Abans d’ahir se’m va apropar una senyora que fa més de seixanta anys que va al Liceu, per tant que em coneix des del meus inicis (1975) i em va dir:
Joaquim t’informo que després de més de 60 anys deixo l’abonament. M’ho va dir amb decisió, ferma, sense possibilitat de rectificar una decisió meditada. Els ulls delataven tristesa, no podia ser d’altre manera.
Em va dir que marxava tipa, que no li agradava el que feien i com ho feien, que l’increment del preu no justificava en cap cas el que rebia i per tant decidia deixar l’abonament i no tornar al Liceu.
Sembla ser que el teatre es resistia a aquesta decisió presa i a cada trucada que rebia, de les moltes i insistents que va rebre, les ofertes que li feien per tal de que no deixés l’abonament eren més generoses, em va dir que van arribar a oferir-li 5 funcions a la carta del torn T, les que volgués, a la mateixa butaca que ocupa encara avui, amb una reducció de més del 60% del preu d’abonament. Tot abans que perdre-la com abonada
Potser allò que jo creia que pretenien fer de desfer-se dels abonats antics i/o vells per alliberar seients i posar-los a la venda a preus molt més beneficiosos per la tresoreria del teatre, a banda d’alliberar-se d’abonats corcons i rondinaires, no acaba de resultar i estan veient que l’operació “Renove” no resulta com creien, i ara, corre-cuita, abans de perdre un abonat bonificat amb la tarifa “premium platinum emeritus”, ja que no vendran un nou abonament sense els descomptes i hauran d’acabar oferint l’entrada a preu de seient secret amb l’eslògan afegit de “perdem bous i esquelles però que es vegi ple”, s’adonen que això que fins ara semblava la solució final, és el negoci d’en Robert amb les cabres i per tant davant del número de baixes com la d’aquesta senyora coneguda, respectable i de tota la vida, espantats i encara sense entendre que els està passant, volen intentar fidelitzar a a tots auqets descontents amb uns descomptes que quasi o sense el quasi, esdevenen ofensius.
Qui acabarà auditant tota aquesta pèrdua d’ànima liceista o perquè no dir-ho, d’ingressos fins ara garantits?
Jo comprenc que fer una temporada que agradi a tothom és una tasca impossible, ja sigui al Liceu com a tots els teatres del món, però també estic segur que aquesta benvolguda senyora no hagués decidit abandonar el seu abonament de tota la vida al Liceu, si a banda de patir representacions tan fluixes o directament lamentables com les viscudes aquest any (Nabucco i Otello al capdavant), hagués rebut un tracte comercial que no semblés el regateig del Gran Bazar de Istanbul, amb l’agreujant que aquí qui abaixa el preu és el comerciant, mentre el client impassible li diu que no, que no ha entès res, que ni regalat escolti, que ja no l’interessa el Liceu.
No ho sabrem mai quants n’hi ha d’aquests, perquè d’aquesta auditoria, si és que realment es fa, mai es publicarà el resultat, i la quantitat de liceistes amb una antiguitat molt superior a la del Liceu reconstruït que han deixat l’abonament amb el tristíssim i contundent argument de “Aquest Liceu ja no m’interessa gens”, quedarà amagat sota l’aparença de llegenda urbana que han fet còrrer els “destroyers habituals”.
Més enllà d’una idea anticuada i retrograda del concepte operístic, incapaç d’adaptar-se als nou temps, que en algun cas també es pot donar, caldrà analitzar les causes reals d’aquesta pèrdua de valor liceista, que en cap cas em sembla substituït per liceistes de nova fornada, perquè aquests encara s’han de programar i la fornada de moment no té data de producció. Si existís el relleu, mai de la vida li haguessin ofert un descompte tan escandalós per salvar 5 funcions d’un abonament central a quart pis d’un diumenge tarda. abans molt buscats, avui pel que sembla, a preu de saldo.
Com pot ser que no s’hagi previst tot això? I com pot ser que a darrera hora davant de la pèrdua dels ingressos garantits que dóna un abonat, s’hagin estimat més especular fins arribar a regatejar allò que d’haver-ho fet ben fet, tenien garantit a un preu definitivament més avantatjós?
A quina escola de negoci ensenyen a fer-ho tan malament?
IN FERNEM LAND 
A mí me parece perfecta una política comercial agresiva por parte del Liceu para maximizar sus ingresos, tanto de taquilla como sponsors, para poder mantener una temporada digna. Resulta sorprendente tanta queja por el cambio de abonos, muchas veces para mantener privilegios injustificados, o casos particulares como el de esta señora, de la que habría que saber si existen otros motivos para su respetable decisión. La crítica es necesaria pero tiene que ser justa y estar bien argumentada, y más si es por parte de liceistas de “toda la vida”.
M'agradaM'agrada
Lo que resulta sorprendente es que se le ofrezca a esta señora un descuento del 60% para mantener 5 óperas en su asiento. No hay ninguna modalidad de abono que ofrezca una rebaja de este calibre a los que se quedan sin rechistar, aguantando cambios y mediocridades.
Todo lo demás es nada.
M'agradaLiked by 1 person
nosotros 5 y que llevamos mas de 15 años abonados nos dimos de baja el 2014 por varios motivos.-
a.- calidad a la baja y Precio del abono muy al alza
….
b.- el trato de desprecio “ningun aprecio” al abonado
por ejemplo.-
ninguna facilidad en la relacion entre abonado y Liceo , para poder hacer cualquier tramite ( cambio de asiento , cambio de fechas , etc)
….
se debe hacer Todo por Internet y en unas Fechas concretas SIN POSIBILIDAD de poder hablan con alguien y personalizar el tema.
tengan en cuenta que muchas personas NO DOMINAN INTERNET .
…
telefono de pago 902… en cualquier contacto al Liceo , NO hay ningun sitio donde puedan atender personalmente a Abonado para acoarar dudas , info o consultas.
….
en fin gracias a la Nueva aDireccion , ahora la mayoria de Liceistas son Turistas de PASO
…..
esperando que cambie esta Direccion y la el RESPETO a los clientes , les saluda Josep
M'agradaM'agrada
Aqueste són moltes de les queixes generalitzades que òbviament sembla que a la direcció actual poc l’importen, malgrat les queixes persisteixen, i és aquesta actitud prepotent la que més molesta. I encara creuen que estan en possessió de la veritat.
La direcció canviarà i el que vingui ho tindrà tan fàcil per posar-se unes quantes medalles…això sí la feina serà seva per recuperar coses que possiblement ja no serà possible recuperar.
M'agradaM'agrada
A mi me han renovado el abono “en contra” de mi voluntad, no por parte del Liceu sino de Joaquim. No quería volver más a este teatro que ofrece malas funciones, peores puestas en escena (para muestra esta estupidez de “I Capuletti ed i Montecchi”) y cantantes en general de poco interés, con honrosas excepciones. Estoy harto de “Nabucco”, “Traviata”, “Carmen”, “Aida”, “Rigoletto”, “Il trovatore”, “La Bohême”… y el dichoso “L’elisir d’amore”, entre otros títulos repetidos y repetidos temporada sí y tempoada también hasta la saciedad y el hastío. Y como los cantantes relevantes de la actualidad no superan la veintena es muy difícil que los veamos. Anunciarlos los anuncian, pero…luego “cancelan” (o es que ni fueron contratados?).
El Sr. Guasch deseaba eliminar a los fieles abonados viejos -entre los cuales yo me encuentro-, pues bien ahora que lo está consiguiendo y ve que la envidiable juventud no ocupa el lugar de ellos, “a corrra cuita” pretende que no se vayan, cuando lo tienen sabiamente decidido, después de escuchar tanta mediocridad y ver tanta bobada -por cierto carísima- a cargo de “genios” teatrales que mejor valdría que leyeran a Freud con interés para así poder justificar que una Giulietta en un aria amorosa se suba a un lavabo y haga equilibrios. Esto ya no se puede aguantar. Y en la próxima temporada, aparte de la más que probable “huída” de los cantantes que uno espera ver, se nos presenta una “Die lustige Witwe” en “versión de conciero” (sic), esto ya es la repera de la falta de cerebro.
Sr. Guasch me tiene un año más, pero, si el Liceu sigue así, será el último. Con su pan se lo coma. Ceda el teatro a la dichosa Pérez-Cruz tan alabada ella y a “El último de la fila”,…etc. Estos shows son los que darán dinero y le estropearán las sillas y de paso podrá colocar los “donuts” que tanto le gustan y que harán juego con lo que se programe dentro.
Esta abonada deja su abono después de 60 años. Yo pienso dejarlo -si esto no se arregla- después de 63 -comencé a los 15 años-. Y les ruego que no me importunen con ofertas telefónica o escritas. El Liceu es su teatro, ya no es el mío.
Total, hagan lo que hagan siempre hay bravos y grandes aplaiusos (?), aunque se grite, se cale o se presenten burradas que ofenden a la vista.
M'agradaM'agrada
Perdona Colbran, no acabo d’entendre la mania que li professes a Sílvia Pérez Cruz… entenc que et pugui no agradar gens…
Però si us plau, no la posis al mateix nivell que els de l’último de la fila… ella és músic…
Per altra banda no hi veig problema en que els dies que no hi hagi representació hi puguin actuar artistes d’altres generes com ho ha fet Paco de Lucia, Silvia Perez o Kurt Rosenwinkel… pel teatre es una manera de generar ingressos i m’agrada més que el cedeixin per realitzar altres esdeveniments musicals (encara que alguns em puguin no interesar) que no que el lloguin a millonaris per fer-hi events i sopars…
M'agradaM'agrada
Muy sencillo, Silvia Pérez Cruz me parece una cantante aburrida, amanerada y que tiene tan poca voz que a veces se nota el choque de los dientes contra el micro que le amplía lo que no tiene. Si es una buena música instrumentista lo celebro y lo valoro, pero su voz me irrita y no soy el único. En este momento recuerdo un artículo de Albert Om de toda una página (en la contraportada del “Ara”, si no me confundo), donde veía a decir más o menos lo mismo que yo y me dije “vaya, no soy el único”.
Yo pertenezco a la época en que los cantantes populares tenían VOZ y cantaban sin amplificación en los teatros. A mediados de los años 60s del siglo pasado el micro irrumpió en los escenarios de revista y musicales en general (en los líricos aún no) y ahora cualquiera se puede atrever a cantar porque el micro lo arregla todo.
Aunque muchos no lo recuerden -o no lo sepan- yo he visto a Concha Velasco cantando a viva voz en el musical “El cumpleaños de la tortuga” y “Ven y ven al Eslava”; a Mary Santpere y Carmen de Lirio en las revistas de Joaquín Gasa siempre sin micro…y como anécdota debo decir que Marujita Díaz tenía un volumen de voz tan potente como una cantante de ópera de voz generosa.
El micro entró en los teatros musicales y yo dejé de asistir a ellos. Y no sólo el micro sino el “play-back” (Lina Morgan, Tania Doris …). El micro sólo se utilizaba en los cabarets y salas de baile para los vocalistas de las orquestas y con todo la mayoría de ellos disponían de un volumen notable. A este respecto debo añadir que la más famosa estrella de los musicales de Broadway de todos los tiempos la fabulosa Ethel Merman -que disponía de un chorro de voz inusitado- aseguró que el micro (que se introdujo en los teatros de Broadway a principios de los años 50s, con alguna experimentación en años anteriores) “mataría” el musical. No ha sido así, pero el musical de ahora, tipo “Mamma mia”, etc (con tanto chillido y volumen amplificado) no tiene nada que ver con las maravillas de Jerome Kern, Richard Rodgers, Cole Porter o George Gershwin que no precisaron de amplificación y cuyas melodías se siguen escuchando y grabando, a veces con adulteraciones insoportables. Algo parecido es la inefable versión de Pérez Cruz de “Hymne a l’amour” con la que Edith Piaf nos ponía la piel de gallina.
No te preocupes que el Liceu seguirá beneficiándose de esas “cesiones” a Pérez-Cruz, “El último de la fila”, etc porque cada vez programará menos ópera, al paso que vamos y viendo las miserias que vemos y las deserciones de abonados que cada día son más frecuentes.
M'agradaLiked by 1 person
Hola Colbran,
Jo si compartís criteri amb Albert Om em preocuparia una mica… jajaja… no, en serio, entenc molt be que et pugui no agradar la Sílvia, que et sembli avorrida, etc… però quina culpa en té el micròfon d’això? Grans cantants com Sinatra, Ella Fitzgerald, Billie Holiday n’han fet ús i seria una bajenada posarlis la creu només per això… El fet d’amplificar la veu permet una altra manera de cantar, una altre tècnica que és la de la veu parlada… Conec bastant bé el repertori de Rodgers, Porter, Gershwin, ja que em dedico al jazz i s’han agafat aquests temes com a repertori standard, i haig de dir que prefereixo, per la manera de cantar (els arranjaments originals són una meravella) la gent que ho canta amb “veu parlada”… si em permets fer una comparació entre els meus estimats Sinatra i Carreras cantant “This Nearly Was Mine” del musical South Pacific de Richard Rodgers, crec que és fins i tot cruel… no té res a veure ni el fraseig ni la intenció… ara, no em posis el Sinatra a cantar La Forza del Destino.
Una abraçada! Ah, i si hi programen el Último de la fila al Liceu no pateixis, que no hi aniré…
M'agradaM'agrada
“This nearly was mine” es un tema de “South Pacific” compuesto para y estrenado por el gran bajo Ezio Pinza. En cine lo interpretaba Giorgio Tozzi -otro bajo- doblando a Rossano Brazzi. La versión para tenor de Carreras no me interesa, A mí siempre me agrada el original.
Los compositores que ambos citamos compusieron piezas de jazz -celebro que te dediques a esta forma de música que me encanta-. Por ejemplo en el film “High Society” tienes el espléndido número “Now you has jazz” (de Cole Porter) que interpretan Bing Crosby y Loius Armstrong con su banda. Pero las adaptaciones para jazz de melodías no pertenecientes a este estilo musical pueden ser muy interesantes, pero no igualan la idea original del compositor.
Escucha los maravillosos discos de Ella Fitzgerald dedicados a los autores citados y a Berlin, etc. y luego compara piezas de esos álbumes con las versiones efectuadas por ella misma a ritmo de jazz. No hay color y eso que la Fitzgerald es una de mis cantantes predilectas.
M'agradaM'agrada
Músic es qui fa musica. O es que els no han anat a la ESMUC ja no son músics? La Perez es un producte tan típic del nostre país, inflat, amb padrins..sembla que es la única persona que hagi cantat en el món…m’avorreix tanta pose. Salut!
M'agradaM'agrada
Deu n’hi do Tet, benvingut a IFL i gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada
Més enllà de tot el que expliques, que no et discutiré, necessites si o si, tornar a la normalitat i dins de la normalitat hi ha el Liceu, la gent, els amics i perquè no! la música i el cant. Alguna sortirà bé, Elektra, Holandès…
M'agradaM'agrada
Es una pena lo de esta señora y estoy bastante de acuerdo con lo que dice Colbran cuyas opiniones repeto muchísimo aunque alguna vez pueda discrepar
Entiendo que los veteranos ( yo me incluyo entre ellos y gano a Joaquim por 1 mes – mi debut liceistico fue en diciembre 1.974, con la famosa JUIVE de entonces ), se sientan hartos y hasta castigados por las políticas actuales del Teatre : desgraciadamente y salvo honrosas excepciones, las voces actuales de la lírica son casi un m…. en comparación con lo que se escuchaba en los 60s, 70s y hasta 80s, se prioriza lo visual y hasta lo kistch antes que lo vocal y musical y además, no se trata adecuadamente a los abonados
En mi caso, pasé ya en el 2001 o 2002, del abono de turno completo primero al abono reducido y ya desde hace 7 u 8 años, solo al abono de torn popular + comprando y o repitiendo funciones sueltas en función a nuestro interés particular, dada la calidad menguante de la oferta liceistica y prefiriendo, viajar por otros teatros europeos en la medida de lo posible
Y en general repito, totalmente de acuerdo con lo escrito por el bueno de Fede y algún otro, pero con un matiz discrepante : no es que quiera defender ni al Sr. Guasch ( para mi gusto, mucho mejor gestor que el desastre anterior y politizado del Sr. Marco ) ni a la directora artística Sra. Schpellman. Pero ese matiz y que debería analizarse con mayor profundidad, pienso que el Sr. Guasch no es el culpable principal de los desaguisados comerciales/ empresariales, etc.. del marketing liceisto : es obviamente el director general del teatro ( no es un superintendente digamos a lo Gelb, Pereira, etc.., porque estos tienen conocimientos artísticos y de gestión artística), pero es al fin y al cabo, un MANDADO del Consell del Teatro o de la Junta del Teatro que preside el Sr. Molins y sus políticos de Generalitat, Ajuntament y Ministerio de Cultura
En mi caso y conozco un poco el mundo empresarial y asociativo, el director general como es el Sr. Guasch es un gestor que debe cumplir las órdenes o los objetivos que le marca el citado Consell o Patronat o Junta o como quiera denominarse y si lo cumple, lo echarán y pondrán a otro igual o peor.
Es decir que a quien hay que pedir responsabilidades a nivel Abonat, Copropietari o Asiduo al Liceo, más que al Sr. Guasch ( que es un simple ejecutor), sería al Consell o Patronat que gobierna al Liceo ; en resumidas cuentas, quien manda y es un simil aplicable, no es el Director General sino el Consejo de Administración o la Junta de Accionistas
M'agradaM'agrada
Yo creo que el descontento puede venir por muchas razones e incluso pienso que las artísticas son las menores. La temporada del Liceu con precios acordes a lo que nos dan sería otra cosa, pero el problema es toda una gestión que ha puesto a muchos abonados en contra, por el trato y el menosprecio recibido,
El agravio comparativo con los sostenedores a largo plazo de la actividad del teatro (alias abonados) con los esporádicos transeúntes, tiene como resultado esta penosa situación.
Incluso tragaríamos con un Otello desgraciado si luego no tuvieras que utilizar un 902 para hablar con un interlocutor que no sabe lo que es la “Elektra” o el problema que tiene una localidad inexplicable de zona 7 con visibilidad 0.
M'agradaM'agrada
Uf!!! Com està el pati… En fi, comprenc el cas de la senyora que plega. Sí, ja seria hora de deixar-nos de Bohéme’s, de Carmen’s i de Traviata’s. Per a mi el problema principal és precisament la programació, més pensada per a turistes que per a operistes. Un greu error, molt greu. Així es va expulsant als darrers per donar cabuda als primers que cada cop sovintejen més. Quan tornarem a sentir i a veure un Janacek, per exemple? Uhhhh! com deia el germà llop….I estic parlant d’uin clàssic! Ja no diguem d’un menys clàssic. S’estan cometen i s’han comés errors garrafals per part de la direcció, és cert. Però de moment penso mantenir-m’hi en espera de temps millors. Sempre em quedarà el record d’algun moment escadusser, com l’escena final del Capvespre d’aquesta temporada amb una Theorin impressionant. Crec que l’òpera és tant potent que a la llarga s’imposarà. Que tinguem sort!
M'agradaM'agrada
La senyora estava més indignada per les ofertes posteriors que pel fet de deixar l’abonament. És una senyora amb el cap molt ben moblat que deu ser la primera en entendre que potser és absurd anar contra les noves posades en escena i per tant s’estima més deixar-ho, però en canvi que després de prendre la seva decisió ben raonada i segurament amb un cert dolor de constatar que el anys també passen en allò que ha estat part important de la teva vida, es llaci una contraofensiva agressiva de regateig, la va indignar i per això m’ho va fer saber i per això jo ho he explicat.
M'agradaLiked by 2 people
Comprenc les raons d’aquesta senyora i estic molt d’acord amb el què dius, Joaquim.
També estic d’acord amb el Colbran i tot el què diu.
Trobo ofensiva la manera que es tracta els abonats.
Penso que el que diu l’Àlex, és molt cert, el Sr. Guasch és un mer executor del què diuen els que estan per damunt seu. Però podria ser un executor més refinat i sensible i no tenir el comportament que té, si no li agradés fer el que fa i tant obligat s’hi sentís, plegaria.
M'agradaM'agrada
Hi ha perfil que mai pleguen, el seu ADN no els ho permet, i si pleguen fan veure que el motiu és un altre.
M'agradaM'agrada
Avui m’he llevat molt d’hora, molt d’hora per anar acomprar les localitats de la temporada vinent del Palau. Cua primer a peu dret i a partir de les 8 asseguts a les abundants cadires que MOLT AMABLEMENT han posat a disposició dels que esperavem. Una noia qu no parava de somriure’ns com si estigués encantada de fer aquesta feina repartia númeroas de tanda als que ja hi erem i atenent i donant números i indicacions als que anaven arribant. Puntualíssimament a l’hora prevista (9:30) han obert les finestretes (3) , els números sortien en una pantalla i deien a quina finestreta et tocava. Les que despatxaven les entrades amb una amabilitat i paciència extraordinària. Els felicito.
Podria queixar-me de coses que no depenen d’aquestes persones (programes a determinar, localitats bones copades pels abonats o…) per però avui no en tinc ganes
La senyora que s’ha assegut al meu costat a la cua m’ha comentat que no ha renovat l’abonament al Liceu, (blasmava de l’Otelo i havia trobat que la Di Donato al concert no era a l’altura del que esperava) i li he preguntat si seguia l’IFL perquè era talment la transcripció de l’entrada del Ximo d’avui. M’ha dit que no i s’ha afanyat a prendre nota del nom de l’IFL. Li calculo 80 anys.
M'agradaM'agrada
Facturem la comissió el proper trimestre, per allò de la liquidació del IVA 😉
Gràcies Lluís Emili.
Per cert senyora del Palau! si llegeix el blog i els comentaris, i arribant al de l’amic Lluís Emili no està d’acord amb l’edat que l’hi ha encolomat , ens ho fa saber. Benvinguda!
M'agradaM'agrada
Hola a tots,
D’entrada perdoneu perquè no em vull ficar on no em demanen, ja que tot just començo a entrar en aquest món… No em linxeu gaire…. Jo aquest any m’he comprat un abonament per primer vegada per la temporada següent i estic encantat de poder veure Macbeth, les Noces de Fígaro, Elektra, Werther… etc. perquè la meva afició a l’òpera es molt recent i no he tingut la ocasió de veure aquestes òperes en directe mai de la vida… Em fa molta il·lusió anar a veure la Bohème aquest juny i seré molt feliç si en els propers anys programen Carmen, Tosca, Turandot, Chenier…
Entenc que n’estigueu farts de tots aquests títols, i més havent-los pogut disfrutar amb grans cantants del passat…. quina enveja em fa el Ximo (i d’aquí suposo que més d’un) quan escriu sobre la Tosca de Carreras i Caballe l’any 76(?)…
Suposo que ha de ser molt difícil trobar l’equilibri i no ser si el panorama vocal actual hi ajuda massa…
En tot cas, molts ànims a tothom i aviam si ens trobem pel teatre la següent temporada!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Rai, els que comenceu ara teniu tota la vida per endavant, tot us agradarà molt més, això ens ha passat a tots. El problema jo crec que no es tan la programació i els artistes. Està clar que anem a la baixa, però el més trist si que és aquest mercat de Calaf de descomptes desesperats per mantenir a la senyora contra la seva voluntat. Encara no han entés que aquesta senyora no marxa pel preu de les entrades o no només per això.
No entenen res
M'agradaM'agrada
Hola Rai, benvingut. Jo vaig començar anar al Liceu el 1975 tenia 22 anys. No en sabia quasi res i tenia moltes ganes de veure escoltar i aprendre, també llavors els grans vivien de records d’anteriors temporades i cantants que els havien meravellat i el que s’estava representant en aquells moments no valia res. Ara si bé és cert una baixa de qualitat notable, encara podem veure les programacions que es represente en els teatres més coneguts, això si amb canvis substancials en el repertori d’artistes, per cada un de primera divisió els altres juguen en categories inferiors. Espero que sigui un cicle curt de despropòsits i el bon criteri torni a fer pujar el llistó de la qualitat. Cordialment Esteve
M'agradaM'agrada
Hola Esteve.
Què costava una entrada de general l’any 1975?. Hi havia, poques però n’hi havia, entrades de general amb visió TOTAL de l’escenari, butaques que motivaven les mítiques cues i aquell esperit solidari de gran família que tant i tan bo va fer per l’òpera i el Liceu durant tant anys.
M'agradaM'agrada
Bona nit Joaquim, Sempre he tingut l’abonament ( heretat d’una amiga de la família molt gran )a la primera fila mig dreta del cinquè pis. El preu que preguntes de general amb bona visió de l’escenari, crec recordar unes 200 pessetes. Certament l’esperit era solidari i malgrat les diferències de tracte que tenien els administradors amb nosaltres, sempre hi havia un sentit de propietat ” no física” més aviat com un patrimoni de país. Malgrat que la vida te una durada curta i deixarem pas als joves que segur empenyeran fort i aportaran noves idees i frescor. Cordialment. Esteve
M'agradaM'agrada
Gràcies Esteve. El que ens oferien en els darrers anys era ben galdós, però en el teatre hi havia un ambient, un caliu de veritables entusiastes, quelcom imprescindible per fer que els teatres tinguin a banda de la qualitat d eles programacions una vida pròpia, una personalitat, això de mica en mica s’ha anat perdent, no els interessa tenir aquesta força indomable.
M'agradaM'agrada
Intento posar-mi en la pell de tots. Tots dieu coses interessants i amb raó. Entenc la sra. abonada “farta”, entenc al sr. Colbran i entenc i molt al sr. Rai. Em fa recordar els meus inicis 1973-74, quan els “antics” deien pestes dels cantants i recordaven els “mites” que havien sentit. Jo també volia sentir Bohemes, Aides … Ara, m’estimaria sentir òperes noves o poc representades i pel que sembla no serà així. Respeto que facin Otello, Trovatore…,però que ho facin dignament i no com aquest any. Jo ho tinc clar, seguiré abonat, és el meu únic vici, ara bé, no compraré anticipadament res. No vull que em tornin a timar amb la plaga “virus kancelator” que afecta el teatre. Quan vulgui anar a sentir alguna cosa aniré a taquilla i si n’hi ha bé i si no…adéu.
M'agradaM'agrada
És una opció que a la direcció actual ja els va bé, em sap greu, i pensa que també és la meva.
M'agradaM'agrada
Un boicot coordinat de bona part dels abonats, i ja veuries si s’espavilarien.
M'agradaM'agrada
Boicot a Catalunya? Boicot dels liceistes? Impensable, els liceistes són en general molt constitucionalistes.
M'agradaM'agrada
Doncs a mi no hem sembla mala idea….
M'agradaM'agrada
Aquest tipus de coses els haurien de fer reflexionar. Segur que és molt complicat gestionar a gust de tothom un ens com aquest. Però quan et passen coses d’ aquestes, que se’t dona de baixa una senyora que porta seixanta anys i per tant n’ha d’ haver vist i viscut de tots colors, t’ hauria de fer pensar que alguna cosa no déus estar fent del tot bé.
M'agradaM'agrada
Reflexionar no sé, pero regatejar ni t’ho explico
M'agradaM'agrada
Si la senyora vol deixar l’abonament res a dir, però el que em sembla lamentable és l’oferta que li fan perque es quedi.
Aquest és el Liceu que no ens agrada. Bé, que no m’agrada.
M'agradaM'agrada
Aquí rau el veritable problema, sí senyor.
M'agradaM'agrada
Llegué a poner una reclamación en Consumo hace unos meses a cuenta del Otello. Me negué a ir a esta función y mis asientos se quedaron vacíos: ni butaca libre. Recibí una respuesta tan penosa del Liceu a la reclamación que daban ganas de echarse a llorar.
M'agradaM'agrada
Y supongo que no se puede conocer la respuesta, ¿verdad?
M'agradaM'agrada
Avui he anat a veure “I Capuleti e i Montecchi” i he fet una cosa que no he fet en cinquanta anys de liceista. En tinc 59. Marxar al final del primer acte perquè m’avorria com una ostra i això que llegia la partitura en reducció a piano. També he de dir que “El Nostre teatre” cada dia és mes “cutre” i tercermundista. Per no tenir no tenien ni programes de ma dels que pagues trinco trinco. A quin altre teatre passen aquestes coses? Suprimeixen la llibreria i botiga de disc i gravacions, eliminen el cafè on trobar-se, en el teatre no hi ha cap caixer automàtic, quan abans n’hi havia un… continuo.
M'agradaLiked by 1 person
Aviat tindràs (tindrem) una gelateria dels germans Roca (QUÈ COOL!!!) i si no hagués estat per uns quants “pollossos” ara tindríem uns piercings a la façana, magnífics per atraure tots els objectius del turistes, quelom molts més important que el contingut i la vàlua del que ens faci dins el contenidor.
Hauràs vist que entre els comentaristes n’hi ha alguns que diuen que som massa negatius, mentre vingui una vegada cada dos anys en Flórez ja hem d’estar contents, i apa, la resta, Otellos a dojo.
Gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada
Potser el Liceu no és un teatre per abonar-se, o al menys no ho és per a algun tipus de públic. La programació és cóm és i el nivell de qualitat va com va. Passa igual a molts llocs.
Però tampoc, no cal abandonar, sinó optar per formules diferents.
Personalment, no m’interessa assistir a moltes de les òperes i concerts de la propera temporada per motius diversos, i no ho faré.
Hi han abonaments flexibles, tarifes planes, seients secrets….que permeten filar molt prim i decidir on vas i on no vas i esperar fins al darrer moment a veure com pinten les coses
I sobre tot, pensem que HI HA VIDA FORA DEL LICEU. Actualment abonar-se al Liceu no és la única manera de veure/escoltar òpera. Les coses canvien i molt de pressa.
No he tingut males experiències amb les “reclamacions”. He passat per taquilla i m’han atès correctament i he pogut canviar alguna entrada que havia sortit “rana”
Ja m’enteneu.
Per desgràcia, sembla que molta gent no es sent ben tractada i això és certament un problema molt diferent
M'agradaM'agrada
És que precisament l’apunt no vol incidir en qui vol deixar un abonament, quelcom que pot ser per motius múltiples. L’apunt volia incidir en les ofertes que la senyora va rebre per tal de que no marxés, quelcom que no tindria cap sentit sinó fos que el Liceu deu estar fatal, molt més del que diuen òbviament.
M'agradaM'agrada
La opera son modes, i m’agradaria recalcar, que es una tendencia global. Jo vaig veure Liceu a Juan Diego Flórez a La fille du Regiment, i posteriorment al ROH de Londres la mateixa producció amb un cantant de talla inferior.
Lo important es mantenir el nostre teatre obert, i que anar-hi soposi un plaer, i no una clase de música.
Perdoneu-me no vull faltar pero em sembla la habitual critica del gallinero.
O m’equivoco?
M'agradaM'agrada
En Flórez no justifica tota una temporada que paguem a preu de Flórez i/o cantants del mateix nivell a cada representació. No és aquest el problema del Liceu actual o no només aquest. Les Lucia de Flórez tampoc van fer sould-out, i això cal que comencin a estudiar-ho.
M'agradaM'agrada
Hem de prendre paciència,arribarà un dia en que “el jefe de la tribu” (Guasch) plegarà o el faran plegar.No poden mantenir una persona que la única neurona que té es a la UCI.Tanta inutilitat,deficiència empresarial,poca “charme” i demés coses aconsegueixin masacrar els nervis i la paciència, es de jutjat de guàrdia.Em sap molt greu llegir tantes i tantes opinions de desagrat però es que teniu raó.Ahir mateix a la funciò de I Capuletti em vaig sentir molt incómoda mirant els grafitis de l’escenari i ja va ser el colmo l’escena del rentamans.Algú de la meva família em va insinuar que potser es pretenia fer entendre que Giulietta era a les seves estances i per aixó el rentamans.També haurien pogut posar-hi un bidet perqué no?? I després em vaig trencar el cervell mirant d’endevinar com punyeta es suicida Giulietta,es mort de “motu propio” potser cansada de tanta bestiesa o potser no hi havia pressupost per un punyal.En fí un desori total.Vaig aplaudir el just perqué els cantants em van agradar,però també em pregunto com es que cap cantant es planta i li diu el director que al lavabo s-hi enfili la seva tieta la més petita.En fí,plego,jo també soc abonada des del 82 i sap greu el cas d’aquesta senyora que ha tirat la tovallola amb tota la raó del món.
M'agradaM'agrada
Potser arribarà el dia qe ho faré jo, deixar l’abonament, per què no. Si al darrera d’una pèrdua hi ha cinc que desitgen la mec¡va butaca noi hi haurà problema, però la malaltia del Liceu és una altra i això que té uns efectes a mig termini, ja s’està notant i l’actual Liceu encara no sap que la malaltia no és l’econòmica.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: LICEU: UN COMIAT INESPERAT | UEKISARTTRASIKEU
Intentan alejarse del cliente poniendo máquinas en vez de personas, servicios externos que no tienen ni idea del producto y lineas 902 para rematar.
¿Quién da más?
M'agradaM'agrada
Cert, això d eles màquines és la darrera invenció. Vaig començar però quan vaig veure que és similar al que t’envien a casa vaig passar. No hi havia la casella per dir que són uns barruts.
M'agradaM'agrada
No vull entrar gaire en tots aquests comentaris. Segurament teniu tota la raó del món però el problema és que la gent que va al Liceu és molt diversa. Els que sou abonats des de fa tants anys i en sabeu molt esteu disgustats amb les operes que es programen perque les de repertori les heu vistes un munt de vegades. Els que som nouvinguts i encara no les hem pogut veure estem més contents. Com que només tenim un Liceu i uns pressupostos retallats la cosa es complica. Jo no soc gens partidaria dels abonaments (en cap cas) perque prefereixo pagar una mica més i veure el que a priori penso que m’agradarà. També es pot contribuir a la cultura d’un país d’altres maneres i segons el pressupost de cadascu. Ja sé que ara diré una barbaritat però estar abonat al Liceu (o a un altre teatre o auditori) durant tantes temporades. veient les mateixes òperes tantes vegades, em costa d’entendre. Realment tindran un problema quan disminuexin els abonaments perque jo crec que moltes persones ja tenen una certa edat i més tard o més d’hora és poden posar malaltes o morir (és llei de vida). Captar nous abonats serà difícil. Això és el que penso. En cap cas és una crítica cap a vosaltres.
Em sembla bé que es llogui el teatre per fer-hi altres espectacles. Pel que fa als turistes cap comentari perque es comportin com es comportin sempre ho fan malament.
M'agradaM'agrada
Home, l’abonament està bé i és útil per què t’asseguren uns títols i uns repartiments que normalment són bastant bons. I a més, també t’asseguren que tinguis sempre la teva butaca.
A casa vam retirar els abonaments que teniem a la Temporada 12/13. Però no pas per què ens semblés malament l’activitat del teatre. Si no per què des de el lloc on vivim, ens era bastant complicat desplaçar-nos al Liceu. (No vivim a Barcelona)
Això sí, jo juro i perjuro que en quan pugui anar a Barcelona sol, l’abonament de 5è pis al Torn T, no m’el treu ningú.
En la meva opinió, l’abonament mereix la pena per les raons abans exposades.
M'agradaM'agrada
Mantener el abono tanto tiempo era una forma de asegurarse un asiento bien situado -si lo habías conseguido- y que con el paso de los años ibas mejorando pues te iban trasladando a un mejor emplazamiento y además porque veíamos a los mejores cantantes del mundo con un repertorio anual que a veces superaba los 20 títulos. Se programaban óperas de todas las nacionalidades, incluso españolas y catalanas y se estrenaban siempre como mínimo dos títulos por temporada (Menotti, Rota, Pizzetti, , Alfano, Rossellini, de Banfield…). Vamos, como ahora!!! El coro no era bueno, la orquesta discreta -dependía de quien la dirigía- y los decorados muy mejorables, pero sabías lo que veías y escuchabas. Y lo importante, escuchabas óperas diferentes y autores hoy en día exóticos, como Rossini, Humperdinck, Borodin, Glinka, Smetana, Meyerbeer, Delibes, Penella, Bretón, Gounod, Halèvy, etc…Vamos, como ahora!!!
M'agradaM'agrada
Doncs d’entrada l’abonament és el que garanteix l’estabilitat econòmica i de tresoreria, sense els abonaments el teatre pot tenir uns ensurts econòmics insostenibles.
Per això el que més em preocuipa d’aquest afer és que per mantenir a la senyora malvenien les entrades una vegada nés i això no hi ha empresa que ho aguanti.
M'agradaM'agrada
Una coseta que no ve gaire al cas:
Algú sap per què Anatoli Sivko no cantarà el paper de Colline en el segon repartiment de La Bohème de Juny?
Ho vaig veure l’altre dia a la web del Liceu.
El Dimarts 21 vaig amb l’escola a veure-la, i tenia especial interès en sentir-lo a ell. Tot i que mentre no hem toquin les debutants Buratto i Kulchynska en els rols de Mimí i Musetta respectivament, jo ja estic content. Penso que en podem esperar grans coses de totes dues.
M'agradaM'agrada
Encara queden dies, ves a saber. No en tenia ni idea del canvi, però la veritat és que tampoc anrinia mai a La Bohème per un Colline 😉
M'agradaM'agrada
No, jo tampoc. Però com era un guanyador del Viñas… Mai se sap…
Jo, com dic adalt, vaig a sentir la Buratto i la Kulchynska.
M'agradaM'agrada
També caldrà comprovar com resulta Polenzani com a Rodolfo.
M'agradaM'agrada
Després de llegir tots els comentaris que sobre aquest tema, tots molt interessants , estic bastant amb la línia del Rai. Vaig debutar amb Turandot al Liceu al 2009 i he anat assistint dues o tres òperes per temporada desde llavors.
Com a nouvingut a l’òpera tinc un màxim respecte pels que porteu tants anys abonats, teniu tants coneixements i heu gaudit en directe de cantants mítics que jo no ho he pogut fer.
Però si vull continuar veient i descobrir òperes en directe , hi ha la realitat actual, estic d’acord que les grans veus son comptades i no es fàcil que vinguin al Liceu, algunes posades en escena son difícilment digeribles, però us he de reconèixer que m’ apasiona el anar descobrint noves òperes, cantants i gairebé sempre he sortit bastant satisfet del que he vist en aquests anys
Però m’ entristeixen casos com el d’aquesta senyora i els comentaris dels que sou més veterans i podeu comparar més, pel que fa a la qualitat de moltes obres i al tracte rebut a vegades.
Crec també que es bo que el Liceu vulgui captar nous públics, doncs per assegurar el futur generacional és imprescindible, però crec que s’ha de fer bè i amb el màxim respecte perquè ningú es senti molest. Ele nous públics han de ser per quedar-se i no turistes de passada. En aquest sentit crec que es fan coses positives, com oferir l’abonament flexible , que a mi m’encaixa molt bé i farà que m’estreni com nou abonat.
Crec que els Turandot, Carmen, Boheme, Traviata, etc son necessaris , perquè son els que recomanria a qui vol anar a l’ òpera per primer cop, (després el cos ja et demana més), però estic d’acord que l’ideal seria combinar-los amb altres títols pensats pels que ja els heu vist molts cops
Tot plegat no es fàcil i suposo que el tema econòmic és la clau de tot. Espero que les coses millorin i que gaudim més, tots plegats d’ara en endavant.
M'agradaM'agrada
En un moment on el Liceu necessita omplir, estaria bé que si opta per títols populars, quelcom més o menys comprensible sempre i quan no s’oblidin altres que no ho són gens, els cantants fossin també un veritable reclam, i no és el cas.
M'agradaM'agrada
Esta el pati esverat i no m’estranya:
Les postes en escena son un insult, i creuen que desvirtuant la trama son “molt cool, el problema es general i passa a tots els teatres mes o menys. “. Per parlar sol del que acabem de veure I Capuleti..:
-Enfilar-se al lavabo jugant-se el coll, o de presentar una escenografia que es sol un cub buit, a vegades tort cap un a banda, o a vegades inclinat cap a la platea, o quan Romeo diu “descobriu-me la urna ” i la escena es buida, i no en te prou que desprès els diu “marxeu” i no hi ha ningú.
El que podem veure al altres teatres es similar, per exemple, acabo de veure al la Staatsoper de Berlin un Parsifal en Divendres Sant, on una colla de perdulaires fan de cavallers del Sant Greal, un Klingsor pervertit persegueix les nenes flor, i Parsifal al moment de la celebració, enfurismat envia el Sant Greal a fer punyetes, i cau al terra, amb gran estrepit i kling klangs…
Per altra banda sumem la tos, els rellotges i el mòbils del aprenents de Liceu, i la gent que es pensa que esta al centre parroquial, fent el comentari de la jugada. Ahir mateix, la darrera de Capuleti, tenia una parella al costat que duien escrit a la cara que els havien regalat la entrada o els havien deixat molt be de preu, i van estar xerrant tota l’estona. Si aquestes son les noves fornades de públic, pleguem.
Respecte a les obres que es programen , jo entenc que es facin obres de repertori bàsic, però la mateixa obra per tancar la temporada que obrir la següent , és que té premi. Ni ha que no les fan representades mai, per exemple, Tahïs, es va fer al 2007 en V.C. i l’any que ve, també serà en V.C. Hi ha un excés de obra de un tipus, i manca de un altre. Per exemple, la darrera vegada que es va fer Eugen Oneguin em sembla que va ser sobre els anys 70, i si fan un Rossini casi sempre es el mateix “Figaro”. La darrera es “Il Turco” en 2013, o en V.C. com fa poc el Otelo ( fantàstic). El Cisne de Pesaro va escriure 38 operes mes, sense comptar altres birgueries. La temporada que ve tampoc ni una.
Jo el que faig darrerament es un abonament flexible, vaig on vull, veig a qui vull triat, vaig el dia que vull, i pago el que vull a la zona que vull. M’estic recorrent tot el teatre i te la seva gracia, (excepte els alts, que la meva dona te vertigen)
I si vull repetir algo, com per exemple ahir, volia veure la Di-Donato i la Ciofi juntes, em “busco”un descompte. Ahir vaig anar per 30 € al 2on pis. ( en la web al moment de comprar el desplegable de descomptes es llarguíssim)
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar i esplaiar-te Mingu.
El teatre ha ofert un variadíssim catàleg d’ofertes diverses però les queixes venen per una altra banda i són diverses.
Jo no acabo d’entendre com quadren els números amb aquests descomptes.
Com són capaços de mantenir l’abonament per a 5 funcions a aquesta senyora amb un descompte del 60% respecte al que pagaria en el seu abonament de abonat premium. O és un insult subtil als fidels abonats o és una temeritat
M'agradaM'agrada
No es sobre el comiat aquí hablado, pero SI sobre OTRA INCONGRUENCIA LICEISTICA!!
Me acabo de dar cuenta y comparar las ZAUBERFLOTE de julio y septiembre, con cantantes más o menos desconocidos y que forman parte de la Compañía estable de la Komische Oper berlinesa : mismos casts y producción en julio y en septiembre
En julio, para los turnos normales y ninguna fuera de abono, con precios habituales carísimos para el espectáculo que es ( en la propia Komishe Oper berlinesa, costaría la entrada un 20 o 25% !!!! de los precios de taquilla del Liceu. Vamos, un atraco!)
En Septiembre, para los 5 turnos populares y aún con precios muy caros, misma producción y mismos cantantes, uun 20 o 25% más barato que en Julio!
Estoy alucinado y de momento, medio aforo del teatro casi por vender
M'agradaM'agrada
Lo de Die ZZauberflöte en septiembre no se comprende, como tantas otras cosas de este Liceu.
M'agradaM'agrada
No vui crear mes polemica , pero M,Agrada la MUSICA i Necesitem que el LICEU NO tingui que tencsr o vendre a una Multinacional del Oci.
Els responsables del Liceu son els Directors i si no creuen lo que els imposa el Consell , tenen que Convence i si No poden, tenen que dimitit.
No Agrada en general Artisticament i com a Gestiò es desprecia als Clents
…
El economic No es el principal problema .
Els actuals Directors del Liceu, en FET PERDE L,ILUSIO molts abonats.
Si No SABEN mantindre l,exelencia i l,ilusio= Tenen que Despedirlos i comenzar de Nou em uns altres Gestors
……
U sento , algu u tenia que dir.
M'agradaM'agrada
Gràcies Josep per comentar i dir-hi la teva.
M'agradaM'agrada
Bon dia,
Jo vaig ser abonat desde els 22 anys aprox fins fa un parell o tres de temporades…motius:
1) El concert d’Angela Gheorgiu, em va semblar un engany. Haurien d’haver tingut el detall de tornar-nos els diners.
2) La pujada de preus, de fet no hi he tornat…
3) La repetició de títols
4) La mala qualitat. No em considero un expert ni molt menys, però després d’escoltar segons qué a l’extranger et dones conta que aquí t’estafen.
5) Prefereixo gastarme els 500€ de l’abonament en una sortida a algun teatre d’europa que jo escolleixo i veure una o dos òperes de qualitat (sembla que hi ha teatres que en 2 dies pots escoltar dos obres completament diferents).
En fi…ja veieu que els joves també marxem…Però l’òpera no la deixarè mai!!!
Salut i bon dissabte!!!
Daniel
M'agradaM'agrada
Hola Daniel, benvingut a IFL i gràcies per comentar. ESpero que no sigui la darrera vegada,
Els teus 6 punts són un resum que hauria d efer pensar als responsables del Liceu, responsables que llegeixen el blog i que segurament encara no ens entenen perquè es creuen perfectes.
Bon dissabte i torna quan vulguis.
M'agradaM'agrada