Reigen de Boesmans a la Staatsoper Stuttgart. Producció de Nicola Hümpel Copyright by A.T.Schaefer
El passat 6 de maig The Opera Platform va oferir en streaming la representació de l’òpera en 10 escenes del compositor belga Philippe Boesmans, amb llibret de Luc Bondy, Reigen (La ronda), basada en l’obra teatral del mateix nom d’Arthur Schnitzler.
L’òpera es va estrenar l’any 1993 a La Monnaie de Brussel·les i suposa el segon títol del opus operístic del compositor després de La Passion de Gilles amb llibret de Pierre Mertens, escrita deu anys abans (1883) i abans de Wintermärchen l’òpera amb llibret de Luc Bondy i Marie-Louise Bischofberger basada en El Conte d’hiver (The Winter’s Tale) de William Shakespeare, estrenada l’any 1999 i que va arribar quatre anys més tard al Gran Teatre del Liceu va estrenar durant la temporada 2003/2004, sent ara per ara, l’única òpera de Boesmans estrenada a Barcelona. En aquella ocasió Kazushi Ono, ara director titular de l’OBC, va dirigir musicalment l’estrena amb tota la companyia de Brussel·les que va visitar el Liceu.
Boesmans, després d’aquestes 3 primeres òperes, ha escrit Julie (2005) basada en l’obra d’August Strindberg La senyoreta Julia; Yvonne, princesse de Bourgogne (2009) basada en l’obra de Witold Gombrowicz; Poppea e Nerone una re-orquestració de l’òpera de Claudio Monteverdi, L’Incoronazione di Poppea, estrenada al Teatro Real de Madrid l’any 2012 i la darrera, “Au monde” estrenada l’any 2014 a La Monnaie.
Reigen està estructurada en 10 escenes que són 10 duets o millor serà dir 10 diàlegs, dels personatges que van passant el testimoni que amb el pretext de 10 encontres amorosos o sexuals (mai s’evidencia res), ens mostren la solitud, el desamor i el desencant d’una societat decadent que Schnitzler va retratar amb mestrívola acidesa.
A Boesmans la trama entrellaçada de relacions li serveix per desplegar amb eclecticisme un variat ventall d’estils que juguen amb encert i un sentit teatral ferm, quelcom definitivament essencial per dotar a les òperes de nova creació de l’interès no només musical que el públic demana.
L’escriptura vocal sempre és respectuosa amb l’escola “tradicional” de cant, mentre que el riquíssim entramat orquestral mai juga en contra de la veu, un altre aspecte essencial per no ferir a l’oient mentre se’l sotmet a un tercer grau, com tants compositors continuen fent. No, Boesmans sense renunciar a res sap quines són les claus per tal que els seves òperes mai deixin de ser-ho, això sí, sense renunciar a res.
La producció contemporània i minimalista de Nicola Hümpel reforça el llibret i la música, gràcies a un bon treball teatral per part dels cantants, i a unes imatges de vídeo (recurs recorrent en la immensa majoria de les produccions actuals) ja sigui dels mateixos cantants/actors ampliades o d’una parella d’actors aliens al cant.
Entre el magnífic equip de joves cantants, tots desconeguts per a mi, tret de la magnífica i veterana soprano Melanie Diener que interpreta a “La cantant” en declivi, cal esmentar a Kora Pavelic i Stine Marie Fischer, mentre que entre els homes Matthias Klink i Shigeo Ishino són els que m’han cridat més l’atenció.
Dirigeix amb molt coneixement de causa, Sylvain Cambreling, no debades ell ha estat un dels principals garants per donar a conèixer la música de Boesmans al món.
L’amic d’IFL, Gianguido Mussomeli, resident a Stuttgart, va fer aquesta magnífica crítica a GBOpera:
A tots els inquiets infernemlandaires no cal que els digui el que han de fer, ara bé a tots aquells que l’òpera contemporània els faci repelús, però tot i així hagin arribat fins a aquest punt del post d’avui, els recomano que intentin mirar una estona del vídeo que The Opera Platform ens cedeix, més fàcil impossible. Manquen subtítols, és cert, però a aquestes alçades no ens acovardirem per això, oi?
Philippe Boesmans
REIGEN
Llibret de Luc Bondy segons l’obra La Ronde d’Arthur Schnitzler.
La puta: Laurina Bendziunaite
El soldat: Daniel Kluge
La donzella: Stine Marie Fischer
El jove cavaller: Sebastian Kohlhepp
La jove esposa: Rebecca Von Lipinski
El marit: Shigeo Ishino
La petita senyoreta: Kora Pavelic
El poeta: Matthias Klink
La cantant: Melanie Diener
El comte: André Morsch
Parella en el vídeo: Julia Von Landsberg – Michael Shapira
Orquestra de la Staatsoper de Stuttgart
Direcció musical: Sylvain Cambreling
Direcció d’escena: Nicola Hümpel
Escenografia: Oliver Proske
Disseny de vestuari: Teresa Vergho
Disseny de llums: Luci Jörg Bittner
Video: Judith Konnerth/Nicola Hümpel
Dramatúrgia: Ann-Christine Mecke
Coproducció de la Staatsoper de Stuttgart en col·laboració amb “Nino and the Navigators”
Staatsoper de Stuttgart 6 de maig de 2016
Possiblement avui no aconseguiré grans audiències. Avui els economistes dirien que el blog és deficitari, però i què! A IFL no puc estar tots els dies parlant dels mateixos títols, dels mateixos cantants o dels mateixos teatres. Tenim la sort que The Opera Platform emet streamings que sobrepassen l’interès més comercial i ofereixen títols que abracen tots els repertoris i per això avui i aquí aprofitant l’avinentesa, aquesta òpera contemporània de més fàcil digestió del que molts poden pensar, és la protagonista de l’apunt. Gaudiu-la!, The Opera Plattform ens la deixa a l’abast prement el següent enllaç:
IN FERNEM LAND 
Sono contento che questa produzione ti sia piaciuta. Grazie della citazione!
M'agradaM'agrada
Un piacere condividere il tuo post
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies, Joaquim! A mi m’interessa molt l’obra de Boesmans i em fa molt feliç coneixer “Reigen”, la qual no havia tingut encara ocasió d’escoltar. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Obra interessant i producció interessant també. Estic content que t’agradi, de fet tenir-te aquí és un honor
M'agradaM'agrada
Hola!
És vostè Joan Martín-Royo, el baríton?
M'agradaM'agrada
Ho és Nachoferrer. Maco, oi?
M'agradaM'agrada
Moolt!!!
M'agradaM'agrada
Entenc que un apunt és deficitari quan llegit el titular no s’hi va més enllà. Si hom llegeix l’article sencer, com m’imagino que fan/fem els teus seguidors, encara que no siguem tan devots de l’òpera contemporània com les dels S. VIII-XX. Per a mi és altament beneficiòs i productiu ja que m’has fet conèixer un nou compositor i l’existència d’una obra que, en el pitjor dels casos, sembla d’allò més original. Gràcies doncs.
M'agradaM'agrada
En Joaquim sap vendre com ningú el producte.
No m’agrada l’òpera contemporània però com ha succeït altres vegades, l’apunt m’ha fet intetessar per Reigen, el que no vil dir que m’acabi agradant.
Bravo Joaquim
M'agradaM'agrada
Volia dir, no vol dir i he repetit el comentari
M'agradaM'agrada
Solucionat
M'agradaM'agrada
Gràcies Santi, no pretenc tant que us agradi com que tinguem coneixement de causa per tenir opinió al respecte.
M'agradaM'agrada
Gràcies Vicent, jo crec que és imprescindible que a IFL, si pretén ser un aparador de l’activitat musical i operística en particular, de l’actualitat, no pot estar al marge de l’òpera contemporània i si hi ha dèficit de visites tal dia farà un any.
M'agradaM'agrada
¡Gracias, Joaquim! Tan solo añado:
M'agradaM'agrada
No hay prisa, los apuntes permanecen.
M'agradaM'agrada
¡Gracias! Tiempo…¡Para leerte!
Ay, los exámenes…¡Un beso, infernems!
M'agradaM'agrada
Pronto vacaciones! 😉
M'agradaM'agrada
¡Quina manera mes elegant i deliciosa de dir-ho!
A mi també me fa fa falta temps i escoltar moltes mes operes primeres fins a arribar a les modernes, però estic segur que els artistes de Reigen gaudiren tant com els del vídeo quan assajaven.
M'agradaM'agrada
Una gran obra! Sens dubte. La vaig estar veient quan la van passar per The Opera Platform i mereix moltíssim la pena.
És molt trist que com dius a l’apunt, el blog generi “dèficit”. No ho hauria de fer. És molt trist que molts teatres, per programar òperes de nova creació, generin dèficit. Si volem ser actuals, no ens podem quedar en Bellinis, Donizettis, Verdis, Wagners, Puccinis… (al tanto! que no dic que aquests no s’hagin d’escoltar!) Però no ens podem quedar en les obres que estem cansats de sentir un cop i un altre i que hem fet sonar i farem sonar milers i milers de vegades a casa nostra. Però clar, amb què s’omplena millor un teatre? Amb La Traviata o amb Quartett?
Si volem ser tan europeus i tan actuals com diem que volem ser, ens hem d’obrir al repertori actual. Que és igual de bó que el de tota la vida.
M'agradaLiked by 1 person
Cal insistir en tot allò que necessita difusió perquè no podem viure només dels divos i dives.
Poden, de fet han de conviure La Traviata amb Reigen, Quartet o Sadko. En a mi no m’agrada tot el que porto a IFL, però és imprescindible en el meu projecte de blog oferir el més ampli espectre possible. Els teatre d’òpera també ho haurien de fer, però ja veus com les gasten a la Scala, per exemple.
M'agradaLiked by 1 person
Sí. Tens molta raó. Primer assegurem la butxaca i després parlem. És molta català això!!!
M'agradaM'agrada
Totalment, L’auca del senyor Esteve
M'agradaM'agrada
Bon dia Joaquim, he baixat l’arxiu però m’és impossible obrir-la. Literalment em diu que la a¡carteta comprimida no es vàlida. Em pots indicar con ho puc fer?
Moltes gràcies i disculpa.
M'agradaM'agrada
Doncs ho lamento però no.
M'agradaM'agrada
Salutacions, Francesc i Joaquim! Jo he pogut accedir-hi via “The opera platform”, la website que indica en Joaquim i on es poden trobar diverses òperes de manera completament gratuïta i legal. Per si et pot ser útil, t’adjunto l’enllaç directe a “Reigen”:
http://www.arte.tv/player/v3/index.php?json_url=http%3A%2F%2Fwww%2Etheoperaplatform%2Eeu%2Fen%2Fplayer%2F3796&lang=en_EN&config=arte_opera&rendering_place=http%3A%2F%2Fwww.theoperaplatform.eu%2Fen%2Fopera%2Fboesmans-reigen&autostart=1
Espero que puguis gaudir d’aquesta representació.
Salutacions cordials,
Joan
M'agradaM'agrada
Gràcies Joan.
Aquest enllaç que ens deixes ens porta al mateix lloc (web de The Opera Platfform” que us g¡he deixat.
El que diu en Francesc és tota una altra cosa que haurà de instalar de forma gratuita en el seu ordinador.
M'agradaM'agrada
De fet, si quan ens presentes un autor o obra menys coneguts, van acompanyats de la versió sonora o visual com fas en els casos dOperaPlatform, l’interès es manté intacte. Una altra cosa és un cop vist si agrada o no. Però descobrir peces noves o velles però poc comunes, i tant que sí!
M'agradaM'agrada
AQuesta és la finalitat.
Gràcies Pep
M'agradaM'agrada
Una obra tan lograda como “Reigen” de Arthur Schnitzler era lógico que se convirtiera en ópera, después de haber sido llevada tres veces al cine (dos versiones francesas, en 1950 y 1964 y una alemana en 1973, amén de una versión televisiva). En mi opinión, aunque la versión más fidel a la oba original sea la versión alemana, yo prefiero la espléndida película dirigida por Max Ophüls en 1950 con un reparto de vértigo: Anton Walbrook, Simone Signoret, Simone Simon, Danielle Darrieux, Serge Reggiani, Daniel Gélin, Gérard Philippe, Isa Miranda, Fernand Gravey, Jean Louis Barrault,…y una climática fotografía de Christian Matras y una partitura muy sugestiva de Oscar Strauss; incluso el famoso actor vienés Walbrook se atrevió a cantar un tema del citado Strauss. Versión ésta (1950) que recomiendo a todos los amantes del cine pues se trata de una obra maestra.
No sé si me atreveré a escuchar esta ópera. La primera ópera que ví de Boesmans “Wintermärchen” me dejó tan frío como la estación del año a que se refiere, a pesar de una impactante puesta en escena. Pero es muy loable que Joaquim nos siga poniendo al día de lo más impactante de cuantos acontecimientos tiene acceso.
M'agradaM'agrada
Realment, és una grandíssima pel·lícula, com tantes d’aquest director exquisit. A mi, com passa amb Carta de una desconocida o Madame de…, em deixa un regust amarg, de gran tristesa… Són, malgrat la bellesa i la perfecció del continent, històries ben tristes i tan ben contades, que saben transmetre aquesta tristor gairebé infinita. (Ara és quan algú diria “Ja no es fan pel·lícules com les d’abans”, però encara n’hi ha que també saben transmetre tot això).
M'agradaM'agrada
De las películas que ofrecen ahora, probablemente los ingleses son los que saben mejor “tocar” la fibra sensible. Pero, no nos engañemos, ya no se hacen películas como las que mencionas. Yo añadiría la divertida “La conquista de un reino” ( con una María Montez maravillosa, aunque su intervención sea muy sucinta); la inquietante “Almas desnudas” y la “extraña” “Lola Montes”, sobre todo si tienes la suerte de localizar la versión completa en BluRay con sus 116′ originales y que circula muy poco.
M'agradaM'agrada
Cal sortir del cercle que acaba sent malaltís de les òperes de sempre i els cantants de sempre.
M'agradaM'agrada
És un músic interessant, Boesmans, i demostra (com d’altres) que es poden fer coses en aquest món que se sol dir tan periclitat de l’òpera. Si recordeu, Reigen estava programada per a la temporada del 94, per a poc després de Mathis der Maler, amb l la mateixa producció de La Monnaie… L’incendi se la va endur i no se n’ha tornat a saber res més. No era coproducció? Suposo que deu haver “prescrit”…
M'agradaM'agrada
Ostres! No ho recordava que estava previst en la temporada de l’incendi. Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Thanks so much for this, Joaquim. You are the Best!
M'agradaM'agrada
You’re welcome, dear Jolanda
M'agradaM'agrada