IN FERNEM LAND

ELINA GARANCA EL MILLOR ROMEO


Elina Garanca com a Romeo a la ROH Covent Garden

Elina Garanca com a Romeo a la ROH Covent Garden 2009

La meitat dels Romeos proposats ocupen els tres primers llocs perquè hi ha un doble empat en el tercer i el segon lloc, mentre que la guanyadora ha quedat estretament distanciada de les seves glorioses perseguidores, fet que sortosament m’ha estalviat el vot de desempat.

La versió 7 és la de la gran mezzosoprano letona Elina Garanča que com sabeu era la cantant inicialment prevista pel Liceu per interpretar el rol de Romeo, però finalment va ser substituïda per la nord-americana Joyce DiDonato, que com ja es podeu imaginar estava també entre les 10 escollides, la número 5 i ha quedat entre les tres primeres, empatada amb la número 6, ambdues en el tercer lloc, perquè en el segon hi ha hagut també un empat entre la 4 i la 9.

Aquí teniu la versió que més adhesions ha obtingut, provinent d’una gravació d’estudi i en la que Garanča realment excel·leix amb un cant d’acurada i elegant espectacularitat.

Aquesta és la tria final:

Romeo3-page-001

I qui hi ha al darrere de cadascuna d’aquestes 10 versions?

Prement a sobre del nom podreu accedir al Yotube que ha servit per fer la tria

ROMEO 7 21 17% Elina Garanca
ROMEO 4 19 15% Marilin Horne
ROMEO 9 19 15% Martine Dupuy
ROMEO 5 17 13% Joyce DiDonato
ROMEO 6 17 13% Vesselina Kasarova
ROMEO 1 15 12% Agnes Baltsa
ROMEO 2 9 7% Jenifer Larmore
ROMEO 3 6 5% Ketevan Kemoklidze
ROMEO 8 2 2% Sonia Ganassi
ROMEO 10 2 2% Vivica Genaux

Ha estat una sorpresa, i perquè no dir-ho, molt agradable veure com de sobte Martine Dupuy,, l’excel·lent i oblidada mezzosoprano francesa, una excel·lent belcantista, va anar obtenint tantes adhesions com les aconseguides per la gran Marilyn Horne, ambdues tocant els talons d’Elina Garanča. Les dues luxoses cantants que ocupen el tercer lloc, DiDonato i Kasarova, alhora trepitjaven els talons de Horne i Dupuy, el que vol dir que en aquest quintet meravellós confluïen les 5 versions més talentoses, tot i que l’excel·lent versió d’Agnes Baltsa provinent de la gravació amb Muti,  tot i encapçalar el segon grup de cantants, no va poder atrapar per poc el primer grup ocupant del podi.

Una mica més despenjades han quedat Larmore, l’estupenda Kemoklidze, Ganassi i Genaux, totes elles contrastades cantants en el repertori belcantista.

Agraeixo com sempre tots els que heu fet possible les 127 tries i sobretot espero que tant els que heu acabat triant, com els que ho heu intentat i finalment la feina us ha quedat a mitges, que les escoltades hagin estat plaents

Si voleu recuperar l’apunt original:

Un comentari

  1. alex

    Claramente voté a la suntuosa Garanca así como a la gran Horne.
    Una pena la cancelación de Garanca en estas funciones liceisticas, cuyos ultimos Capuletti y que escuchè presencialmente, fueron en una versión concertante en Ginebra junto al buen Romeo de Ekaterina Siurina

    M'agrada

  2. Pere

    Els meus vots van ser per Garanca, DiDonato i Baltsa. No vaig poder evitar votar aquesta darrera perque tinc un record inesborrable del seu Romeo al Liceu.
    Totes les versions, però, em semblen magnífiques.

    M'agrada

  3. Leonor

    Horne, Dupuy y Ganassi voté yo; con todo, ¡enhorabuena a la vencedora y gracias a Joaquim!
    “É serbato…É serbato a quest’acciaro” (se me ha metido como melodía pegadiza).

    M'agrada

  4. colbran

    No reconocí a Elina Garanca y la escuché tres veces, siendo para mí la interpretación belcantista más perfecta. Pero también voté a Vesselina Kasarova, cuya voz de mezzo-contralto se ajusta más a la intención del compositor y a Agnes Baltsa todo fuego y pasión y haciendo vibrar hasta las piedras.

    Enhorabuena, pues, a Elina Garanca, una de las cantantes mas puramente belcantistas de los últimos tiempos y que sea por muchos años. No obstante…yo lamento que ya no quiera cantar Rossini, pues considero que su voz es perfecta para cantar los 10 roles Colbran que “el cisne de Pésaro” compusiera para su esposa la mezzo madrileña que mejor los cantó, según palabras del propio compositor en su lecho de muerte, cuando ya hacía 23 años que su ex-esposa había dejado de existir y a quien había abandonado -de forma muy poco decente- para unirse con la “cortesana” Olympe Pélissier, con quien llevaba “entendiéndose” desde 1830 y con quien se casó cuando falleció La Colbran.

    M'agrada

    • La veu de Garanca està destinada a fer front a altres repertoris que li faran perdre l’agilitat rossiniana per agafar més solidesa dramàtica, Segur que la seva Eboli serà espectacular i més endavant Amneris, però també caldrà començar a pensar en el repertori eslau Marfa,, Marina i altres més dramàtics del repertori francès (Gounod i Massenet).
      perdrem però també guanyarem la possibilitat d’escoltar unes òperes que ara estaven una mica orfes i amb ella segur que les gaudirem, perquè faci el que faci ens agradarà, tot i que sempre hi ha aquella distan fredor que la caracteritza.

      M'agrada

Deixa un comentari