornaments. El llibret ja funciona tot sol sense música; i la música, al*lucinant. El millor d’Strauss, des del meu punt de vista, d’una intensitat i un poder difícilment igualble. L’Stemme de la qual me’n declaro primer admirador, em sembla que té una veu excessivament bella per al rol. En aquest aspecte, a l’inconscient personal o col*lectiu tenim les veus més fredes de Nilsson o l’esquerpa de Gwyneth Jones. Intentaré escoltar-ne la de Herlizius aquest cap de setmana. Les reflexions abocades ben valen l’apunt.
M'agradaM'agrada
La veu efectivament és molt bonica però això no hauria de ser cap handicap
Segur que t’agradarà la Herlitzius a AIx i si vens al Liceu (no estaria malament, oi? 😉 )
M'agradaM'agrada
Comparto con Vicent que Elecktra es una opera grandiosa sin dudas. Y tu Joaquim, que suerte que has tendido de tu primera función en el teatro haya sido con Danica Mastilovic, cantante algo olvidada. De las que yo recuerdo la más impactante ha sido en el MET en el año 1994 con Leonie Rysanek, Gwyneth Jones, Deborah Voigt y el Maestro Levine al podio, creo que esa noche todo el público sintió que había vivido una verdadera tragedia griega.
M'agradaM'agrada
No soy muy amante de la Jones, pero sin duda era un reparto made in MET.
Gracias por rememorarlo
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Joaquín por presentarnos tu apreciación de esta telúrica ópera desde tu tierna infancia,creo que es mi favorita de Strauss
M'agradaM'agrada
Mi favorita creo que es Die FRau ohne Schatten pero Elektra le sigue muy de cerca
M'agradaM'agrada
És una òpera grandiosa, però alhora em supera una mica, massa moments en fortissimo, massa tensió, massa monolitisme. Per això el moment que més m’agrada és el d’Egist, l’únic on la música et deixa respirar una mica amb aquell valset tan irònic.
M'agradaM'agrada
Strauss era molt murri i va ser el primer en constatar que tanta crispació no podia ser bona i aleshores fa cantar i de quina manera a Orest, per si no n’hi havia prou treu a Egist abans de l’esclat final. Genial!
M'agradaM'agrada
Ei! Jo no la connec pero m’hi posare. Seguint els consells del mestre Joaquim, sera una de les entrades addicionals que em compri quan arribi el moment. Merces Joaquim. La feinada d’aquest blog em sembla tant titanica com diuen que es aquesta Elektra!
M'agradaM'agrada
Quan descobreixis l’Elektra entendràs perquè diem el que diem.
És una feinada mooooolt agraïda
M'agradaM'agrada