Només d’un geni com Leonard Bernstein es pot esperar una obra com la missa que ha clausurat la temporada 2015/2016 de l’OBC, una obra desmesurada, excessiva, passional, sincera, a estones molt inspirada i d’una bellesa colpidora. Aquesta havia de ser la cloenda de la primera temporada de Kazushi Ono i precisament estava previst que ell dirigís el concert, però una malaltia ens ha deixat momentàniament orfes i un substitut del que no escriure el nom en senyal de protesta, i després us explicaré el motiu.
L’obra és un encàrrec rebut de Jackie Kennedy, en aquell temps ja Jackie Onassis, per inaugurar el Kennedy Center de Washington el 8 de setembre de 1971. La desmesura comença per els efectius necessaris, amb una gran orquestra (l’OBC està ampliada amb joves músics de l’ESMUC), un cor mixt amb les quatre vocalitats tradicionals (SSAATTBB), un cor de veus blanques (SSAA), un cor teatral, un grup de rock, una banda, un celebrant (baríton) i els acòlits (un cos de ball). L’estructura es basa en la missa tridentina de l’Església Catòlica Romana, però té un caràcter universal que cerca amb la confluència dels ritus catòlic i jueu, una espiritualitat universal i ecumènica i anti-belicista. Els passatges litúrgics es canten en llatí, però la missa també inclou texts en anglès del mateix Bernstein, Stephen Schwartz i Paul Simon.
L’obra està dividida en 32 seqüències (al programa de l’OBC concentrades en 17):
- Antiphon: Kyrie Eleison
- Hymn and Psalm: “A Simple Song”
- Responsory: Alleluia
- Prefatory Prayers (Kyrie Rondo)
- Thrice-Triple Canon: Dominus vobiscum
- In nomine Patris
- Prayer for the Congregation (Chorale: “Almighty Father”)
- Epiphany
- Confiteor
- Trope: “I Don’t Know”
- Trope: “Easy”
- Meditation no. 1
- Gloria tibi
- Gloria in excelsis Deo
- Trope: “Half of the People”
- Trope: “Thank You”
- Meditation no. 2
- Epistle: “The Word of the Lord”
- Gospel-Sermon: “God Said”
- Credo
- Trope: “Non Credo”
- Trope: “Hurry”
- Trope: “World Without End”
- Trope: “I Believe in God”
- Meditation no. 3: De profundis, part 1
- Offertory: De profundis, part 2
- The Lord’s Prayer, Our Father
- Trope: “I Go On”
- Sanctus
- Agnus Dei
- Fraction: “Things Get Broken”
- Pax: Communion (“Secret Songs”)
Els intèrprets aquest cap de setmana a Barcelona (avui dissabte a les 19 i diumenge a les 11) són:
El baríton William Dazeley (celebrant), el nen soprano Bernat Rosés, els cors Lider Càmera dirigit per Elisenda Carrasco, el Cor Madrigal dirigit per Mireia Barrera, el Cor de Teatre dirigit per David Costa i el Cor Infantil Amics de la Unió dirigit per Josep Vila i Janer, tots sota la direcció d’un director anglès que ha extret tota la teatralitat que aquesta obra conté, tot i que en la versió barcelonina no hi ha el grup de acòlits que dancen en molts moments de l’obra.
L’OBC amb el reforç dels joves de l’ESMUC va sonar esplendorosa, brillant i en alguns moments excessiva, quasi fins provocar certa nosa auditiva, i si bé Bernstein ho busca, el director substitut crec que malgrat el control que en tot moment va cercar i aconseguir, es va excedir amb uns moments d’excessiu volum, si bé cal constatar que en altres va extraure uns bellíssims éxtasis de serenor i lirisme, absolutament balsàmics i que s’agraïen molt després de la desmesura.
Extraordinària tota la família dels percussionistes que van treballar de valent i de manera excel·lent en una feina incessant i esgotadora, com també tota la corda amb una qualitat de so i un gruix que ja ens agradaria tenir habitualment (10 contrabaixos). La fusta té moltes intervencions en solitari, ja que en molts moments tenen tot el protagonisme mentre que la resta de l’orquestra emmudeix, amb especial menció de la flauta solista. És una obra que que exigeix molt però és molt agraïda, ja sigui per la brillant orquestració, ja sigui per el genial eclecticisme que combina i fa convergir sense aparent conflicte, la música de teatre “made in Bernstein”, el gospel, el jazz, el rock (ants 70 és clar) i el simfonisme amable i provocador d’un músic que mai va anar en contra del públic, no va renegar mai de la melodia, ni tampoc va rebutjar l’evolució musical. La música de Bernstein ho recicla tot i ho transforma, convergeix i ofereix sempre mutacions sorprenents i desconcertants, que incrementen l’interès. Tot aquest material en mans d’altri seria difícilment digerible, però Bernstein que coneixia bé les claus de connexió amb el públic, les utilitza totes sense cap mena de complexa per agradar i connectar, que sembla per lògica l’objectiu final de tot artista.
L’OBC està en un moment de forma molt engrescador i és precisament per això que em sap greu tan de greu que el mestre Ono no s’hagi pogut acomiadar de la seva primera temporada (d’escadussera participació, tot cal dir-ho) amb una obra que de ben segur li anava com anell al dit.
Tot i l’espectacularitat desfermada d’una orquestra en estat de gràcia, la Missa necessita d’un celebrant que s’erigeixi com a principal protagonista i fil conductor d’una trama que sota el pretext d’una missa, esdevé una proclama reivindicativa, i per tant és imprescindible un “predicador”que quasi a punt del fracàs davant de la col·lectivitat perduda, sigui capaç d’unificar-nos en la diversitat. William Dazeley és el baríton anglès encarregat d’oficiar la missa en aquests tres concerts de cloenda, i ho fa com tota la resta de solistes, amb una discreta amplificació que el va fer sempre audible, malgrat que va amunt i avall de l’hemicicle, i malauradament unificant tant el so que es fa difícil ubicar-lo a l’escenari, perquè estigui on estigui sempre sona en el mateix lloc i amb la mateixa presència. Això té els seus inconvenients i alguna que altra avantatge, però tot i entenent que sinó seria difícil fer-lo arribar a totes les butaques, traeix alguna de les meves conviccions més profundes. Segurament Bernstein ja ho volia així, però el lligam entre el món acústic i l’amplificat, tot i la bona feina dels enginyers, no deixa de ser sempre conflictiva. Dazeley va demostrar una capacitat expressiva, i una varietat de recursos i extensió vocal molt notable. Sense l’amplificació és difícil creure que el resultat fos el mateix, però sincerament ell va ser el més notable de tot el conjunt de participants.
Pel que fa al nen solista que inicia el colpidor final, en Bernat Rosés, em va fer patir una mica, però se’n va sortir amb pulcritud d’un repte molt complicat. El que no acabo d’entendre és per què el programa el destaca i als membres del Cor de Teatre que tenen moltes més parts solistes que ell romanen en l’anonimat. No em sembla ni just, ni coherent, ni admissible.
Les parts corals adultes van ser dignes, però no perfectes. Van millorar a mida que avançava l’obra, sobretot les sopranos del Lider Càmera i el Madrigal, a qui Bernstein exigeix molt, van trigar a escalfar la veu i a emetre els aguts si més no de manera més lliure i coberta, per sort van aconseguir acabar l’obra molt millor que a l’inici, quelcom que fa preveure que en els dos concerts que queden ho corregiran.
El Cor de Teatre (Operetta i Allegro) té una intervenció molt exigent i molts dels seus membres tenen parts solistes que en la majoria dels casos jo crec que no van estar a l’alçada del repte, perquè a ells com a elles, els micròfons, en contra del que succeïa amb l’oficiant, els evidenciaven moltes més mancances que virtuts. No és que ho facin malament, és que l’obra els exigeix com a solistes molt més del que sembla que ells poden donar. En el seu conjunt molt millor, tot i que es nota una qualitat, diguem que diferent amb les veus de Lider Càmera i Madrigal, quelcom que no ha d’estar renyit amb els estils, aquests si volgudament diferenciats per Bernstein. El Cor de Teatre no està a l’alçada dels cors dels teatres de Broadway o el West-End que són el model a seguir per interpretar al poble. En canvi el Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, que també van començar una mica sobrepassades per la magnitud de l’obra, de seguida es van imposar amb moments veritablement d’una qualitat molt més que notable.
L’èxit al final va ser molt notable, molt. L’Auditori quasi estava ple del tot com succeeix sempre que hi ha cors (els familiars hi deuen fer molt) i aleshores és quan aquest senyor que no vull esmentar em va treure de polleguera. Com és possible que a l’hora dels aplaudiments no tingués en compta al celebrant i al nen solista, i no els fes apropar al capdavant (ells bàsicament estaven situats davant del cor i al darrere de la bateria dels percussionistes) acompanyant a les directores i directors dels cors?. Va fer enlairar a totes les famílies de l’orquestra, a la corda els va fer aixecar per grups, diverses vegades, i mentre el baríton Dazeley i el nen Rosés, asseguts mentre la resta rebien uns merescudíssims i molt intensos aplaudiments. Em va semblar per un moment que David Costa (director del Cor de Teatre) volia que el director s’adonés de la immensa errada, però ni cas, una i una altra vegada saludaven tots i el senyor Dazeley, el celebrant, el meravellós celebrant es quedava assegut a la cadira suposo que per evidenciar l’incomprensible oblit, i només s’aixecava quan l’innombrable feia aquell típic gest que obliga a tots a aixecar-se per agrair l’allau d’entusiasme. El baríton no li va fer cap lleig i s’aixecava, però sol, i estic segur que d’haver pogut saludar sol l’auditori hagués embogit, no va tenir l’oportunitat de fer-ho. Per què?
Espero i desitjo que avui i demà això no succeeixi, però de moment la meva més enèrgica protesta la visualitzo no anomenant al bon director que ha dirigit aquesta obra descomunal que no us hauríeu de perdre.
IN FERNEM LAND 
Estàs crec que equivocat jo estava a 4 metres del director i va fer amb la mà i senyalant amb 2 dits als 2 solistes nen i adult que s’apropensin i ho va fer repetides vegades
M'agradaM'agrada
Apropar-se a on?, al costat dels timbals? No home no.
Doncs no vaig ser l’únic, al meu costat hi va haver un senyor que fins i tot va cridar “T’has oblidat del solista?”.
Si surten els directors del cor al costat del director musical a rebre els aplaudiments, com ha de deixar al solista (I quin solista) allà dalt la major part del temps assegut, en l’anonimat?.
Em vaig emprenyar molt. Eiji Oue se l’hagués menjat a petons al davant de tot i dubto que Ono l’hagués deixat allà al darrere
M'agradaM'agrada
Se levantó variad veces pero se confundía con el coro.
Yo también pensé quehubieta tenido que ir destacado a primera fila y las ovaciones hubieran sido mucho más notorias y merecidas.
Un geandioso concierto.
Mañana repito
M'agradaM'agrada
Jo no ho vaig percebre i si com sembla dissabte i diumenge han sortit a saludar a primera fila és que s’han adonat de l’errada.
M'agradaM'agrada
Avui dissapte el director ha fet pujar al podi a ambdós solistes diverses vegades. De fert ha defugit tot protagonisme i ha volgut donar tot el mèrit al conjunt als cors, al concertino i al mateix Bernstein. Potser sí que l’OBC està en estat de gràcia i pot semblar “autogestió”però des de la 2ª fila Clark Rundell m’ha semblat un bon intèrpret, molt coneixedor de l’obra i, si torna, amb repertori contemporani miraré de ser-hi. El que no s’ha pogut apreciar des de la 2ª fila ha estat el sobretitulat. Si l’auditori ho llegeix i d’aquí a demà i pogués apujar-los una mica per sobre de l’orquestra s’agrairia especialment perquè el text de la missa no figura al programa ni en anglès ni en català i sobretitulat vol dir precisament això: per sobre, no a mitja alçada.
M'agradaM'agrada
JA ERA HORA! També hagués estat important destacar els solistes del cor de carrer.
En fi sembla ser que han llegit el blog ( 😉 ) i han rectificat
Jo a un lateral vaig llegir el 50% dels sobretítols perquè tenia uns focos que els tapaven.
Els que estem al lateral hauríem de tenir en front la projecció dels sobretítols.
M'agradaM'agrada
Obra torbadora, que m’ha deixat un regust estrany… Vaig gaudir de la prestació però hi va haver alguna cosa que em va desconcertar… No sé… No vaig acabar d’entendre les intencions del text i al final em vaig quedar emb una certa angúnia. Quines coses té la música, a vegades. Et trasbalsa.
Per cert, uns amics també em van comentar que no van poder llegir res del text projectat i que havien fet una queixa. Jo estava a platea i no vaig tenir problemes però és inacceptable que no s’hagi previst aquest fet. Si més no s’hagués pogut transcriure en el programa i tots contents.
M'agradaM'agrada
Per a mi, com sempre em passa amb Bernstein, és una obra imprescindible. Tot el que va escriure aquest home m’arriba, i quan una obra m’arriba me la faig meva i per tant esdevé imprescindible. Més enllà del que diguin.
El sobretitulat va ser escàs i selectiu, per tant nefast.
El text al programa de ma era l’ideal, però això sembla que ja ha passat a la història, malauradament.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb tú Joaquim, jo divendres no vaig veure cap deferència amb el solista, o si més no va quedar tot molt tapat per les salutacions dels cors. L’obra magnífica, no sé si s’havia interpretat algun cop a la resta de l’estat, igual ha estat una estrena a Espanya. Pel que he llegit en el seu moment va estar molt criticada però a mi personalment m’ha arribat a emocionar.
M'agradaM'agrada
Es va interpretar a Peralada l’any 2000
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Pep, per la informació. No en tenia ni idea.
M'agradaM'agrada
I crec que hi cantava en Gerard Quintana
M'agradaM'agrada
A Peralada, com ja t’han dit. No sési va anar tan bé com amb l’OBC, penso que no, però aquest cap de setmana l’OBC si que va fer un concert digne d’una cloenda feliç a una temporada esperançadora. L’esclat hauria de venir la propera.
M'agradaM'agrada
Una missa, si, però quina bronca li han fotut a Déu avui al auditori!
Fantàstica. Molt humana. Emocionantissima. Es notava la concentració a la sala on no es sentia ni una tos.
Trobo que els del cor de carrer anàven una mica massa enganxats a la partitura i s´em feia extrany en unes intervencions tan teatrals, sobretot alguns d´ells quan feien de solista.
Per mi dels millors events musicals de la temporada.
M'agradaM'agrada
Bernstein era així i la cultura jueva ja ho porta això.
Per la ràdio el cor de tetare (cor del carrer) tenia una presència magnñifica, però a l’Auditori quedava una mica més apagat malgrat l’amplificació moderada.
L’obra és sensacional i digne d’una cloenda.
M'agradaM'agrada
Hem fruït de valent amb aquesta obra monumental. No sóc prou entès ni coneixia l’obra però a mi m’han satisfet molt els coristes/solistes del Cor de Teatre.
Els que no vau poder llegir els textos és una llàstima perquè els he trobat molt ben triats i sovint emocionants. De quí són? Els va triar Bernstein? Els trobarem a la xarxa?
Això de clavar bronques a Déu em sembla que forma part de la tradició jueva (si llegiu el llibre de Job, la part en vers, i prescindint de la prosa que van afegir després, veureu que de pacient, Job, res de res)
Un concert extraordinari.
PS.He tornat a trobar a faltar la Mireia Farré, està malalta? no ha fitxat pel Manchester City oi?
M'agradaM'agrada
El text és molt important. En aquest mateix apunt ja vaig escriure que el text era del mateix Bernstein, de Stephen Schwartz i Paul Simon.
Jo tinc un àlbum CD que té un llibret d’aquells gloriosos amb el text.
La Farré està de baixa maternal. Suposo que de seguir així el problema demogràfic de Catalunya deixarà de ser-ho 😉
me n’alegro que el gaudissis
M'agradaM'agrada
lluisemili, segons m’han dit la Mireia Farrés està de baixa per maternitat.
M'agradaLiked by 1 person
Efectivament, és així.
M'agradaM'agrada
Jo hi he anat avui diumenge matí i el primer que ha fet el director un cop acabada l obra, és anar cap a on estaven el bariton i el nen i ell mateix els ha acompanyat davant de tot i fer-los pujar al podi perque poguéssim gaudir dels aplaudiments i bravos merescuts.
Respecte a l’obra, que no en tenia cap referencia..només el teu apunt Joaquim, m’ha sorprès gratament. A estones em semblava sentir gospel, un musical (Jesucrist Superstar)i referencies del West side Story…i m’ha sorpres el texte…potser és que fa massa anys que no vaig a missa! En conjunt una bona cloenda per la temporada.
Em pregunto perque a l ‘Auditori no tenim el problema dels estossecs que patim al Liceu…? Potser és l ‘acústica de les sales? Per la tarda he tornat al Liceu i no hi ha manera, encara que aquesta tarda potser no ha estat tant escandalós com d’altres vegades…en canvi ha sonat un mòvil.
M'agradaM'agrada
Doncs no saps pas com me n’alegro que hagin rectificat, perquè divendres feia fins i tot ràbia que qui s’hi va deixar la pell, fos tan injustament “anonimatitzat”.
A l’Auditori hem tingut estossegades monumentals. Amb la Missa de Bernstein no hi havia oportunitat, des d’un inici pujaves a un Dragon khan d’emocions que no et permetia ni tan sols respirar.
M'agradaM'agrada
Senyors que opineu, critics titulats i public en general, jo crec que fer una critica no ha de voler dir, buscar i trovar-hi els defectes a l’obra.Jo hi era diumenge i per mi va ser el millor concert que li he escoltat mai a l’OBC, vaig llegir els titols, el director va fer aixecar tot-hom, els apludiments no paraven i la gent es va posar dreta i els nois i noies del Cor de Teatre em van enamorar, els percussionistes excepcionals¡¡ l’obra , l’obra va ser increible , pastiche ni res de res Bernstein en estat pur , aprecieu la música i gaudiu.la caram.
M'agradaM'agrada
Hola Josep Ramon i qui ha dit el contrari?
Va ser un concert extraordinari, amb coses que segurament van millorar el diumenge respecte al divendres, començant per la que vaig criticar amb contundència, kla de no donar prou protagonisme al baríton i al nen solista. Dissabte i diumenge es va rectificar, cosa que em satisfà especialment
Benvingut a IFL i moltes gràcies per deixar un comentari, que espero que no sigui l’últim.
M'agradaM'agrada
Nosaltres hi varem anar divendres i estic d’acord amb en joaquim. No va fer saludar al baríton ni al nen i això ens va molestar tant que varem estar a punt d’anar-li a dir personalment al director (estem a la 4ta fila). Al final no ens vam atrevir, però hagués estat bé fer-ho.
Per mi és una errada descomunal tenint en compte que el baríton hi va deixar l’ànima i, a més, fa d’eix vertebrador. Suporta un gran pes tota l’estona.
A banda d’això, una obra colpidora. Un bon final de temporada,
M'agradaM'agrada
Per sort Isabel, dissabte i diumenge van rectificar.
L’obra és extraordinària.
M'agradaM'agrada
Vaig estar a l’assaig general, i vaig gaudir un munt. La obra és simplement magnífica. Semblava escoltar una barreja entre un musical (em va semblar reconeixer algun que altre fragment del “1600 Pennsylvania Avenue”), un gospel i un concert clàssic. Bravo!
M'agradaM'agrada
A Bernstein aquests mestissatges li anaven molt bé. És una obra brillant.
Me n’alegro que t’hagi agradat.
Aquest cap de setmana has fet un ple total!
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar diumenge i em vaig emocionar des del primer moment. Impressionant veure l’orquestra tant complerta i complementada amb instruments més moderns, per no dir de totes les corals. Bravo bravo bravo!!! L’auditori queia amb tants aplaudiments al final.
M'agradaM'agrada
El director es diu Clark Rundell i sincerament no crec que es mereixi tanta crítica com per ni mencionar el seu nom. Es pot haver distret, pot haver tingut un lapsus i oblidar no fer el just reconeixament als solistes principals, però en tot cas el lapsus va ser corretgit en els dos concerts posteriors. Jo, sent mica més positiu, diria que l’OBC va tenir molta sort en trobar amb tanta urgencia un director que fos capaç d’afrontar aquesta llarguissima obra amb total solvència, i que les substitucions són sempre d’agrair. Sempre d’agrair. És una llàstima que un error extra-musical pogui tapar la labor extraordinaria que en dos escassos dies ha desemvolupat Clark Rundell. Rundell s’hi va implicar en els dos assaijos justos que va fer. Es va donar compte dels problemes acústics de l’auditori, es va donar perfecta compta de que una secció del cor no escoltava ni sentia a l’altra, va fer modificacions d’emplaçaments i va treballar amb les parts afectades dels cors de manera extraordinaria. L’obra se la sabia de memòria i gràcies a ell els tres dies de concerts varen ser executats com si no hagués passat res. Curiosament si hi ha motius de critica, i severa, envers el director titular de la casa donat que va acudir a Barcelona sense conèixer la partitura i l’assajava pràcticament a vista. No estava malalt com s’ha dit, i es diu en la teva crònica. Sencillament estava col.lapsat per la dificultat de l’obra, la seva extensió i el seu stress d’activitat i llargs viatges. Tres concerts que ha fet aquesta temporada (i en un d’ells modificar completament el programa ?!) i en l’últim ni se’l prepara. I això que és el titular. I persones importants li van recomenar que no continues amb els assaijos. I això sembla ser que no comporta cap crítica. Tot un director titular que ni es prepara el concert en una obra que no conèix! L’OBC ha passat uns anys en els que no ha pogut ni contratar solistes, i tot i aixi ha mantingut un bon nivell de qualitat. Molt bon nivell de qualitat. I és que lo pitxor que li pot passar a una orquestra és que el seu director titular no tingui cura d’ella o que sigui simplement un motiu de fer caixa o un coixi concertistic per omplir èpoques de poca activitat. Tres concerts en un any és molt pobre i digne de ser criticat. No cuidar-se de l’orquestra és molt pobre i digne de ser criticat. No preparar-se un concert és molt pobre i digne de ser criticat. Fer la pitxor quarta de Brahms en anys, una obra que l’orquestra ha de conèixer sense mirar ni la partitura, és molt pobre i digne de ser criticat (debia estar cansat també). Tot això cal esmentar-ho. Fins i tot és digne d’un post sencer. Però aqui s’ha possat el focus sobre una errada llastimosa de la que el mateix Clark Rundell deu estar ben penedit. Ah per cert, el director titular es diu Kazuhi Ono. Per lo bo, i per lo dolent, sapiguem sempre qui és qui.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Josep.
Si ho va corregir deixam ser presumptuós i dir-te que potser algú que ho va llegir a IFL li va dir.
JO trobo que oblidar-se tant del solista que canta molt i molt, és un oblit rar i em va molestar molt, i és clar per això el vaig castigar, tot i que si et fixes bé en les etiquetes de l’apunt i en la mateixa capçalera amb la reproducció del programa de ma, es pot llegir perfectament el seu nom.
El que va passar amb el senyor Ono no ho sé del cert, l’únic que sé és el comunicat oficial i el que et vaig dir a la sortida del concert de Damrau a les Rambles després de parlar amb un músic de l’orquestra. Les suposicions i conclusions que es poden treure formen part de les hipòtesis i ja he aprés que amb elles no es pot escriure a IFL, he pres mal més d’una vegada.
Estic d’acord que el concerts que havia de dirigir Ono eren molt pocs, i després dels que ha acanat dirigint, encara més. No ha ocmençat bé, sigui quin sigui el motiu. No puc parlar dels tres concerts que ha fet perquè només en vaig veure 1, tinc esperances que acabi sent per a l’OBC el bon director que ha sigut per Brussel·les i Lió, però per això haurà de fer un replantegement de carrera i dir-li NO al seu agent, si no és així prendrem mal.
M'agradaM'agrada
Ono va fer assaijos i es va veure superat per l’obra perque no la portava preparada. Aixi de sencill. Aixi de simple. I carragar contra un director per un fet que ves a saber què li va passar (o creus que va actuar de mala fe?) i que ens va sol.lucionar la papaleta de manera ben brillant i solvent en una obra densa, complexe i molt poc sovintejada ho trobo, si més no, molt injust. I vull que quedi constància. No diré res mes.
M'agradaM'agrada
No deus haver llegit bé l’apunt perquè la tasca del director no la qüestiona, ans al contrari, però si que el castigo per un fet que no em va semblar gens honest per part seva, és més, aquesta si que absolutament injusta. Va rectificar el altres dos dies i sembla ser que de manera ben vistosa, cosa que me n’alegro.
M'agradaM'agrada